Efficacy of fermented prawn shell waste as a feed ingredient for Indian white prawn, Fenneropenaeus indicus

Prawn shell waste collected from shrimp-processing plants in Cochin, India, was subjected to fermentation using 20 chitinoclastic and proteolytic/non-proteolytic bacterial strains. The products generated were analysed for protein, lipid, total sugars, N-acetyl glucosamine, free amino acids and ash. Shrimp diets were prepared using these 20 fermented products and a control diet using raw prawn shell waste. Feeding experiment was conducted with postlarvae (PL21) of Indian white prawn, Fenneropenaeus indicus for a period of 21 days. Biogrowth parameters such as mean weight gain, feed conversion ratio, specific growth rate and protein efficiency ratio were estimated and the animals were challenged with white spot virus orally via diet. Enhanced growth could be observed in prawns fed F134 and F124, incorporated with the fermentation products generated using Bacillus spp., C134 and C124 respectively. The percentage survival of prawns after 7 days of challenge was found to be highest for groups fed diet F111 incorporated with fermentation product generated using Bacillus sp. These products of bacterial fermentation hold promise as growth enhancers and immunostimulants in aquaculture. KEY WORDS: biogrowth parameters, feed

Food-borne pathogens and pig waste products - the spoke in the wheel?

Food-borne pathogens are present in normal healthy pigs and thus are also present in pig wastes and by-products. The presence of these pathogens can be viewed negatively (i.e. 'a spoke in the wheel') or as simply another issue that requires the adoption of appropriate guidelines and management procedures. A key component in the development of appropriate, effective guidelines and management practices is a solid basis of knowledge on which pathogens are present as well as the levels of these pathogens. This paper reviews Australian Pork Limited (APL) funded projects carried out in our laboratories that have provided a solid base of Australian data for the pig industry. These data will ensure that pathogens are not 'a spoke in the wheel' but rather an issue - like many others that confront the industry - that can be managed to ensure that there is no unacceptable risk to either public health or the environment.

Culture of Moina micrura on various organic waste products

Moina micrura, a cladoceran species, is considered to be one of the best live food organisms for rearing the young larval stages of fish and prawn. Considering the importance of this species in hatchery operations the present study was undertaken to record its fecundity and life span and to culture it using different locally available organic waste products. In indoor culture, a maximum production of 2600 ind/1 and a minimum of 1050 ind/1 were obtained when treated with gram + maize oilcake and "till" oilcake respectively. In outdoor culture, a highest production of 6000 ind/1 was achieved with "Alsi" and "till" oilcakes and a lowest density of 1050 ind/1 with coconut oilcake and raw cattle dung was obtained with an inoculation rate of 5 ind/1.

An evaluation of the suitability of selected waste products in feeds for three fish species

Five types of aquatic food industry waste products (carp offal, carp roe, fish frames, trout offal and surimi processing waste) together with fish meal were evaluated for their suitability as potential fish meal replacements, partially or wholly, in diets for three species (rainbow trout, Murray cod and shortfin eel) cultured in Australia, using a number of criteria.

The proximate composition of the ingredients on a dry matter basis including protein content, lipid and ash, varied considerably. The essential amino acid (EAA) contents of the waste products and fish meal decreased in the order: carp roe > fish meal > carp offal > 'surimi' processing waste > fish frames > trout offal. The results of cluster analysis of A/E ratios of waste products and fish whole body fell within three clusters. The EAAI of whole body tissue of Murray cod, rainbow trout and Australian shortfin eel however, were closest to fish meal, followed by fish frame waste and/or 'surimi' waste. The results on A/E ratios and EAAI did not conform to the raw data on TAA and EAA. Therefore, the study emphasizes the need to have a multi-prong approach to determine the suitability of ingredients for incorporation into fish feeds.

The demand and price structure for byproduct feeds /

Includes bibliographical references (p. 134-137).

