Organotellurium compounds for metal organic vapour phase epitaxy

The infra-red detector material cadmium mercury telluride can be grown by the technique of Metal Organic Vapour Phase Epitaxy using simple alkyl telluride compounds as the source of tellurium. New tellurium precursors are required in order to overcome handling and toxicity problems and to reduce the growth temperature in preparing the material. A range of diaryltellurium(IV) dicarboxylates and some 2-(2'-pyridyl)phenyl-tellurium(II) and tellurium(IV) monocarboxylates have been synthesised and characterised by infra-red, 13C N.M.R. and mass spectroscopy. Infra-red spectroscopy has been used to determine the mode of bonding of the carboxylate ligand to tellurium. Synthetic methods have been devised for the preparation of diorganotritellurides (R2Te3) and mixed diorganotetrachalcogenides (RTeSeSeTeR). A mechanism for the formation of the tritellurides based on aerobic conditions is proposed. The reaction of ArTe- with (ClCH2CH2)3N leads to tripod-like multidentate ligands (ArTeCH2CH2)3N which form complexes with the ions Hg(II), Cd(II), Cu(I), Pt(II) and Pd(II). Synthetic routes to aryltelluroalkylamines and arylselenoalkylamines are also reported. The crystal structure of 2-(2'-pyridyl)phenyltellurium(II) bromide has been solved in which there are six molecules present within the unit cell. There are no close intermolecular Te---Te interactions and the molecules are stabilised by short Te---N intramolecular contacts. The crystal structure of 2-(2'-pyridyl)phenylselenium(II)-tribromomercurate(II) is also presented. A study of the Raman vibrational spectra of some tellurated azobenzenes and 2-phenylpyridines shows spectra of remarkably far superior quality to those obtained using infra-red spectroscopy.

The chemistry of some organotellurium compounds

Tbe formation of Pd(TeR)n and (CuTeR)n from the reaction between telluroesters and Pd(II)or Cu(II) suggested that these organa­tellurium reagents may be useful precursors of RTe- ligands in reactions with transition-metal substrates. Also the formation of telluronium salts Me2RTeI- from the reaction between telluroesters and methyl iodide, together with the above, confirm the cleavage of -cõ-Te bonds rather than -C-Te bonds. The formation of a carboxylic acid from the toluene solution of a ditelluride d palladium(O) complex in the presence of light oxygen (from air) is demonstrated. When the solvent employed is p-xylene an aldehyde is formed.The reaction proceeds via the free radical, RTeO, with Pd(PPh3)4 as a catalyst.It has also been shown that the oxidation of aldehydes to carboxylic acids is catalysed by ditelluride. Spin trapping experiments with PhCH=N(O)But (phenyl-t-butyl-nitrone) have provided evidence that the oxidative addition of an alkyl halide (RX=Mei, BunBr, BusecBr, ButBr, BrCH2-CH=CHCH2Br, and Br(CH2)4Br) to diphenyltelluride and reductive elimination of CH3SCN from Ph2(CH3)Te(NCS) proceeds via radical pathways. A mechanism is proposed for oxidative addition which involves the preformation of a charge transfer complex of alkyl halide and diphenyltelluride.The first step is the formation of a charge transfer complex, and the initial product of the oxidative addition is a "covalent" form of the tellurium(IV)compound. When the radical R is more stable, Ph2TeX2 may be the major tellurium(IV)product. The reaction of RTeNa (R=p-EtOC6H4, Ph) with organic dihalides X2(CH2)n (n=1,2,3,4) affords telluronium salts (n=3,4; X=Cl, Br) the nature of which is discussed.For n=l (X=Br, I)the products are formulated as charge transfer complexes of stoichiometry (RTe)2(CH2).CH2X2• For n=2, elimination of ditelluride occurs with the formation of an alkene. Some 125’Te Mõssbauer data are discussed and it is suggested that the unusually low value of 6 (7.58 mm.s-1 ) for  p-EtO.C6H4.Te)2(cH2)cH2Br2 relates to removal of 5's electronsfrom the spare pair orbltal via the charge transfer interaction. 125Te Mossbauer data for (p-EtO.C6H4)Te(CH2)4Br are typical of a tellurium (IV) compound and in particular ∇ is in the expected range for a telluronium salt. The product of the reaction of Na Te (C6H4.OEt), with 1,3-dibromopropane is, from the Mössbauer data, also a telluronium salt.

