La crisis en el sector del automóvil

La industria del automóvil es un sector vital para la economía mundial y dentro de la actividad industrial en general, ya que, a su vez, influye en otros sectores industriales: sectores de bienes de equipo, tecnologías de la información, plásticos, caucho, entre muchos otros. Por este y otros motivos que expondremos más adelante hemos decidido encaminar este trabajo hacia un análisis exhaustivo de ese sector, a partir de su evolución histórica y su situación actual. Cabe decir que nuestro trabajo se centra exclusivamente en el ámbito español ya que, en otro caso, nuestro análisis hubiese sido muy generalizado y no hubiésemos podido profundizar más en el tema estudiado

La Crisis y el sector textil

El objetivo de nuestro trabajo es ver como la situación económica actual ha afectado al sector textil, cuáles han sido las consecuencias que ha sufrido y como los consumidores se han adaptado. Para introducirnos en el tema hemos investigado cuáles han sido las consecuencias de este sector. Todo nuestro trabajo se va a basar en el estudio diferenciado en lastiendas convencionales y las empresas low cost, ya que nuestra hipótesis principal es cómo las empresas outlet han ganado terreno a las tiendas convencionales. Nos centraremos en el centro comercial outlet ‘La Roca Village’. Para poder hacerlo nos desplazaremos hasta allí para conocer su historia y su funcionamiento. Se trata de un estudio pedagógico que realizaremos mediante una pequeña muestra y noticias recopiladas de diferentes periódicos económicos.En primer lugar, con un cuestionario podremos comprobar si los consumidores tienen conocimiento de la existencia de outlets y si a partir de la crisis acuden a ellos, haciendo distinción en un ranking de cinco tipos de tienda para conocer el perfil del consumidor.A continuación, a través de un cuestionario y una serie de experimentos vamos a analizar nuestras hipótesis.Por otro lado, realizaremos tres tipos de experimentos para confirmar o refutar nuestras hipótesis principales:El primero consiste en comparar la afluencia de gente entre tienda outlet y tienda convencional en veinte minutos, distinguiendo también un día entre semana y fin de semana.El segundo experimento se trata de comparar el número de compras realizadas entre semana y en fin de semana para tienda outlet y para tienda convencional.El tercer experimento se trata de escoger seis conjuntos de ropa aleatoriamente de la misma marca en tienda outlet, realizar lo mismo en la tienda convencional, calcular su precio medio y plantear la hipótesis de que resulta más costoso vestirse en la tienda convencional que en la tienda outlet. La marca escogida es ZARA y Lefties, ambas pertenecientes a la misma cadena, Inditex.En segundo lugar realizaremos distintas entrevistas a los responsables de tiendas convencionales y tiendas outlet de distintas marcas, de las cuáles realizaremos un resumen sintetizado.Una vez realizado esto, vamos a poder afirmar o refutar las hipótesis y proceder a nuestras conclusiones.

