A narrow band pulsed eddy current instrument for materials testing

The principles of operation of an experimental prototype instrument known as J-SCAN are described along with the derivation of formulae for the rapid calculation of normalized impedances; the structure of the instrument; relevant probe design parameters; digital quantization errors; and approaches for the optimization of single frequency operation. An eddy current probe is used As the inductance element of a passive tuned-circuit which is repeatedly excited with short impulses. Each impulse excites an oscillation which is subject to decay dependent upon the values of the tuned-circuit components: resistance, inductance and capacitance. Changing conditions under the probe that affect the resistance and inductance of this circuit will thus be detected through changes in the transient response. These changes in transient response, oscillation frequency and rate of decay, are digitized, and then normalized values for probe resistance and inductance changes are calculated immediately in a micro processor. This approach coupled with a minimum analogue processing and maximum of digital processing has advantages compared with the conventional approaches to eddy current instruments. In particular there are: the absence of an out of balance condition and the flexibility and stability of digital data processing.

Apunts de fonaments de ciències dels materials [versió html]

Aquest text pretén ser una guia útil pels estudiants de Fonaments de Ciència de Materials dels diversos estudis d’Enginyeria. El document s’estructura en 20 temes organitzats en cinc blocs. Els dos blocs primers són una introducció als conceptes bàsics de la matèria i els tres restants els dediquem a les tres principals famílies de materials: metàl·lics, ceràmics i polímers. Per a cada tema s’estableixen les competències especifiques que s’han d’assolir, es desenvolupen de forma esquemàtica els continguts i s’adjunten exemples resolts de problemes. Al final de cada bloc s’inclou també una col·lecció de qüestions i problemes. Al final del llibre, trobareu una biografia recomanada per tal de desenvolupar exhaustivament la matèria

Apunts de fonaments de ciències dels materials [versió comprimida]

Aquest text pretén ser una guia útil pels estudiants de Fonaments de Ciència de Materials dels diversos estudis d’Enginyeria. El document s’estructura en 20 temes organitzats en cinc blocs. Els dos blocs primers són una introducció als conceptes bàsics de la matèria i els tres restants els dediquem a les tres principals famílies de materials: metàl·lics, ceràmics i polímers. Per a cada tema s’estableixen les competències especifiques que s’han d’assolir, es desenvolupen de forma esquemàtica els continguts i s’adjunten exemples resolts de problemes. Al final de cada bloc s’inclou també una col·lecció de qüestions i problemes. Al final del llibre, trobareu una biografia recomanada per tal de desenvolupar exhaustivament la matèria

Apunts de fonaments de ciències dels materials [2a. ed.]

Aquest text pretén ser una guia útil pels estudiants de Fonaments de Ciència de Materials dels diversos estudis d’Enginyeria. El document s’estructura en 20 temes organitzats en cinc blocs. Els dos blocs primers són una introducció als conceptes bàsics de la matèria i els tres restants els dediquem a les tres principals famílies de materials:metàl·lics, ceràmics i polímers. Per a cada tema s’estableixen les competències especifiques que s’han d’assolir, es desenvolupen de forma esquemàtica els continguts i s’adjunten exemples resolts de problemes. Al final de cada bloc s’inclou també una col·lecció de qüestions i problemes. Al final del llibre, trobareu una bibliografia recomanada per tal de desenvolupar exhaustivament la matèria

Tecnologia dels materials

Dins de la disciplina de Ciència i Enginyeria dels Materials, en la qual s’estudia la interrelació entre l’estructura, el processament, les propietats i les aplicacions dels materials, aquest llibre intenta descriure com les tècniques de processament industrial afecten l’estructura dels materials. L’enfocament del text se centra en el material, no pas en les tècniques emprades, temàtica més propera a les tecnologies de fabricació. El temari s’ha organitzat en cinc grans temes. Els quatre primers intenten donar els fonaments d’una tecnologia de processament (colament dels metalls, conformació per deformació, conformació per sinterització, tractaments tèrmics) mentre que el cinquè es dedica a la corrosió. El temari no inclou la tecnologia dels materials polímers que mereixeria un temari específic

Apunts de tecnologia de materials polímers [versió html]

Aquests apunts corresponen a una introducció a la tecnologia dels plàstics. Es tracta d'una visió general dels processos de transformació en la qual s'analitzen tant les tècniques concretes (injecció, extrusió...) com el comportament del material durant el processament. Per això, el temari comença amb una descripció de les propietats dels materials més rellevants per a la seva transformació (comportament tèrmic i reològic). Durant la descripció de les tècniques es posa l'èmfasi en com el processament pot modular les propietats del material. Tot i que el temari inclou tant els termoplàstics com els termoestables i elastòmers, donem més importància als primers

