Ultrastructure of the ovary of Dermatobia hominis (Diptera: cuterebridae). II. Origin of the tunica propria in ovarioles

Ovaries up to the 8th day pupae of Dermatobia hominis were studied by transmission electron microscopy. Ovarioles were recognized in ovaries of 4-day old pre-pupae, surrounded by a thin tunica propria of acellular fibrilar material similar in structure to the internal portion of the external tunica of the ovary. There is continuity of the tunica propria and the ovarian tunica, indicating that the former structure originates from the tunica externa. In 5 to 7-day pupae the interstitial somatic cells from the apical region of the ovary, close to the ovarioles, show delicate filamentous material inside of their rough endoplasmic reticulum cisternae; similar material is seem among these cells. Our observations suggest that interstitial somatic cells do not originate the tunica propria but contribute to its final composition.

Ultrastructure of the ovariole sheath in Diatraea saccharalis (Lepidoptera : Pyralidae)

The ultrastructure of the ovariole sheath along the Diatraea saccharalis ovariole was studied by scanning and transmission electron microscopy. Each ovariole is surrounded by an epithelial sheath, a tunica propria and scattered lumen cells. These three components of the ovariole sheath show different ultrastructural features along the ovariole, in the germarium or in the vitellarium; these differences are more evident in the epithelial sheath cells. The epithelial sheath is composed by two layers of cells, the external one running longitudinally and the internal one running circularly in the ovariole. These cells, in vitellarium, present cytoplasmic bundles of myofilaments that are arranged parallel to the long axis of the cells; these myofilaments are apparently related to the contraction movements of the follicles within the ovariole. The acellular tunica propria, composed of finely filamentous material, is attached to the adjacent follicle cells by adhesive dense plates. Between the epithelial sheath and the tunica propria there is a population of lumen cells, with morphological features of secretory activity.

Differential morphology of the hemocytes present in pupal ovaries of the queen and worker honeybee

The location and morphological features of the blood cells found in the pupal ovary of workers and queens of Apis mellifera are described in relationship with their probable function in the ovary differentiation. The hemocytes from inside the ovarioles are different in both castes. In queens their morphology suggest an action in the tunica propria production, while in workers it suggest a phagocytic activity. The hemocytes present in the intersticial tissue are phagocytes in both castes, and may be responsible by the ovary shapping during metamorphosis.

Controles do desenvolvimento ovariano em abelhas africanizadas adultas, Apis mellifera Linné, 1758 (Hymenoptera, Apidae)

Pós-graduação em Ciências Biológicas (Biologia Celular e Molecular) - IBRC

Histologia e morfometria dos testículos de gatos domésticos adultos

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Efeito do ácido ascórbico sobre a espermatogênese de camundongos com distrofia muscular de Duchenne

The objective was to evaluate spermatogenesis alterations caused by DMD and the effect of the treatment using ascorbic acid in preventing those injuries. Twenty four mice were used, 12 from the C57BL/10 lineage (non-dystrophic) and 12 from the C57BL/10Mdx (dystrophic). The sample was divided in six groups containing 4 animals each, as: C30 = 30 days control; D30 = Dystrophic with 30 days; C60 = 60 days control; D60 = Distrophic with 60 days; CS60 = 60 days control supplemented with ascorbic acid and DS60 = Dystrophic with 60 days supplemented with ascorbic acid. The ascorbic acid supplementation was given in the water, 0,005 mg/day. After euthanasia, the testicles (right and left) were collected, weighted and cross sectioned. The material was fixed in the Karnovsky solution for 24 hours, included in resin for histological studies (morphological and morphometric analyzes) submitted to ultrastructural analysis and immunohistochemistry for caspase-3. There was a significant increase in the tunica propria percentage in D30 compared to C30 and D60. The ultrastructural analysis showed mitochondrial apoptosis evidence of Sertoli cells that can reduce sperm efficiency in CS60 and DS60. A higher volume density of apoptotic cells postivas to Caspase-3 in C30 and D30 versus DS60 compared to CS60. There was severe hypertrophy of the Leydig cells between D30 and D60. However, with supplementation was observed reversal of this change in DS60. The ultrastructure of Leydig cells to early presence of lipid vesicles was observed in the group pre-pubertal dystrophic (D30). Thus, the DMD affect the organization of the seminiferous tubules and intertubule, however, the ascorbic acid supplementation used for the treatment of DMD has been just enough to reduce the hypertrophy of the Leydig cells.

Spontaneous secretion of interferon gamma and interleukin 4 by human intraepithelial and lamina propria gut lymphocytes.

