1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
Sanalitza quina s la situaci de la participació juvenil en el context social, econmic i cultural en el que vivim actualment, aix com les diferents perspectives que conviuen al respecte. Desprs es descriuen algunes de les diferents formes de participació que existeixen en lactualitat, focalitzant-nos en les perspectives que cada un t sobre la participació puntual/individual. Per ltim, sexposa un cas concret de participació sobre els consells municipals de la ciutat de Matar, i de manera especfica, sanalitza el Consell Municipal de Joventut de la ciutat. Leix central del treball s posar de manifest el dualisme existent vers la participació puntual, espordica o individual; dualisme entre si cal incorporar i/o acceptar aquest tipus de participació perqu s el resultat del nostre temps i s quelcom positiu; o b, si el que cal s modificar la participació puntual perqu va en contra de lideal participatiu on lassociacionisme s la clau per crear teixit social i arribar a una plena ciutadania
Resumo:
Sanalitza quina s la situaci de la participació juvenil en el context social, econmic i cultural en el que vivim actualment, aix com les diferents perspectives que conviuen al respecte. Desprs es descriuen algunes de les diferents formes de participació que existeixen en lactualitat, focalitzant-nos en les perspectives que cada un t sobre la participació puntual/individual. Per ltim, sexposa un cas concret de participació sobre els consells municipals de la ciutat de Matar, i de manera especfica, sanalitza el Consell Municipal de Joventut de la ciutat. Leix central del treball s posar de manifest el dualisme existent vers la participació puntual, espordica o individual; dualisme entre si cal incorporar i/o acceptar aquest tipus de participació perqu s el resultat del nostre temps i s quelcom positiu; o b, si el que cal s modificar la participació puntual perqu va en contra de lideal participatiu on lassociacionisme s la clau per crear teixit social i arribar a una plena ciutadania
Resumo:
Darrerament, i ms concretament des que es va comenar a parlar de lEspai Europeu dEducaci Superior, sha comenat a percebre un cert inters institucional per la participació dels estudiants a la universitat. Aquest inters, en part ve promogut per les baixes taxes de participació en les estructures acadmiques convencionals (fet que difereix, i molt, del que succe a les universitats catalanes i espanyoles durant el tardofranquisme, transici i primers anys de la democrcia) i per la preocupaci institucional daconseguir majors quotes de participació dels estudiants en la vida universitria. En qualsevol cas, lescassa participació dels joves universitaris t a veure, a priori, amb dos fets de carcter estructural: un descens de linters per la cosa pblica i a la presncia dunes estructures participatives i democrtiques a la universitat molt allunyades de les noves formes de participació dels joves. La comunicaci que es presenta a aquest congrs t com objectiu relacionar els aspectes que sacaben de presentar tot aportant proves empriques que verifiquin la hiptesi plantejada. Daltra banda, i en una dimensi ms prctica, es vol exposar tot un seguit de mesures que afavoreixin lincrement de participació dels estudiants universitaris per, entre altres coses, ajudar a formar ciutadans que despleguin tot el seu potencial
Resumo:
En motiu dels setanta anys del final de la Guerra Civil espanyola, la retirada i els camps dinternament a Frana, el Grup dEstudis de Comunicaci i Poltica (GECP) de la Universitat Autnoma de Barcelona va tenir la iniciativa de muntar una exposici didctica a la sala dexposicions de la Biblioteca de Comunicaci i Hemeroteca General de la mateixa Universitat per poder rememorar aquesta efemride. Lexposici Els camins de lexili. El final de la guerra, la retirada i els primers camps va ser plantejada des dun punt de vista didctic, intentant facilitar a lalumnat de la Universitat el coneixement daquest perode histric que, moltes vegades, s feixuc de treballar amb el mtode tradicional que sempre ha usat lAcadmia. Abans de muntar lexposici, per, el GECP va recrrer el territori catal per tal de treballar amb fonts de primera m i, tamb, conixer quines altres institucions o grups de recerca de Catalunya o la Catalunya Nord estaven treballant el mateix tema amb lobjectiu de coordinar sinrgies. Posteriorment, es va fer una trobada de tots els grups al Museu dHistria de Catalunya, on es van assentar les bases pel treball collectiu que, finalment, es va traduir amb lexposici que va ser presentada a la UAB durant el mar i abril de 2009
Resumo:
La tesi presenta una descripci i reflexi histrica de les diferents iniciatives que en educaci en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de comenament de segle XX fins a l'any 1981 quan t lloc el trasps de competncies en matria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instncia es realitza la primera normativa pel que fa a la constituci d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla tamb respecte a la formaci de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans captols segons la instncia promotora de cada activitat: L' administraci (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu pblic a nivell municipal, provincial autonmic o republic i central), l'esglsia (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'esglsia catlica, majoritriament a nivell dioces, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explcita s'han portat a la prctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a travs d'activitats i moviments coneguts com les colnies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experincies analitzem les finalitats, la proposta metodolgica, la formaci dels responsables i els infants i joves que hi participen. A travs d'aquesta recerca es pretn aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educaci no formal tot recuperant tamb un material vlid per a la reflexi i teoritzaci sobre l'educaci en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administraci sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colnies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colnies organitzades des de serveis socials durant la transici democrtica i la constituci i els primers passos de l'rea de Joventut. Es presenten tamb les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instncies: a nivell de la Diputaci de Girona les colnies de la Llar Infantil a nivell provincial les colnies promogudes per la Delegacin Pronvincial de Enseanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administraci central es presenta l'impacte de l'actuaci que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a travs del Frente de Juventudes, la Seccin Femenina i la Organitzaci Juvenil Espanyola. Tamb en aquest captol de l'administraci es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el captol de l'esglsia les obres que s'estudien sn fonamentalment de caire dioces. