Processos adaptativos do tecido muscular esqueletico e tecido conjuntivo : repercussões sobre a flexibilidade

Universidade Estadual de Campinas. Faculdade de Educação Física

Efeito do exercício físico e estatinas na função muscular em animais com dislipidemia

As estatinas são utilizadas no tratamento das dislipidemias, com grande tolerância; no entanto, vários efeitos colaterais podem surgir, destacando-se miopatia. A prática regular do exercício físico (EF) produz modificações favoráveis no perfil lipídico; entretanto, pode gerar lesões musculares. OBJETIVO: Avaliar o efeito da associação entre exercício físico e estatinas na função muscular, pela análise histológica, em modelo experimental animal com dislipidemia. MÉTODOS: Foram utilizados 80 ratos machos Wistar, distribuídos em oito grupos, incluindo animais submetidos à dieta hipercolesterolêmica (DH), sinvastatina com (G1) e sem (G2) EF; DH e fluvastatina, com (G3) e sem EF (G4); alimentados com ração comercial (RC) na presença (G5) e ausência de (G6) EF; DH submetidos (G7) ou não (G8) a EF. A DH foi administrada por 90 dias, as estatinas e prática de EF em esteira rolante por oito semanas. Os animais foram sacrificados, e o músculo sóleo retirado para análise histológica. Aplicaram-se os testes t de Student pareado e análise multivariada, com nível significante para p < 0,05. RESULTADOS: As principais alterações histológicas encontradas foram fibras de diferentes diâmetros, atróficas, em degeneração, splitting, edema, infiltrado inflamatório. Essas alterações foram observadas em 90% dos animais do grupo G1, 80% do G2, 70% do G3, 30% do G4, 40% do G5 e 30% do G7. Nos grupos G6 e G8 identificaram-se fibras musculares com morfologia preservada. CONCLUSÕES: Na avaliação histológica muscular, a associação entre fluvastatina, sinvastatina e exercício físico acarreta alterações morfológicas com predomínio no uso da sinvastatina, variando de grau leve a grave, no músculo sóleo de ratos, induzidos pelos inibidores da HMG-CoA redutase.

Características do crescimento animal, do tecido muscular esquelético e da maciez da carne de bovinos nelore e mestiços no modelo biológico superprecoce

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Ultrastructure of Motor Nerve Terminals in the Anterior Third of Wistar Rat Tongue

The nerve terminals of intrinsic muscular fibers of the tongue of adult wistar rats was studied by using silver impregnation techniques, transmission electron microscopy (TEM), and high resolution scanning electron microscopy (HRSEM) to observe the nerve fibers and their terminals. Silver impregnation was done according to Winkelman and Schmit, 1957. For TEM, small blocks were fixed in modified Karnovsky solution, postfixed in 1% buffered osmium tetroxide solution, and embedded in Spurr resin. For HRSEM, the parts were fixed in 2% osmium tetroxide solution with 1/15 M sodium phosphate buffer (pH 7.4) at 4 degrees C for 2 h, according to the technique described by Tanaka, 1989. Thick myelinated nerve bundles were histologically observed among the muscular fibers. The intrafusal nerve fiber presented a tortuous pathway with punctiform terminal axons in clusters contacting the surface of sarcolemma. Several myelinated nerve fibers involved by collagen fibers of the endoneurium were observed in HRSEM in three-dimensional aspects. The concentric lamellae of the myelin sheath and the axoplasm containing neurofilaments interspersed among the mitochondria were also noted. In TEM, myofibrils, mitochondria, rough endoplasmic reticulum, Golgi`s apparatus, and glycogen granules were observed in sarcoplasm. It is also noted that the sarcomeres constituted by myofilaments with their A, I, and H bands and the electron dense Z lines. In areas adjacent to muscular fibers, there were myelinated and unmyelinated nerve fibers involved by endoneurium and perineurium. In the region of the neuromuscular junction, the contact with the sarcolemma of the muscular cell occurs forming several terminal buttons and showing numerous evaginations of the cell membrane. In the terminal button, mitochondria and numerous synaptic vesicles were observed. Microsc. Res. Tech. 72:464-470, 2009. (C) 2009 Wiley-Liss. Inc.

Scanning electron microscopy of the dorsal vessel of Panstrongylus megistus (Burmeister, 1835) (Hemiptera: Reduviidae)

In this study we analyzed the microanatomy of the dorsal vessel of the triatomine Panstrongylus megistus. The organ is a tuble anatomically divided into an anterior aorta anad a posterior heart, connected to the body wall through 8 pairs of alary muscles. The heart is divided in 3 chambers by means of 2 pairs of cardiac valves. a pair of ostia can be observed in the lateral wall of each chamber. A bundle of nerve fibers was found outside the organ, running dorsally along its major axis. A group of longitudinal muscular fibers was found in the ventral portion of the vessel. The vessel was found to be lined both internally and externally by pericardial cells covered by a thin laminar membrane. Inseide the vessel the pericardial cells were disposed in layers and on the outside they formed clusters or rows.

