999 resultados para Declaração de Barcelona .
Resumo:
Petita etnografia duta a terme en els locals de locutoris situats al barri de la Sagrada Famlia. Inclou l'observaci participant i entrevistes amb profunditat. En concret, es planteja observar i analitzar el paper de les TIC en el manteniment de la identitat de les persones immigrants que van a aquests locals; observar com s'utilitzen les tecnologies, i analitzar el paper que tenen les TIC en el procs d'adaptaci i la seva vida quotidiana.
Resumo:
Un estudi sobre el CCCB, tant des de la recerca bibliogrfica i de continguts de l'mbit de la gesti cultural com des de l'experincia participant.
Resumo:
El treballador pblic s sotms, des que comena la seva particular relaci laboral, a un mn fortament estructurat i amb una cultura, unes caracterstiques i un tarann propis i particulars. s en aquest procs que les forces socialitzadores del seu lloc de treball, juntament amb les del mn exterior, el van formant com a treballador pblic, fins al punt que es pot parlar del funcionari com d'una construcci. Aix produeix una manera de veure i entendre el mn laboral molt diferent de la que es t en l'empresa privada. Aix, les aptituds, les actituds, les maneres de fer, les dries i les manies noms tenen sentit dins el seu entorn, que ell mateix comprn com a totalment diferent. L'oposici com a ritual de pas, la socialitzaci secundria, la percepci de l'alteritat, el qui s l'altre, el quan i el perqu, i els trets de la seva cultura - el temps, el treball, la normativa sn algunes de les claus estudiades en aquest treball que ens ajuden a comprendre el perqu i el com d'aquesta construcci.
Resumo:
En aquest projecte s'ha volgut fer un cercador d'allotjaments i activitats a la ciutat de Barcelona per tal de planificar la visita a la ciutat. Per realitzar-lo s'ha fet servir XML per emmagatzemar les dades aix com per desprs recuperar-les i mostrar-les mitjanant Xquery, aix com tamb s'ha dissenyat una Ontologia per tenir clares les relacions entre les diferents entitats que formaran part de la Base de dades del projecte. El cercador est confeccionat en HTML + PHP per fer la combinaci amb les consultes a eXist i aix poder obtenir resultats.
Resumo:
Elaboraci d'un pla d'acollida que recull l'organitzaci i totes les actuacions necessries per tal de facilitar l'adaptaci a l'escola i l'aprenentatge de la llengua als alumnes nouvinguts, en funci de les caracterstiques del context escolar i a partir de la reflexi docent entorn al concepte d'atenci a la diversitat cultural.
Resumo:
Background and Aims: To protect the population from environmental tobacco smoke (ETS) Switzerland introduced a nationwide rather heterogeneous smoking ban in May 2010. The exposure situation of non-smoking hospitality workers before and after implementation of the new law is being assessed in a prospective cohort study. Methods: Exposure to ETS was measured using a novel method developed by the Institute for Work and Health in Lausanne. It is a passive sampler called MoNIC (Monitor of NICotine). The nicotine of the ETS is fixed onto a filter and transformed into salt of not volatile nicotine. Subsequently the number of passively smoked cigarettes is calculated. Badges were placed at the workplace as well as distributed to the participants for personal measuring. Additionally a salivary sample was taken to determine nicotine concentration. Results: At baseline Spearman's correlation between workplace and personal badge was 0.47. The average cigarette equivalents per day at the workplace obtained by badge significantly dropped from 5.1 (95%- CI: 2.4 to 7.9) at baseline to 0.3 (0.2 to 0.4) at first follow-up (n=29) three months later (p<0.001). For personal badges the number of passively smoked cigarettes declined from 1.5 (2.7 to 0.4) per day to 0.5 (0.3 to 0.8) (n=16).Salivary nicotine concentration in a subset of 13 participants who had worked on the day prior to the examination was 2.63 ng/ml before and 1.53 ng/ml after the ban (p=0.04). Spearman's correlation of salivary nicotine was 0.56 with workplace badge and 0.79 with personal badge concentrations. Conclusions: Workplace measurements clearly reflect the smoking regulation in a venue. The MoNIC badge proves to be a sensitive measuring device to determine personal ETS exposure and it is a demonstrative measure for communication with lay audiences and study participants as the number of passively smoked cigarettes is an easily conceivable result.
Resumo:
Resea del congreso WePreserve 2009 que tuvo lugar los pasados 23 al 27 de marzo en Barcelona, organizadopor la Facultad de Biblioteconoma y Documentacin de la Universitat de Barcelona, con la colaboracin del Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya y el Consorci de Biblioteques de Barcelona. El seminario 2009 WePreserve se celebra anualmente desde el ao 2007 y participan todas las figuras de referencia europeas en materia de investigacin en sistemas y metodologas que garantizan la preservacin digital de los documentos: Digital Preservation Europe (DPE), Preservation and Long-term Access Through Networked Services (Planets), Cultural Artistic and Scientific Knowledge for Preservation, Access and Retrieval (CASPAR), y Network of expertise in Digital long-term preservation (nestor).
