946 resultados para learning test


Relevância:

70.00% 70.00%

Publicador:

Resumo:

The study determined students' perceptions of self-directed learning in their courses. Tests to assess perceptions are not being used in many programs. Assessments such as the Self-Directed Readiness Scale (SDLRS) and the Oddi continuing Learning Inventory (OCLI) have weaknesses that may have affected the use of tests. In this study, the creation of the Self-Directed Learning Test (SDLT) monitored students' perceptions by addressing what students were told before registration, how much input students had in developing the structure of the course, how much input students have in determining the evaluation for the course, what style of learning is taking place, and the characteristics of learning found among students. Fifty-one students in the pre-service program at Brock University completed the SDLT. Results showed that 47.1% of the sample liked self-directed learning. Several students who stated that they did not like selfdirected learning did not know what self-directed learning was. Results supported Brookfield's (1986) claim for more education on what self-directed learning is. The study did not support Knowles' (1980) assumption that adult students know and want to follow self-directed approaches to learning. The SDLT is a good method for monitoring self-directed learning and how students perceive their courses.

Relevância:

70.00% 70.00%

Publicador:

Resumo:

The main objective of this ex post facto study is to compare the differences in cognitive functions and their relation to schizotypal personality traits between a group of unaffected parents of schizophrenic patients and a control group. A total of 52 unaffected biological parents of schizophrenic patients and 52 unaffected parents of unaffected subjects were assessed in measures of attention (Continuous Performance Test- Identical Pairs Version, CPT-IP), memory and verbal learning (California Verbal Learning Test, CVLT) as well as schizotypal personality traits (Oxford-Liverpool Inventory of Feelings and Experiences, O-LIFE). The parents of the patients with schizophrenia differ from the parents of the control group in omission errors on the Continuous Performance Test- Identical Pairs, on a measure of recall and on two contrast measures of the California Verbal Learning Test. The associations between neuropsychological variables and schizotpyal traits are of a low magnitude. There is no defined pattern of the relationship between cognitive measures and schizotypal traits

Relevância:

70.00% 70.00%

Publicador:

Resumo:

Background: Impairments in explicit memory have been observed in Holocaust survivors with posttraumatic stress disorder. Methods: To evaluate which memory components are preferentially affected, the California Verbal Learning Test was administered to Holocaust survivors with (n = 36) and without (n = 26) posttraumatic stress disorder, and subjects not exposed to the Holocaust (n = 40). Results: Posttraumatic stress disorder subjects showed impairments in learning and short-term and delayed retention compared to nonexposed subjects; survivors without posttraumatic stress disorder did not. Impairments in learning, but not retention, were retained after controlling fir intelligence quotient. Older age was associated with poorer learning and memory performance in the posttraumatic stress disorder group only. Conclusions: The most robust impairment observed in posttraumatic stress disorder was in verbal learning, which may be a risk factor for or consequence of chronic posttraumatic stress disorder. The negative association between performance and age may reflect accelerated cognitive decline in posttraumatic stress disorder.

Relevância:

70.00% 70.00%

Publicador:

Resumo:

Test-retest reliabilities and practice affects of measures from the Rapid Screen of Concussion (RSC), in addition to the Digit Symbol Substitution Test (Digit Symbol), were examined. Twenty five male participants were tested three times; each testing session scheduled a week apart. The test-retest reliability estimates for most measures were reasonably good, ranging from .79 to .97. An exception was the delayed word recall test, which has had a reliability estimate of .66 for the first retest, and .59 for the second retest. Practice effects were evident from Times 1 to 2 on the sentence comprehension and delayed recall subtests of the RSC, Digit Symbol and a composite score. There was also a practice effect of the same magnitude found from Time 2 to Time 3 on Digit Symbol, delayed recall and the composite score. Statistics on measures for both the first and second retest intervals, with associated practice affects, are presented to enable the calculation of reliable change indices (RCI). The RCI may be used to assess any improvement in cognitive functioning after mild Traumatic Brain Injury.