Les Crisis asiàtiques i el procés de globalització : el cas de Corea del Sud

Corea del Sud ha vist en els últims 50 anys com la seva economia creixia a unsritmes espectaculars fins arribar a situar-se entre les primeres del món. El seu ascenssemblava imparable fins que l’any 1997, de forma inesperada per la majoria, esclatà lacrisis. En aquells moments, Corea del Sud s’havia convertit en la undècima economiadel planeta i la sisena potència comercial, sent el primer productor de vaixells imemòries DRAM, el quart de béns electrònics de consum, el cinquè d’automòbils i deproductes petroquímics, els sisè d’acer i el setè de productes tèxtils,A mitjans dels anys 50 el país tenia una economia agrària afectada per unapobresa massiva, la seva renta per càpita era inferior a les d’Angola o Moçambic, peròentre 1962 i 1996 el seu PNB per càpita passà de 87 dòlars a més de 12.000 i el seuPIB es multiplicà per 12, amb una taxa anual mitja de creixement del 8%, convertint-seen un país industrial avançat. A més, durant els anys 70 i 80 havia resistitsorprenentment bé les perturbacions (energètiques, monetàries i comercials) externes,malgrat el seu model de creixement depenia molt de les importacions de petroli, deldeute extern (fins mitjans dels 80) i de les exportacions de manufactures als mercatsoccidentals, i havia superat bé els problemes de deute extern que afectaren a altrespaïsos en vies de desenvolupament.Durant els anys 90 el procés de globalització financera contribuí, aparentment,a sostenir aquest creixement, amb l’entrada d’una quantitat ingent de fluxos de capitalestranger i la integració cada cop més plena dins dels mercats mundials de la mà d’unprocés de liberalització financera i comercial, arribant a aconseguir a finals de 1996 laseva admissió a la Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).Però aquests factors que contribuïren al creixement li passarien factura, al propiciaruna sèrie de vulnerabilitats macroeconòmiques que acabarien sortint a la llum en elcontext de la crisis asiàtica del 97 i mostrarien la necessitat d’un canvi en el model dedesenvolupament, tan exitós durant anys, però incapaç d’adaptar-se per si sol alsnous paràmetres de l’economia globalitzada.2Com a continuació es veurà, la crisis coreana té unes característiques concretes,que la diferencien de la patida per la resta de països afectats per la crisis asiàtica del97, però comparteix també elements en comú. La crisis coreana s’entén millor dins elmarc en què es produí, el de les crisis asiàtiques. Però encara podem anar més lluny, jaque per molts experts les crisis del 97 han estat les primeres grans crisis de laglobalització i per tant és des d’aquí que s’ha d’analitzar, fins arribar al cas concret deCorea del Sud, incomprensible sense tot el context general.Les debilitats estructurals de les diferents economies asiàtiques afectadespoden explicar parcialment la gènesis de la crisis, però es tracta per molts d’una crisissistèmica global, que s’insereix en un context molt més ampli. Per això s’ha dividit elsegüent anàlisi en tres parts: els efectes de la globalització en general, les crisisasiàtiques i finalment el cas concret de Corea del Sud.

Reflections on Young Women and the Youth Crisis in Sub-Saharan Africa

There has been an upsurge in academic studies on youth in Sub-Saharan Africa since the last decade of the 20th century, underlining the growing importance that generational cleavages seem to play in today’s societies. However, gender has been neglected in research and policies bearing on youth, unveiling a rather negative and limited approach to Sub-Saharan African youth: limit situations are those most focused on (as the role of youth in conflicts), young males being perceived as the most active in those contexts and who therefore shall be the focus of political (and academic) attention. Acknowledging the need to integrate gender in the approaches to youth, this paper tries to grasp, through a preliminary literature review, how the predicaments of the so-called “youth crisis” are lived and perceived by young girls, and identify the main themes and theoretical perspectives of the literature that has tried to explore this thematic.

Periodismo en reconstrucción, la otra cara de la crisis de la prensa

La crisis de la prensa escrita está provocada por el impacto de Internet, los errores estratégicos y la Gran Recesión. Pero existe una cuarta razón: una crisis de confianza y credibilidad provocada, a su vez, por una crisis ética. Por consiguiente las alternativas pasan también por una regeneración ética, por una ‘reconstrucción’ del periodism

The monetary pillar and the great financial crisis

Since its inception, a most distinctive (and controversial) feature of the ECB monetary policy strategy has been its emphasis on money and monetary analysis, which constitute the basis of the so-called monetary pillar. The present paper examines the performance of the monetary pillar around the recent financial crisis episode, and discusses its prospects in light of the renewed emphasis on financial stability and the need for enhanced macro-prudential policies.

Theoretical notes on bubbles and the current crisis

We explore a view of the crisis as a shock to investor sentiment that led to the collapse of abubble or pyramid scheme in financial markets. We embed this view in a standard model of thefinancial accelerator and explore its empirical and policy implications. In particular, we show howthe model can account for: (i) a gradual and protracted expansionary phase followed by a suddenand sharp recession; (ii) the connection (or lack of connection!) between financial and real economicactivity and; (iii) a fast and strong transmission of shocks across countries. We also use the modelto explore the role of fiscal policy.

