Jaume Serra Hunter i la teoria de la cultura en el Noucentisme

Catalan modern and contemporary philosophy has traditionally been little studied so strictly to historical and political reasons for more or less the same conviction that is compared with literature and even in historiography, it is a minor contribution. Some of the characters in the world of philosophy has been the Catalan Jaume Serra Hunter charismatic and versatile, whom history has done justice. Like many others, was persecuted in the Franco regime, declared outlawed and persecuted and exiled, first to France and then Mexico. This research aims to discover him and his huge role as a politician. But above all, I want to convey their deep love for culture and fierce defense that he did, especially Catalan, is following in philosophical discourse of his work. I figure Serra Hunter claim their struggle for cultural cohesion through its philosophy, making it reach everyone. I want to show how he worked in a time of crisis in society, culture and education, to overcome the crisis of philosophy as a guide. Serra Hunter lived a very difficult time for philosophy. But he wanted to bring all cultures. It is a philosophy that dealing with the issues may be even a sort of advanced in the world and some of the problems it has today. According to him, philosophy should be more human and more alive and present in all the different curriculum of any educational plan.

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Sufficiency of Favard's condition for a class of band-dominated operators on the axis

The purpose of this paper is to show that, for a large class of band-dominated operators on $\ell^\infty(Z,U)$, with $U$ being a complex Banach space, the injectivity of all limit operators of $A$ already implies their invertibility and the uniform boundedness of their inverses. The latter property is known to be equivalent to the invertibility at infinity of $A$, which, on the other hand, is often equivalent to the Fredholmness of $A$. As a consequence, for operators $A$ in the Wiener algebra, we can characterize the essential spectrum of $A$ on $\ell^p(Z,U)$, regardless of $p\in[1,\infty]$, as the union of point spectra of its limit operators considered as acting on $\ell^p(Z,U)$.

Are clefts contagious in conversation?

It is well known that conversationalists often imitate their own body language as a sign of closeness and empathy. This study shows that in spontaneous, unplanned conversation, speakers go as far as emulating each other's grammar. The use of a family of focusing constructions (namely, the cleft), such as it was my mother who rang the other day, or what I meant to say was that he should go Thursday, was investigated in a corpus of conversation excerpts in New Zealand English. Findings show that clefting is contagious. In other words, if one speaker uses a cleft, others will be likely to do so too.

To 'be', and not to 'have': auxiliary selection in unaccusative verbs in Italian

This paper investigates the characteristics of unaccusative verbs in Italian with respect to the consistency with which these verbs select the auxiliaries ‘be’ (essere) and ‘have’ (avere) in compound tense forms. The study builds on the gradient approach to split intransitivity (Sorace 2000) by exploring the behaviour of 29 intransitive Italian verbs with respect to their core-peripheral features: auxiliary selection acceptability ratings and associated variance measures. Although there is clear support for the gradient approach in relation to the general order of semantic categories along the unaccusativity gradient, the results reveal that the ordering of subclasses within the Change group conflict with that currently proposed in the literature. In addition, the findings demonstrate the aspectual and lexical semantic characteristics of internally-caused change-of-state verbs in Italian require further investigation before their auxiliary selection behaviour can be properly understood. Furthermore, contrary to the gradient account, Existence verbs, the most stative and therefore the most peripheral subclass in the unaccusativity hierarchy, exhibit behaviour more characteristic of core unaccusative verbs. This study examines a wider range of semantic subclasses of unaccusative verbs than has hitherto been reported and identifies the core-peripheral boundary for Italian.1

Fast median calculation method

The ever increasing demand for high image quality requires fast and efficient methods for noise reduction. The best-known order-statistics filter is the median filter. A method is presented to calculate the median on a set of N W-bit integers in W/B time steps. Blocks containing B-bit slices are used to find B-bits of the median; using a novel quantum-like representation allowing the median to be computed in an accelerated manner compared to the best-known method (W time steps). The general method allows a variety of designs to be synthesised systematically. A further novel architecture to calculate the median for a moving set of N integers is also discussed.

