The Food distribution program for summer camps for children.

Mode of access: Internet.

The impact of a cooking and gardening summer camp experience on the fruit and vegetable consumption of elementary school-aged children

Childhood obesity is a significant public health problem. Over 15 percent of children in the United States are obese, and about 25 percent of children in Texas are overweight (CDC NHANES). Furthermore, about 30 percent of elementary school aged children in Harris County, Texas are overweight or obese (Children at Risk Institute 2010). In addition to actions such as increasing physical activity, decreasing television watching and video game time, decreasing snacking on low nutrient calorie dense foods and sugar sweetened beverages, children need to consume more fruits and vegetables. According to the National Health and Nutrition Examination Survey (NHANES) from 2002, about 26 percent of U.S. children are meeting the recommendations for daily fruit intake and about 16 percent are meeting the recommendations for daily vegetable intake (CDC NHANES). In 2004, the average total intake of vegetables was 0.9 cups per day and 1.1 cups of fruit per day by children ages four to nine years old in the U.S. (CDC NHANES). Not only do children need effective nutrition education to learn about fruits and vegetables, they also need access and repeated exposure to fruits and vegetables (Anderson 2009, Briefel 2009). Nutrition education interventions that provide a structured, hands-on curriculum such as school gardens have produced significant changes in child fruit and vegetable intake (Blair 2009, McAleese 2007). To prevent childhood obesity from continuing into adolescence and adulthood, effective nutrition education interventions need to be implemented immediately and for the long-term. However, research has shown short-term nutrition education interventions such as summer camps to be effective for significant changes in child fruit and vegetable intake, preferences, and knowledge (Heim 2009). ^ A four week summer camp based on cooking and gardening was implemented at 6 Multi-Service centers in a large, urban city. The participants included children ranging in age from 7 to 14 years old (n=64). The purpose of the camp was to introduce children to their food from the seed to the plate through the utilization of gardening and culinary exercises. The summer camp activities were aimed at increasing the children's exposure, willingness to try, preferences, knowledge, and intake of fruits and vegetables. A survey was given on the first day of camp and again on the last day of camp that measured the pre- and post differences in knowledge, intake, willingness to try, and preferences of fruits and vegetables. The present study examined the short-term effectiveness of a cooking and garden-based nutrition education program on the knowledge, willingness, preferences, and intake among children aged 8 to 13 years old (n=40). The final sample of participants (n=40) was controlled for those who completed pre- and post-test surveys and who were in or above the third grade level. Results showed a statistically significant increase in the reported intake of vegetables and preferences for vegetables, specifically green beans, and fruits. There was also a significant increase in preferences for fruits among boys and participants ages 11 to 13 years. The results showed a change in the expected direction of willingness to try, preferences for vegetables, and intake of fruit, however these were not statistically significant. Interestingly, the results also showed a decrease in the intake of low nutrient calorie dense foods such as sweets and candy.^

Educação do corpo e vida ao ar livre : natureza e educação fisica em São Paulo (1930-1945)

Universidade Estadual de Campinas . Faculdade de Educação Física

Residència Diocesana d'Estudiants : un recurs intermig de suport a la família

Projecte que pretén planificar els serveis que pot oferir la Residència Diocesana d'Estudiants, amb dues condicions: que sigui tècnicament correcta i entri dintre d'uns principis humanístics mínims i que a això se li doni un sentit d'utilitat social i ajudi, expressament, les parts menys afavorides de la societat (no només econòmicament). Entre els serveis proposats consten els següents: un internat de 300 places per a infants i adolescents; la posada en marxa, obertura i utilització d'un antic internat per a fer-ne una mena de centre de recursos alternatius a l'escola (colònies, campaments, estades educatives, etc.), així com també d'una casa de colònies que està creant-se i de dues zones d'acampada (una a la serra, l'altra a la platja); la creació de l'Escola de l'Esplai diocesana (és dels pocs bisbats de Catalunya que no en té, i aquest bisbat abasta també el nord de Castelló); la generació d'un servei per a elaborar els diversos tipus de mediacions que, a hores d'ara, demana la societat, i dels quals s'espera un fort creixement (matrimonis, menors, etc.), i la cerca d'altres serveis que es puguin oferir a menors i a famílies que tinguin dificultats econòmiques (centre d'acolliments familiars, etc.).

