46 resultados para Insectivores


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

North American birds that feed on aerial insects are experiencing widespread population declines. An analysis of the North American Breeding Bird Survey trend estimates for 1966 to 2006 suggests that declines in this guild are significantly stronger than in passerines in general. The pattern of decline also shows a striking geographical gradient, with aerial insectivore declines becoming more prevalent towards the northeast of North America. Declines are also more acute in species that migrate long distances compared to those that migrate short distances. The declines become manifest, almost without exception, in the mid 1980s. The taxonomic breadth of these downward trends suggests that declines in aerial insectivore populations are linked to changes in populations of flying insects, and these changes might be indicative of underlying ecosystem changes.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

v.16:no.8(1968)

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Echolocation calls of 119 bats belonging to 12 species in three families from Antillean islands of Puerto Rico, Dominica, and St. Vincent were recorded by using time-expansion methods. Spectrograms of calls and descriptive statistics of five temporal and frequency variables measured from calls are presented. The echolocation calls of many of these species, particularly those in the family Phyllostomidae, have not been described previously. The wing morphology of each taxon is described and related to the structure of its echolocation calls and its foraging ecology. Of slow aerial-hawking insectivores, the Mormoopidae and Natalidae Mormoops blainvillii, Pteronotus davyi davyi, P. quadridens fuliginosus, and Natalus stramineus stramineus can forage with great manoeuvrability in background-cluttered space (close to vegetation), and are able to hover. Pteronotus parnellii portoricensis is able to fly and echolocate in highly-cluttered space (dense vegetation). Among frugivores, nectarivores and omnivores in the family Phyllostomidae, Brachyphylla cavernarum intermedia is adapted to foraging in the edges of vegetation in background-cluttered space, while Erophylla bombifrons bombifrons, Glossophaga longirostris rostrata, Artibeus jamaicensis jamaicensis, A. jamaicensis schwartzi and Stenoderma rufum darioi are adapted to foraging under canopies in highly-cluttered space and do not have speed or efficiency in commuting flight. In contrast, Monophyllus plethodon luciae, Sturnira lilium angeli and S. lilium paulsoni are adapted to fly in highly-cluttered space, but can also fly fast and efficiently in open areas.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Approximately 90% of the original woodlands of the Mount Lofty Ranges of South Australia has been cleared, modified or fragmented, most severely in the last 60 years, and affecting the avifauna dependent on native vegetation. This study identifies which woodland-dependent species are still declining in two different habitats, Pink GumBlue Gum woodland and Stringybark woodland. We analyse the Mount Lofty Ranges Woodland Bird Long-Term Monitoring Dataset for 1999-2007, to look for changes in abundance of 59 species. We use logistic regression of prevalence on lists in a Bayesian framework, and List Length Analysis to control for variation in detectability. Compared with Reporting Rate Analysis, a more traditional approach, List Length Analysis provides tighter confidence intervals by accounting for changing detectability. Several common species were declining significantly. Increasers were generally large-bodied generalists. Many birds have already disappeared from this modified and naturally isolated woodland island, and our results suggest that more specialist insectivores are likely to follow. The Mount Lofty Ranges can be regarded as a 'canary landscape' for temperate woodlands elsewhere in Australia without immediate action their bird communities are likely to follow the trajectory of the Mount Lofty Ranges avifauna. Alternatively, with extensive habitat restoration and management, we could avoid paying the extinction debt. © Royal Australasian Ornithologists Union 2011.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Hantaviruses are one of the five genera of the vector-borne virus family Bunyaviridae. While other members of the family are transmitted via arthropods, hantaviruses are carried and transmitted by rodents and insectivores. Occasional transmission to humans occurs via inhalation of aerosolized rodent excreta. When transmitted to man hantaviruses cause hemorrhagic fever with renal syndrome (HFRS, in Eurasia, mortality ~10%) and hantavirus cardiopulmonary syndrome (HCPS, in the Americas, mortality ~40%). The single-stranded, negative-sense RNA genome of hantaviruses is in segments S, M and L that respectively encode for nucleocapsid (N), glycoproteins Gn and Gc, and RNA-dependent RNA-polymerase (RdRp or L protein). The genome segments, encapsidated by N protein to form ribonucleoprotein (RNP), are enclosed inside a lipid envelope decorated by spikes formed of Gn and Gc. The focus of this study was to understand the mechanisms and interactions through which the virion is formed and maintained. We observed that when extracted from virions both Gn and Gc favor homo- over hetero-oligomerization. The minimal glycoprotein complexes extracted from virion by detergent were observed, by using ultracentrifugation and gel filtration, to be tetrameric Gn and homodimeric Gc. These results led us to suggest a model where tetrameric Gn complexes are interconnected through homodimeric Gc units to form the grid-like surface architecture described for hantaviruses. This model was found to correlate with the three-dimensional (3D) reconstruction of virion surface created using cryo-electron tomography (cryo-ET). The 3D-density map showed the spike complex formed of Gn and Gc to be 10 nm high and to display a four-fold symmetry with dimensions of 15 nm times 15 nm. This unique square-shaped complex on a roughly round virion creates a hitch for the assembly, since a sphere cannot be broken into rectangles. Thus additional interactions are likely required for the virion assembly. In cryo-ET we observed that the RNP makes occasional contacts to the viral membrane, suggesting an interaction between the spike and RNP. We were able to demonstrate this interaction using various techniques, and showed that both Gn and Gc contribute to the interaction. This led us to suggest that in addition to the interactions between Gn and Gc, also the interaction between spike and RNP is required for assembly. We found galectin-3 binding protein (referred to as 90K) to co-purify with the virions and showed an interaction between 90K and the virion. Analysis of plasma samples taken from patients hospitalized for Puumala virus infection showed increased concentrations of 90K in the acute phase and the increased 90K level was found to correlate with several parameters that reflect the severity of acute HFRS. The results of these studies confirmed, but also challenged some of the dogmas on the structure and assembly of hantaviruses. We confirmed that Gn and RNP do interact, as long assumed. On the other hand we demonstrated that the glycoproteins Gn and Gc exist as homo-oligomers or appear in large hetero-oligomeric complexes, rather than form primarily heterodimers as was previously assumed. This work provided new insight into the structure and assembly of hantaviruses.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