Apunts de tecnologia de materials polímers [versió pdf]

Aquests apunts corresponen a una introducció a la tecnologia dels plàstics. Es tracta d'una visió general dels processos de transformació en la qual s'analitzen tant les tècniques concretes (injecció, extrusió...) com el comportament del material durant el processament. Per això, el temari comença amb una descripció de les propietats dels materials més rellevants per a la seva transformació (comportament tèrmic i reològic). Durant la descripció de les tècniques es posa l'èmfasi en com el processament pot modular les propietats del material. Tot i que el temari inclou tant els termoplàstics com els termoestables i elastòmers, donem més importància als primers

Tecnologia dels materials: amb qüestions i exercicis 2a edició [versió html]

Dins de la disciplina de Ciència i Enginyeria dels Materials, en la qual s’estudia la interrelació entre l’estructura, el processament, les propietats i les aplicacions dels materials, aquest llibre intenta descriure com les tècniques de processament industrial afecten l’estructura dels materials. L’enfocament del text se centra en el material, no pas en les tècniques emprades, temàtica més propera a les tecnologies de fabricació. El temari s’ha organitzat en cinc grans temes. Els quatre primers intenten donar els fonaments d’una tecnologia de processament (colament dels metalls, conformació per deformació, conformació per sinterització, tractaments tèrmics) mentre que el cinquè es dedica a la corrosió. El temari no inclou la tecnologia dels materials polímers que mereixeria un temari específic

Effect of disinfectant agents on dimensional stability of elastomeric impression materials.

STATEMENT OF PROBLEM: Difficulties in sterilizing impressions by traditional methods have led to chemical disinfection as an alternative, and some studies have shown that disinfectants may adversely affect impressions. PURPOSE: This study investigated the effect of disinfection methods on the dimensional stability of 6 elastomeric materials. MATERIAL AND METHODS: Impression materials were submitted to the following treatments: immersion in 5.25% sodium hypochlorite solution for 10 minutes, immersion in 2% glutaraldehyde solution for 30 minutes, and no immersion (control). After treatments, impressions were poured, and respective stone casts were measured with a Nikon Profile projector and compared with the master model. RESULTS: The elastomeric materials had different reproduction capacities, and the disinfecting treatments did not differ from the control.

Effects of bleaching with carbamide peroxide gels on microhardness of restoration materials

The objective of this in vitro study was to quantitatively assess the effects of bleaching with 10 and 15% carbamide peroxide (CP) on restoration materials by performing superficial microhardness analysis. Acrylic cylindrical containers (4 x 2 mm) were filled with the following restoration products: Charisma (Heraues Kulzer, Vila Santa Catarina, São Paulo, Brazil), Durafill VS (Heraeus Kulzer), Vitremer (3M, Sumaré, São Paulo, Brazil), Dyract (Dentsply, Petrópolis, Rio de Janeiro, Brazil), and Permite C (SDI, São Pauio, São Paulo, Brazil). Sixty samples were prepared of each restoration material. Twenty samples received bleaching treatment with 10% CP, 20 samples received bleaching treatment with 15% CP, and 20 samples were kept submerged in artificial saliva, which was replaced daily. The treatment consisted of immersion of the specimens in 1 cm3 of CP at 10 and 15% for 6 hours per day during 3 weeks, whereupon the test specimens were washed, dried, and kept immersed in artificial saliva for 18 hours. Then the test and control specimens were analyzed using a microhardness gauge. The Knoop Hardness Number (KHN) was taken for each test and control specimen at five different locations by applying a 25 g force for 20 seconds. The values obtained were transformed into KHNs and the mean was calculated. The data were submitted to statistical analysis by analysis of variance and Tukey test, p < .05. The means/standard deviations were as follows: Charisma: CP 10% 38.52/4.08, CP 15% 34.31/6.13, saliva 37.36/4.48; Durafill VS: CP 10% 18.65/1.65, CP 15% 19.38/2.23, saliva 18.27/1.43; Dyract AP: CP 10% 30.26/2.81, CP 15% 28.64/5.44, saliva 33.88/3.46; Vitremer: CP 10% 28.15/3.04, CP 15% 17.40/3.11, saliva 40.93/4.18; and Permite C: CP 10% 183.50/27.09, CP 15% 159.45/5.78, saliva 215.80/26.15. A decrease in microhardness was observed for the materials Dyract AP, Vitremer, and Permite C after treatment with CP at 10 and 15%, whereas no effect on either of the two composites (Charisma and Durafill) was verified. CLINICAL SIGNIFICANCE: The application of the carbamide peroxide gels at 10 and 15% did not alter the microhardness of the composite resins Charisma and Durafill. In situ and clinical studies are necessary to enable one to conclude that the reduction in microhardness of the materials effectively results in clinical harm to the restorations.