Proceso de reestructuración y fortalecimiento institucional Asociación Santa Cruz

La Asociación Santa Cruz es una organización que lleva más de 17 años generando espacios de formación para niños, adolescentes y jóvenes. Los proyectos que ejecuta son programas auténticos para la juventud, atractivos para ellos y para quienes los forman (Entidades educativas y núcleos familiares). Por medio de la educación experiencial y las actividades al aire libre hemos encontrado la herramienta prefecta para formar de una manera actual y profunda. Los resultados del presente proceso se evidencian de la siguiente manera: a) estructuración de un organigrama funcional para la organización. b) Realización de los manuales de funciones y procedimientos de todos los trabajadores de la organización. c) Realización de la proyección financiera por parte del proyecto EKO Campos de verano. d) Análisis del mercado que permite una proyección fiable en ventas. Gracias al trabajo realizado en este proceso de mejora se entrega un plan de acción que potencializa la organización para que cumpliendo con todos los parámetros dados podamos generar una organización autosostenible que aumenta sus clientes anualmente en al menos un 20%, generando un superávit anual de hasta $200.000.000 en los primeros 5 años y de hasta $600.000.000 en los años 5 al 10. Gracias al proceso de mejora la asociación se convertirá en la organización Colombiana que más campos de verano residenciales realiza al año: 8 para el 2012. Es una asociación que puede auntosostenerse gracias a proyectos propios y no depende sino en un 20% de las donaciones que recibe. El medio de la educación no formal es una industria con un potencial muy grande en Colombia ya que es una oferta débil y pequeña para una demanda grande y con una necesidad fácil de identificar. Implementando este proceso de reestructuración la asociación tendrá la oportunidad de atender una población de alrededor de 300 personas para el 2012 y podrá acercarse a las 1.200 para el año 2022.

L'educació en el lleure a Girona. Les iniciatives de l'administració, l'església i la societat civil (1900-1981)

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances.

Investigation of communist activities, New York area. Hearing

Hearings held June 15, 1953-Oct. 14, 1955.

Doença renal infantil : qualidade de vida

Introdução: A crescente incidência de doenças crónicas, nomeadamente a patologia renal, dificulta o desfrutar de uma vida normal, dadas as modificações ocorridas no quotidiano. Objetivos: Caracterizar a qualidade de vida percebida pelas crianças com patologia renal que frequentam campos de férias e analisar a relação entre as variáveis sociodemográficas e clínicas. Metodologia: Estudo Ibérico descritivo-correlacional e transversal, misto: quantitativo e qualitativo. A amostra é composta por 29 crianças espanholas e 13 portuguesas, com patologia renal crónica, que frequentaram campos de férias com idades entre 7 e 17 anos. Utilizou-se a escala KINDL (Bullinger & Ravens-Sieberer, 1998a, 1998b), que contempla 7 dimensões: Bem-estar Físico, Bem-Estar Emocional, Autoestima, Família, Amigos, Escola e Situação Clínica. Agregaram-se 6 questões sociodemográficas e um bloco de notas. Resultados: Os participantes revelaram uma perceção positiva da qualidade de vida. A dimensão “Autoestima” foi a melhor percecionada e o “Bem-estar Emocional” a pior. As crianças de nacionalidade espanhola percecionaram melhor qualidade de vida. Relativamente às restantes variáveis, as diferenças não foram estatisticamente significativas. Pela análise de conteúdo efetuada aos testemunhos, emergiram sentimentos positivos, o que nos permite inferir que o campo de férias foi uma atividade que contribuiu para a socialização e melhoria da qualidade de vida das crianças. Conclusão: Estes dados revelam que seria benéfico um acompanhamento individualizado, mais direcionado às necessidades específicas de cada criança, por uma equipa multidisciplinar. Os campos de férias enquanto formativos e lúdicos são essenciais. Palavras-chave: Qualidade de vida; Doença renal; Acampamento.

Reciclaje de residuos sólidos domésticos y conductas pro-ambientales en una comunidad residencial de Bogotá, Colombia

Introducción: La implicación social dentro de la problemática ambiental, establece una relación causal entre hábitos e impacto ambiental; aspectos del comportamiento humano tales como la conveniencia, familiaridad, presión social y actitud, nos permiten realizar un acercamiento acerca de la decisión de reciclar o no en un hogar. Objetivo: identificar los factores ambientales asociados con el manejo de residuos domésticos entre los miembros de una comunidad residencial en la ciudad de Bogotá. Materiales y métodos: Se realizó un estudio transversal realizado a 200 personas de una comunidad residencial. La evaluación de la conducta pro-ambiental se llevó a cabo por medio de la utilización de la Escala del Comportamiento Pro-ambiental desarrollada por Corral-Verdugo unida a la escala de Reciclaje de Sidique. Para el tratamiento estadístico se empleó el análisis de regresión lineal múltiple. Resultados: La mayoría de los encuestados fueron hombres (55%), con una mediana de edad de 37,5 años. Más de la mitad tenía por lo menos formación en pregrado (53%), el 55,5% contaban con un empleo al momento de la entrevista, cerca del 50% de las personas refirieron tener casa propia y la mediana del tamaño de las mismas fue de 80 m2. De los aspectos sociodemográficos, el tipo de vivienda, sexo y edad, estuvieron relacionados con los factores ambientales pro reciclaje. Mientras que las conductas proambientales relacionadas fueron: altruismo, frugalidad, conducta ecológica general, indignación y aprecio por la naturaleza. Conclusiones: Las conductas proambientales Altruismo, Frugalidad, Conducta Ecológica, Indignación y Aprecio por lo natural, están relacionadas con la intención de reciclar. Para futuras investigaciones es necesario constatar la realización del comportamiento proambiental, para aseverar de manera irrebatible que las dimensiones analizadas pueden soportar una acción real y no un auto reporte de una conducta.