1. Recovery of rainforest bird community structure and composition, in relation to forest succession after slash-and-burn shifting cultivation or jhum was studied in Mizoram, north-east India. Replicate fallow sites abandoned after shifting cultivation 1, 5, 10, 25 and approximate to 100 years ago, were compared with primary evergreen and semi-evergreen forest using transect and quadrat sampling. 2. Vegetation variables such as woody plant species richness, tree density and vertical stratification increased with fallow age in a rapid. nun-linear, asymptotic manner. Principal components analysis of vegetation variables summarized 92.8% of the variation into two axes: PC1 reflecting forest development and woody plant succession (variables such as tree density, woody plant species richness), and PC2 depicting bamboo density, which increased from 1 to 25 years and declined thereafter. 3. Bird species richness, abundance and diversity, increased rapidly and asymptotically during succession paralleling vegetation recovery as shown by positive correlations with fallow age and PC1 scores of sites. Bamboo density reflected by PC2 had a negative effect on bird species richness and abundance. 4. The bird community similarity (Morisita index) of sites with primary forest also increased asymptotically with fallow age indicating sequential species turnover during succession. Bird community similarity of sites with primary forest (or between sites) was positively correlated with both physiognomic and floristic similarities with primary forest (or between sites). 5. The number of bird species in guilds associated with forest development and woody plants (canopy insectivores, frugivores: bark feeders) was correlated with PCI scores of the sites. Species in other guilds (e. g. granivores, understorey insectivores) appeared to dominate during early and mid-succession. 6. The non-linear relationships imply that fallow periods less than a threshold of 25 years for birds, and about 50-75 years for woody plants, are likely to cause substantial community alteration. 7. As 5-10-year rotation periods or jhum cycles prevail in many parts of north-east India. there is a need to protect and conserve tracts of late-successional and primary forest.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

