Images in clinical urology. Nail of glans penis.

A 56-year-old man presented with a "nail" growing at the base of his glans penis. The tumor was locally excised, and microscopic examination revealed papillomatosis and hyperkeratosis of the malpighian epithelium, with a strong inflammatory reaction of the chorion and signs of local microinvasion, as well as the presence of well-differentiated squamous epithelial cells. The surgical margins were negative. The differential diagnosis was made between a benign papillomatous proliferation and verrucous carcinoma.

Gloss and gloss variations inelectrophotographic print = Glans och glansvariationer i elektrofotografiskt tryck

This degree project was performed at M-real Technology Centre in Örnsköldsvik. The perpose was to investigate thedifferences in gloss and gloss variations between chemical and ground toner and different paper grades in electrophotographicprints. Gloss is a property that gives the impression of a higher quality of a product. Therefore it is of great importance toaccomplish high gloss in advertising print.A test chart was printed on three different uncoated paper grades on three different printers. Thereafter, gloss, glossvariation, surface topography, print mottle and density were measured. A visual evalution was also performed. A multivariateanalysis was acheived of the data in order to find correlations between the measured variations.The results showed that paper grades with large surface roughness gave more variations in surface topography and glossvariations (both visual and measured) in print. A rough surface also gave more print mottle. Ground toner gave moresurface topography variations and mottle which increased with the amount of silicone used.

Nd-Yag laser treatment of glans penis hemangioma. Case report.

Hemangioma of urinary tract are unusual, being about 2 % of all hemangiomas. We present a case of a glans penis hemangioma. There is controversy concerning their treatment and outcome. Our patient was treated with a Neodymium : Yag laser irradiation, with complete morphological recuperation.

Treatment of hemangioma of the glans penis using Nd:Yag laser. Apropos of a case

Hemangioma of urinary tract are unusual, being about 2% of all hemangiomas. We present a case of a glans penis hemangioma. There is controversy concerning their treatment and outcome. Our patient was treated with a Neodymium: Yag laser irradiation, with complete morphological recuperation.

Down-regulation Of Slc8a1 As A Putative Apoptosis-evasion Mechanism By Modulation Of Calcium Levels In Penile Carcinoma.

The SLC8A1 gene, which encodes the Na(+)/Ca(2+) exchanger, plays a key role in calcium homeostasis. Our previous gene expression oligoarray data revealed SLC8A1 underexpression in penile carcinoma (PeCa). The aim of this study was to investigate whether the dysregulation of SLC8A1 expression is associated with apoptosis and cell proliferation in PeCa, via modulation of calcium concentration. The underlying mechanisms of SLC8A1 underexpression were also explored, focusing on copy number alteration and microRNA. Transcript levels of SLC8A1 gene and miR-223 were evaluated by quantitative PCR, comparing PeCa samples with normal glans tissues. SLC8A1 copy number was evaluated by microarray-based comparative genomic hybridization (array-CGH). Caspase-3 and Ki-67 immunostaining, as well as calcium distribution by Laser Ablation Imaging Inductively Coupled Plasma Mass Spectrometry [LA(i)-ICP-MS], were investigated in both normal and tumor samples. Confirming our previous data, SLC8A1 underexpression was detected in PeCa samples (P=0.001) and was not associated with gene copy number loss. In contrast, overexpression of miR-223 (P=0.002) was inversely correlated with SLC8A1 (P=0.015, r=-0.426), its putative repressor. In addition, SLC8A1 underexpression was associated with decreased calcium distribution, high Ki-67 and low caspase-3 immunoexpression in PeCa when compared with normal tissues. Down-regulation of the SLC8A1 gene, most likely mediated by its regulator miR-223, can lead to reduced calcium levels in PeCa and, consequently, to suppression of apoptosis and increased tumor cell proliferation. These data suggest that the miR-223-NCX1-calcium-signaling axis may represent a potential therapeutic approach in PeCa.

