La Inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials. Accés al currículum ordinari a través dels Plans Individualitzats. Traducció i adaptació de l’SPOT (instrument per analitzar els PIs).

Actualment, és cada vegada més present en la nostra societat la paraula inclusió i més concretament en el nostre àmbit educatiu, el concepte d’educació inclusiva. Aquest treball pretén presentar una eina adaptada i traduïda al català anomenada Student Program Observation Tools, la qual serveix per fer un anàlisi d’una de les mesures d’atenció a la diversitat: els Plans Individualitzats, per tal de millorar-ne el contingut i ésser una ajuda per a les escoles però també perquè els alumnes amb necessitats educatives especials puguin tenir accés al currículum ordinari com la resta dels seus companys de classe.

Sobre l'aplicació de les transformacions en una gramàtica generativa i transformacional

Nota on s'intenta mostrar, amb pretensions essencialment pedagògiques, alguns fets lingüístics que permeten determinar l'ordre en què s'apliquen les transformacions en una gramàtica generativa i transformacional

La noció d''Illa transparent': defensa de les regles transderivacionals

El present treball pretén contribuir, des d'una òptica relativa a la llengua catalana, a la revolució lingüística de dues maneres distintes: primer de tot, contrastant algunes hipòtesis assumides pel corrent del transformacionalisme dins del qual operaré -la semàntica generativa- per a mostrar-ne les febleses; segonament, proposant una modificació teòrica consistent en la introducció en la gramòtica de la noció d'illa transparent, la definició de la qual requereix regles transderivacionals, definides com 'unes regles que operen, no en derivacions individuals, sinó en un conjunt de derivacions', és a dir, que relacionen, per a definir condicions de bona formació, estructures pertanyents a derivacions distintes

Semàntica i sintaxi (aspectes de la complementació en català)

Aspectes de la complementació en català

La conquesta àrab i la llengua catalana

Les relacions entre la llengua àrab i el català a la Catalunya Vella

L'estudi, la investigació

Modest Prats i l'estudi i la investigació de la llengua catalana

La llengua de l’heroi : notes sobre la llengua del segle xx a partir de les traduccions catalanes de David Copperfield de Charles Dickens

A comparative study of the two published Catalan translations of Charles Dickens’ David Copperfield, the first translated by Josep Carner in 1930 but not published until 1964, and the second by Joan Sellent in 2003. The analysis shows that both translations, magnificent, reflect the unique evolution of the language model that the translators pass on to their readers, an evolution shaped by the complex history of the Catalan language in the 20th century, which is still to be written

Problemes en l'edició de textos de l'edat moderna

Reflexions sobre l'edició de textos catalans de l'edat moderna

Els treballs filològics de l'acadèmic Josep de Bastero

Sobre els treballs filològics de l'acadèmic Josep Gaspar de Bastero i Vilana que fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres des del 1752 fins al 1786, data de la seva mort

L'empremta d'Antoni de Bastero entre els seus contemporanis i la pervivència del seu record. Revisió crítica dels estudis basterians

Sobre els treballs filològics de l'acadèmic Antoni de Bastero i Lledó

El català a l'edat moderna

Història de la llengua catalana durant tota l'edat moderna

Els altres parlants i la història social de la llengua

The social history of language is usually focused on collective actors. This article aims to reflect both on the speakers as individual subjects of the social history of language and on the sources which allow an approach to speakers, more precisely immigrants of the contemporary Catalonia. In very different narratives, immigrants talk about their territory of origin or economic conditions, and also about languages expressing the most varied language attitudes. Prejudices or language uses, common topics of these narratives, are fully within the field of social history of the language. Speakers cannot be always out of disciplines whose narrative axis is the time

El compromís cívic i intel·lectual d'Armand Quintana explicat per ell mateix

L’escriptor Armand Quintana i Panedas (Manlleu, 1921 – Vic, 2005) al llarg de la seva vida va desenvolupar una dilatada i extensa trajectòria cultural que fins ara ha estat poc estudiada. A partir de la transcripció fragmentària de l’arxiu sonor Autobiografia i missatge pòstum d’Armand Quintana i Panedas, conservat al fons Fonoteca Històrica Jaume Font de l’Arxiu Nacional de Catalunya, aquest treball analitza la trajectòria de l’autor i, entre d’altres coses, el presenta com a col·laborador actiu de la revista Inquietud (1955-1966), com a professor de català i agitador social i com a membre fundador del Cineclub de Vic, de la revista infantil i juvenil Cavall Fort i de la Delegació d’Òmnium Cultural a Osona.

Converses en un espai de frontera dialectal : Estudi sobre la transició dialectal en les fronteres comarcals del Priorat i del Baix Camp

Aquest és un estudi geolingüístic en una àrea de transició entre el català occidental i l'oriental situat entre els límits comarcals del Priorat i el Baix Camp. Els pobles estudiats són Cornudella, Ulldemolins, la Morera, Prades, Capafonts i Arbolí. La descripció lingüística ens permet posar en relleu les convergències i divergències dels parlars dels pobles. L'estudi recull també el lèxic més significatiu de cada població i els mapes amb els resultats.

La història de la llengua contemporània davant les escriptures populars de l'exili

The studies that have been carried out about the history of contemporary Catalan have used, generally, sources coming from literary, intellectual and politician fields. Often, sources from common people have been omitted. However, they are documents which provide a very important proof to notice not only the Catalan vitality but also the level of the application of the current rules. This article proposes to highlight ordinary writings as an object of study that will allow us analyze several aspects related to the history of language and sociolinguistics. The study focuses on the ordinary writings that emerged in the Republican exile in 1939, a capital period in the production of such documents