Ultrastructural features of the midgut epithelium of females Lutzomyia intermedia (Lutz & Neiva, 1912) (Diptera: Psychodidae: Phlebotominae)

A morphological study of the midgut of Lutzomyia intermedia, the primary vector of cutaneous leishmaniasis, in southeast Brazil, was conducted by light, scanning and transmission electron microscopy. The midgut is formed by a layer of epithelium of columnar cells on a non-cellular basal lamina, under which there is a musculature, which consists of circular and longitudinal muscular fibers. A tracheolar network is observed surrounding and penetrating in the musculature. Females were examined 12, 24, 48, 72 h and 5 days following a blood meal and were analyzed comparatively by transmission electron microscopy with starved females. In starved females, the epithelium of both the anterior and posterior sections of the midgut present whorl shaped rough endoplasmic reticulum. The posterior section does not present well-developed cellular structures such as mitochondria. Observations performed at 12, 24, 48 and 72 h after the blood meal showed morphological changes in the cellular structures in this section, and the presence of the peritrophic matrix up to 48 h after the blood meal. Digestion is almost complete and a few residues are detected in the lumen 72 h after blood feeding. Finally, on the 5th day after the blood meal all cellular structures present the original feature resembling that seen in starved sand flies. Morphometric data confirmed the morphological observations. Mitochondria, nuclei and microvilli of midgut epithelial cells are different in starved and blood fed females. The mitochondria present a similar profile in the epithelium of both the anterior and posterior section of the midgut, with higher dimension in starved females. The cell microvilli in the posterior section of the midgut of starved females are twice the size of those that had taken a blood meal. We concluded that there are changes in the midgut cellular structures of L. intermedia during the digestion of blood, which are in agreement with those described for other hematophagous diptera.

Développement d’une méthode de simulation multi-échelle pour l’étude des grandes transformations dans les protéines

Les films de simulations qui accompagnent le document ont été réalisés avec Pymol.

