Salutaris lux Evangelii toti orbi per divinam gratiam exoriens sive Notitia historico chronologica literaria et geographica propagatorum per orbem totum christianorum sacrorum /

Mode of access: Internet.

Julien l'apostat : précédé d'une étude sur la formation du christianisme /

Mode of access: Internet.

Dissertation sur les tremblemens de terre et les éruptions de feu qui firent échouer le projet formé par l'empereur Julien de rebatir le temple de Jerusalem ... /

Mode of access: Internet.

Vie de l'Empereur Julien /

Mode of access: Internet.

Yoylianoy aytokratoros logoi g. =Iuliani Imperatoris Orationes III panegyricae /

Mode of access: Internet.

Ant. Augustini Episcopi Ilerdensis Constitutionum Graecarum Codicis Iustiniani Imp. collectio et interpretatio ; Iuliani antecessoris Constantinopolitani Nouellarum eiusd. Imp. epitome ; additis latinis quibusdam Nouellis Constistutionibus eiusdem ; cum Paratitlis siue scholiis

Mode of access: Internet.

La muerte de los Dioses (la novela de Juliano el apostáta)

UANL

De Juliano imperatore scriptorum, qui res in Gallia ab eo gestas enarrarunt, auctore disputatio ...

Inaug.-Diss.--Leyden.

Epitome de los hechos y dichos del Emperador Trajano ... /

En las h. [calderón]b5-8 biografía del autor por el ed. lit.

Los doce libros del emperador Marco Aurelio /

Mode of access: Internet.

Poema heroico de la invencion de la Cruz, por el Emperador Constantino Magno /

Mode of access: Internet.

Dertosa: colonia de Pèrtinax?

En aquest treball, s¿hi replanteja l¿estatut de Tortosa a partir de la fi del segle II, tot considerant de nou CIL II2 14, 787 i CIL II2 14, 788. La possibilitat que l¿emperador efímer Pèrtinax concedís a Dertosa el privilegi colonial, com ho féu amb altres ciutats, és analitzada per tal de justificar el text de l¿última inscripció.

August i la política d'entreteniment popular: la construcció d'edificis d'espectacles durant l'època augustal.

Quan August va accedir al poder en solitari l'any 31 aC, Roma es trobava trastornada per un seguit de guerres civils que havien deixat l'Estat molt malparat. A partir d'aquell moment, el principal objectiu d'August va ser el retorn a la normalitat, assegurar les necessitats del poble i consolidar el règim que acabava d'inaugurar. No en va, aquest emperador presumia d'haver trobat una Roma de maons i haverla deixat de marbre. August va assumir una bona part de les despeses que generava aquesta política com si fos un veritable deure personal. Gràcies a la immensa fortuna heretada de Juli Cèsar, August va poder finançar aquells aspectes de la vida pública que més atreien els seus contemporanis. El primer ciutadà de l'Imperi es converteix també en el primer evergeta (benefactor) amb un propòsit ben interessat: captar el favor popular.

August i la política d'entreteniment popular: la construcció d'edificis d'espectacles durant l'època augustal.

Quan August va accedir al poder en solitari l'any 31 aC, Roma es trobava trastornada per un seguit de guerres civils que havien deixat l'Estat molt malparat. A partir d'aquell moment, el principal objectiu d'August va ser el retorn a la normalitat, assegurar les necessitats del poble i consolidar el règim que acabava d'inaugurar. No en va, aquest emperador presumia d'haver trobat una Roma de maons i haverla deixat de marbre. August va assumir una bona part de les despeses que generava aquesta política com si fos un veritable deure personal. Gràcies a la immensa fortuna heretada de Juli Cèsar, August va poder finançar aquells aspectes de la vida pública que més atreien els seus contemporanis. El primer ciutadà de l'Imperi es converteix també en el primer evergeta (benefactor) amb un propòsit ben interessat: captar el favor popular.

La crisi del segle III, preludi de la fi del món antic

[cat] L'any 235, quan Alexandre Sever fou occit per Maximí el Traci, es va inaugurar una «crisi» caracteritzada per una anarquia militar i per tot un seguit de crisis derivades i interconnectades entre elles: la politicoinstitucional, la militar, l'econòmica i la religiosa. Tradicionalment, es considera que aquest període es va cloure amb la pujada al tron de Dioclecià, l'any 284. Aquest emperador va instaurar un nou sistema polític, conegut per tetrarquia, que va permetre que quatre emperadors governessin al mateix temps però en plena concòrdia, gràcies al qual es va poder aplicar amb més eficàcia el cúmul de reformes que Dioclecià va posar en marxa per a redreçar l'Imperi. Ara bé, aquestes reformes tingueren un alt cost social i polític: una concepció teocràtica del poder que sacralitzava l'emperador i assimilava la seva funció de govern com una missió divina.