Alteraciones frecuentes en el desarrollo del lenguaje, de origen afectivo.

Algunos de los problemas que a los niños se presentan pueden ser de naturaleza tansitoria, mientras que otros pueden estar fuertemente enraizados y extenderse sobre una porción considerable de la vida de un niño. El adulto no sólo ejerce de estímulo para el niño sino que ejerce de 'Respuesta a la respuesta' que éste desarrolla. Es un constante ir y venir, remodelar repetir o imitar lo que el niño hace: perfeccionar lo que dice o producir sonidos en respuesta a los del niño. Como resultado el niño va puliendo su lenguaje y va mostrando cada vez más interés por la comunicación, por hacerse entender y entender él. Pero si el niño vive con carencia de afecto que en suma llega a ser además una total y absoluta falta de comunicación, etc. El afán de la escuela por socializar y potenciar la expresividad a todos los niveles puede producir en el niño un cambio radical, provocando en muchos de los casos un bloqueo y negación hacia el lenguaje. La afectación del lenguaje en casos especiales se recogen de centros; casa-cuna, casos de superprotección, por abandono de la madre y por malos tratos. Los transtornos más comunes que derivan son disfemia y Dislalia. Diecisiete niños con carencias afectivas de edad cronológica en meses de quince a treinta y seis meses. Test de Boehm. La elevada incidencia que los transtornos afectivos provocan tanto en el lenguaje, como en otras manifestaciones conductuales. En el tema de educación, introducimos a los niños en nuestros sistemas de enseñanza, en una serie de aprendizajes a los que ni siquiera sabemos si están preparados, pensemos que para que el aprendizaje se produzca es necesario que el niño realice estrategias de aprendizaje, con una activación que a su vez sólo se producirá si hay motivación, si hay significación. La afectividad puede impedir que se produzca todo este proceso si se da de forma negativa. Las espectativas serán más óptimas dependiendo del esfuerzo del educador por detectar el problema y de atajarlo por el camino conveniente, esto a su vez estará condicionado por la preparación de cada profesional.

Estudi de mètodes de classificació borrosa i la seva aplicació a l'agrupació de zones geogràfiques en base a diverses característiques incertes

Aquesta memòria està estructurada en sis capítols amb l'objectiu final de fonamentar i desenvolupar les eines matemàtiques necessàries per a la classificació de conjunts de subconjunts borrosos. El nucli teòric del treball el formen els capítols 3, 4 i 5; els dos primers són dos capítols de caire més general, i l'últim és una aplicació dels anteriors a la classificació dels països de la Unió Europea en funció de determinades característiques borroses. En el capítol 1 s'analitzen les diferents connectives borroses posant una especial atenció en aquells aspectes que en altres capítols tindran una aplicació específica. És per aquest motiu que s'estudien les ordenacions de famílies de t-normes, donada la seva importància en la transitivitat de les relacions borroses. La verificació del principi del terç exclòs és necessària per assegurar que un conjunt significatiu de mesures borroses generalitzades, introduïdes en el capítol 3, siguin reflexives. Estudiem per a quines t-normes es verifica aquesta propietat i introduïm un nou conjunt de t-normes que verifiquen aquest principi. En el capítol 2 es fa un recorregut general per les relacions borroses centrant-nos en l'estudi de la clausura transitiva per a qualsevol t-norma, el càlcul de la qual és en molts casos fonamental per portar a terme el procés de classificació. Al final del capítol s'exposa un procediment pràctic per al càlcul d'una relació borrosa amb l'ajuda d'experts i de sèries estadístiques. El capítol 3 és un monogràfic sobre mesures borroses. El primer objectiu és relacionar les mesures (o distàncies) usualment utilitzades en les aplicacions borroses amb les mesures conjuntistes crisp. Es tracta d'un enfocament diferent del tradicional enfocament geomètric. El principal resultat és la introducció d'una família parametritzada de mesures que verifiquen unes propietats de caràcter conjuntista prou satisfactòries. L'estudi de la verificació del principi del terç exclòs té aquí la seva aplicació sobre la reflexivitat d'aquestes mesures, que són estudiades amb una certa profunditat en alguns casos particulars. El capítol 4 és, d'entrada, un repàs dels principals resultats i mètodes borrosos per a la classificació dels elements d'un mateix conjunt de subconjunts borrosos. És aquí on s'apliquen els resultats sobre les ordenacions de les famílies de t-normes i t-conormes estudiades en el capítol 1. S'introdueix un nou mètode de clusterització, canviant la matriu de la relació borrosa cada vegada que s'obté un nou clúster. Aquest mètode permet homogeneïtzar la metodologia del càlcul de la relació borrosa amb el mètode de clusterització. El capítol 5 tracta sobre l'agrupació d'objectes de diferent naturalesa; és a dir, subconjunts borrosos que pertanyen a diferents conjunts. Aquesta teoria ja ha estat desenvolupada en el cas binari; aquí, el que es presenta és la seva generalització al cas n-ari. Més endavant s'estudien certs aspectes de les projeccions de la relació sobre un cert espai i el recíproc, l'estudi de cilindres de relacions predeterminades. Una aplicació sobre l'agrupació de les comarques gironines en funció de certes variables borroses es presenta al final del capítol. L'últim capítol és eminentment pràctic, ja que s'aplica allò estudiat principalment en els capítols 3 i 4 a la classificació dels països de la Unió Europea en funció de determinades característiques borroses. Per tal de fer previsions per a anys venidors s'han utilitzat sèries temporals i xarxes neuronals. S'han emprat diverses mesures i mètodes de clusterització per tal de poder comparar els diversos dendogrames que resulten del procés de clusterització. Finalment, als annexos es poden consultar les sèries estadístiques utilitzades, la seva extrapolació, els càlculs per a la construcció de les matrius de les relacions borroses, les matrius de mesura i les seves clausures.