Relevância:

70.00% 70.00%

Publicador:

Resumo:

Primary objectives: (1) To investigate the Nonword Repetition test (NWR) as an index of sub-vocal rehearsal deficits after mild traumatic brain injury (mTBI); (2) to assess the reliability, validity and sensitivity of the NWR; and (3) to compare the NWR to more sensitive tests of verbal memory. Research design: An independent groups design. Methods and procedures: Study 1 administered the NWR to 46 mTBI and 61 uninjured controls with the Rapid Screen of Concussion (RSC). Study 2 compared mTBI, orthopaedic and uninjured participants on the NWR and the Hopkins Verbal Learning Test (HVLT-R). Main outcomes and results: The NWR did not improve the diagnostic accuracy of the RSC. However, it is reliable and indexes sub-vocal rehearsal speed. These findings provide evidence that although the current form of the NWR lacks sensitivity to the impact of mTBI, the development of a more sensitive test of sub-vocal rehearsal deficits following mTBI is warranted.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Objective: To evaluate the feasibility, reliability and acceptability of the mini clinical evaluation exercise (mini-CEX) for performance assessment among international medical graduates (IMGs). Design, setting and participants: Observational study of 209 patient encounters involving 28 IMGs and 35 examiners at three metropolitan teaching hospitals in New South Wales, Victoria and Queensland, September-December 2006. Main outcome measures: The reliability of the mini-CEX was estimated using generatisability (G) analysis, and its acceptability was evaluated by a written survey of the examiners and IMGs. Results: The G coefficient for eight encounters was 0.88, suggesting that the reliability of the mini-CEX was 0.90 for 10 encounters. Almost half of the IMGs (7/16) and most examiners (14/18) were satisfied with the mini-CEX as a learning tool. Most of the IMGs and examiners enjoyed the immediate feedback, which is a strong component of the tool. Conclusion: The mini-CEX is a reliable tool for performance assessment of IMGs, and is acceptable to and well received by both learners and supervisors.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

