Roquet y Goriet cosin chermans, per part de la Ahuela Gregoria Nofra, primer cap de dansa en los balls del seu Poble de Almusafes [Texto impreso] ; y Roquét y Goriét Mechorals en les festes dels Sants de la Pedra,.

Hay un ejemplar encuadernado con: Romans, y coloqui nou, pera divertir el humor y desterrar la melancolia, yà que no tenim dinès ... (NP849.91/3085).

Officia sanctorum in Breuiario Romano : ex mandato Summorum Pontificum apponenda, & de praecepto recitanda ; et alia quae generaliter in Hispania ...

Sign.: [calderon]6, A-P8

Die XV. Maii. in festo S. Euphrasii, Episc. et mart. dioecesis Giennensis patroni : pro omnibus Hispaniae dioecesibus dup. min. ...

Texto fechado a 26 de marzo de 1757

In festo S. Salome Viduae : omnia de communi sanctarum nec Virginum, praeter, ea, quae, sequuntur ..

Precede al tit.: "Die XXII. Octobris."

In festo omnium sanctorum monachorum ordinis S. Basilii Magno : duplex secundae classis ...

Precede al tit.: "Die XIII. Nouembris."

[Breviarium]

Sign.: A-E4, F5

Relíquies de sants : vestigis del passat, símbols del present

Descripció de les manifestacions devotes a les relíquies dins les festes majors de Ripoll, Camprodon, Vic i la Festa del Pi de Centelles en les quals es veneren les relíquies de sant Eudald, sant Patllari, sant Miquel dels Sants i santa Coloma, respectivament.

Aproximaci?? hist??rica a l'??s educatiu dels espais naturals a Mallorca (segles XIX i XX)

El trabajo describe en grandes rasgos la evoluci??n del concepto y del uso de los espacios naturales en la educaci??n, centr??ndose especialmente en el contexto educativo formal entre mediados del siglo XIX hasta la actualidad y en el ??mbito de la isla de Mallorca. Como principal hip??tesis de trabajo se expone que los espacios naturales, hoy en d??a protegidos, han sido tradicionales recursos para la did??ctica de las ciencias naturales y para la Educaci??n Ambiental pero en los ??ltimos a??os han pasado a convertirse en elementos clave de una estrategia general para la educaci??n por la conservaci??n y el desarrollo. Por una parte se realiza un breve repaso por la historia de los usos de los espacios naturales en estos ciento cincuenta a??os, en cuanto a las diversas concepciones pedag??gicas y la evoluci??n en su conservaci??n. Por otra se realiza una aproximaci??n a los diversos usos de estos espacios naturales, desde el huerto escolar y la siembra de ??rboles, las colonias escolares, el fen??meno del escultismo, la formaci??n de los maestros y las iniciativas de instituciones p??blicas y privadas, hasta alcanzar el uso educativo actual de los espacios naturales protegidos, m??s como estrategia que como recurso. El trabajo concluye con el an??lisis de un caso, el parque natural de la Albufera de Mallorca..

A genealogical conceptual model using ontologies

Roughly fifteen years ago, the Church of Jesus Christ of Latter-day Saints published a new proposed standard file format. They call it GEDCOM. It was designed to allow different genealogy programs to exchange data.Five years later, in may 2000, appeared the GENTECH Data Modeling Project, with the support of the Federation of Genealogical Societies (FGS) and other American genealogical societies. They attempted to define a genealogical logic data model to facilitate data exchange between different genealogical programs. Although genealogists deal with an enormous variety of data sources, one of the central concepts of this data model was that all genealogical data could be broken down into a series of short, formal genealogical statements. It was something more versatile than only export/import data records on a predefined fields. This project was finally absorbed in 2004 by the National Genealogical Society (NGS).Despite being a genealogical reference in many applications, these models have serious drawbacks to adapt to different cultural and social environments. At the present time we have no formal proposal for a recognized standard to represent the family domain.Here we propose an alternative conceptual model, largely inherited from aforementioned models. The design is intended to overcome their limitations. However, its major innovation lies in applying the ontological paradigm when modeling statements and entities.