Biocompatibility of resin-based dental materials applied as liners in deep cavities prepared in human teeth

Background: Since only a few data have been published concerning the effects of resinous dental materials on the pulp-dentin complex, the aim of this study was to evaluate the biocompatibility of resin-based materials applied as liners in deep cavities prepared in duman teeth. Methods: After preparing class V cavities, the following dental materials were applied on the axial walls: group 1, Vitrebond™ (VIT; 3M ESPE); group 2, Ultra-Blend® Plus™ (UBP; Untradent); and group 3, Clearfil™ SE Bond (CSEB; Kuraray). In group 4 (control), the hard-setting calcium hydroxide cement Dycal (CH; Caulk/Dentsply) was used. The teeth extracted at 7 days or between 30 and 85 days after the clinical procedures were processed for histological evaluation. Results: For all the experimental and control groups, most of specimens exhibited no pulpal response or slight inflammatory reaction associated with slight tissue disorganization at 7-day period. Moderate inflammatory pulpal response occurred only in one tooth (RDT = 262 μm) of group 3 in which transdentinal diffusion of resin components was observed. Conclusion: The resin-based dental cements VIT and UBP as well as the bonding agent CSEB presented acceptable biocompatibility when applied in deep cavities prepared in sound human teeth. © 2006 Wiley Periodicals, Inc.

Microhardness and fluoride release of restorative materials in different storage media

This study evaluated the surface microhardness and fluoride release of 5 restorative materials - Ketac-Fil Plus, Vitremer, Fuji II LC, Freedom and Fluorofil - in two storage media: distilled/deionized water and a pH-cycling (pH 4.6). Twelve specimens of each material, were fabricated and the initial surface microhardness (ISM) was determined in a Shimadzu HMV-2000 microhardness tester (static load Knoop). The specimens were submitted to 6- or 18-h cycles in the tested media. The solutions were refreshed at the end of each cycle. All solutions were stored for further analysis. After 15-day storage, the final surface microhardness (FSM) and fluoride release were measured. Fluoride dose was measured with a fluoride-specific electrode (Orion 9609-BN) and digital ion analyzer (Orion 720 A). The variables ISM, FSM and fluoride release were analyzed statistically by analysis of variance and Tukey's test (p<0.05). There was significant difference in FSM between the storage media for Vitremer (pH 4.6 = 40.2 ± 1.5; water = 42.6 ± 1.4), Ketac-Fil Plus (pH 4.6 = 73.4 ± 2.7; water = 58.2 ± 1.3) and Fluorofil (pH 4.6 = 44.3 ± 1.8; water = 38.4 ± 1.0). Ketac-Fil Plus (9.9 ± 18.0) and Fluorofil (4.4 ± 1.3) presented higher fluoride release in water, whereas Vitremer (7.4 ± 7.1), Fuji II LC (5.7 ± 4.7) and Freedom (2.1 ± 1.7) had higher fluoride release at pH 4.6. Microhardness and fluoride release of the tested restorative materials varied according to the storage medium.

The effect of endodontic materials on the optical density of dyes used in marginal leakage studies

The aim of this study was to determine the effect of the exposure of different endodontic materials to different dye solutions by evaluating the optical density of the dye solutions. Seventy-five plastic tubes were filled with one of the following materials: AH Plus, Sealapex, Portland cement, MTA (Angelus and Pro Root) and fifteen control plastic tubes were not. Each specimen of material and control was immersed in a container with 1 ml of each dye solution. A 0.1 ml-dye solution aliquote was removed before immersion and after 12, 24, 48 and 72 hours of each specimen immersion to record its optical density (OD) in a spectrophotometer. Statistical analysis was performed with ANOVA and Tukey tests (5%). No significant difference was found among any of the solution OD values for AH Plus cement. Portland cement promoted different OD values after 12 hours of immersion. MTA-Angelus cement presented different OD values only for 2% rhodamine B and the MTA-Pro Root cement presented different OD values in all 2% rhodamine B samples. Sealapex cement promoted a reduction in the India Ink OD values. Dye evaluation through OD seems to be an interesting method to select the best dye solution to use in a given marginal leakage study.