Regeneration reuse in the context of the waste management cycle of the built environment

This original study creates a philosophy of regeneration reuse, which is a conceptual framework that utilises construction and demolition waste products by building component, relocation and adaptive reuse. Case studies from the greater Brisbane, wider southeast Queensland region and greater London area are used to demonstrate the principles of regeneration reuse through research activities, analysis and evaluation. The regeneration reuse conceptual process draws upon assessing embodied carbon and sustainable benefits to deconstruct rather than destruct, and consider alternative options to waste treatment technologies in the built environment. The importance of waste management is examined, specifically the impacts of governance to the principles of regeneration reuse through analysis of legislation in the Australian and UK jurisdictions. Design process considerations when incorporating the principles of regeneration reuse are defined, and phasing and staging assessment explored to determine the most effective point of intervention in the design process to include waste management strategies.

Growth and energy budget of F-2 'all-fish' growth hormone gene transgenic common carp

The growth and energy budget for F-2 'all-fish' growth hormone gene transgenic common carp Cyprinus carpio of two body sizes were investigated at 29.2 degrees C for 21 days. Specific growth rate, feed intake, feed efficiency, digestibility coefficients of dry matter and protein, gross energy intake (I-E), and the proportion of I-E utilized for heat production (H-E) were significantly higher in the transgenics than in the controls. The proportion of I-E directed to waste products [faecal energy (F-E) and excretory energy loss (Z(E) + U-E) where Z(E) is through the gills and U-E through the kidney], and the proportion of metabolizable energy (M-E) for recovered energy (R-E) were significantly lower in the transgenics than in the controls. The average energy budget equation of transgenic fish was as follows: 100 I-E = 19.3 F-E + 6.0 (Z(E) + U-E) + 45.2 H-E + 29.5 R-E or 100 M-E = 60.5 H-E + 39.5 R-E. The average energy budget equation of the controls was: 100 I-E = 25.2 F-E + 7.4 (Z(E) + U-E) + 35.5 H-E + 31.9 R-E or 100 M-E = 52.7 H-E + 47.3 R-E. These findings indicate that the high growth rate of 'all-fish' transgenic common carp relative to their non-transgenic counterparts was due to their increased feed intake, reduced lose of waste productions and improved feed efficiency. The benefit of the increased energy intake by transgenic fish, however, was diminished by their increased metabolism.

Bio-port Free Energy City

In an age of depleting oil reserves and increasing energy demand, humanity faces a stalemate between environmentalism and politics, where crude oil is traded at record highs yet the spotlight on being ‘green’ and sustainable is stronger than ever. A key theme on today’s political agenda is energy independence from foreign nations, and the United Kingdom is bracing itself for nuclear renaissance which is hoped will feed the rapacious centralised system that the UK is structured upon. But what if this centralised system was dissembled, and in its place stood dozens of cities which grow and monopolise from their own energy? Rather than one dominant network, would a series of autonomous city-based energy systems not offer a mutually profitable alternative? Bio-Port is a utopian vision of a ‘Free Energy City’ set in Liverpool, where the old dockyards, redundant space, and the Mersey Estuary have been transformed into bio-productive algae farms. Bio-Port Free Energy City is a utopian ideal, where energy is superfluous; in fact so abundant that meters are obsolete. The city functions as an energy generator and thrives from its own product with minimal impact upon the planet it inhabits. Algaculture is the fundamental energy source, where a matrix of algae reactors swamp the abandoned dockyards; which themselves have been further expanded and reclaimed from the River Mersey. Each year, the algae farm is capable of producing over 200 million gallons of bio-fuel, which in-turn can produce enough electricity to power almost 2 million homes. The metabolism of Free-Energy City is circular and holistic, where the waste products of one process are simply the inputs of a new one. Livestock farming – once traditionally a high-carbon countryside exercise has become urbanised. Cattle are located alongside the algae matrix, and waste gases emitted by farmyards and livestock are largely sequestered by algal blooms or anaerobically converted to natural gas. Bio-Port Free Energy City mitigates the imbalances between ecology and urbanity, and exemplifies an environment where nature and the human machine can function productively and in harmony with one another. According to James Lovelock, our population has grown in number to the point where our presence is perceptibly disabling the planet, but in order to reverse the effects of our humanist flaws, it is vital that new eco-urban utopias are realised.

