Atendimento no Ambulatório de Nutrição Renal da Faculdade de Nutrição da Universidade Federal Fluminense e Hospital Universitário Antônio Pedro : efeitos de um programa de treino de força intradialítica em pacientes renais crónicos

Relatório de estágio de mestrado, Nutrição Clínica, Universidade de Lisboa, Faculdade de Medicina, 2015

L' Aprenentatge basat en problemes a través de casos clínics simulats. Una proposta metodològica de disseny i avaluació docent

RESUM Les exigències actuals de la professió de d’infermeria requereixen que la docència vagi orientada a interrelacionar els diferents rols a desenvolupar enla pràctica diària, per adquirir experiència en l’aprenentatge i així augmentar la qualitat de les cures d’infermeria. Per assolir aquest objectiu és important l’aprenentatge basat enproblemes. Aquest pretén en primer lloc que els estudiants aprenguin allò que permet desenvolupar-se enla vida professional de la manera més natural possible a partir d’una idea clara i profunda de l’evidència sobre la que s’ha d’actuar. Amb aquesta finalitat es vandissenyar casos clínics amb uns objectius que requerien la integració de coneixements, actituds i valors, en diferents fases a desenvolupar en un període de temps predeterminat. També ens vam proposar una estratègia docent que permetés a l’estudiant incorporar el coneixement científic que dóna suport a la pràctica assistencial per aproximar teoria i pràctica. Es pretén que els estudiants busquin una resposta basada en la millor evidència científica disponible, per prendre una decisió respecte a les cures del pacient. Els objectius de l’estudi són: Avaluar globalment l’aprenentatge basat en la simulació de casos Avaluar com els estudiants valoren la integració del model d’infermeria i del procés d’atenció en l’aprenentatge basat en la simulació de casos. Valorar les sensacions percebudes per l’estudiant durant la simulació del cas. Valorar l’actitud d el’estudiant en relació a la incorporació de l’evidència científica per una millora en la pràctica clínica. Avaluar el grau de dificultat manifestat per l’estudiant en relació al procés de documentació. Avaluar la idonietat de l’argumentació i la decisió de l’estudiant a la pregunta formulada en el cas clínic. Metodologia: L’assignatura d’Infermeria Medicoquirúrgica. Adult I del Departament d’Infermeria de la Universitat de Vic, va iniciar una experiència d’aprenentatge basat en la resolució de problemes, amb estudiants de 2on curs. Les professores responsables dels seminaris van realitzar una avaluació de l’experiència a través d’una enquesta. Aquesta es responia al cap d’un mes de la simulació al laboratori, quan es contrastaven els resultats obtinguts en aquesta entre professores i estudiants després de visualitzar la gravació feta durant el mateix. En el context del seminari de simulació de casos, es va introduir una pregunta/problema, a partir de la que els estudiants, en grup, havien de documentar-se amb el suport d’una guia. Per valorar l’actitud davant aquesta pregunta/problema es va dissenyar un qustionari tipus Likert. L’avaluació del grau de dificultat s’ha registrat a través d’unes escales de puntuació. Per a l’avaluació de la decisió presa, es van valorar les síntesis resum entregades en els treballs escrits pels diferents grups. Resultats: La realització de la simulació en el laboratori va ser avaluada per un alt percentatge d’estudiants (68,8%) amb puntuacions entre 6 i 8 mentre que un 26,6% la van situar en tre 9 i 10, només un 4,7 % la van puntuar amb 5. La integració del model d’infermeria va ser valorada pel 86% amb una puntuació entre 7 i 10. La valoració global de la simulació va ser qualificada pels estudiants amb una puntuació de 8 (34,4%) seguida d’un 28,1% amb una consideració de 7. Un 7,2% van puntuar entre 9 i 10. El 93,3% van assegurar que conèixer les fonts documentals els serviria per millorar l’assistència, el 86,7% esperen obtenir arguments sòlids respecte les seves desicions si la documentació consultada és de qualitat. Un 77,8% dels estudiants consideren estar més satisfets al saber incorporar la presa de decisions basada en evidències. Respecte el grau de dificultat en el procés de documentació la dificultat més gran la presenten en com buscar en les bases de dades de referències bibliogràfiques. Conclusions: L’aprenentatge dels estudiants a través de la simulació de casos és una estratègia vàlida que l’estudiant valora positivament al mateix temps que permet desenvolupar habilitats per a la pràctica professional. L’estratègia docent dissenyada per integrar les evidències en la presa de decisions es considera positiva, no obstant, després d’analitzar els resultats, s’han de modificar alguns aspectes per a la seva millora; tutoritzar per a millorar el procés de documentació i incidir més en la crítica i reflexió, de manera que les troballes de la investigació siguin canalitzades cap a la pràctica.

