912 resultados para Cinema Apreciação
Resumo:
La verificaci que la vida acadmica est patint una revoluci formal i de contingut obliga a recrear el discurs pedaggic introduint-hi elements molt heterogenis. Ressaltar els valors culturals dels diferents mitjans de comunicaci ens permet destacar les potencialitats i ls del cinema com a instrument docent facilitador dels aprenentatges dels alumnes. Fa molts anys que cadasc de nosaltres hem incorporat el cinema en el nostre treball docent. Dacord amb els continguts que desenvolupem en les nostres assignatures, lutilitzem com a font analtica i documental per a la intervenci pedaggica i social. Els relats filmogrfics ens permeten introduir prctiques formatives i professionalitzadores a partir de lanlisi de casos, una eina de treball molt utilitzada en lmbit socioeducatiu. Amb aquest article, presentem, doncs, tres visions diferents desenvolupades en el marc de tres assignatures dels ensenyaments de Pedagogia i Educaci Social, i ho fem a partir duna mateixa pellcula, Sleepers, de Barry Levinson (1996), tot demostrant el carcter transversal de la nostra proposta.
Resumo:
El propsit d'aquest estudi t un doble objectiu: d'una banda, des del punt de vista histric, assenyalar la confluncia existent, a cavall dels segles XIX i XX, d'un magma com de prctiques del dibuix que permeteren l'eclosi de certes arts narratives com el llibre il-lustrat, la tira cmica i el cinema d'animaci, materials que cent anys desprs de la seva gnesi encara no han trobat el seu lloc en l'ensenyament i, de l'altra, des del punt de vista educatiu, aportar instruments de reflexi per a l'adquisici de millors competncies narratives i audiovisuals a partir d'aquests materials.
Resumo:
Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/22523
Resumo:
Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/22523
Resumo:
Aquesta petita investigaci es divideix en dues parts. La primera, basada en els estudis terics, ofereix una visi de la importncia de la creativitat dins i fora lescola i de la didctica daquesta a travs de lexperincia de fer cinema. Fer dactor, guionista, cmera, maquillador, escengraf, entre daltres, s una eina metodolgica que potencia la creativitat dels alumnes? Ho investiguem a la segona part daquest document mitjanant estratgies davaluaci de la creativitat. I els resultats indiquen que els infants que han realitzar el projecte de fer cinema tenen ms bona qualificaci en tots els aspectes avaluats.
Resumo:
Reproducci digital del document original
Resumo:
Societat Catalana de Pedagogia. Collegi de Pedagogs de Catalunya.
Resumo:
El Grup dInnovaci Docent en Toxicologia Orfila, amb el propsit de millorar la comprensi de determinats conceptes, est assajant la integraci de petites seqncies de cinema comercial en el desenvolupament de les classes presencials. La manifestaci dramtica dun fet real permet als estudiants relacionar-se amb la situaci clnica i assimilar ms fcilment els nous conceptes, aix, el llenguatge audiovisual subministra estmuls afectius i permet reforar el coneixement a travs de les emocions. Per tant, les petites seqncies poden utilitzar-se en un moment determinat com un instrument de transmissi del coneixement per a la millora de la comprensi dalguns conceptes. Cal doncs, detectar en quins punts dels temes del programa de Toxicologia s ms adient i efectiva la utilitzaci daquest recurs didctic.
Resumo:
According to Ray Harryhausen, a special effects expert in the film industry, "Gustave Dor would have made a great director of photography . . . He saw things from the point of view of the camera." Dor's work has had a permanent impact on the imaginative realm of film since its very early days. In return, the silver screen has etched Dor into the 20th century imagination. Almost every film about the Bible since The Life and Passion of Jesus Christ produced by Path in 1902 refers to his illustrations, and every film adaptation of Dante or Don Quixote has used him as a model, from Georg Wilhelm Pabst and Orson Welles to Terry Gilliam. All films dealing with life in London in the Victorian era by directors ranging from David Lean, to Roman Polanski and Tim Burton draw on the visions in London: a pilgrimage for their sets. A large number of dream fantastical or phantasmagorical scenes take their inspiration from Dor's graphic world, beginning with Georges Mlis' A Trip to the Moon in 1902. In the realm of cartoons and animation, Walt Disney owes a huge debt to Dor. Dor primal forests, from Atala in particular, were also used in the various versions of King Kong from 1933 to the 2005 film by Peter Jackson, who had already drawn on Dor for The Lord of the Rings. Jean Cocteau was also indebted to the illustrations for Perrault's Fairy Tales for his Beauty and the Beast (1945), as was George Lucas for the character Chewbacca in Star Wars (1977) and even the Harry Potter film series. Through his influence on film history, Dor shaped the mass culture imagination.