Èmfasi contrareformista en els retaules de la seu de Girona

La catedral de Girona conserva un bon mostrari de retaules barrocs, ubicats en les capelles laterals de l'àmplia nau gòtica, fet que permet conèixer i detectar l'ambient artístic desenvolupat a la ciutat en el primer terç del segle XVIII. Entrant per la porta dels peus de la gran nau trobem, a banda i banda, els retaules de l'Anunciació i de la Immaculada Concepció; a la banda dreta, tot seguint la direcció vers l'altar, observem els retaules de sant Miquel i el dels sants Iu i Honorat; enfront, més a prop de la girola, s'hi troba el retaule de sant Narcís; i ja plenament en el deambulatori, el dels Dolors

L'Oracional hispànic de Verona i la topografia cristiana de Tarraco a l'Antiguitat tardana: possibilitats i límits

L'Oracional hispanic de Verona ha estat sempre referencia obligada per als estudis de topografia de l'Antiguitat tardana a Tarragona. L'estudi intenta conjugar la litúrgia amb l'arqueologia per a coneixer l'empla~ament de les esglésies de Tarraco vers el 700. L'analisi litúrgica de l'Oracional no només permet assegurar que les conegudes rubriques de les processons del diumenge de Carnestoltes no pertanyen a l'ordo catedral, sinó que, també, permet identificar una quarta església -a més de les de Sant Fructuós, Sant Pere i la Catedral-, per a la qual va ser adaptat el Codex Veronensis i que, probablement, estava advocada a sant Hipolit. També és novedosa la proposta per a l'emplaçament de l'església de Sant Pere, en una volta de la cap~alera oriental del Circ -desafectat de la seva funció com a edifici d'espectacles- que argumentem mitjan~ant un text de 1174 del Diplomatari de Poblet.

In what ways a CLIL lesson planning different from an EFL course plan ?

Des del 1995 el Consell Europeu ha promogut l’aprenentatge d’una segona llengua a través d’una altra àrea en el que coneixem per CLIL (Contingut i Llengua Integrats en l’Aprenentatge) o en altres paraules: “una activitat en la qual l’aprenentatge d’una llengua estrangera és utilitzada com una eina per l’aprenentatge d’una àrea no linguística en la qual llengua i contingut tenen un mateix paper” (Marsh, 2002). Tot I així, “ensenyar una àrea a través d’una llengua estrangera no és el mateix que la integració de llengua i contingut”. CLIL comporta altres implicacions metodològiques pel que fa a la planificació, estratègies didàctiques i particularment al rol del docent. De fet, són aquests factors els que componen l’èxit o el fracàs en l’implementació de CLIL. i per aquest motiu pretenc analitzar i descriure les diferències entre una sessió de CLIL i una de llengua anglesa. Aquesta investigació és un estudi de cas que vol oferir una mirada a les diferències entre una unitat de CLIL i una de llengua anglesa portades a terme en un grup de 3r de primària a l’escola de Sant Miquel dels Sants (Vic) pel que fa a la planificació, les estratègies i actuacions del docent.

Èmfasi contrareformista en els retaules de la seu de Girona

La catedral de Girona conserva un bon mostrari de retaules barrocs, ubicats en les capelles laterals de l'àmplia nau gòtica, fet que permet conèixer i detectar l'ambient artístic desenvolupat a la ciutat en el primer terç del segle XVIII. Entrant per la porta dels peus de la gran nau trobem, a banda i banda, els retaules de l'Anunciació i de la Immaculada Concepció; a la banda dreta, tot seguint la direcció vers l'altar, observem els retaules de sant Miquel i el dels sants Iu i Honorat; enfront, més a prop de la girola, s'hi troba el retaule de sant Narcís; i ja plenament en el deambulatori, el dels Dolors