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genunament gironina-, l'Escoltisme Catlic Catal, la Federaci de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acci Catlica, la Joventut Obrera Catlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acci Catlica, Hora-3 i el Servei de Colnies de Vacances. Hi ha tamb l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregaci Mariana de Girona -amb els Llusos, els Estanislaus, eIs Montaeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de Espaa de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'esglsia sigui la mes mplia i la protagonista de bona part del moviment d'educaci en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa prpia de la Societat Civil es molt ms minsa i amb una incidncia reduda fonamentalment en dos perodes concrets: la II Repblica i la transici i etapa democrtica. Amb tot, en el primer ter de segle trobem l'obra dels Exploradores de Espaa, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. Tamb a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colnies Escolars a travs del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist perode franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autnticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associaci Amigos de los Nios i de les colnies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transici democrtica neixen iniciatives espordiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i s tamb en aquesta poca quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Pasos Catalans. A travs de la recerca es detecta una manca de propostes d'educaci en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acci de l'esglsia que ha sabut adaptar-se als diferents perodes socio-educatius exercint a travs d'aquest mbit diferents funcions: compensatria, d'adoctrinament i control o de suplncia. S'evidencia tamb com el temps lliure passa a ser considerat un mbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser ents com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives s la mes popular o elitista. Hi ha experincies de tot tant per part de l'Administraci, com de l'Esglsia i tamb de la Societat Civil. Val a dir per, que les iniciatives promogudes des de l'administraci municipal han estat majoritriament properes a la poblaci gironina ms necessitada. Tamb en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a travs dels casals d'estiu i de les colnies de vacances.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2006. Lalimentaci, per molt quotidiana que sigui, no s un tema resolt, ms b s una qesti problemtica, ja que entorn a aquesta es donen moltes vegades tota una srie de contradiccions. El propsit daquesta recerca parteix de la percepci de que existeix un comportament alimentari tpic de ladolescncia, que comparteix i a la vegada entra en conflicte amb les prctiques tradicionals. A partir de lestudi dels hbits alimentaris dun centre de secundria, seguint mtodes qualitatius, shan plantejat altres objectius: analitzar les influncies dels costums familiars, preveure les conseqncies d'aquests hbits en els joves i en la societat, apreciar la implicaci per part dels centres educatius i proposar millores d'actuaci. Arriba a conclusions globals que comproven les hiptesis formulades sobre l'existncia d'un model alimentari propi dels adolescents, on es reconeixen les arrels culturals dels seus diferents orgens familiars, la seva adaptaci al medi urb i social en el que viuen i la contradicci entre informaci i prctica alimentria.
Resumo:
From an interdisciplinary perspective, the present investigation undertaken by the GREILI-UPF research group has expanded a previous study aiming at explaining how young secondary school students of Latin American and Chinese origin in Catalonia construct their linguistic and cultural identity. Here we analyze the relationship between these youngsters and their social environment in order to determine how these relationships and the socialization process that derives from them influence language attitudes and practices. We focus on two spaces of socialization: (1) the school, where youngsters from diverse cultural and linguistic backgrounds coexist and interact, and (2) the neighborhood, a geographic and symbolic space where social identity is constructed and, consequently, where young newcomers construct their perceptions regarding the host society, including its linguistic reality. We have collected several sets of data in three public secondary schools and three neighborhoods from Barcelonas metropolitan area with a high index of immigrant population: (1) interviews with secondary school students, (2) interviews with teachers, (3) social discourses in newspapers that consolidate the social image of the neighborhood, (4) narratives from immigrant families in relation to their neighborhood, (5) participant observation in schools, and (5) observation in the neighborhood. The results of the thematic and, when appropriate, discursive analysis of the data allow us to reach conclusions regarding: (a) the social image of the neighborhoods, (b) the socialization of young newcomers in the schools and the neighborhoods, (c) the identity games, and (d) the language and cultural practices and attitudes of young people, in relation to their countries and languages of origin as well as the school and the neighborhood investigated.