Comparison of two single-channel tactile aids for the deaf

This paper reviews a study to compare two commercially available single-channel tactile aids for the deaf.

Horizontal potential vorticity dipoles on the convective storm scale

The structure and dynamics of potential vorticity (PV) anomalies generated by convective storms is investigated both theoretically and in a numerical model case study. Linear theory suggests that if the storm-induced heating is on a sufficiently small scale (relative to the Rossby radius of deformation), and the environment contains moderate vertical wind shear (of order 1 m s(-1) km(-1)), then the dominant mode of a diabatically generated PV anomaly is a horizontally oriented dipole. The horizontal dipoles are typically of O(10 PVU), compared with the O(1 PVU) vertical dipoles that have been studied extensively throughout the literature. Furthermore, the horizontal PV dipoles are realized almost entirely as relative vorticity anomalies (on a time-scale of the order of tens of minutes after the heating has been turned on). The analysis of horizontal PV dipoles offers a new perspective on the vorticity dynamics of individual convective cells, implying that moist processes play a role in the maintenance of vertical vorticity in the convective storm environment.

Crystal structure of (isothiocyanato)(2-pyridinecarboxaldehydebenzoylhydrazonato)copper(I),Cu(C13H10N3O)(NCS)

C14H10CuN4OS, monoclinic, P12(1)/nl (no. 14), a = 8.837(1) angstrom, b = 15.625(2) angstrom, c = 10.366(1) angstrom, beta = 103.36(1)degrees, V = 1392.6 angstrom(3), Z = 4, R-gt(F) = 0.029, WRref(F-2) = 0.076, T = 150 K.

Carbon-decorated FePt nanoparticles

FePt magnetic nanoparticles are an important candidate material for many future magnetic applications. FePt exists as two main phases, that is, a disordered face-centered cubic (fcc) structure, which is generally prepared by chemical methods at low temperatures, and the high-temperature chemically ordered face-centered tetragonal (fct) structure. The fee FePt, with low coercivity but associated with superparamagnetic properties, may find applications as a magnetic fluid or as a nanoscale carrier for chemical or biochemical species in biomedical areas, while fct FePt is proposed for use in ultrahigh-density magnetic recording applications. However, for both of these applications an enhancement of the intrinsically weak magnetic properties, the avoidance of magnetic interferences from neighbor particles, and the improved stability of the small magnetic body remain key practical issues. We report a simple synthetic method for producing FePt nanoparticles that involves hydrothermal treatment of Fe and Pt precursors in glucose followed by calcination at 900 degrees C. This new method produces thermally stable spheroidal graphite nanoparticles (large and fullerene-like) that encapsulate or decorate FePt particles of ca. 5 nm with no severe macroscopic particle coalescence. Also, a low coercivity of the material is recorded; indicative of small magnetic interference from neighboring carbon-coated particles. Thus, this simple synthetic method involves the use of a more environmentally acceptable glucose/aqueous phase to offer a protective coating for FePt nanoparticles. It is also believed that such a synthetic protocol can be readily extended to the preparation of other graphite-coated magnetic iron alloys of controlled size, stoichiometry, and physical properties.

A model of the dynamic relationship between blood flow and volume changes during brain activation

The temporal relationship between changes in cerebral blood flow (CBF) and cerebral blood volume (CBV) is important in the biophysical modeling and interpretation of the hemodynamic response to activation, particularly in the context of magnetic resonance imaging and the blood oxygen level-dependent signal. Grubb et al. (1974) measured the steady state relationship between changes in CBV and CBF after hypercapnic challenge. The relationship CBV proportional to CBFPhi has been used extensively in the literature. Two similar models, the Balloon (Buxton et al., 1998) and the Windkessel (Mandeville et al., 1999), have been proposed to describe the temporal dynamics of changes in CBV with respect to changes in CBF. In this study, a dynamic model extending the Windkessel model by incorporating delayed compliance is presented. The extended model is better able to capture the dynamics of CBV changes after changes in CBF, particularly in the return-to-baseline stages of the response.

Opportunities for magnetospheric research using EISCAT/ESR and CLUSTER

The four Cluster spacecraft offer a unique opportunity to study structure and dynamics in the magnetosphere and we discuss four general ways in which ground-based remote-sensing observations of the ionosphere can be used to support the in-situ measurements. The ionosphere over the Svalbard islands will be studied in particular detail, not only by the ESR and EISCAT incoherent scatter radars, but also by optical instruments, magnetometers, imaging riometers and the CUTLASS bistatic HF radar. We present an on-line procedure to plan coordinated measurements by the Cluster spacecraft with these combined ground-based systems. We illustrate the philosophy of the method, using two important examples of the many possible configurations between the Cluster satellites and the ground-based instruments.