Effect of preparation conditions on the formation of the active phase of carbon fiber catalytic systems for the low-temperature oxidation of carbon monoxide

We studied the effects of the composition of impregnating solution and heat treatment conditions on the activity of catalytic systems for the low-temperature oxidation of CO obtained by the impregnation of Busofit carbon-fiber cloth with aqueous solutions of palladium, copper, and iron salts. The formation of an active phase in the synthesized catalysts at different stages of their preparation was examined with the use of differential thermal and thermogravimetric analyses, X-ray diffraction analysis, X-ray photoelectron spectroscopy, and elemental spectral analysis. The catalytic system prepared by the impregnation of electrochemically treated Busofit with the solutions of PdCl, FeCl, CuBr, and Cu(NO ) and activated under optimum conditions ensured 100% CO conversion under a respiratory regime at both low (0.03%) and high (0.5%) carbon monoxide contents of air. It was found that the activation of a catalytic system at elevated temperatures (170-180°C) leads to the conversion of Pd(II) into Pd(I), which was predominantly localized in a near-surface layer. The promoting action of copper nitrate consists in the formation of a crystalline phase of the rhombic atacamite CuCl(OH). The catalyst surface is finally formed under the conditions of a catalytic reaction, when a joint Pd(I)-Cu(I) active site is formed. © 2014 Pleiades Publishing, Ltd.

Estudo da polimerização térmica de óleos e gorduras

Dissertação (mestrado)—Universidade de Brasília, Instituto de Química, Programa de Pós-Graduação em Química, 2011.

Biological and chemical strategies for the recovery of precious and rare metals as nanoparticles

Tese de Doutoramento, Ciências do Mar da Terra e do Ambiente, Ramo: Ciências e Tecnologias do Ambiente, Especialidade em Biotecnologia, Faculdade de Ciências e Tecnologia, Universidade do Algarve, 2016

Preparació de nous catalitzadors basats en complexos de Ru i Pd, i el seu ancorament a polímers conductors per a la fabricació de materials multifuncionals

Aquesta tesi doctoral es basa en l'estudi de l'aplicació en catàlisi de dos tipus de complexos organometallics basats en dos metalls de tansició diferents. Concretament s'estudien complexos macrocíclics triolefínics de pal·ladi(0) com a catalitzadors per a les reaccions de Suzuki i Heck, i oxocomplexos carbènics de ruteni(II) com a espècies catalítiques en oxidacions de compostos orgànics. En el cas dels complexos de ruteni s'ha vist que en augmentar el nombre de lligands carbènics en l'esfera de coordinació del metall s'aconseguiex afavorir els processos bielectrònics, obtenint-se catalitzadors més actius i més selectius. En un segon pas, els dos tipus de catalitzadors homogenis s'han immobilitzat sobre la superfície d'un elèctrode mitjançant l'estratègia d'electropolimerització del grup pirrol. Els elèctodes modificats resultants s'han aplicat com a catalitzadors heterogenis. En ambdós casos els catalitzadors heterogenis han mostrat una activitat equiparable o superior a la del sistema homogeni corresponent. Finalment, s'ha assajat una reacció de catàlisi tàndem en què els dos catalitzadors (immobilitzats sobre el mateix elèctrode) actuen en cooperació. S'ha aconseguit realitzar dues transformacions consecutives d'un substat orgànic.

O comportamento Fotoquímico dos Complexos Pentaaminas de Rutênio(II) com Ligantes π Insaturados

A general overview on the photochemical behaviour of [Ru(NH3)5L]2+ complexes (where L is a p ligand) is presented. The proposed mechanisms and techniques employed for the study of these reactions are discussed. Emphasis is made on the mechanisms that allow the identification of the reactive excited state of the [Ru(NH3)5py]2+ complex.