A população de idosos cresce rapidamente no Brasil. A prevalência de hipertensão arterial sistêmica (HAS) e distúrbios cognitivos é elevada nesta população. Testamos a hipótese de que a HAS reduz o desempenho cognitivos em idosos. Foram selecionamos idosos hipertensos e normotensos com idade ≥ 60 < 80. O desempenho cognitivo foi avaliado pelo Cambridge Cognitive Examination Revised (CAMCOG-R), por subtestes do Wechsler Adult Intelligence Scale v.3 (WAIS III), além do Rey Auditory Verbal Learning Test (RAVLT), e o dos Trail Making Tests A/B (TMT-A/B). O desempenho cognitivo avaliado pelo escore global do CAMCOG-R e do QI estimado do WAIS III está reduzido nos idosos hipertensos mesmo quando controlado pela escolaridade, depressão, estado geral de saúde e qualidade de vida. O desempenho cognitivo em diversos domínios específicos controlados para a escolaridade, depressão, estado geral de saúde e qualidade de vida, e avaliados pelo CAMCOG-R, WAIS III, TMT-A e RAVLT também está reduzido nos idosos hipertensos. O presente estudo sugere que a HAS está associada ao declínio do desempenho cognitivo global em idosos. Notadamente, o desempenho das funções executivas está reduzido nos idosos hipertensos. Especula-se que a HAS seja um fator de risco para o declínio progressivo do desempenho cognitivo e, portanto, para o desenvolvimento de demência.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Background: This is an update of a Cochrane review first published in 2001. At that stage there was insufficient evidence to recommend statins for the prevention of Alzheimer's disease (AD). The scope of this review has been expanded to include all forms of dementia.
Objectives: To assess the effects of statins in the prevention of dementia.
Search strategy: The Specialized Register of the Cochrane Dementia and Cognitive Improvement Group, The Cochrane Library, MEDLINE, EMBASE, PsycINFO, CINAHL and LILACS were searched on 10 October 2007 using the terms statin*, lovastatin*, pravastatin*, simvastatin*, fluvastatin*, atorvastatin* and rosuvastatin*. The CDCIG Register contains records from many healthcare databases, SIGLE, LILACS as well as many trials databases and is updated regularly.
Selection criteria: Double-blind randomized placebo-controlled trials of statins in people at risk of AD and dementia.
Data collection and analysis: Two independent reviewers extracted and assessed data independently and agreement was reached after discussion. Adverse effects were noted.
Main results: Two trials were identified with 26,340 participants; HPS 2002 and PROSPER 2002. Age range was 40-82 years across the two studies, PROSPER 2002 included 5804 patients aged 70-82 years and HPS included 20,536 patients with 5806 at least 70 years old at study entry. Mean total cholesterol 5.9 mmol/l, LDL cholesterol 3.4 mmol/l at study entry with mean reduction in LDL cholesterol of 1.0mmol/l in simvastatin treated patients compared to placebo in HPS 2002. Mean total cholesterol 5.7 mmol/l, LDL cholesterol 3.8 mmol/l at study entry with mean reduction in LDL cholesterol of 1.02 mmol/l in pravastatin treated patients compared to placebo in PROSPER 2002. Mean follow-up 3.2 years in PROSPER, 5 years in HPS 2002. Cognition was measured at different times and with different scales so could not be combined in a meta-analysis. There was no difference in incidence of dementia in HPS 2002 (31 cases in simvastatin group, 31 cases in placebo group) nor in performance on the modified Telephone Interview for Cognitive Status at final follow-up (23.7% simvastatin group cognitively impaired vs 24.2% in placebo group). There was no difference in cognition between groups either in relation to age at study entry or previous history of cerebrovascular disease. Cognitive function declined at the same rate in both treatment groups in PROSPER 2002, there was no significant difference between pravastatin treated and placebo groups in performance on letter digit codes, picture word learning test, Stroop and Mini Mental State Examination. There was no evidence that statins were detrimental to cognition.
Authors' conclusions : There is good evidence from RCTs that statins given in late life to individuals at risk of vascular disease have no effect in preventing AD or dementia. Biologically it seems feasible that statins could prevent dementia due to their role in cholesterol reduction and initial evidence from observational studies was very promising. Indication bias may have been a factor in these studies however and the evidence from subsequent RCTs has been negative.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Introduction – Dissocié un trouble psychiatrique primaire (TPP) concomitant à un problème d’abus de substances d’une psychose induite par consommation de substance (PICS) peut être une tâche difficile puisque plusieurs symptômes sont similaires. La dichotomie entre les symptômes négatifs et les symptômes positifs de la schizophrénie a été suggéré comme étant un indicateur puisque les symptômes négatifs ne sont pas caractéristiques d’un double diagnostic (Potvin, Sepehry, & Stip, 2006). Objectif – Cette étude explore la possibilité de distinguer des sous-groupes au sein de notre échantillon en utilisant le fonctionnement cognitif en vue d’identifier des facteurs qui permettraient un meilleur défférentiel entre un TPP concomitant à un problème d’abus de substance d’une psychose induite par consommation de méthamphétamines (MA). L’hypothèse stipule que les individus avec un TPP présenteraient des déficits cognitifs différents comparativement aux individus avec une PICS. Méthode – Les données utilisés font parties d’une étude longitudinale qui s’est déroulée à Vancouver, CB, Canada. 172 utilsateurs de MA et présentant une psychose ont été recruté. L’utilisation de substances, la sévérité des symptômes et des déficits cognitifs ont été évalué. Résultats – Des analyses par regroupement ont révélé deux profiles: les individus du Groupe 1 ont une performance inférieure au score total du Gambling task (M=-28,1) ainsi qu’un pourcentage de rétention inférieur au Hopkins Verbal Learning Test – Revised (HVLT- R; M=63) comparativement à ceux du Groupe 2. Les individus du Groupe 1 ont plus de symptômes négatifs, t=2,29, p<0.05 et ont plus tendance à avoir reçu un diagnostic psychiatrique, X2(3) = 16.26, p< 0.001. Conclusion – Les résultats suggèrent que des facteurs cognitifs pourraient aider à identifier un TPP concomitant à l’abus de MA.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Los déficit neurológicos en el virus de inmunodeficiencia humana VIH, específicamente las alteraciones en el funcionamiento cognitivo, han estado presentes desde el inicio de su propagación y han sido una de las principales manifestaciones a lo largo de todas las etapas del virus. No obstante, gracias a los avances de la terapia antirretroviral se ha dado un aumento de la expectativa de vida de los pacientes, dándose de la misma manera un incremento en los déficits anteriormente mencionados. El objetivo del presente estudio es describir el perfil neuropsicológico de los pacientes con VIH y establecer si existen relaciones entre las funciones que se encuentren deterioradas, el tiempo de diagnóstico y la terapia antiretroviral. Para esto se llevo a cabo un estudio descriptivo de tipo exploratorio con el fin de medir las características de las funciones neuropsicológicas en un grupo de 24 pacientes pertenecientes al programa especial B24 del Hospital Universitario Mayor y Hospital de Barrios Unidos MÉDERI en Bogotá, Colombia. Para esto, se utilizó un protocolo de pruebas neuropsicológicas: Mini Mental StateExamination (MMSE), WAIS-III (sub-pruebas dígitos, letras y números, aritmética y semejanzas), Curva de aprendizaje auditivo verbal de Rey (RAVLT), WMS-III (sub-pruebas de recobro de historias y Localización), TMT A y B, Set Test de Isaacs, Figura Compleja de Rey y Test de Stroop. Dentro de los resultados se encontró que la medida de edad fue de 50 con un total de 19 hombres y 5 mujeres. Las funciones con mayor predominio de deterioro fueron la atención sostenida y alternante, la memoria declarativa, las funciones ejecutivas (específicamente en el control inhibitorio) y la velocidad de procesamiento, los pacientes presentan un rango de deterioro cognitivo leve (GDS 3). Se concluyó que el perfil de deterioro es mixto y que es necesario ampliar la muestra para obtener resultados más precisos en cuanto a las diferencias de acuerdo al tiempo de diagnóstico y la terapia antiretroviral.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