Rule-based morphological processing in a second language: a behavioural investigation

According to dual-system accounts of English past-tense processing, regular forms are decomposed into their stem and affix (played=play+ed) based on an implicit linguistic rule, whereas irregular forms (kept) are retrieved directly from the mental lexicon. In second language (L2) processing research, it has been suggested that L2 learners do not have rule-based decomposing abilities, so they process regular past-tense forms similarly to irregular ones (Silva & Clahsen 2008), without applying the morphological rule. The present study investigates morphological processing of regular and irregular verbs in Greek-English L2 learners and native English speakers. In a masked-priming experiment with regular and irregular prime-target verb pairs (playedplay/kept-keep), native speakers showed priming effects for regular pairs, compared to unrelated pairs, indicating decomposition; conversely, L2 learners showed inhibitory effects. At the same time, both groups revealed priming effects for irregular pairs. We discuss these findings in the light of available theories on L2 morphological processing.

The acquisition of person and number morphology within the verbal domain in Early Greek

The aim of this paper is to examine the acquisition pattern of person and number verb morphology within the generative framework and to compare the results of the analyses with previous research in Greek and other European languages. The study considers previous data on the acquisition of subject-verb agreement, and thereafter, examines the acquisition of person and number morphology in a new dataset of two monolingual Greek-speaking children. The analyses present quantitative data of accuracy of person and number marking, error data, and qualitative analyses addressing the productivity of person and number marking. The results suggest that person and number morphology is used correctly and productively from a very early age in Greek speaking children. The findings provide new insight into early Greek language acquisition and are also relevant for research in early development of languages with rich inflectional morphology.

Getting the measure of derivational morphology in adult speech a corpus analysis using MorphoQuantics

This paper describes the methodology used to compile a corpus called MorphoQuantics that contains a comprehensive set of 17,943 complex word types extracted from the spoken component of the British National Corpus (BNC). The categorisation of these complex words was derived primarily from the classification of Prefixes, Suffixes and Combining Forms proposed by Stein (2007). The MorphoQuantics corpus has been made available on a website of the same name; it lists 554 word-initial and 281 word-final morphemes in English, their etymology and meaning, and records the type and token frequencies of all the associated complex words containing these morphemes from the spoken element of the BNC, together with their Part of Speech. The results show that, although the number of word-initial affixes is nearly double that of word-final affixes, the relative number of each observed in the BNC is very similar; however, word-final affixes are more productive in that, on average, the frequency with which they attach to different bases is three times that of word-initial affixes. Finally, this paper considers how linguists, psycholinguists and psychologists may use MorphoQuantics to support their empirical work in first and second language acquisition, and clinical and educational research.

Frequency of extreme rainfall events in Southern Brazil modulated by interannual and interdecadal variability

The frequency of extreme rainfall events in Southern Brazil is impacted by Ell Nino - Southern Oscillation (ENSO) episodes, especially in austral spring. There are two areas in which this impact is more significant: one is on the coast, where extreme events are more frequent during El Nino (EN) and the other one extends inland, where extreme events increase during EN and decrease during La Nina (LN). Atmospheric circulation patterns associated with severe rainfall in those areas are similar (opposite) to anomalous patterns characteristic of EN (LN) episodes, indicating why increase (decrease) of extreme events in EN (LN) episodes is favoured. The most recurrent precipitation patterns during extreme rainfall events in each of these areas are disclosed by Principal Component Analysis (PCA) and evidence the separation between extreme events in these areas: a severe precipitation event generally does not occur simultaneously in the coast and inland, although they may Occur inland and in the coastal region in sequence. Although EN predominantly enhances extreme rainfall, there are EN years in which fewer severe events occur than the average of neutral years, and also the enhancement of extreme rainfall is not uniform for different EN episodes, because the interdecadal non-ENSO variability also modulates significantly the frequency of extreme events in Southern Brazil. The inland region, which is more affected, shows increase (decrease) of extreme rainfall in association with the negative (positive) phase of the Atlantic Multidecadal Variability, with the negative (positive) phase of the Pacific Multidecadal Variability and with the positive (negative) phase of the Pacific Interdecadal Variability. Copyright (C) 2008 Royal Meteorological Society