Arterial supply of the penis in agoutis (Dasyprocta prymnolpha, Wagler, 1831)

The arterial vascularization of agoutis` penis (Dasyprocta prymnolopha) were analysed using ten male adults from `Nucleo de Estudos e Preservacao de Animais Silvestres da Universidade Federal do Piaui` (FUFPI/IBAMA n degrees 02/99). Among the total number of specimens, six animals had natural death and were members of the research collection of the Laboratory of Anatomy, and four were killed after anaesthesia. Stained bi-centrifugated-Cis-I-4 latex was injected in arterial vessels responsible for penis vascularization throughout the abdominal portion of aorta. The samples were fixed in 10% formaldehyde solution and arteries were dissected. The penile artery is originated as a branch of internal pudendal artery. At the level of ischiatic arch, the penile artery project two branches, the penile dorsal and the deep arteries; those arteries irrigates the penile dorsal surface and the corpus cavernosum penis. The penile dorsal arteries have an independent course up to the glans penis. Based on the conditions of this work a remarkable similarity regarding the distribution of vessels destined to the agouti penis when compared to other domestic, wild and lagomorph rodents as rabbits.

Leishmaniasis in the genital area

Two patients from the gold mines of Bolivar State, Venezuela, presenting cutaneous leishmaniasis in the genital region, an unusual location, are described. The first patient showed an ulcerated lesion of the glans penis. Leishmanin skin test was positive. A biopsy specimen revealed a granulomatous infiltrate containing Leishmania parasites. In the second patient, Leishmanin skin test was positive, HIV and VDRL were negative. Leishmania parasites were present in a biopsy of an ulcerated lesion in the scrotum, with an indurated base, infiltrative borders with an yellowish exudate. Patients were treated with meglumine antimoniate and the lesions healed.

Carcinoma superficial multifocal do pênis: ênfase ao teste do azul de toluidina

The author reports a case of penile multifocal superficial carcinoma in a white 66 years old male. The lesions on glans penis and prepuce were asymptomatic. Their appearence were plain reddish ulceration, irregular margins which became evident after circumcision. There was no palpable groin lymph node. The toluidine blue test was useful for guiding biopsies. A partial penectomy was undertaken with free surgical margins of tumor. In a follow-up of two years, penil erectile function is preserve with no tumor recurrence.

Topelius, Zachris

Zachris Topelius s. 14.1.1818 Kuddnäsissä, Uusikaarlepyyn lähellä k. 12.3.1898 Sipoossa Zachris Topelius on yksi aikansa suurimpia suomalaisia kirjailijoita, kulttuuripersoonia ja yhteiskunnallisia vaikuttajia. Topeliuksen pääosin 1800-luvun jälkipuoliskolla syntyneessä tuotannossa vallitsee kansallisromantiikan henki, mutta teoksista löytyy myös realistisia piirteitä. Ominaista Topeliuksen kansankuvaukselle on naiivi tunteellisuus ja isänmaallisuus. Kirjailijan teoksiin vaikutti myös hänen kristillinen elämänkatsomuksensa. Topeliuksen mittavan tuotannon tärkeimpiin teoksiin kuuluvat lapsille suunnatut teokset, esimerkiksi Lukemisia lapsille (Läsning för barn I-VIII, 1865‒1896) sekä oppikirja Maamme kirja (Boken om vårt land, 1875), jotka vaikuttivat ajan ruotsinkielisen lastenkirjallisuuden uudistumiseen. Suomessa Topelius oli edelläkävijä myös historiallisten romaanien ja novellien kirjoittajana. Hänen teoksiaan ovat esimerkiksi Suomen herttuatar (Hertiginnan af Finland, 1850) ja Välskärin kertomuksia (Fältskärns berättelser I-V, kirjana 1853‒1867). Topelius tunnettiin lisäksi tuotteliaana lyyrikkona, jonka useita runoja on sävelletty. Virsi- ja laulutuotantoon kuuluvat sellaiset edelleen tunnetut virret ja laulut kuten ”En etsi valtaa loistoa” (”Julvisa”/”Gif mig ej glans”, 1887), ”Kesäpäivä Kangasalla” (”En sommardag i Kangasala”, 1853), ”Sylvian joululaulu” (”Sylvias hälsning från Sicilien”/”Sylvias julvisa”, 1853) ja ”Pajulaulu” (”Videvisan”/”Sof, du lilla vide ung”, 1869). - - - - - Zachris Topelius f. 14.1.1818 i Kuddnäs, nära Nykarleby d. 12.3.1898 i Sibbo Zachris Topelius är en av de största finländska författarna, kulturpersonligheterna och samhällspåverkarna under sin tid. Hans litterära produktion, främst tillkommen under den senare halvan av 1800-talet, präglas av den nationella romantikens anda men även av realistiska drag. Topelius fosterländskhet och bild av det finländska karakteriseras av en naiv känslosamhet och är starkt präglad av hans kristna livssyn. Till det mest betydelsefulla i hans omfattande författarskap hör hans produktion för barn (t.ex. Läsning för barn I-VIII, 1865-1896 samt läroboken Boken om vårt land, 1875) som innebar en förnyelse av tidens svenskspråkiga barnlitteratur. Han var också en föregångare som finländsk författare till historiska romaner och noveller (t.ex. Hertiginnan af Finland, 1850 och Fältskärns berättelser I-V, i bokform 1853-1867), samt mycket produktiv som lyriker. Topelius lyrik har i flera fall tonsatts och han är upphovsman till en rad klassiska och fortfarande sjungna psalmer och andra sånger (t.ex. Julvisa/Gif mig ej glans…, 1887, En sommardag i Kangasala, 1853, Sylvias hälsning från Sicilien/Sylvias julvisa, 1853 och Videvisan/Sof, du lilla vide ung, 1869). Kansallisbiografia: http://www.kansallisbiografia.fi/kb/artikkeli/2854/ http://www.blf.fi/artikel.php?id=2854