El trastorno de hiperactividad y déficit de atención (THDA), es definido clínicamente como una alteración en el comportamiento, caracterizada por inatención, hiperactividad e impulsividad. Estos aspectos son clasificados en tres subtipos, que son: Inatento, hiperactivo impulsivo y mixto. Clínicamente se describe un espectro amplio que incluye desordenes académicos, trastornos de aprendizaje, déficit cognitivo, trastornos de conducta, personalidad antisocial, pobres relaciones interpersonales y aumento de la ansiedad, que pueden continuar hasta la adultez. A nivel global se ha estimado una prevalencia entre el 1% y el 22%, con amplias variaciones, dadas por la edad, procedencia y características sociales. En Colombia, se han realizado estudios en Bogotá y Antioquia, que han permitido establecer una prevalencia del 5% y 15%, respectivamente. La causa específica no ha sido totalmente esclarecida, sin embargo se ha calculado una heredabilidad cercana al 80% en algunas poblaciones, demostrando el papel fundamental de la genética en la etiología de la enfermedad. Los factores genéticos involucrados se relacionan con cambios neuroquímicos de los sistemas dopaminérgicos, serotoninérgicos y noradrenérgicos, particularmente en los sistemas frontales subcorticales, corteza cerebral prefrontal, en las regiones ventral, medial, dorsolateral y la porción anterior del cíngulo. Basados en los datos de estudios previos que sugieren una herencia poligénica multifactorial, se han realizado esfuerzos continuos en la búsqueda de genes candidatos, a través de diferentes estrategias. Particularmente los receptores Alfa 2 adrenérgicos, se encuentran en la corteza cerebral, cumpliendo funciones de asociación, memoria y es el sitio de acción de fármacos utilizados comúnmente en el tratamiento de este trastorno, siendo esta la principal evidencia de la asociación de este receptor con el desarrollo del THDA. Hasta la fecha se han descrito más de 80 polimorfismos en el gen (ADRA2A), algunos de los cuales se han asociado con la entidad. Sin embargo, los resultados son controversiales y varían según la metodología diagnóstica empleada y la población estudiada, antecedentes y comorbilidades. Este trabajo pretende establecer si las variaciones en la secuencia codificante del gen ADRA2A, podrían relacionarse con el fenotipo del Trastorno de Hiperactividad y el Déficit de Atención.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Estudiar las relaciones que existen entre la diferente respuesta de los niños disléxicos ante la instrucción y los déficits neuropsicológicos que manifiestan. Planteamiento de hipótesis. 37 niños/as entre 8 y 11 años, distribuídos en 3 grupos (9 buenos lectores, 20 disléxicos y 8 con dificultades en el aprendizaje de la lectura) pertenecientes a 3 colegios de EGB de la ciudad de Salamanca. En primer lugar, se realiza una introducción teórica. El trabajo de campo se lleva a cabo en tres etapas: 1.Selección de la muestra. 2.Evaluación neuropsicológica, la cual se realiza mediante doce pruebas que consideran la preferencia manual, la atención compleja, habilidades lingüísticas y habilidades visoespaciales. 3.Dos fases de instrucción, cada una de las cuales comprende una medida pretest, un período de instrucción y una medida posttest. A ellas se someten tanto los sujetos instruídos como el grupo control. El programa de instrucción aplicado consta de varios niveles: segmentación de fonos, identificación de fonos y asociación fonema-grafema. Test de análisis de lectoescritura (TALE), escala de inteligencia Weschler para niños (WISC), Edimburg Handeness Inventory, Trail Making, identificación de sílabas, reconocimiento de índices articulatorios, test de vocabulario en imágenes Peabody, test de vocabulario Boston, Token Test, test Illinois de aptitudes psicolingüísticas (ITPA), Auditory-Verbal Learning Test (AVLT), Visual Form Discrimination, identificación de letras, números y figuras geométricas, test de retención visual, cuestionario para medir conocimiento fonológico, paquete estadístico SYSTAT. Tablas. Los sujetos disléxicos muestran un perfil neuropsicológico que define una dificultad básica de carácter lingüístico, y que les diferencia de los sujetos que son retrasados o buenos lectores. Los sujetos con dificultades en el aprendizaje de la lectura, sean disléxicos o retrasados, mejoran significativamente su nivel de conocimiento fonológico y sus habilidades lecto-escritoras, tras ser instruídos en un programa de habilidades de segmentación. Se constata la existencia de dos subgrupos de disléxicos, uno que avanza y otro que presenta resistencia a la instrucción. Este último necesita mayor número de ayudas específicas que el grupo que avanza.