Adierazpen askatasuna eta terrorismoaren apologia. 578.artikuluaren analisi juridikoa

Gaurkotasun handiko gaiak dira terrorismoaren inguruko goraipamena eta justifikazioa, orain kasu ugari baitira notizia komunikabideetan, hots, azkenaldian mugimendu gehien sortu duena titiriteroen kasua izan da zeinetan bi pertsona atxilotu ziren lan honetan jorratuko den artikulua aplikatuta (578. artikulua). Bertan, antzerki baten testuinguruan hainbat adierazpen egin ziren, batzuen ustez terrorismoaren goraipamen gisa kalifikatu zitezkeenak. Honen aurrean, kritika ugari jaso zituen Madrilgo Udalak burutu zuen atxiloketengatik, izan ere, gehiengo batek pentsatu zuen antzerkian zehar eman ziren komentarioak ez zutela portaera tipikoa betetzen. Horren harira, adierazpen askatasunaren esparrua nora arte iristen den zehazten zuten iritzi asko entzun dira. Batzuen ustez, mugagabea da eta, aldiz, beste batzuen ustez mugak zehaztu behar dira oinarrizko eskubidea bada ere. Gehienen ikuspuntua mugak behar dituenarena da, baina bertan ere maila ugari antzematen dira, adierazpenen edukiaren baitan ibilbidea ez baita berdina autoreen arabera.

1.° Bartholomaei Facii ad Alphonsum Regem dialogus de vitae felicitate. — 2.° Ejusdem epistola ad Robertum Strozam. — 3.° Mafei Vegii, Laudensis, dialogus de felicitate et miseria. — 4.° Ejusdem ad Eustachium, fratrem suum, dialogus de injuriis veritati illatis. — 5.° Anonymi dialogus inter Epicureum et Stoïcum de virtute et voluptate. — 6.° Platonis dialogus de morte contemnenda : interprete Cincio, Romano. — 7.° Plutarchi sermo de virtute et vitio : eodem interprete. — 8.° Apologia Socratis : authore Platone ; interprete verò Leonardo Aretino. — 9.° Platonis Crito : interprete anonymo. — 10.° Luciani Toxaris, sive, dialogus de amicitia : interprete anonymo.

Rogerii de Gaignieres

Reliure de : Achillis (Bocchi), Bononiensis, apologia in Plautum. Vita Ciceronis, auctore Plutarcho nuper inventa ac diu desiderata. - "A la fin" : Apologiam Philer. unaque M. Tulli vitam ex Plutarcho Joannes Anto. Pla. promulgavit Juli Liguris Pont. Max. Bonon. Soteris aureo saeculo M D VIII, nonis april

Comprend : Marci Tullii Ciceronis vita...

Apologia del pensament. Tant en ciència com en educació és imprescindible tenir temps per pensar

Quan hi ha canvi de govern és habitual trobar cartes obertes en què l'autor expressa la seva opinió amb l'esperança que les seves idees puguin contribuir a la nova acció de govern. Aquí pretenc fer una raonada apologia del pensament

Apologia de la reflexió

Acaba un nou curs a la universitat i és moment de valorar la feina feta amb els alumnes i reflexionar sobre els resultats obtinguts. És un exercici que els professors fem, o hauríem de fer, cada any, en benefici dels nostres alumnes i, de retruc, de tota la societat, atès que ben aviat formaran part dels nous professionals que amb la seva feina contribuiran, o haurien de contribuir, no només a la seva progressió professional sinó també al bé comú.

Apologia de l'optimisme

L'optimisme és una característica humana que presenta diversos graus de manifestació, en funció de cada persona concreta, i que es veu influenciada per la seva situació personal i per l'ambient social. També té una arrel biològica que, com justificaré, té una certa relació amb la capacitat creativa i la llibertat, la qual cosa genera reflexions interessants. Com qualsevol característica mental és conseqüència del funcionament del cervell i hi ha gens que hi influeixen, com per exemple un transportador de la serotonina i un receptor de la dopamina, dos neurotransmissors amb múltiples funcions. Curiosament, aquests gens, junt amb altres gens coneguts, intervenen en la nostra capacitat creativa [...].

George W. Bushin apologia

Kirjallisuusarvostelu

Uskonnon fenomenologia vai apologia?

Kirjallisuusarvostelu

Fé, razão e crença na apologia Raymond Sebon: somos cristãos como somos perigordinos ou alemães?

O presente artigo procura analisar a noção de fé em Montaigne, confrontando-a com as idéias de razão e de crença, e também em sua relação com o lugar que é conferido à autoridade pelo autor dos Ensaios. Discute-se principalmente a interpretação bastante estabelecida de que o ceticismo de Montaigne reduziria a fé à esfera das crenças e dos costumes.

O contexto religioso-político da contraposição entre pirronismo e academia na "Apologia de Raymond Sebond"

Montaigne faz um ataque pirrônico ao conceito acadêmico de verossimilhança ou probabilidade na Apologia de Raymond Sebond. O ataque é paradoxal porque Montaigne parece seguir o verossímil na própria Apologia e em diversos outros ensaios. Para resolver este problema exegético proponho uma dupla restrição do escopo do ataque à verossimilhança. Por um lado, mostro que o ataque visa mais a leitura epistêmica da verossimilhança proposta por Filo de Larissa do que ao conceito original de ordem exclusivamente prática de Carnéades. Por outro, situo-o em um contexto político-religioso bem específico. O ataque pirrônico à verossimilhança é a estratégia oferecida por Montaigne à rainha católica de Navarra e irmã do rei da França, Marguerite de Valois, para eventual uso nas polêmicas religiosas em sua corte majoritariamente protestante de Nérac. Esta contextualização soluciona também outros problemas exegéticos da Apologia, como o da defesa paradoxal de Sebond, a inconsistência aparente entre as respostas de Montaigne às duas objeções feitas ao livro de Sebond, e o problema do fideísmo.

São Bernardo: apologia e arte arquitetural

Este artigo busca expor as críticas de Bernardo de Claraval às superfluidades humanas no texto da Apologia, especialmente aquelas referentes à arte arquitetural. Em segundo lugar, procura analisar as implicações estéticas do ascetismo cisterciense e bernardiano. As críticas de Bernardo exercem uma influência decisiva na ornamentação e fazem nascer uma nova arquitetura.

1.° Apologia Thomae Basin, Archiepiscopi Caesareensis, anteà Episcopi Lexoviensis, edita anno 1475. ibi multa reperias ad regnum Ludovici XI. Francorum Regis, pertinentia. — 2.° Breviloquium peregrinationis et mansionum XLII. quas in deserto hujus saeculi nequam, habuit Thomas Basin, ambulans per fidem ad speciem et veram terram promissionis : ab eodem editum anno 1488. — 3.° Ejusdem epistola ad Davidem, Episcopum Trajectensem, contra libellum cujusdam Cartusiensis de Remonda, scripta anno 1486. — 4.° Ejusdem libellus de optimo ordine forenses lites audiendi et diffiniendi, ad DD. Petrum de Brezé, magnum Senescallum Normanniae : editus anno 1455.

Colbertinus