Anàlisi de la capacitat de regeneració en estadis inicials del desenvolupament en diverses espècies mediterrànies del gènere Quercus

Aquest treball es centra en l'estudi de la regeneració vegetativa en els estadis inicials del desenvolupament de Quercus coccifera, Q. humilis, Q. ilex i Q. suber, analitzant la capacitat de rebrotada després de l'eliminació de la biomassa aèria. S'ha realitzat una descripció, a nivell histològic, de l'ontogènesi del nus cotiledonar des de l'embrió fins a la plàntula de mig any d'edat de Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex. Així mateix, s'ha analitzat el contingut de midó i de nitrogen a la primavera, l'estiu i l'hivern en diferents parts de les plàntules de les quatre espècies, avaluant, alhora, l'efecte de la tala. D'altra banda, també s'ha estudiat la biometria de les glans, la capacitat de germinació i el creixement de les plàntules de les quatre espècies de Quercus. A partir dels resultats s'ha comprovat que les glans de Q. suber, en general, són més grans, tant en diàmetre com en longitud, i tenen un pes superior, mentre que les de Q. ilex són més petites i pesen menys. En les quatre espècies estudiades, el pes de la llavor està determinat per la longitud i el diàmetre, si bé, també hi ha un cert efecte de l'espècie. Amb les dades obtingudes de les tres variables de la gla s'ha calculat una funció discriminant a partir de la qual es pot determinar, amb un alt grau d'encert, a quina espècie pertany una determinada gla coneixent la mida i el pes. En relació a la capacitat de germinació, en Q. coccifera i Q. ilex la germinació depèn del pes de la gla, mentre que en Q. humilis i Q. suber és independent. Així mateix, també s'ha comprovat que el pes de la llavor afecta positivament en el creixement de les plàntules de tres i sis mesos d'edat. Possiblement un major pes de la gla implica un contingut de substàncies de reserva més elevat, i per tant representa un major subministrament de nutrients cap a la planta, repercutint així en el seu creixement inicial. En plàntules de nou mesos d'edat ja no s'ha trobat relació entre el pes de la gla i el creixement de la planta, la qual cosa es podria explicar pel fet que les substàncies de reserva de la llavor s'han esgotat. Pel que fa al creixement de la plàntula, les plàntules de Q. ilex han tingut la major taxa de creixement per quasi totes les variables estudiades. En aquesta espècie, al principi de l'experiment la grandària de les plàntules ha estat baixa, però al final han crescut més que les de les altres espècies. Les plàntules de Q. coccifera han presentat la menor taxa. En les plàntules de les quatre espècies s'ha constatat, també, que la biomassa del sistema radicular és superior a la de l'aeri. Les plàntules de Q. coccifera i Q. humilis han tingut una relació BA/BR (biomassa aèria/biomassa radicular) més baixa que les de Q. ilex i Q. suber. En espècies mediterrànies s'ha relacionat sovint una baixa relació BA/BR com una adaptació a la sequera. No obstant això, Q. humilis és una espècie que viu en zones més humides que la resta d'espècies estudiades. En referència a la regeneració vegetativa, amb aquest estudi es demostra que les plàntules de les quatre espècies tenen una elevada capacitat d'emissió de rebrots, quan s'elimina la biomassa aèria per sobre la zona d'inserció dels cotilèdons. Tanmateix, el grau de supervivència difereix segons l'espècie i la intervenció. Així, per exemple, les