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Introducció. Actualment, està àmpliament acceptat que l'esquizofrènia posseeix una etiologia multifactorial i que existeix una complexa interacció entre factors genètics i factors ambientals. Amb l'objectiu de coneixerà quins són els mecanismes etiològics i patofisiològics que determinen el trastorn una part de la investigaci6 s 'ha centrat, en els últims anys, en la detecció de marcadors de vulnerabilitat en subjectes amb risc al trastorn. Aquesta vulnerabilitat, denominada 'esquizotipia', es pot identificar en subjectes clínicament no afectats. Objectiu. L'objectiu d'aquesta investigació s'ha dirigit a intentar contestar a alguns interrogants que encara no tenen resposta. Per exemple, per què alguns familiars, essent portadors del genotip esquizofrènic, no han presentat mai la malaltia?, existeixen formes esquizotípiques de menor risc per a la presentació del trastorn?, poden alguns patrons esquizotípics 'ajudar' a que la vulnerabilitat es mantingui latent i no es manifesti en forma de trastorn? En termes generals, l'estudi s'ha centrat en la identificació de marcadors de vulnerabilitat dels trastorns de l'espectre esquizofrènic en pares no afectats de pacients amb esquizofrènia (subjectes d'edats avançades amb poca probabilitat de presentar el trastorn) comparats amb pares normals de subjectes normals. Metodologia. S' han avaluat 26 parelles de pares no afectats de pacients amb esquizofrènia i 26 parelles de pares normals de subjectes normals (n= 104) en variables de personalitat i comportamentals (esquizotipia psicomètrica -O-LIFE-, trastorns de personalitat -Qüestionari d'avaluació IPDE-, psicopatologia general -SCL-90- i lloc de control -MHLC-) i variables neuropsicològiques (dèficit atencional -CPT-IP-, funció executiva -TMT part B- i memòria i aprenentatge verbal -CVLT-). Resultats. Els pares dels pacients esquizofrènics, comparats amb els controls, mostren significativament puntuacions mes altes al factor d'anhedònia introvertida, al trastorn paranoide de la personalitat i al trastorn per evitació de la personalitat, més característiques de psicopatologia general i un major lloc de control intern relacionat amb la salut. També realitzen mes errors d'omissió en la tasca atencional, presenten una major interferència proactiva al test de memòria i aprenentatge verbal i mostren una tendència a dedicar mes temps a completar la tasca executiva. Els resultats mostren que les associacions entre les variables de personalitat i les neuropsicològiques són de poca magnitud i les diferències entre ambdós grups no segueixen un patró clarament determinat. Conclusions. Els pares dels pacients esquizofrènics presenten més trets esquizotípics negatius que els pares del subjectes normals. L'anhedònia introvertida podria considerar-se com una forma de menor risc a l'esquizofrènia ja que s'evidencia en subjectes (pares) d'edats avançades que ja han superat l'edat de risc i amb poca probabilitat de presentar mai el trastorn. Tanmateix, es confirma que el trastorn paranoide de la personalitat forma part dels trastorns de l'espectre esquizofrènic. Els pares dels pacients atribueixen un major pes i la internalització i al poder dels altres en relació a l'estat de salut, i en general, presenten més característiques psicopatològiques que el grup control. Quant a les variables neuropsicològiques, els pares dels pacients realitzen pitjor la tasca atencional, són més lents en l'anticipació, planificació i flexibilitat de les respostes en el test executiu. Els indicadors de memòria i aprenentatge verbal no discriminen a ambdós grups, i únicament els pares dels pacients presenten una major interferència proactiva. Finalment, el patró de personalitat i el neuropsicològic corresponen a dos fenotips diferents relacionats amb l'esquizofrènia que no es troben íntimament units en subjectes amb aquestes característiques.