The oceanic base of slope record of the Permian-Triassic crisis: view from Tethys (Oman)

The Oman Mountains provide some of the best sections of Permian and Triassic sediments from ocean sea floor to base-of-slope environments related to the distal South Tethyan margin. The central part of the range exposes the Buday'ah section of oceanic sediments in the so-called "Hawasina allochtons". The locality of Wadi Maqam in the north-western part of the Oman Mountains is among places where the thick Permian-Triassic base-of-slope sediments is exposed (Baud et al., 2001). Overlying 400 m of middle Permian limestones and dolomites, the upper Permian sediments consist of 50 m of ≈ 10 cm thick beds of cherts and dolomites rich in sponge spicules. The top of the Permian units is well bioturbated lime mudstone-wackestone, devoid of cherts and dated as late Changhsingian (Krystyn in Richoz et al., 2005). The boundary yellow shales are overlain by very thinly bedded, laminated microbial platy lime mudstone with H. parvus. The dramatic loss of the burrowing infauna indicates the appearance of oxygen-poor water. These Induan sediments are about 25 m thick and show at the top the first calcirudites, commonly clast-supported (edge-wise conglomerates), and are characterized by tabular clasts representing the sub- in situ reworking of the laminated, platy calcilutite. The very thick Smithian overlying litho-unit (up to 900 m) marks the onset on the base-of-slope of a deep-marine basin in which carbonate submarine fan deposits developed This very thick unit consists essentially of platy limestones, calcarenites and calcirudites. It comprises mainly grey-beige calcilutite, laminated and flaggy, interbedded with sparse beds of fine-grained calcarenite in cm beds. Channelized beds of intraformational calcirudite are also part of this succession which constitutes the greater part of the outcrop available. During the Spathian to Anisian, the sedimentation changes to terrigenous mudstone and siltstone that ended with Ladinian radiolarites.

Adrenal crisis presenting as hypoglycemic coma.

An 18-month-old male infant presented with hypoglycemic coma and clinical signs of bronchopneumonia. He was suspected of suffering from septic shock. The patient progressed to irreversible multiple organ failure before the diagnosis of adrenal crisis was established. Plasma levels of ACTH and cortisol remained undetectable. Renin and aldosterone were normal. An autopsy failed to demonstrate any adrenal gland cortical tissue. Immunohistochemical staining demonstrated the presence of all pituitary hormones except ACTH, establishing the diagnosis of isolated ACTH deficiency. Intensive care clinicians should consider adrenal crisis in non-diabetic children with hypoglycemia and rapid circulatory deterioration.

Interbank liquidity crunch and the firm credit crunch: Evidence from the 2007-2009 crisis

We study the credit supply effects of the unexpected freeze of the Europeaninterbank market, using exhaustive Portuguese loan-level data. We find thatbanks that rely more on interbank borrowing before the crisis decrease theircredit supply more during the crisis. The credit supply reduction is stronger forfirms that are smaller, with weaker banking relationships. Small firms cannotcompensate the credit crunch with other sources of debt. Furthermore, theimpact of illiquidity on the credit crunch is stronger for less solvent banks.Finally, there are no overall positive effects of central bank liquidity, but higherhoarding of liquidity.

Monetary policy in a systemic crisis

This paper examines the monetary policy followed during the current financial crisisfrom the perspective of the theory of the lender of last resort. It is argued that standardmonetary policy measures would have failed because the channels through whichmonetary policy is implemented depend upon the well functioning of the interbankmarket. As the crisis developed, liquidity vanished and the interbank market collapsed,central banks had to inject much more liquidity at low interest rates than predicted bystandard monetary policy models. At the same time, as the interbank market did notallow for the redistribution of liquidity among banks, central banks had to design newchannels for liquidity injection.