plàntules de Q. ilex han presentat una major mortalitat tant en la primera com en la segona tala, mentre que en Q. humilis i Q. suber la supervivència de les plàntules ha disminuït després de talar dues vegades. En el cas de Q. coccifera el grau de supervivència és bastant similar tant en la primera com en la segona intervenció. La tala successiva afecta negativament al vigor dels rebrots en Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex. Ara bé, en el cas de Q. suber s'ha trobat que els rebrots emesos després de talar dues vegades han estat més grans que els obtinguts després d'una sola tala. Després de tallar la biomassa aèria per sobre la zona d'inserció dels cotilèdons, els rebrots s'originen a partir de les gemmes del nus cotiledonar. L'estudi de l'ontogènesi del nus cotiledonar ens ha permès de constatar que el patró de desenvolupament d'aquest en Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex és similar, però difereix del descrit per a Q. suber. En les tres primeres espècies el nus cotiledonar pràcticament no s'allarga i només es desenvolupen gemmes cotiledonars just en l'axil·la del pecíol cotiledonar. En aquest sentit, cal ressaltar que en el cas de Q. coccifera i Q. ilex les gemmes es formen després de germinar la gla, mentre que en Q. humilis i Q. suber són ja presents en l'embrió. Tal i com també s'ha descrit en Q. suber, en l'estadi de plàntula, en Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex a l'axil·la de la gemma cotiledonar proliferen noves gemmes, de tal manera que es formen plaques de gemmes. Les anàlisis del contingut de midó han permès de determinar que el sistema radicular de les plàntules de Q. coccifera, Q. humilis, Q. ilex i Q. suber conté aproximadament un 90% del midó de tota la planta. Concretament de les diferents fraccions del sistema radicular (nus cotiledonar, 11 pimers centímetres de l'arrel i resta de l'arrel) la major concentració de midó es troba ens els 11 primers cm de l'arrel, que en el cas de Q. suber correspon al nus cotiledonar. Quant a les estacions, a l'estiu la concentració de midó de la part aèria i radicular disminueix en Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex, si bé es recuperen a l'hivern. En canvi en el cas de Q. suber els nivells més baixos de midó s'han obtingut a l'hivern. La tala provoca una disminució dels nivells de midó, ja que una part d'aquest és mobilitzat per a la síntesi dels nous brots. En les quatre espècies la major proporció de midó mobilitzat és en els primers 11 cm de l'arrel, és a dir, el nus cotiledonar en el cas de Q. suber. Per tant, amb aquest estudi es reafirma que el nus cotiledonar de Q. suber és un lignotúber. Tanmateix, Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex no presenten cap lignotúber o estructura especialitzada en la rebrotada, si bé el fet de tenir gemmes i substàncies de reserva els confereix igualment una elevada capacitat per rebrotar. En relació al nitrogen, en les quatre espècies el sistema radicular presenta aproximadament el 70% del nitrogen total de la planta. A l'estiu, la concentració de nitrogen del sistema radicular de Q. humilis i Q. suber és més baixa que a l'hivern, mentre que en Q. coccifera i Q. ilex els valors són bastant similars en ambdues estacions. La tala no provoca una davallada dels nivells de midó, això possiblement es degui a que les plàntules van rebre continuament un aport de nitrogen a través de l'aigua de reg.