Química de complexos de (etilenodiaminatetraacetato)rutenato(III/II)

This paper provides a survey of general aspects involved in the coordination chemistry of low-valent (mainly +III,+II), low-spin (d p5,d p6) ruthenium ions with ethylenediamine-N,N,N',N'-tetraacetate (edta) and their substituted derivatives. The topics covered herein include structure, reactivity, kinetics, thermodynamics, electrochemistry and spectroscopy. The contributions from either our research group or the literature over the last three decades are focused in this review.

Síntese e caracterização de um novo complexo de platina (IV) a partir de seu análogo de platina (II) utilizando iodo molecular como agente oxidante: uma rota sintética interessante para obtenção de novos complexos de platina

In an attempt to reduce toxicity and widen the spectrum of activity of cisplatin and its analogues, much attention has been focused on designing new platinum complexes. This work reports the synthesis and characterization of novel compounds of the platinum (II) and platinum (IV) containing 2-furoic hydrazide acid and iodide as ligands. Although the prepared compounds do not present the classical structure of biologically active platinum analogues, they could be potentially active or useful as precursors to prepare antitumor platinum complexes. The reported compounds were characterized by ¹H NMR, 13C NMR, 195Pt NMR, IR and elemental analyses.

Síntese e emprego do [Pd(dmba)(NCO)(PPh3)] em processos catalíticos envolvendo a preparação de derivados da uréia e de alcoxicarbonil complexos

Este trabalho trata do emprego do ciclometalado [Pd(dmba) (NCO)(PPh3)] (dmba = N,N-dimetilbenzilamina; PPh3 = trifenilfosfina) em processos catalíticos em fase homogênea, envolvendo a reação entre p-toluidina e p-nitrotolueno, produzindo N,N'-bis(4-metilfenil)uréia. A reação foi realizada a 140 0C, sob pressão inicial de CO de 60 bar. Empregou-se também o mesmo composto em reações de carbonilação na presença dos álcoois metílico e etílico, obtendo-se os alcoxicarbonil complexos [Pd(NCO)(CO2R)(PPh3)2] (R=Me ou Et). Constatou-se que o emprego do [Pd(dmba)(NCO)(PPh3)] nos referidos processos, propiciou a formação dos produtos com bons rendimentos.

Síntesi, estructura i reactivitat de nous complexos de Cu, Ag i Ni contenint lligands triazamacrocíclics. Aplicacions en l'activació d'enllaços

