Drama i espectacle operístic : la dialèctica entre espai i temps en el Parsifal de Herheim i el ritus com a obra d’art del futur

Parsifal és, segons la manera en què es mire, l’excepció dins el llistat de drames musicals wagnerians pel tractament sense precedents que fa de motius catòlics en un lloc i un moment com la recentment unificada Alemanya, on la construcció de la identitat nacional passava per un model social i cultural concret i, per tant, també religiós. Però una òptica diferent ens pot apropar a una ingent quantitat de paral·lelismes entre el model artístic expressat per Wagner en els seus escrits teòrics de joventut i alguns dels elements estètics i ideològics de la seua darrera obra. L’espectacle operístic en l’actualitat continua sent fruit de la societat en què es gesta i per això Stefan Herheim utilitza una visió diacrònica de la recepció d’aquesta obra wagneriana com a un dels motius principals sobre els quals construirà una dramatúrgia densa i meditada en què es durà a terme fins a les seues últimes conseqüències una revisió en clau contemporània del concepte d’obra d’art del futur.

VOLUMES RELIES du Cabinet des titres : recherches de noblesse, armoriaux, preuves, histoires généalogiques. Armorial universel, du temps de Charles VII.

Incomplet de la fin. — Il y a une table alphabétique des noms ajoutée en tête du volume. — Sur le premier feuillet la signature de Ch. d'Hozier.

Oeuvres complètes de Mme Adam (Juliette Lamber). XXI, Mon petit théâtre : le temps nouveau, Mourir, Coupable, Fleurs piquées, Galatée

Comprend : Le temps nouveau : [comédie en 3 actes] - Mourir : [pièce en 1 acte] - Coupable : [pièce en 1 acte] - Fleurs piquées : [lever de rideau] - Galatée : [drame grec]