Mecanismes cel·lulars en la curació de ferides a Hirudo medicinalis

S'estudia la histologia normal de la paret corporal d'Hirudo medicinalis i els canvis morfogenètics que es donen durant el procés de cicatrització de ferides per incisió, cauterització i nitrat de plata. El procés de curació de ferides a Hirudo medicinalis consta d'una fase de formació d'un tap cel·lular, el pseudoblastema, d'un procés de reepitelització i de la formació d'un teixit cicatricial, com en els altres hirudinis estudiats (Myers, 1935; LeGore i Sparks, 1971; Cornec, 1984). Hem observat també el fenomen de la contracció de la ferida que permet l'acostament dels marges de la ferida. Formació i evolució del pseudoblastema El pseudoblastema, a diferència d'altres espècies estudiades, està format per un sol tipus cel·lular: les cèl·lules vasocentrals, provinents del teixit vasofibrós, una especialització del teixit connectiu. Aquestes cèl·lules estan capacitades per realitzar les diferents funcions que en espècies rincobdèl·lides realitzen diferents tipus cel·lulars. En concret: taponament de la ferida a través de la formació del pseudoblastema, fagocitosi dels teixits necrosats i regeneració, almenys d'una part, de la matriu connectiva cicatricial. També són responsables de la contracció de la ferida. Les cèl·lules vasocentrals en el seu estadi de repòs es troben en el teixit vasofibrós formant agrupacions coherents, però sense mostrar unions intercel·lulars especialitzades visibles en ME. La coherència del grup queda assegurada per les interdigitacions entre les cèl·lules vasocentrals i probablement per unions tipus adherens o especialitzades. Les unions amb la matriu són de tipus adherens. Aquestes cèl·lules vasocentrals presenten feixos de filaments d'actina força conspicus. En produir-se una ferida les cèl·lules vasocentrals s'activen, desconnecten les unions intercel·lulars i amb la matriu i migren cap a la zona afectada, on s'acumulen. El pseudoblastema actua com un tap cel·lular que funciona de forma eficient per tancar la ferida en un plaç de temps relativament curt. El pseudoblastema forma un teixit coherent amb unions intercel·lulars tipus adherens, caracteritzades per material electrodens en la cara intracitoplasmàtica, feixos de filaments d'actina que hi convergeixen i espais intercel·lulars petits, de 17-20 mm, atravessats per petites fibril·les. Un cop finalitzat el procés de reepitelització, es produeix una contracció de la ferida. Es produeix per la retracció del pseudoblastema cap a l'interior de l'animal. El pseudoblastema disminueix la seva amplària i arrossega els teixits contigus provocant un tancament. La força motriu que provoca la retracció i l'arrossegament dels teixits vindria donada per la presència dels filaments d'actina a les cèl·lules del pseudoblastema, els quals durant aquesta fase es tornen mes conspicus. La presència d'unions intercel·lulars especialitzades característiques de la fase de contracció, està relacionada amb la transmissió de la força de tensió. Aquestes unions connecten els feixos de filaments d'actina de les cèl·lules amb la matriu o d'una cèl·lula a altre a través d'espais intercel·lulars força amples en els que s'observa material electrodens. Reepitelització L'epitelització s'inicia quan el pseudoblastema està consolidat i segueix el mateix patró que la reepitelització de ferides en epitelis monoestratificats de vertebrats (Stem i DePalma, 1983, és a dir, per migració de tota la capa per sobre del substrat, segons l'anomenat model de lliscament. Les glàndules unicel·lulars mucoses del tegument degeneren abans de produir-se la migració epitelial i posteriorment, un cop consolidat l'epiteli a sobre de la ferida, es diferencien a partir de les cèl·lules epitelials. Durant l'epitelització es produeixen canvis importants en el citosquelet i les unions basals de les cèl·lules epitelials. En canvi, el complex d'unió lateral es manté durant tot el procés. En iniciar-se la migració els tonofilaments es desconnecten dels hemidesmosomes cuticulars i dèrmics i es reagrupen al voltant del nucli, a la vegada que els hemidesmosomes dèrmics es desconnecten de la làmina basal. Un cop acabada la migració, les cèl·lules epitelials estableixen unions basals amb les cèl·lules del pseudoblastema. Aquestes unions no són hemidesmosomes sinó que presenten el mateix aspecte que les unions intercel·lulars del pseudoblastema. Els hemidesmosomes no es tornen a formar fins que les cèl·lules epitelials han restablert la membrana basal. La regeneració de la membrana basal no s'inicia fins que no s'ha començat a regenerar matriu connectiva a la zona cicatricial. Regeneració de la cicatriu Al mateix temps que es dona el fenomen de contracció, s'observa regeneració de la matriu connectiva entre les cèl·lules del pseudoblastema. Aquestes cèl·lules són responsables almenys del recobriment fibrós que presenten en aquest estadi, durant el qual mostren sàculs del reticle endoplasmàtic rugós molt dilatats, característics de cèl·lules que secreten constituents de la matriu. A més, s'observa infiltració de matriu connectiva i processos citoplasmàtics dels fibròcits en els marges del pseudoblastema. En la matriu del teixit connectiu normal s'observen fibres que estan constituïdes per un còrtex de fibril·les col·làgenes organitzades al voltant dels processos citoplasmàtics dels fibròcits. Les fibres del teixit connectiu peridigestiu, d'uns 1,2-1,9 mm de diàmetre, presenten el còrtex prim, amb les fibril·les organitzades paral·lelament a l'eix de la fibra. En canvi, les fibres de la dermis i teixit connectiu intramuscular, d'uns 2,5-7,1 mm de diàmetre, tenen el còrtex gruixut, amb fibril·les que s'organitzen paral·lelament en la zona proximal a la medul·la i de forma desorganitzada en la part més distal. Als 8 mesos la cicatriu encara és detectable. La matriu cicatricial presenta fibres connectives del tipus prim i força material fibril·lar desorganitzat disposat laxament. S'observa colonització per part de fibròcits, cromatòfors, petites fibres musculars i nervis.

Dimensões geométricas das fibras do músculo sóleo de ratos exercitados em esteira rolante: a importância da análise por meio de imagens digitalizadas

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Ultrastructural analysis of the low level laser therapy effects on the lesioned anterior tibial muscle in the Gerbil

