1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
Sobre el creixement urb, el desenvolupament i l'ordenació territorial de La Selva, comarca singular per la seva heterogenetat
Resumo:
Over the academic year 2000-2001, the Societat Catalana d'Ordenació del Territori organised, together with other departments of Catalan public universities, a debate on the teaching of regional and urban planning within the following disciplines: environmental science, geography, architecture, engineering, economy, law and landscape management. Moreover it was considered that attention should be paid to urban and regional planning related to postgraduate degrees. The aim was on one hand to analyse present situation, and on the other, to propose future strategies
Resumo:
Sobre el creixement urb, el desenvolupament i l'ordenació territorial de La Selva, comarca singular per la seva heterogenetat
Resumo:
En este opsculo se renen distintas sesiones de trabajo del Congrs de Cultura Catalana en el Pas Valenciano, dentro del mbito Ordenación del Territorio. Se plantea el estado de la cuestin territorial y urbana a mitad de los setenta en el Pas Valenciano, despus del desastroso desarrollismo franquista, y cules podran ser los caminos a seguir para rehacer la problemtica situacin del urbanismo valenciano. Se trata de un documento histrico que en los aos de la transicin vino a unirse a los mltiples estudios "regeneracionistas" producidos en toda Espaa para todos los mbitos de la cultura, de la sociedad y de la poltica.
Resumo:
Noruega i Finlndia representen les icones del model de l'estat del benestar, motiu pel qual molt sovint han estat considerades com a exemples a seguir en matria de poltica social, econmica i ecolgica. A ms, es tracta de pasos amb una experincia democrtica ms dilatada que Catalunya. Per la seva banda, aquesta darrera forma part de la Mediterrnia, una regi histricament marcada per la important intervenci humana sobre el medi i en permanent canvi. Els pasos nrdics i Catalunya sn exemples de realitats totalment diferents, no noms per les caracterstiques del territori sin tamb a nivell social, cultural, econmic, poltic i ambiental. La comparaci territorial i de sistemes de planejament d'uns i altres s l'objecte d'aquest estudi.
Resumo:
Se presentan de forma resumida los resultados geoambientales obtenidos en el estudio de un trmino municipal motivado ms por sistemtica de planteamiento por parte del responsable del Plan General, que por cuestin concreta planteada sobre este mbito en aquel trmino municipal. As y todo, la informacin obtenida influye sobre el Plan y pone de manifiesto circunstancias qenerales que sin ser aqudas son persistentes en el tiempo, por razones obvias del mbito terrestre, al que pertenecen
Resumo:
Aquest treball tracta del govern del territori a Catalunya a partir de lanlisi duna experincia europea (Regi metropolitana del Rin-Ruhr a Alemanya) i de lestudi de dos casos a dos mbits territorials ben diferents: el Prepirineu de la serra del Cad per una banda i la Regi Metropolitana de Barcelona per laltra. Lobjectiu principal s analitzar quines formes innovadores de planificaci i govern del territori sestan aplicant i quins efectes estan tenint aquestes. Aquest treball analitza r una banda dinmiques territorials crtiques per a Catalunya com els processos de metropolitanitzaci, la crisi industrial o el despoblament rural i per laltra instruments dordenació del territori innovadors com Plans Territorials Parcials, Estratgies Territorials o Plans Estratgics.
Classificaci i importncia dels elements paisatgstics del territori Tsimane' segons la percepci local
Resumo:
En aquesta tesis es presenten els resultats de la investigaci duta a terme a les comunitats indgenes Tsimane de lAmaznia boliviana. La investigaci estudia la percepci dels indgenes sobre letnoclassificaci del seu territori. Sestableix una clau de classificaci i es determina la importncia dels elements paisatgstics del territori Tsimane segons la percepci local. Aquesta informaci permetr integrar el coneixement local dins dels programes de desenvolupament integral i de planificaci territorial en lAmaznia Boliviana. Lestudi conclou que la poblaci Tsimane classifica els elements paisatgstics del seu entorn en 89 taques conformades per una espcies arbria dominant i que estan incloses en un o ms dels nou paisatges identificats: Drsi Dr, Sajras, Sinues Oji, Mayes, Mcya, Tsquis Dr, Cum, Taji i Jaman. A partir dun anlisi multicriteri sha determinat una importncia total per cada paisatge segons els segents criteris dimportncia: diversitat de taques, activitats econmiques realitzables, presncia espiritual, percepci individual i importncia relativa segons els altres paisatges. Aix doncs sha trobat que el paisatge ms important s el Drsi Dr (bosc primari caracteritzat per un estrat arbori superior a 50 metres daltura). Tamb shan analitzat les dades discernint segons el gnere de lentrevistat i segons la proximitat de les comunitats estudiades a la ciutat ms propera.
Resumo:
Larticle parteix de la hiptesi de lexistncia d'un nou concepte de ciutat. Aquesta ha passat de ser d'una naturalesa nodal o focal a ser-ho de funcionament, de concepte i percepci difusos. L'objectiu principal s determinar lamplitud d'aquesta ciutat, utilitzant com a parmetre principal la mobilitat laboral obligada. Es parla de ciutat real, drees de cohesi a Catalunya, i de ciutats reals estructuradores del territori catal
Resumo:
This study is about the main characteristics of a large area in the province of Girona, the utilization of which has been historically poor, basically due to gecsnorphological causes. The analysis has been made considering the possibilities -both positive and negative - that the geological medium offers by appropiate use of the area, bearing in mind the possible impacts that these uses could have on the medium. The conclusions drawn from this study are shown in a series of maps
Resumo:
Ante la progresiva degradacin de nuestros paisajes se hace necesario, por una parte, incluir el paisaje en la ordenación del territorio y, por otra, incrementar la sensibilizacin ciudadana sobre los valores del paisaje. Para conseguir este doble objetivo se cre en 2005 el Observatorio del Paisaje de Catalua, un consorcio pblico independiente que acta simultneamente como entidad de asesoramiento de la Administracin y como ente de concienciacin de la sociedad en materia de paisaje. Una de sus principales funciones es la elaboracin de los catlogos de paisaje de Catalua, un instrumento novedoso para la incorporacin del paisaje en la ordenación del territorio y un elemento clave para facilitar la conexin entre el planeamiento territorial y el urbanstico en lo referente a la implementacin de polticas de paisaje. Los catlogos definen lneas estratgicas y directrices concretas que pueden contribuir a mejorar la calidad de los paisajes y, en definitiva, la calidad de vida de los ciudadanos
Resumo:
Concurs didees per a lordenació del sector El Serrat
Resumo:
Concurso de mritos para la redaccin del Plan Parcial y proyecto de urbanizacin del rea Estratgica "Eixample Estaci"