Studies on the Rheology and the Mechanical Properties of Thermoplastic Elastomer from Latex Product Waste and High Density Polyethylene

Latex waste products contain rubber hydrocarbon of very high quality, which is only lightly cross linked. Selected wastes such as thread waste and glove waste were modified into processable materials by a novel economic process and thermoplastic elastomers were prepared by blending these modified waste materials with high density polyethylene in various proportions. The mechanical properties as well as the rheological behaviour of these blends were evaluated and compared with those of the natural rubber-high density polyethylene blends.

Caracterització i revaloració de la fracció plasmàtica de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La tesi s'ha estructurat en tres apartats que, en conjunt, han de permetre determinar les possibilitats d'aprofitament dins la mateixa indústria alimentària de la fracció plasmàtica de la sang de porc generada per escorxadors que utilitzen sistemes oberts de recollida higiènica. 1. En la primera part s'analitza la composició de la sang higiènica que s'està recollint actualment i s'estudien les característiques tant físico-químiques com microbiològiques que determinen la seva qualitat. La caracterització s'ha realitzat amb sang recollida en diferents escorxadors industrials de les comarques de Girona i s'ha centrat principalment en l'estudi de la contaminació microbiològica i el nivell d'hemòlisi de la sang. S'ha fet un disseny experimental que ha permès alhora valorar l'efecte d'alguns factors sobre la qualitat de la sang: possibles diferències relacionades amb (1) la climatologia del període de l'any en el qual es fa la recollida, (2) particularitats dels escorxadors (grandària, sistemes de dessagnat, tipus, dosi i sistema de dosificació de l'anticoagulant, condicions de processament, maneig i emmagatzematge després de la recollida, etc.). Els resultats obtinguts ens permeten constatar que, en les condicions actuals, la sang que s'està recollint en els escorxadors estudiats no es pot considerar adequada per a una matèria primera de productes destinats a alimentació humana. La major part de la microbiota contaminant s'adquireix en el propi sagnador. S'ha constatat que el sistema de dessagnat en posició horitzontal podria ser una mesura útil per minimitzar la contaminació d'origen fecal o provinent de la pell de l'animal sacrificat i que la separació immediata de les fraccions en el propi escorxador també pot contribuir a reduir la contaminació. Així doncs, en el benentès que l'efectivitat pot obtenir-se del conjunt de mesures preses, més que de l'aplicació d'una sola d'elles, es suggereix la introducció d'una sèrie d'actuacions que potser permetrien reduir els nivells de contaminació que s'obtenen actualment. El tractament mecànic de la sang, el sistema d'addició d'anticoagulant, el volum i concentració de la solució anticoagulant afegida i el període d'emmagatzematge són els factors responsables de l'hemòlisi; mentre que nivells elevats de contaminació microbiològica i el tipus d'anticoagulant utilitzat deterrminen la velocitat d'increment de l'hemòlisi de sang refrigerada. S'ha constatat que quan la sang no pot ser processada immediatament i s'ha d'emmagatzemar en refrigeració és millor utilitzar citrat sòdic enlloc de polifosfat com a anticoagulant ja que l'increment d'hemòlisi es dóna més lentament. 2. El segon apartat s'ha centrat en la fracció plasmàtica de la sang. S'ha utilitzat la deshidratació per atomització com a tecnologia de conservació del plasma i s'ha fet una caracterització del producte en pols resultant des del punt de vista de composició i qualitat. A més de la contaminació microbiològica, que determina la qualitat higiènico-sanitària del producte, s'ha realitzat un estudi de les propietats funcionals que podrien fer del plasma un producte útil en la formulació d'aliments (capacitat escumant, emulsionant, gelificant). S'ha fet especial incidència en (1) determinar l'efecte del procés tecnològic de deshidratació sobre la funcionalitat del producte i (2) estudiar l'estabilitat del plasma deshidratat durant el període d'emmagatzematge. En les condicions de deshidratació per atomització aplicades no es provoca desnaturalització de la fracció proteica i s'obté un producte suficientment deshidratat, amb una aw<0,4 per permetre suposar una bona estabilitat. Algunes mostres de plasma deshidratat analitzades presenten nivells detectables de determinats residus (sulfonamides i corticosteroides). La qualitat microbiològica del producte en pols reflecteix l'elevada contaminació que contenia la matèria primera utilitzada, tot i que la deshidratació per atomització ha comportat la reducció en una unitat logarítmica de la càrrega contaminant. Els recomptes generals de microorganismes són encara preocupants i més tenint en compte que s'ha evidenciat la presència