Low level laser therapy (LLLT) is known for its positive results but studies on the biological and biomodulator characteristics of the effects produced in the skeletal muscle are Still lacking. In this Study the effects of two laser dosages, 5 or 10 J/cm(2), on the lesioned tibial muscle were compared. Gerbils previously lesioned by 100 g load impact were divided into three groups: GI (n = 5) controls, lesion non-irradiated; GII (n = 5), lesion irradiated with 5 J/Cm(2) and GIII (n = 5), lesion irradiated with 10 J/cm(2), and treated for 7 consecutive days with a laser He-Ne (lambda = 633 rim). After intracardiac perfusion, the muscles were dissected and reduced to small fragments, post-fixed in 1% osmium tetroxide, dehydrated in increasing alcohol concentrations, treated with propylene oxide and embedded in Spurr resin at 60 degrees C. Ultrafine Cuts examined on a transmission electron microscope (Jeol 1010) revealed in the control GI group a large number of altered Muscle fibers with degenerating mitochondria, intercellular substance containing degenerating cell fragments and budding blood capillaries with Underdeveloped endothelial cells. However, groups GII and GIII showed muscle fibers with few altered myofibrils, regularly contoured mitochondria, ample intermembrane spaces and dilated mitochondrial crests. The clean intercellular Substance showed numerous collagen fibers and capillaries with multiple abluminal processes, intraluminal protrusions and several pinocytic vesicles in endothelial cells. it was concluded that laser dosages of 5 or 10 J/cm(2) delivered by laser He-Ne (lambda = 633 rim) during 7 consecutive days increase mitochondrial activity in muscular fibers, activate fibroblasts and macrophages and stimulate angiogenesis, thus suggesting effectivity of laser therapy tinder these experimental conditions. (C) 2009 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Muscle reinnervation in one or two stages?: experimental study in rats with end-to-side nerve graft

OBJETIVO: Comparar a reinervação muscular com enxerto de nervo em um e dois tempos operatórios, utilizando a neurorrafia término-lateral (NTL) sem lesão do nervo doador. MÉTODOS: Vinte ratos foram distribuídos em quatro grupos. O grupo 1 (G1), um estágio, recebeu o enxerto que foi suturado ao nervo tibial (NT), por meio de NTL, e seu coto livre foi suturado por NTL ao coto distal do nervo peroneal (NP), seccionado a um centímetro do NT, na mesma cirurgia. O grupo 2 (G2), dois estágios, recebeu o enxerto de nervo na primeira cirurgia, como já descrito. Dois meses depois, na segunda cirurgia, o NP foi seccionado e seu coto distal ligado ao coto distal do enxerto como em G1. O grupo controle de normalidade (Gn) recebeu o enxerto da mesma forma, apenas. E o grupo controle de denervação (Gd), além de receber o enxerto, teve o NP seccionado e seus cotos sepultados na musculatura adjacente, com a finalidade de denervar o músculo tibial cranial (MTC), alvo deste estudo. Os parâmetros utilizados para avaliar a reinervação do MTC foram massa muscular, diâmetro mínimo da fibra muscular e área. RESULTADOS: O grupo G2 apresentou superioridade (p<0,0001) em relação ao G1 na massa do MTC, no diâmetro mínimo e na área das fibras musculares. Na comparação entre os quatro grupos, estes mesmos parâmetros tiveram sua expressão máxima em Gn e mínima em Gd, como era esperado. CONCLUSÃO: A reinervação muscular em dois estágios apresenta melhor resultado quando comparada à técnica em um tempo.

Desempenho, fibras musculares e carne de bovinos jovens de três grupos genéticos

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Histochemical and morphological characteristics of the levator ani muscle in rats

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Contribution to the study of aortic mural structure of opossum (Didelphis albiventris)

Opossum is considered one of the most primitive mammals, with transition evolutive characteristics. In mammals, the aorta artery is referred as the main body blood vessel. The arteries wall structural organization follows a basic pattern, being contituted of three tunics: Intima, Median and Adventicial. After euthanasia, three samples of opossum had segments from the aorta artery ascendent, thoracic descending and abdominal descending portions removed, fixed in phormalin at 10% for 48 hours. Then, the material was washed in alcohol 70% several times, dehydrated in alcohois of growing concentrations, diafanized in xylol and included in "paraplast". Cuts with 5 to 7 mu m of thickness were placed in histological laminae and submitted to color methods of Hematoxilin-Eosin, Masson, Mallory and Calleja Tricromics. It was observed that in the different portions ascendent, thoracic and abdominal descending of aorta, the intima tunic presents much thick, made up of a layer of smooth muscular cells and elastic fibers, forming a limiting internal elastic membrane. In the three portions studied, the median tunic was the most evident layer, constituted of colagen fibers, smooth muscular cells arranged in a circular manner and elastic fibers, showing a variation in the mural elements proportion. It was evidenced the presence of a external elastic lamina, marking the transition between the median and adventicial tunic, formed by elastic fibers condensation. The aortic adventicial tunic showed to be little organized, having in its structure predominantely colagen fibers beans with some isolated smooth muscular fibers or in small fascicules among a few elastic fibers.

Migratory route of Strongyloides venezuelensis in Lewis rats: Comparison of histological analyses and PCR

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)