Balanoposthitis caused by Pseudomonas aeruginosa co-producing metallo-beta-lactamase and 16S rRNA methylase in children with hematological malignancies

Balanoposthitis is defined as the inflammation of the glans penis and its foreskin. In the presence of other underlying medical conditions, this localized infection may spread systemically, serving as a source of fever and bacteremia in neutropenic males. Two rare cases of balanoposthitis caused by a clonally related Pseudomonas aeruginosa isolate co-producing the SPM-1 metallo-beta-lactamase and the novel 16S rRNA methylase RmtD are described. Four multidrug-resistant (MDR) P. aeruginosa isolates were successively recovered from glans/foreskin swabs and urine cultures from two uncircumcised pediatric patients, one with Burkitt`s non-Hodgkin`s lymphoma and one with acute lymphoblastic leukemia. Clinically, preputial colonization by MDR P. aeruginosa evolved to severe balanoposthitis with glans/foreskin lesions as a source of fever. Combination therapy of ciprofloxacin and/or aztreonam (systemic) plus polymyxin B (topical) was effective once reversion of the neutropenic condition was achieved. Although P. aeruginosa remains an unusual cause of balanoposthitis, these cases should alert the physician to the potential pathogenicity of this bacterium. Furthermore, co-production of metallo-beta-lactamase and 16S rRNA methylase has a potential impact on the empirical management of complicated infections caused by P. aeruginosa. Crown Copyright (C) 2009 Published by Elsevier Ltd on behalf of International Society for Infectious Diseases. All rights reserved.

Utvärdering av mätmetoder för att fastställa lackmängden vid offsettryckning on-line

This project has been made in cooperation with Stora Enso Research Centre Falun (Research). Thebackground of the project is that Research has customers who demand a method to measure the quantityof varnish online in offset printing. The aim with the project is to investigate if any test method correlateswith the quantity of varnish and to improve the understanding of the variables in the varnishingunit. The goal with the project is to develop a functional method. Two printing trials have beenperformed. The aim with the first trial was to investigate how different factors in the printer influencedthe quantity of varnish using reduced factoranalysis. The aim of the second trial was to analyse onlya reduced numbers of factors in the varnishing unit. The methods that were used to measure the varnishingquantity are weighing, IR-analysis, gloss, whiteness and brightness. Results from the projectshow that the weighing method does not work in this study due to basis weight variations of the sheets.The results from weighing did not agree with the results from the other methods. On the other handthere is a strong correation between the IR- and the glossmethods.

Färg och missfärgning hos sågad björk : - Variation samt effekter av avverkningstidpunkt, lagring av timmer och torkning av sågad vara

Variation i björkvirkets färg beror på art, läge i träd, ursprung och lagringstid. Vårtbjörk har en mörkare färg än glasbjörk, men livligare struktur och glans. Timmer hugget under tillväxtsäsongen bör sågas färskt eller lagras högst en månad. Vid brädgårdstorkning är god luftcirkulation och skydd för väta och direkt solljus väsentligt. Strövirkets färskhet är av stor betydelse för att undvika fuktfärgning av virket.Variation in birch colours depend on species, position in tree, origin and the storage period. White birch is darker than hairy birch but with a lively structure and shine. During vegetation period timber storage exceeding one month should be avoided. Air circulation, protection from rain and direct sunlight are essential for yard drying. Freshness of stickers used for stacking is important to avoid water marks on wood surface.

Colheita de sêmen por eletroejaculação em cutia-parda (Dasyprocta azarae)

As cutias são animais que vivem nas Américas Central e do Sul, com potencial zootécnico e que despertam crescente interesse científico. O objetivo deste estudo foi estabelecer um padrão para colheita de sêmen por eletroejaculação em cutia-parda (Dasyprocta azarae). Foram utilizados machos adultos (n=4) anestesiados e submetidos a quatro séries de 20 estímulos eletroejaculatórios, com 3 segundos de duração cada, com uma intensidade de 2, 4, 6 e 8 volts, com dois minutos de intervalo entre cada série. A colheita de sêmen foi obtida em todos os animais, com ereção parcial com 2 volts, ereção evidente com 4 volts, ejaculação com 6 volts e exacerbação da glande e exteriorização das espículas penianas com 8 volts, observando-se espermatozoides em 100% das amostras. A técnica descrita para colheita de sêmen em cutia-parda foi eficaz.