· S'ha preparat i caracteritzat una família de complexos de Cu(III) contenint lligands triazamacrocíclics, estudiant-se les seves propietats estructurals, espectroscòpiques i redox. Aquesta àmplia família de complexos tenen un gran interès perquè permeten descriure les propietats dels complexos de Cu en un estat d'oxidació poc habitual i a més ens han permès mesurar de manera quantitativa l'efecte Meyerstein. · Una nova família de complexos de Cu(I) amb els lligands triazamacrocíclics es sintetitzada i caracteritzada per tècniques espectroscòpiques i estructurals, demostrant que aquests complexos presenten diferents estructures a l'estat sòlid i en dissolució. Així doncs, mentre que en dissolució es demostra per RMN que es tracta d'una espècie monomèrica, la determinació estructural per difracció de raigs X d'aquests complexos de Cu(I), ens confirma la formació d'espècies polimèriques. Per altra banda, s'ha estudiat la seva reactivitat; a) la seva implicació en la formació de lligands deuterats mitjançant l'intercanvi H/D en condicions suaus i b) la formació de complexos bisfenoxo a partir de la reactivitat entre els corresponents complexos de Cu(I) i oxigen molecular. De la mateixa manera, s'ha preparat el corresponent anàleg de Ag(I) en estat sòlid, obtenint la formació d'un polímer de Ag(I), el qual presenta a l'estat sòlid una estructura en forma de ziga-zaga, diferent a l'estructura del polímer de Cu(I), que és lineal. · S'ha determinat i proposat el mecanisme que té lloc en l'activació de l'enllaç C-H i posterior reacció de transferència per tal d'estabilitzar els productes finals mitjançant una reacció de desproporció. El seguiment de la reacció té lloc mitjançant tècniques espectroscòpiques com UV-vis. Dit seguiment, ens permet determinar les diferents influències electròniques sobre la reacció de formació dels complexos organometàl·lics de Cu(III). A més a més, el seguiment de la reacció a baixa temperatura ens permet determinar espectroscòpica i teòricament la formació d'un intermedi de Cu(II), i mitjançant la determinació dels paràmetres cinètics i termodinàmics es proposa un mecanisme de reacció. Posteriorment, s'ha assajat la reactivitat d'una sal de Cu(II) amb un lligand macrocíclic que conté un grup metil en el carboni orientat cap al centre del macrocicle, implicant la formació d'un intermedi agòstic. De la determinació estructural d'aquest intermedi de CuII i del lligand protonat, s'extreuen una sèrie de conclusions molt interessants, com són la demostració estructural de l'activació de l'enllaç C-C en la primera etapa de formació i de manera anàloga poder comparar-ho amb els sistemes macrocíclics HL2-HL6, demostrant la possible formació d'un intermedi agòstic, on es produeix l'activació de l'enllaç C-H. Aquesta similitud estaria d'acord amb els sistemes HL2-HL6, els quals espectroscòpica i teòricament s'havia detectat la presència d'un intermedi de característiques similars. Degut a l'acidesa d'aquest protó, i gràcies a la presència d'una base com és el propi lligand, aquest podia ésser extret donant lloc a la formació dels corresponents organometàl·lics de Cu(III). Dita estructura també representa un dels pocs exemples d'un organometàl·lic de CuII, un estat d'oxidació poc conegut dins d'aquest camp. · S'ha descrit la reactivitat dels nous complexos organometàl·lics de Cu(III), els quals sota medi pròtic i en condicions àcides o neutres són espècies totalment estables, però en condicions bàsiques o reductores aquestes espècies reaccionen donant lloc a la formació de noves espècies de tipus bisfenoxo, on el Cu es troba en estat d'oxidació +2. S'han caracteritzat mitjançant difracció de RX, on es s'observa l'entorn químic del Cu, la geometria del complex bisfenoxo i l'hidroxilació de l'anell aromàtic. · Finalment, s'ha descrit per primera vegada la síntesi i caracterització d'uns nous complexos organometàl·lics de Ni. Aquests són sintetitzats en base als càlculs teòrics realitzats sobre els nostres sistemes macrocíclics. Per aquests complexos hem investigat l'efecte del metall, canviant el coure per altres metalls de la primera sèrie de transició (Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn) i de la segona sèrie de transició (Ru, Rh, Pd, Ag). Els resultats demostren que el Ni(II), és el metall que presenta una major capacitat de l'activació de l'enllaç C-H en aquests sistemes aromàtics. Aquests compostos s'oxiden lentament cap a complexos de Ni(III). Per altra banda, l'addició d'una sal de clor sobre una solució d'un complex de Ni(II) permet aïllar el corresponent complex de Ni(III), caracteritzat per ressonància de spin electrònic

Síntese e emprego do [Pd(dmba)(NCO)(PPh3)] em processos catalíticos envolvendo a preparação de derivados da uréia e de alcoxicarbonil complexos

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

1,3-dipolar cycloaddition of CS2 to the coordinated azide in the cyclopalladated [Pd(bzan)(mu-N-3)](2). Crystal and molecular structure of di(mu-N,S-1,2,3,4-thiatriazole-5-thiolate)bis[(benzylideneaniline-C-2,N)palladium(II)]