de toxines estafilocòciques en algunes mostres. L'avaluació de les propietats funcionals del producte deshidratat en relació a les que presentava el plasma líquid ens ha permès comprovar que: (1) El procés de deshidratació no ha afectat la solubilitat de les proteïnes. Això, junt amb el fet que no s'obtinguin diferències significatives en l'anàlisi calorimètrica de mostres líquides o deshidratades, permet concloure que el procés no provoca desnaturalització proteica. (2) No s'observen efectes negatius del procés tecnològic sobre la capacitat escumant ni en l'activitat emulsionant de les proteïnes plasmàtiques, dues propietats funcionals que possibiliten l'aplicació del plasma amb aquestes finalitats en l'elaboració d'alguns aliments. (3) La deshidratació tampoc perjudica de manera important les característiques dels gels que s'obtenen per escalfament, ja que els gels obtinguts a partir del plasma líquid i del plasma deshidratat presenten la mateixa capacitat de retenció d'aigua i no s'observen diferències en la microestructura de la xarxa proteica d'ambdós tipus de gel. Tanmateix, els que s'obtenen a partir del producte en pols mostren una menor resistència a la penetració. L'estudi d'estabilitat ens ha permès comprovar que la mostra de plasma deshidratat per atomització perd algunes de les seves propietats funcionals (facilitat de rehidratació, capacitat de retenció d'aigua i fermesa dels gels) si s'emmagatzema a temperatura ambient, mentre que aquestes característiques es mantenen un mínim de sis mesos quan el producte en pols es conserva a temperatura de refrigeració. 3. En l'última part, tenint en compte les conclusions derivades dels resultats dels apartats anteriors, s'han assajat tres possibles sistemes de reducció de la contaminació aplicables a la fracció plasmàtica com a pas previ a la deshidratació, per tal de millorar les característiques de qualitat microbiològica i les perspectives d'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. S'ha determinat l'eficàcia, i l'efecte sobre les propietats del plasma deshidratat, que poden tenir tractaments d'higienització basats en la centrifugació, la microfiltració tangencial i l'aplicació d'altes pressions. Els tractaments de bactofugació aplicats permeten reduir entre el 96 i el 98% la contaminació microbiana del plasma. Aquesta reducció s'aconsegueix tant amb un sistema discontinu com amb un sistema continu treballant a una velocitat de 12 L/h, fet que permetria adaptar el tractament de bactofugació a un procés de producció industrial. Un sistema combinat de bactofugació en continu i microfiltració tangencial permet incrementar l'eficàcia fins a un 99,9 % de reducció. Cal tenir present, però, que aquest tractament provoca també una disminució de l'extracte sec que afecta negativament les propietats funcionals del plasma líquid. Malgrat suposar una pèrdua pel que fa al rendiment, aquest efecte negatiu sobre la funcionalitat no suposaria cap inconvenient si s'utilitzés la deshidratació com a tecnologia de conservació del plasma, ja que es podria corregir l'extracte sec durant la reconstitució del producte. Caldria avaluar si la millora en la qualitat higiènico-sanitària del producte compensa o no les pèrdues que suposa aquest sistema d'higienització combinat. Amb relació als tractaments d'alta pressió, de totes les condicions de tractament assajades, les pressions de fins 450 MPa permeten obtenir plasma sense modificacions importants que impedeixin la seva deshidratació per atomització. Així doncs, les condicions de procés que s'han aplicat són pressuritzacions a 450 MPa de 15 minuts de durada. La temperatura de tractament que s'ha mostrat més eficaç en la reducció dels recomptes de microorganismes ha estat de 40ºC. Els tractaments a aquesta temperatura permeten assolir reduccions del 99,97% i disminuir en un 80% la capacitat de creixement dels microorganismes supervivents a la pressurització en relació a la que presentava la població contaminant del plasma abans del tractament. L'estudi de l'efecte d'aquest tractament (450 MPa, 15 min i 40ºC) sobre les propietats funcionals del plasma ha permès observar que la pressurització comporta una disminució en la solubilitat del producte però una millora en les propietats de superfície -estabilitat de l'escuma i activitat emulsionant- i un increment de la capacitat de retenció d'aigua i de la duresa dels gels obtinguts per escalfament. Calen més estudis per confirmar i caracteritzar aquesta millora en la funcionalitat, així com per establir si el tractament de pressurització afecta també l'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. De totes les tecnologies d'higienització assajades, l'alta pressió és la que permet obtenir millors resultats en el sentit de poder garantir un producte de bona qualitat microbiològica i segur, des del punt de vista sanitari i tecnològic, per a la seva utilització com a ingredient alimentari.