Resumo:
Proposta metodolgica que t com a element central la participació juvenil. La participació entesa com limpuls destructures democrtiques entre els joves. Aquest treball est centrat en el manteniment de la consolidaci de les poltiques de joventut al municipi de Caldes de Malavella. La prdua de recursos econmics s un element que dificulta la realitzaci de projectes que incideixin de manera positiva en els joves. La creaci destructures de participació entre els joves s una manera de motivar als joves i fer-los membres actius en el desenvolupament de les poltiques locals
Resumo:
Societat civil global s un concepte contestat utilitzat des de diferents aproximacions per a descriure una realitat global. El working paper assenyala la utilitat duna aproximaci de societat civil global per analitzar les potencialitats de lesfera dabordar els reptes globals del mn davui. Dacord amb aquesta aproximaci la societat civil global s una rea global complexa de conflicte i contestaci, una rea que ofereix un lloc i uns valors per a reconsiderar el mn de diferents maneres, incloent les visions dels marginats de la societat civil. Per una millor comprensi del concepte i dels debats actuals, el paper repassa les concepcions histriques de societat civil des de la Illustraci fins avui i el context en el qual el concepte adquireix un nou significat i incorpora laspecte global. El paper s la fase inicial duna futura recerca sobre les potencialitats de la societat civil global per a influir i modelar lestructura del sistema internacional.
Resumo:
Aquesta comunicaci vol posar a debat tant els nivells com les formes de participació dels estudiants en el funcionament de les universitats. Per aix, es proporcionen dades sobre els estudis existents en lactualitat sobre aquesta temtica i es presenta la recerca que sest realitzant a la UdG sobre la participació des estudiants en aquesta universitat. Lobjectiu final es aprofundir en els models i les dinmiques que afavoreixen la participació dels estudiants. Lestudi que sest portant a terme vol recollir, des de diferents punts de vista, quina s la situaci actual pel que fa a la participació dels estudiants a la Universitat de Girona i contribuir a dibuixar algunes lnies dactuaci per promoure la participació dels estudiants. A la base daquest projecte se situa el convenciment que aquest s un objectiu desitjable per part de la comunitat universitria, i que, com a centre de formaci que s la universitat, cal que es plantegi la participació com un objectiu daprenentatge propi ja que, a ms de formar cientfics i professionals en diferents mbits, la universitat tamb contribueix (o hauria de contribuir) a la formaci dels joves com a ciutadans. Es tracta dun treball finanat per la convocatria 2007 de la UdG dajuts a projectes cooperatius de R+D en els mbits humanstic i de les cincies socials. Per aix, lestudi es portar a terme al llarg de lany 2008. En aquesta comunicaci es presentar un primer avanament de resultats, amb dades encara provisionals i parcials. La voluntat s, per, aprofundir en les causes i els obstacles que condicionen els ndexs i els processos de participació des estudiants en la universitat
Resumo:
Resumen tomado de la publicacin. Incluye grficas y algunos textos interpretativos de los alumnos. Artculo basado en la investigacin recogida en: CASAS, M. (coord.), BARCEL, V., BOSCH, D., CANALS, R., DOMNECH, A., FREIXENET, D., GONZLEZ, N. I ORIOL, M. Ensenyar a parlar i a escriure cincies socials. Col.lecci Premi de Pedagogia. Rosa Sensat. Barcelona, julio de 2005
Resumo:
Estudio realizado por el grupo de investigacin 'Educaci i ciutadania' del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educaci de la UIB, en el marco del proyecto XarxaSeguraIB. Resumen tomado de la publicacin. Incluye tablas y grficos de datos con los resultados obtenidos. Incluye un ejemplar en blanco del cuestionario realizado
Resumo:
Lestudi analitza alguns aspectes clau per entendre les diferncies entre els joves i adults pel que fa al consum de mitjans de comunicaci i als consums culturals a Catalunya. Aquest tipus destudi semmarca habitualment en els estudis de mercat, i sn motivats principalment per la prpia indstria de la comunicaci i la cultura, que veu en els joves un gran pblic objectiu i el pblic que mostra les noves tendncies del mercat. Aquest estudi es basa precisament en les dades del Barmetre de la Comunicaci i la Cultura, que s un gran estudi de mercat, per busca una interpretaci ms social de les dades per analitzar alguns aspectes que han estat dinters social els darrers anys. Entre aquests temes, lestudi mostra que el centre del problema no s si els joves ja no llegeixen, si els consums culturals dels joves sn baixos en general, o si entre els joves ja no es consumeix cultura i comunicaci en catal. El veritable problema s que darrera aquests tpics i aquests estereotips, samaga una realitat ms crua. I s que ja entrats en el segle XXI i desprs de 30 anys de democrcia, encara es mantenen fortes diferncies daccs a la cultura i a la comunicaci per motius de gnere, nivell destudis i classe social. I lexclusi cultural s una crua forma dexclusi social
Resumo:
Aquest treball desenvolupa el projecte Tangramfilms, basat en el foment de la cohesi social i la participació dels joves de diferents edats i cultures, a travs de laudiovisual. El projecte, aplicat el curs passat a lequipament juvenil Tangram de Sta. Margarida i els Monjos, aprofundeix en els objectius generals desenvolupant els conceptes que lemmarquen, aproximant-nos al context, als joves del municipi i al Tangram. Presenta, a ms, el disseny, execuci i avaluaci del primer curtmetratge, examinant lexperincia a partir de les valoracions dels participants, i acabant amb unes propostes de millora que sn els fonaments del prxim projecte audiovisual