A qualitative study of inclusion at a residential summer camp

The purpose of this qualitative case study was to understand the inclusion process at a Project Rainbow affiliated camp. Project Rainbow is a non-profit organization which promotes inclusion into children's camps in Ontario. This study was completed in order to provide stakeholders of the camping industry insight on how inclusive techniques can be implemented in residential camps. The researcher observed one camp's inclusion techniques for six days. The researcher observed three campers with disabilities and the camp staff and campers that interacted with them on a daily basis. While the researcher was at the camp, she interviewed nine staff members. The staff members consisted of the camp director, the inclusion coordinator, four camp counsellors, and three inclusion counsellors. An additional interview was conducted after arriving home from camp with the manager from Project Rainbow. The qualitative analysis program NVivo was used to help organize the analyzed data. The researcher found that in attempting to build a culture of inclusion, two important concepts are necessary. First, mutual leadership involved the camp director and Project Rainbow working together as a team to facilitate the inclusion process. Second, power of supportive relationships focused on inclusion being the responsibility of everyone, teamwork, and creating a welcoming environment. Hints at some potentially serious problems related to staff training, teamwork, and attitudes of non-disabled campers pointed to future research and policies which focus on the Ontario and Canadian Camping Associations' role in inclusion, in addition to camp in this study and Project Rainbow.

Évaluation du programme V.I.P.-Camps : programme de formation en intervention psychoéducative offert aux moniteurs de camps d'été

Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal

Overnight Summer Music Camp and the Impact on its Youth: A Case Study

This qualitative case study explores an overnight music camp, Camp Encore Coda. The purpose is to gain an understanding of the environment, uncovering the unique ways it impacts the social and musical developments of its participating youth while contrasting it to that of the traditional classroom. Framed by the concept of multidimensional growth, data were collected using surveys, interviews, focus group, and observations. The study uncovered exorbitant levels of social and musical growth among the youth; all directly linked to isolation from technology, communal living, and musical immersion in a community of practice. There lacks a significant amount of music education research attempting to explore and provide an initial evaluation of the learning opportunities unique to overnight music camps. This is particularly significant for music educators who strive to continue the advancement of the field through positive impact on students inside and outside of the school classroom.

FORAMINIFERAL RECORD OF CHANGES IN SUMMER MONSOON PRECIPITATION AT THE SOUTHEASTERN BRAZILIAN CONTINENTAL MARGIN SINCE THE LAST GLACIAL MAXIMUM

Changes in the oxygen isotopic composition of the planktonic foraminifer Globigerinoides ruber and in the foraminifera faunal composition in a core retrieved from the southeastern Brazilian continental margin were used to infer past changes in the hydrological balance and monsoon precipitation in the western South Atlantic since the Last Glacial Maximum (LGM). The results suggest a first-order orbital (precessional) control on the South American Monsoon precipitation. This agrees with previous studies based on continental proxies except for LGM estimates provided by pollen records. The causes for this disagreement are discussed.

Photosynthesis and water relations of well-watered orange plants as affected by winter and summer conditions

The aim of this study was to evaluate how the summer and winter conditions affect the photosynthesis and water relations of well-watered orange trees, considering the diurnal changes in leaf gas exchange, chlorophyll (Chl) fluorescence, and leaf water potential (I) of potted-plants growing in a subtropical climate. The diurnal pattern of photosynthesis in young citrus trees was not significantly affected by the environmental changes when compared the summer and winter seasons. However, citrus plants showed higher photosynthetic performance in summer, when plants fixed 2.9 times more CO(2) during the diurnal period than in the winter season. Curiously, the winter conditions were more favorable to photosynthesis of citrus plants, when considering the air temperature (< 29 A degrees C), leaf-to-air vapor pressure difference (< 2.4 kPa) and photon flux density (maximum values near light saturation) during the diurnal period. Therefore, low night temperature was the main environmental element changing the photosynthetic performance and water relations of well-watered plants during winter. Lower whole-plant hydraulic conductance, lower shoot hydration and lower stomatal conductance were noticed during winter when compared to the summer season. In winter, higher ratio between the apparent electron transport rate and leaf CO(2) assimilation was verified in afternoon, indicating reduction in electron use efficiency by photosynthesis. The high radiation loading in the summer season did not impair the citrus photochemistry, being photoprotective mechanisms active. Such mechanisms were related to increases in the heat dissipation of excessive light energy at the PSII level and to other metabolic processes consuming electrons, which impede the citrus photoinhibition under high light conditions.