Residues of organochlorine pesticides and PCBs in some Brazilian municipal solid waste compost

Persistent organic pollutants (POPs), organochlorine pesticides and polychlorinated biphenyls (PCBs), listed as per the Stockholm Convention (α -HCH, β -HCH, γ -HCH, p,p′-DDT, o,p′-DDT, p,p′-DDD, p,p′-DDE, aldrin, endrin, dieldrin, PCBs 28, 52, 118, 138, 153, and 180), were analyzed in municipal solid waste (MSW) compost samples from three different Brazilian composting plants located in three São Paulo State cities: Araras, Araraquara and São Paulo (Vila Leopoldinha). Quantitative and qualitative analyses were carried out using gas chromatography electron capture detection (GC-ECD) and gas chromatography mass spectrometry (GC-MS) (Ion Trap, electron impact ionization), respectively. The samples were analyzed in triplicate and the target POPs were not detected by GC-ECD. Twelve pollutants were identified in two samples when qualitative analysis (GC-MS) was used (β -HCH, γ -HCH, p,p′-DDT, o,p′-DDT, p,p′-DDD, and p,p′-DDE, PCBs 28, 118, 138, 153 and 180). The composting process has advantages such as urban solid waste reduction and landfill life-span increase, however the MSW compost quality, which can be utilized for agricultural purposes, should be evaluated and be controlled. This kind of study is the first step in making available information to answer questions regarding MSW compost for sustainable agricultural use, such as the pollutants accumulation in soil and in groundwater, and plants uptake. Copyright © Taylor & Francis Group, LLC.

Study of antioxidant activity of non-conventional Brazilian fruits

This study aimed to analyze the proximate composition of seeds from some non-conventional Brazilian fruits, as well as to evaluate the antioxidant activity through DPPH • free radical and to quantify the total phenolic compounds. To obtain the extracts, dried and crushed seeds were extracted with ethanol for 30 min, in a ratio of 1:3 (seeds:ethyl alcohol), under continuous agitation, at room temperature. Then, the mixtures were filtered and the supernatants were subjected to rotary evaporator under pressure reduced to 40 °C. The results report that the seeds of non-conventional fruits are remarkable sources of lipids, and the extraction of oil from these seeds could be an alternative for the commercial utilization of waste. They also presented significant percentages of protein and carbohydrates. Ethanol extracts of seeds from non-conventional Brazilian fruits showed relevant antioxidant activity and high amount of phenolic compounds. Therefore Brazilian non-conventional fruits can be used as functional food products or feed. © 2011 Association of Food Scientists & Technologists (India).

Assessment of bacteria and virus emissions at a refuse derived fuel plant and other waste handling facilities /

Mode of access: Internet.