Le genou peut-il représenter un problème sur le lieu de travail ?

Résumé Avec 8% des accidents en Suisse, le genou est une articulation fréquemment blessée. Si la majorité des traumatismes surviennent lors de la pratique du sport, les conséquences sur la reprise de l'activite professionnelle sont relativement méconnues. Pourtant, en 2002, un quart des patients hospitalises dans le service de rééducation de l'appareil locomoteur de la CRR, présentait une lésion du genou responsable d'une limitation fonctionnelle significative. Les diagnostics principaux sont les entorses graves et les lésions dégénératives. Une majorité de patients est issue du secteur secondaire et exerce souvent une profession exigeante d'un point de vue physique. Le but de cet article est d'une part de présenter aux praticiens des repères utiles à la compréhension de cette problématique particulière; d'autre part d'initier une reflexion pratique sur la réadaptation professionnelle de ces patients, par la discussion d'un cas clinique. From approximately 8% of the accidents in Switzerland, the knee is a frequently wounded articulation. If the majority of the traumas occur whilst playing sport, the effects on the resumption of professional activity are relatively ignored. However, in 2002, a quarter of the patients hospitalized in the locomotor service of rehabilitation at the CRR, presented a lesion of the knee as factor most commonly responsible for their functional limitations. The principal diagnoses consisted of serious distorsions and degenerative lesions. A majority of patients come from industry which, from a physical point of view, is generally a demanding occupation. The goals of this article are to present information concerning the comprehension of these particular problems as well as to initiate practises for the vocational rehabilitation of these patients, by the discussion of a clinical case.

Rocky Mountain spotted fever in an endemic area in Minas Gerais, Brazil

Only one species of spotted fever-group rickettsiae that is pathogenic for humans has been isolated in Brazil, where few physicians are familiar with this disease. In order to obtain information on tick-borne rickettsiosis, a study was performed in the County of Santa Cruz do Escalvado, State of Minas Gerais, Brazil, where a fatal clinical case confirmed by specific immunofluorescence had been reported. Serum samples obtained from 679 humans and 96 dogs were tested by indirect immunofluorescence for detectable antibodies to spotted fever-group rickettsiae, the criterion for a positive result being a titer > or = 1:64. Seropositivity was detected in 7.14 of the humans sera examined and 13.68 of the dogs. We discuss the significance of these findings and formulate some questions, emphasizing the need for further investigation.

Adénopathies et fièvre chez une patiente VIH positive [Immunocompromised HIV patient with lymphadenopathy and fever].

The case of a immunocompromised HIV patient with fever and lymphadenopathy discussed in an anatomo-pathological round. This complex clinical case was used as an opportunity to discuss the broad differential diagnosis of fever in an immunocompromized individual with multiples lymphadenopathies. Clinical reasoning leading to the probable diagnosis based on clinical, biological and radiological informations is not only a difficult task for the speaker but also a rich source of learning opportunities for our medical community.

Rickettsiae-infected Ticks in an Endemic Area of Spotted Fever in the State of Minas Gerais, Brazil

A study on tick-borne rickettsiosis was developed in the county of Santa Cruz do Escalvado, State of Minas Gerais, Brazil, where a clinical case of the disease, confirmed by necropsy, had been reported. Of the 1,254 ticks collected, 1,061 belonged to the Amblyomma genus, 57 to the Rhipicephalus sanguineus species, 81 to Boophilus microplus, and 46 to Anocentor nitens. The hemolymph test associated with Giménez staining showed that 18 of the 221 A. cajennense specimens, 1 of the 16 R. sanguineus, 1 of the 22 B. microplus, 3 of the A. nitens, and 1 of the A. ovale contained rickettsia-like microorganisms. Only 3 A. cajennense ticks were positive under direct immunofluorescence. A. cajennense was the only species found on humans

Knowledge of Glasgow coma scale by air-rescue physicians.