The compound [Pd(bzan)(mu -N-3)](2) 1, bzan = benzylideneaniline, was prepared from [Pd(bzan) (mu -OOCCH3)](2) by an anion exchange reaction. The 1,3-dipolar cycloaddition of carbon disulfide to the bridged coordinated azide in the cyclometallated compound I was investigated. The species resulting from this reaction, di(mu -N,S-1,2,3,4-thiatriazol-5-thiolate)bis[(benzylideneaniline)palladium(II)] 2, was characterized by IR spectroscopy and X-ray diffraction. The compound 2 is a dimer containing two [Pd(benzylideneaniline)] moieties connected by two vicinal bridging N,S-1,2,3,4-thiatriazole-5-thiolate anions in a square-planar coordination geometry for the palladium atoms.

Cycloaddition reaction of the azido-bridged cyclometallated complex [Pd(dmba)N-3](2) with CS2. Crystal and molecular structure of DI(mu, N,S-1,2,3,4-thiatriazole-5-thiolate) bis[(N,N-dimethylbenzyl-amine-C-2,N)palladium(II)]

The 1,3-dipolar cycloaddition of carbon disulfide to the coordinated azide in the cyclometallated compound [Pd(dmba)(N-3)](2) (1), dmba = N,N-dimethylbenzylamine, was investigated. The compound obtained di(mu, N,S-1,2,3,4-thiatriazole-5-thiolate)-bis[(N,N-dimethylbenzylamine-C-2,N)palladium(II)] (2), was characterized by IR spectroscopy and X-ray diffraction. Complex (2) is dimeric with the two [Pd(N,N-dimethylbenzylamine)] moieties being connected by the two vicinal bridging N,S-1,2,3,4-thiatriazole-5-thiolate anions in a square-planar coordination for the palladium atoms.

Mono- and dinuclear palladium(II) compounds containing nitrogen ligands. Crystal and molecular structure of [Pd(N,C-dmba)(NCO)(2,3-lut)] and [Pd(H2CCOMe)Cl(2,2 '-bipy)]

The cyanate-bridged cyclopalladated compound [Pd(N,C-dmba)(mu-NCO)](2) (1) (dmba = PhCH2NMe2) reacts in CH2Cl2 with 2,3-lutidine (2,3- lut), 3,4-lutidine (3,4-lut), 2,2'-bipyridine (2,2'-bipy) and 4,4'-bipyridine (4,4'-bipy), to give [Pd(N, C-dmba)(NCO)(2,3-lut)] (2), [Pd(N,C-dmba)(NCO)(3,4-lut)] (3), [{Pd(N,C-dmba)(NCO)}(2)(mu-2,2'-bipy)] .CH2Cl2 (4) and [{Pd(N,C-dmba)(NCO)}(2)(mu-4,4'-bipy)] . CH2Cl2 (5), respectively. The compounds were characterized by elemental analysis, i.r. and n. m. r. spectroscopy and also by t.g.a. The i.r. spectra of (2 - 5) display typical bands of monodentate N-bonded cyanate groups, whereas the n. m. r. data of (4) are consistent with the presence of a bridging 2,2'-bipyridine ligand. Complex (4) decomposes slowly in acetone. One of the products formed, [Pd(H2CCOMe) Cl(2,2'-bipy)] (6), was characterized by X-ray diffraction. As inferred from the t.g.a., the thermal stability decreases in the order: [{Pd(N,C-dmba)(NCO)}(2) (mu-4,4'-bipy)]. CH2Cl2 (5) > [Pd(N,C-dmba)(2,3-lut)( NCO)] (2) = [Pd(N, C-dmba)(3,4-lut)(NCO)] (3) > [{Pd(N,C-dmba)(NCO)}(2)(mu- 2,2'-bipy)] .CH2Cl2 (4). According to thermal analysis and X-ray diffraction patterns compounds (2 - 3) decompose into metallic palladium Pd(0), whereas (4 - 5) decompose with the formation of PdO. The X-ray crystal and molecular structure of [Pd(N, C-dmba)( NCO)(2,3-lut)] (2) was determined. The lutidine unit is perpendicular to the coordination plane.