BACKGROUND: Cytokines secreted by intestinal T lymphocytes probably play a critical role in regulation of the gut associated immune responses. AIMS: To quantify interferon gamma (IFN-gamma) and interleukin 4 (IL-4) secreting cells (SC) among human intraepithelial (IEL) and lamina propria (LPL) lymphocytes from the duodenum and right colon in non-pathological situations and in the absence of in vitro stimulation. PATIENTS: Duodenal and right colonic biopsy specimens were obtained from patients with no inflammation of the intestinal mucosa. METHODS: Intraepithelial and lamina propria cell suspensions were assayed for numbers of cells spontaneously secreting IFN-gamma and IL-4 by a two site reverse enzyme linked immunospot technique (ELISPOT). RESULTS: The relatively high proportion of duodenal lymphocytes spontaneously secreting IFN-gamma (IEL 3.6%; LPL 1.9%) and IL-4 (IEL 1.3%; LPL 0.7%) contrasted with the very low numbers of spontaneously IFN-gamma SC and the absence of spontaneously IL-4 SC among peripheral blood mononuclear cells. In the basal state, both IFN-gamma and IL-4 were mainly produced by CD4+ cells. Within the colon, only 0.2% of IEL and LPL secreted IFN-gamma in the basal state, and 0.1% secreted IL-4. CONCLUSIONS: Compared with peripheral lymphocytes substantial proportions of intestinal epithelial and lamina propria lymphocytes spontaneously secrete IFN-gamma and/or IL-4. These cytokines are probably involved in the normal homoeostasis of the human intestinal mucosa. Disturbances in their secretion could play a role in the pathogenesis of gastrointestinal diseases.

Lamina propria: The functional center of the bladder?

The bladder mucosa consists of the urothelium, basement membrane, and lamina propria (LP). Although the urothelium has been given much attention, it may be regarded as one part of a signaling system involving another equally important component of the bladder mucosa, namely, the LP. The LP lies between the basement membrane of the mucosa and the detrusor muscle and is composed of an extracellular matrix containing several types of cells, including fibroblasts, adipocytes, interstitial cells, and afferent and efferent nerve endings. In addition, the LP contains a rich vascular network, lymphatic vessels, elastic fibers, and smooth muscle fascicles (muscularis mucosae). The roles of the LP and its components in bladder function have not been definitively established, though it has been suggested to be the capacitance layer of the bladder, determining bladder compliance and enabling adaptive changes to increasing volumes. However, the bladder LP may also serve as a communication center, with an important integrative role in signal transduction to the central nervous system (nociception, mechanosensation). The LP may also, by means of its different components, make it possible for the urothelium to transmit information to other components of the bladder wall, contributing to activation of the detrusor muscle. In addition, the LP may serve as a source for production of factors influencing the growth of both the overlying urothelium and the underlying detrusor muscle.

1.° Onuphrii Panvini, Veronensis, Fratris Eremitae Augustiniani, librorum decem de Pontifici Romanis varia creatione epitome : praemittuntur 1.° Roberti Bellarmini epistola ad Clementem VIII. de officio primario summi Pontificis : 2.° ejusdem Bellarmini instructio ad Episcopum Bambergensem, Matthiae I. Caesaris Legatum ad Paulum V. 3.° Benamini Antonii Lanerii, theologiae Doctoris, Angli, ad Robertum Bellarminum epistola, cum Bellarmini responso. — 2.° Indice de' libri di Honofrio Panvinio, copiato da una scrittura di mano propria di esso Panvinio. — 3.° Conclave di Paolo V. nel quale fu creato Gregorio XV. alli 9. di Febbraro 1621. — 4.° Conclave di Gregorio XV. nel quale fu creato Urbano VIII. alli 6. Agosto 1623. — 5.° Conclave nel quale fu creato Clemente V. che fu l'anno 1305

Tellerianus

Homiliarius breviarii romani dominicales ac feriales humilias in brevario romano abbreviatas ex integro continens aliasque por singulis anniferiis propria homilia carentibus cum quotidianis variisque documentisin usum concionaturum et

UANL

Officia propria mysteriorum et instrumentorum passionis D. N. J. C.juxta breviarium romanum cum psalmis et precibus in extenso

UANL

Estructura i ultraestructura testicular del mascle reproductor porcí (Sus domesticus)