OBJECTIVE: To assess the theoretical and practical knowledge of the Glasgow Coma Scale (GCS) by trained Air-rescue physicians in Switzerland. METHODS: Prospective anonymous observational study with a specially designed questionnaire. General knowledge of the GCS and its use in a clinical case were assessed. RESULTS: From 130 questionnaires send out, 103 were returned (response rate of 79.2%) and analyzed. Theoretical knowledge of the GCS was consistent for registrars, fellows, consultants and private practitioners active in physician-staffed helicopters. The clinical case was wrongly scored by 38 participants (36.9%). Wrong evaluation of the motor component occurred in 28 questionnaires (27.2%), and 19 errors were made for the verbal score (18.5%). Errors were made most frequently by registrars (47.5%, p = 0.09), followed by fellows (31.6%, p = 0.67) and private practitioners (18.4%, p = 1.00). Consultants made significantly less errors than the rest of the participating physicians (0%, p < 0.05). No statistically significant differences were shown between anesthetists, general practitioners, internal medicine trainees or others. CONCLUSION: Although the theoretical knowledge of the GCS by out-of-hospital physicians is correct, significant errors were made in scoring a clinical case. Less experienced physicians had a higher rate of errors. Further emphasis on teaching the GCS is mandatory.

Persistence of retinal function after intravitreal melphalan injection for retinoblastoma.

BACKGROUND: The risk/benefit profile of intravitreal melphalan injection for treatment of active vitreous seeds in retinoblastoma remains uncertain. We report clinical and electroretinography results after 6 months of one patient who has shown a favorable initial clinical response to intravitreal melphalan injections for treatment of refractory vitreous seeds. METHODS: Clinical case report. PATIENT: The patient presented at age 17 months with bilateral retinoblastoma [OD: International Classification (ICRB) group E, Reese-Ellsworth (R-E) class Vb; OS: ICRB D, R-E Vb] with no known prior family history. The right eye was enucleated primarily. The patient received systemic chemotherapy and extensive local treatment to the left eye. Ten months later, she presented with recurrent disease, including fine, diffuse vitreous seeds. Tumor control was established with intra-arterial chemotherapy and local treatment. Subsequent recurrence was treated with further intra-arterial chemotherapy, local treatment, and plaque radiotherapy with iodine-125. Persistent free-floating spherical vitreous seeds were treated with 4 cycles of intravitreal melphalan injection via the pars plana, with doses of 30, 30, 30, and 20 μg. RESULTS: After 6 months of follow-up, the left eye remained free of active tumor. Visual acuity was 20/40. Photopic ERGs amplitudes were unchanged compared with those recorded prior to the intravitreal injection treatments. CONCLUSIONS: Intravitreal melphalan injection for refractory spherical vitreous seeds of retinoblastoma with favorable tumor response is compatible with good central visual acuity and preservation of retinal function as indicated by photopic ERG recordings.

Características clínicas y tratamiento de la ansiedad académica y ante los exámenes como fobia específica de tipo situacional

L'ansietat acadèmica i davant els exàmens com a fòbia específica de tipus situacional és un trastorn infantil i juvenil d'efectes pertorbadors i negatius que repercuteixen sobre la salut mental i emocional, el rendiment acadèmic i la integració social de l'estudiant que la pateix. En aquest treball s'especifiquen les seves característiques clíniques. Així mateix, s'inclou un cas clínic d'un adolescent de 14 anys que patia d'aquest trastorn fòbic escolar, acompanyat de baixa autoestima personal i dificultats d'adaptació amb el seu grup-classe. Se li va aplicar una avaluació i tractament de tall cognitiu-conductual que ha tingut com a finalitat la superació de la fòbia, i la millora del seu rendiment acadèmic i social. D'entre totes les eines terapèutiques utilitzades destaquen: l'exposició en viu, i l'aprenentatge i utilització de mecanismes de control de l'ansietat (la relaxació Jacobson i la reestructuració cognitiva). Finalment, assenyalar que aquesta intervenció terapèutica ha estat possible gràcies a la participació coordinada i cooperant de l'equip interdisciplinari.