Resumo:
Aquesta comunicaci t com a objectiu principal exposar les iniciatives preses des del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigaci de la UB per promocionar l'accs obert. Les principals iniciatives empreses sn la posada en funcionament del dipsit institucional i la creaci de l'Oficina de Difusi del Coneixement l'any 2007. Aquestes sn dues estructures de recolzament i suport que a la prctica permeten, avalen o propicien l'existncia de poltiques institucionals de promoci de l'accs obert. Es posa a disposici de la instituci la infraestructura necessria que permeti, per una banda recollir, arxivar i processar, difondre i preservar la producci cientfica de la universitat (dipsits digitals) i d'una altra assessorar sobre la gesti dels drets d'autor i promocionar la lliure difusi del coneixement.
Resumo:
La recerca va analitzar la interacci entre innovaci tecnolgica, canvi organitzatiu i transformaci dels serveis pblics i els processos poltics a l'Ajuntament de Barcelona. Prenent com a hiptesi de partida l'aparici d'un possible model Barcelona II (que entenem que s parallel al model Barcelona, un exemple internacionalment reconegut de combinaci de poltiques urbanes), es van estudiar les transformacions internes del consistori barcelon vinculades amb l's innovador de les tecnologies de la informaci i la comunicaci i es van relacionar amb el conjunt de canvis socials i poltics que interaccionaven amb aquest procs.
Resumo:
La recerca va analitzar la interacci entre innovaci tecnolgica, canvi organitzatiu i transformaci dels serveis pblics i els processos poltics a l'Ajuntament de Barcelona. Prenent com a hiptesi de partida l'aparici d'un possible model Barcelona II (que entenem que s parallel al model Barcelona, un exemple internacionalment reconegut de combinaci de poltiques urbanes), es van estudiar les transformacions internes del consistori barcelon vinculades amb l's innovador de les tecnologies de la informaci i la comunicaci i es van relacionar amb el conjunt de canvis socials i poltics que interaccionaven amb aquest procs.
Resumo:
Sobre els valors de la Renaixena
Resumo:
Anlisi dels deferents discursos de moderats, progressistes i republicans i els usos dels mots poble i naci durant els anys 1837-1843. Lautor considera que aquesta perspectiva s important per entendre el perode, tot i que els recents debats sobre els orgens del nacionalisme a Espanya ho han deixat en un lloc secundari
Resumo:
L'articulaci poltica del pla de Barcelona en l'poca medieval es va basar en l'existncia de dos territoris: d'una banda, una gran rea que va coincidir amb la plana entre les desembocadures del Llobregat i del Bess, on les autoritats locals exerciren alguna funci de control judicial. D'altra banda, un territori molt ms petit, anomenat Hort i Vinyet (Parrquia de Sants i Sarri Sant Mart Provenals), on la jurisdicci civil i penal del Consell de Cent era absoluta. L'objectiu d'aquest treball s mostrar, en primer lloc, que el territori anomenat Hort i Vinyet no existia i, d'altra banda, que l'extens territori no era subjecte a la jurisdicci municipal
Resumo:
A travs de l'anlisi de dos sries de diferents llibres de comptabilitat de Barcelona, els procedents de la gesti dels molins reals i els redactats per una instituci eclesistica, la Pia Almoina, vam comenar a estudiar el mercat del blat a Barcelona durant l'edat mitjana. Hem analitzat anteriorment el valor de les mesures a Barcelona i, per poder qualificar el preu real del pa, tamb hem estudiat els diferents processos industrials per fer pa de blat. Desprs, hem analitzat el conjunt d'impostos que pesaven sobre la comercialitzaci de cereals. A travs de l'estudi de l'evoluci dels preus, hem tractat de fer una primera aproximaci de la primera etapa de la crisi baixmedieval, concretament entre 1283 i 1345, tenint en compte els contrastos amb els treballs ja coneguts sobre la base de les fonts on la noci de quantitat no va ser considerada. Finalment, hem comparat els nostres resultats amb alguns treballs referents a la Corona d'Arag i el mn mediterrani, a fi d'obtenir una idea ms precisa de la cronologia de les crisis de subsistncia
Resumo:
A larticle es pretn traar una primera cronologia de levoluci de les competncies fiscals del municipi barcelon fins a la consolidaci dun veritable sistema fiscal. Ms que conclusions definitives, el treball vol establir unes primeres hiptesis dins duna investigaci prpia en curs sobre la fiscalitat reial a la ciutat de Barcelona que, fins al moment, shavia centrat sobretot en lanlisi del patrimoni reial