El present treball analitza al microscopi òptic i al microscopi electrònic de transmissió el testicle de Sus domesticus (raça Landrace - varietat anglesa) a partir de mascles reproductors porcins adults i sans. L'objectiu principal de tots els centres d'Inseminació Artificial Porcina i de les Explotacions de Selecció i Multiplicació Porcina és garantir una excel·lent qualitat espermàtica al llarg de la vida reproductiva útil d'un mascle reproductor porcí. Així doncs, un millor coneixement dels patrons estructural i ultraestructural normals del testicle permetrà diagnosticar amb facilitat quina ha estat l'estructura o funció testicular afectada quan s'observa una disminució de la qualitat del semen. Les anàlisis seminals i hormonals són certament crucials en la valoració d'aquests mascles, però, no són totalment informatives de les alteracions testiculars, ja que és necessari conèixer l'organització microscòpica. Diversos estudis sobre testicle han demostrat que els marcadors més sensibles per a l'avaluació de la funció testicular són els següents: (1) la grandària testicular, (2) el gruix i l'organització de la càpsula testicular, (3) el percentatge de túbuls seminífers i de teixit intersticial en el parènquima testicular, (4) el diàmetre dels túbuls seminífers, (5) l'alçada i la composició de cèl·lules germinals de l'epiteli seminífer, (6) el gruix i l'organització de la làmina pròpia i, (7) la morfologia i la grandària de les cèl·lules de Leydig. El primer objectiu concret del present estudi ha estat, per tant, caracteritzar tots aquests paràmetres testiculars en mascles porcins sans i adults. L'organització estructural del testicle i les mesures quantitatives utilitzades com a marcadors no mostren diferències significatives ni entres els mascles porcins (P > 0,01), ni entre el testicle dret i l'esquerre (P > 0,01). Els testicles, de 330,80  16,99 g de pes, estan envoltats per una càpsula, de 2.375,13  246,68 m de gruix, la qual es divideix en tres capes: la túnica vaginalis constitueix l'1,82  0,78 % de la càpsula i està composta per una capa mesotelial externa i una capa interna de teixit conjuntiu dens; la túnica albuginea representa el 37,31  3,27 % i és de teixit conjuntiu dens i, la túnica vasculosa constitueix el 64,24 4,40 % i és de teixit conjuntiu lax. En el parènquima testicular els túbuls seminífers i el teixit intersticial representen el 72,44  2,12 % i el 27,46  2,12 %, respectivament. Els túbuls seminífers, de 226,23  18,08 m de diàmetre, es troben fortament recargolats i empaquetats, i estan compostos per la làmina pròpia i l'epiteli seminífer. La làmina pròpia, de 4-4,5 m de gruix, està formada per la làmina basal i dues capes de cèl·lules peritubulars. L'epiteli seminífer, amb una alçada mitjana de 66,11  10,62 m, és columnar i estratificat amb cèl·lules de Sertoli i diferents generacions d'espermatogònies, espermatòcits i espermàtides. El teixit intersticial és un teixit conjuntiu lax amb abundants cèl·lules de Leydig polièdriques fortament empaquetades (ca. 15 x 12 m). El segon objectiu concret d'aquest estudi ha estat estudiar des del punt de vista morfològic i morfomètric (alçada, longitud, freqüència relativa d'aparició i durada) els estadis del cicle de l'epiteli seminífer en els mascles porcins de la raça Landrace (varietat anglesa), classificats d'acord amb el mètode de la morfologia tubular. Els estadis premeiòtics ( I, II i III) ocupen el 31,9 % del cicle espermatogènic i es caracteritzen, principalment, per la presència de cèl·lules en les fase inicials de la meiosi I. Les primeres etapes de la meiosi I no afecten els paràmetres morfomètrics de l'epiteli seminífer ja que els valors obtinguts per l'alçada de l'epiteli seminífer, la freqüència relativa, la longitud i la durada d'aquests estadis són molt variables. Els estadis meiòtics (IV i V) representen el 16,4 % del cicle espermatogènic i estan constituïts, principlament, per cèl·lules en un estat avançat de la meiosi I i /o cèl·lules en meiosi II. Les últimes fases de la meiosi I i també de la meiosi II tenen lloc ràpidament, la qual cosa resulta en una baixa freqüència relativa d'aparició i, per tant, en una baixa durada dels estadis meiòtics. Els estadis postmeiòtics (VI, VII i VIII) ocupen el 50,6 % del cicle espermatogènic. L'esdeveniment més important que té lloc en aquests estadis és la fase de maduració de l'espermiogènesi. En la fase de maduració, les espermàtides experimenten diverses modificacions morfològiques i estructurals que donen lloc, finalment, als espermatozoides. La complexitat d'aquests processos fa que els estadis postmeiòtics presentin valors més grans de freqüència relativa, longitud i durada. El tercer objectiu concret d'aquest treball ha estat descriure a nivell ultraestructural el procés d'espermiogènesi, i relacionar les transformacions que experimenten les espermàtides en fase d'elongació amb els canvis ultraestructurals que tenen lloc en les diferents cèl·lules que constitueixen el testicle (cèl·lules germinals, de Sertoli i de Leydig, principalment). L'espermiogènesi del mascle porcí de la raça Landrace (varietat anglesa) s'ha dividit en 9 passos que vénen definits per 9 tipus diferents d'espermàtides. Al llarg de l'espermiogènesi no s'observen diferències ultraestructurals significatives (P > 0,01) ni entre els mascles porcins ni entre el testicle esquerre i dret en les cèl·lules que constitueixen el testicle.