Reseccion intestinal masiva. Proceso de adaptacion nutricional

INTRODUCTION Massive small bowel resection (MSBR) with a remnant jejunum shorter than 60 cm produces severe water, electrolytes, vitamins and protein-caloric depletion. While waiting for a viable intestinal transplantation, most of MSBR patients depend on total parenteral nutrition (TPN). CLINICAL CASE 32 years old male, with MSBR due to sectioning trauma of the superior mesenteric artery root. First surgical intervention: jejunostomy with small bowel, right colon, and spleen resection. Six months later: jejunocolic anastomosis with 12-cm long jejunum remnant and prophylactic cholecystectomy. NUTRITIONAL INTERVENTION: 1st phase. Hemodynamic stabilization and enteral stimulation (6 months): TPN + enteral nutrition with elemental formula + oral glucohydroelectrolitic solution (OGHS) + 15 g/d of oral glutamine + omeprazol. Clinical course indicators: biochemistry, I/L balance. 2a phase. Digestive adaptation with colonic integration (8 months): replacement of TPN by part-time peripheral PN. Progressive cooked diet complemented with pancreatic poly-enzyme preparation, omeprazol, OGHS, glutamine, elemental formula. Clinical course indicators: biochemistry, diuresis, weight and feces. 3a phase. Auto-sufficiency without parenteral dependence: fragmented free oral diet supplemented with pancreatic poly-enzyme preparation, mineralized beverages, enteral formula supplement, Ca and Mg oral supplements, oral multivitamin and mineral preparation, monthly IM vitamin B12. Current situation actual (52 months): slight ponderal gain, diuresis > liter/day, 2-3 normal feces, no clinical signs of any deficiency and normal blood levels of micronutrients. CONCLUSION It may be possible to withdraw from PN in MSBR considering, as in this case, favorable age and etiology and early implementation of an appropriate protocol of remnant adaptation.

Don de rein altruiste: enjeux psychologiques [Altruistic kidney deviation: psychological challenges].

Altruistic kidney donation challenges ethical principles, questions the anthropological meaning of donation and is associated with important psychological aspects. Obtaining free and informed consent is essential and requires a depth evaluation by a psychologist or a psychiatrist in order to identify the motivations which stimulate the desire of donation. By means of a psychodynamic understanding of a clinical case, we illustrate the complexity of the evaluation of consent and discuss the psychological issues associated with altruistic kidney donation.

Presentación caso clinico:ptiriasis vesicolor

One presents a clinical case, of a man of approximately 40 years, presenting like clinical stains of variable coloration, of brown aspect and hipocrómicas, that on having been scraped flake off easily. After his diagnosis of ptiriasis vesicolor, it yields to antifúngicos topics. We will analyze this one I marry, and we will see his etiology, clinic dignóstico and treatment.

Principes d'evaluation et de prise en charge des patients agés polymorbides: guide a l'intention des cliniciens [Principles for the assessment and management of polymorbid elderly patients: a guide for clinicians].

Providing care to multimorbid older patients is complex, not only because of the coexistence of multiple chronic conditions, but also because of their frequent intrication with psychological and social problems. This article describes a guide for clinicians to assess and manage multimorbid older patients. This guide was adapted from the work of a group of expert US geriatricians. It proposes seven steps: identification of the main problem; identification of patients' preferences; setting of goals of care; estimation of life expectancy; identification of relevant evidence in the literature; revision of the plan of care; and discussion of the options with the patient. The use of this guide is illustrated by a clinical case.

Osteosarcoma extraóseo en extremidad inferior

INTRODUCTION: Extraoseus osteosarcoma is a rare tumor confined in soft tissues but with histological features similar to bone osteosarcoma. CLINICAL CASE: We report the case of a young male affected extraosseous osteosarcoma. A detailed analysis of the clinical symptoms and evolution from the beginning of the process to the death of the patient, three years later, is performed. DISCUSSION: The different types of treatment and prognostic factors involving this disease are discussed CONCLUSIONS: Radical surgery followed by chemotherapy is the preferred form of treatment in extraosseus osteosarcoma.The latest advances in chemotherapy have improved the prognosis in this type of tumor

Fractura bilateral de calcáneo en edad pediátrica. A propósito de un caso

OBJECTIVE: Propose and debate the treatment management for unusual traumatic pathology, both due to the age of the patient and the bilateral location. CLINICAL CASE: Bilateral calcaneal fracture in a ten year old male, after falling three meters to land on his heels. Examination revealed pain and swelling at that level, with no distal neurovascular alterations. After the clinical study, x-rays were taken, as well as a CAT scan which revealed a complex fracture of both calcanei. After 72 hours and verifying that the soft tissue was in optimal condition, the left calcaneus was immobilized with a closed cast while the right was trans!xed with a Steinmann pin following the Essex-Lopresti technique, achieved under scope to attain an acceptable reduction of the fracture and the congruency of all a"ected joints.