Estudo dos ácidos naftênicos do gasóleo pesado derivado do petróleo Marlim

Pouco se conhece sobre a estrutura dos ácidos naftênicos presentes no petróleo brasileiro e derivados. Existem alguns trabalhos realizados com a fração ácida, dos óleos crus, direcionados à aplicação geológica, visto que os ácidos hopanóicos, constituintes dessa fração, podem ser indicadores de migração e maturação. Entretanto, além do interesse geológico, a fração ácida, também está relacionada à corrosão nos equipamentos de refino desses óleos, motivando pesquisas para separar e identificar os ácidos responsáveis pelo problema corrosivo nas refinarias. Os ácidos naftênicos (AN) representam um teor muito pequeno, tanto nos óleos crus, quanto nos derivados, dos quais são constituintes. A concentração bastante baixa destes ácidos, em matrizes com composição ampla e variada, dificulta sua extração. Portanto, as etapas de separação, concentração e purificação da amostra, além da análise, demandam tempo e trabalho extensivos. Os objetivos deste trabalho de pesquisa podem ser resumidos em, otimizar o método de extração e análise, para os ácidos presentes no gasóleo pesado (GOP) e verificar seu efeito corrosivo. Neste trabalho, utilizou-se extração líquido-líquido (ELL), cromatografia líquida preparativa com sílica, cromatografia de troca iônica com as resinas A-21e A-27 e extração em fase sólida (SPE) com dessorção em banho de ultra-som (US), aplicada no extrato da ELL, para extrair a fração ácida do (GOP) do petróleo Marlim (Campos, Rio de Janeiro, Brasil). A análise foi realizada, através de cromatografia em fase gasosa com detector de espectrometria de massas e ionização por impacto de elétrons, após uma etapa de derivatização com metanol/BF3 ou com N-metil-N-(terc-butildimetilsilil)trifluoracetamida. Os resultados apresentados indicam a presença de ácidos carboxílicos, pertencentes a famílias de compostos alicíclicos e cíclicos, com até quatro anéis na molécula. Também foi verificado o efeito corrosivo da amostra de GOP sobre amostras de aço ASTM 1010, associado à presença de ácidos naftênicos nesta amostra.

La vision estrategica en el sector publico : la experiencia de las empresas publicas brasilenas

La presente tesis aborda el tema de la Visión Estratégica en el contexto de la empresa pública brasilefía, Siendo que para facilitar el análisis, la practica estratégica es evaluada en términos de Planeamiento Empresarial, Planeamiento Estratégico o Administración Estratégica según sea el caso. EI objetivo de la investigación es análizm y determinar el grado de utilización y apoyo de la referida herramienta gerencial en la optimización de la gestión cotidiana de dichas empresas públicas. Así, son analisados el nivel de suceso, las falias, así como sus oportunidades de utilización, a la luz dei referencial teórico existente y salvando las restricciones, por cuanto la mayor parte de la literatura encontrada versa sohre la empresa privada. Los resultados de la investigación, bibliográfica, documental y de campo practicadas en empresas públicas brasilefías de grande porte, tales como Compafíía Vale do Rio Doce, Petrobrás, Embratel, Eletrobrás y BNDES, muestran los diferentes grados de aplicación de la Visión Estratégica en las mismas. Siendo que su efectiva inserción en la practica gerencial, está condicionada, entre otros factores, a que se aprenda a lidiar con la variable política, y a que se trabaje ell pro de Cultura, Estructuras Organizacionales, Sistemas de Información Gerencial, Recursos Humanos para el planeamiento. Se apreció, que en la mayoría de las empresas investigadas, la Visión Estratégica cn la Gerencia y especialmcnte en el proceso de planeamicnto es rcciente pero que viene siendo inserida en la filosoFía gerencial gradual y lentamente, ganando cada vez mayor relevancia.

Desenvolvimento de método analítico para determinação do teor de etanol em óleo lubrificante usado proveniente de motores ciclo Otto

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Controle de Alternaria solani em tomateiro (Lycopersicon esculentum) com óleos essenciais

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)