Epitome de los hechos y dichos del Emperador Trajano ... /

En las h. [calderón]b5-8 biografía del autor por el ed. lit.

El Panegírico de Plinio en castellano : pronunciado en el Senado en alabanza del mejor príncipe Trajano Augusto, su filosofía política moral y económica /

Mode of access: Internet.

C. Plinii Secundi novocomensis Epistolarum libri X [Texto impreso] ; eiusdem panegyricus Traiano principi dictus ; eiusdem de viris illustrib. in re militari [et] in administrandie rep. ; suetonij tranquilli de claris grammaticis, rhetoribus...

Copia digital: Biblioteca Valenciana, 2011

C. Plinii Caecilii Secundi ... Epistolarum lib. X ; eiusdem Panegyricus Traiano dictus /

Mode of access: Internet.

Quintilien et Pline le Jeune : oeuvres complètes avec la traduction en français /

Texto a dos col.

C. Plinii Caecilii Secundi Panegyricus Caesari Imp. Nervae Traiano Aug. dictus quem ex XII codicibus mss. librisque collatis recensuit ac notis observationibusque item et nummis aere exscriptis illustravit ... commentationibus instruxit Christianus Gottlib. Schvvarzivs.

Mode of access: Internet.

I reclami del Foro Trajano eposti al pubblico e giustificati

Mode of access: Internet.

C. Plinii Caecilii Secundi Epistolae et Panegyricus Trajano dictus ... /

Includes index of recipients of the letters.

De his quae praecesserunt inundationem terrarum / Berosus babylonicus. Item, De origine Turrenorum / Myrsilus. In fragmentis / Cato. In epitheto de temporum / Archilocus. De iudicio temporibus / Metasthenes. Philo In breuiario temporum. De equiuocis temporum / Xenophon. De diuisione Italiae / Sempronius. De aureo seculo & origine vrbis Rom[ae] / Q. Fab. Pictor. Fragmentum itinerarii Antonini Pii. Altercatio Adriani augusti & Epictici. Vertumniana propertii Manethon

Aut. tomado de Graesse

Los doce libros del emperador Marco Aurelio /

Mode of access: Internet.

Le fonti per la storia dell'imperatore Traiano.

"Estratto dal periodico Studi e documenti di storia e diritto, anno xvi, 1895."

Poema heroico de la invencion de la Cruz, por el Emperador Constantino Magno /

Mode of access: Internet.

Dertosa: colonia de Pèrtinax?

En aquest treball, s¿hi replanteja l¿estatut de Tortosa a partir de la fi del segle II, tot considerant de nou CIL II2 14, 787 i CIL II2 14, 788. La possibilitat que l¿emperador efímer Pèrtinax concedís a Dertosa el privilegi colonial, com ho féu amb altres ciutats, és analitzada per tal de justificar el text de l¿última inscripció.

August i la política d'entreteniment popular: la construcció d'edificis d'espectacles durant l'època augustal.

Quan August va accedir al poder en solitari l'any 31 aC, Roma es trobava trastornada per un seguit de guerres civils que havien deixat l'Estat molt malparat. A partir d'aquell moment, el principal objectiu d'August va ser el retorn a la normalitat, assegurar les necessitats del poble i consolidar el règim que acabava d'inaugurar. No en va, aquest emperador presumia d'haver trobat una Roma de maons i haverla deixat de marbre. August va assumir una bona part de les despeses que generava aquesta política com si fos un veritable deure personal. Gràcies a la immensa fortuna heretada de Juli Cèsar, August va poder finançar aquells aspectes de la vida pública que més atreien els seus contemporanis. El primer ciutadà de l'Imperi es converteix també en el primer evergeta (benefactor) amb un propòsit ben interessat: captar el favor popular.

August i la política d'entreteniment popular: la construcció d'edificis d'espectacles durant l'època augustal.

Quan August va accedir al poder en solitari l'any 31 aC, Roma es trobava trastornada per un seguit de guerres civils que havien deixat l'Estat molt malparat. A partir d'aquell moment, el principal objectiu d'August va ser el retorn a la normalitat, assegurar les necessitats del poble i consolidar el règim que acabava d'inaugurar. No en va, aquest emperador presumia d'haver trobat una Roma de maons i haverla deixat de marbre. August va assumir una bona part de les despeses que generava aquesta política com si fos un veritable deure personal. Gràcies a la immensa fortuna heretada de Juli Cèsar, August va poder finançar aquells aspectes de la vida pública que més atreien els seus contemporanis. El primer ciutadà de l'Imperi es converteix també en el primer evergeta (benefactor) amb un propòsit ben interessat: captar el favor popular.