A distribuição da biodiversidade está associada aos fatores espaciais, ambientais e biológicos. Esses fatores influenciam a dinâmica das comunidades biológicas, gerando diferenças na distribuição e na abundância de espécies em escalas local e regional, além de criarem variações nos processos populacionais e nos deslocamentos dos animais. Um exemplo é a variação na distribuição e estrutura das comunidades de aves em gradientes altitudinais. Entretanto, não há um consenso sobre o padrão de distribuição da biodiversidade nesses gradientes, sendo reconhecidos quatro padrões de distribuição altitudinal de aves. Nesse contexto, a presente tese teve como objetivo geral estudar algumas das respostas ecológicas das aves à altitude. No primeiro capítulo, avaliamos o conhecimento sobre as migrações altitudinais de aves por meio por meio de uma revisão da literatura científica. Encontramos 84 estudos, a maioria na região Neotropical. Nesses estudos, constatamos 380 espécies de aves que realizam essas migrações, sendo insetívoros e nectarívoros os principais grupos tróficos envolvidos. Esses estudos também mostram que fatores bióticos e abióticos podem interagir para explicar as migrações altitudinais. Os deslocamentos para altitudes mais elevadas podem ser explicados principalmente pela disponibilidade de recursos e o menor risco de predação. Enquanto que os deslocamentos para baixas altitudes podem se relacionar, principalmente, às limitadas oportunidades de forrageamento e à competição. No segundo capítulo analisamos a distribuição regional de beija-flores na Mata Atlântica, por meio do uso de mapas de distribuição de mapas distribuição e informações disponíveis na literatura. de mapas distribuição e informações disponíveis na literatura. de mapas distribuição e informações disponíveis na literatura. de mapas distribuição e informações disponíveis na literatura. de mapas distribuição e informações disponíveis na literatura. de mapas distribuição e informações disponíveis na literatura. de mapas distribuição e informações disponíveis na literatura. de mapas distribuição e informações disponíveis na literatura. de mapas distribuição e informações disponíveis na literatura. de mapas distribuição e informações disponíveis na literatura. de mapas distribuição e informações disponíveis na literatura. de mapas distribuição e informações disponíveis na literatura. de mapas distribuição e informações disponíveis na literatura. de mapas distribuição e informações disponíveis na literatura. de mapas distribuição e informações disponíveis na literatura. de mapas distribuição e informações disponíveis na literatura. Encontramos variações na composição das espécies de beija-flores em relação à altitude, mas, um conjunto de fatores pode explicar essas variações na composição. Nossos resultados mostraram que além da variaçãovariação altitudinal, variação altitudinal, variação altitudinal, variação altitudinal, o efeito do componente espacial (latitude e longitude) e das variáveis ambientais correlacionadas a ele foram importantes na distribuição das aves nas áreas nas áreas estudadas. No terceiro capítulo, estudamos, estudamos a distribuição altitudinal das aves (e de beija-flores) de sub-bosque em cinco altitudes na Reserva Ecológica de Guapiaçu (170 e 370 m) contígua ao Parque Estadual dos Três Picos (570, 770 e 1.000 m), no estado do Rio de Janeiro. Coletamos dados bimestralmente (julho/2010 a junho/2011) e mensalmente (agosto/2011 a julho/2012). Utilizamos o método de captura-marcação-recaptura com dez redes de neblina (12 x 2,5 m, malha de 32 mm) expostas no sub-bosque por sete horas/dia em cada ponto amostral por campanha. Observamos também os beija-flores no sub-bosque, mensalmente, em transecções lineares (400 m de extensão). Capturamos 95 espécies de aves (53% endêmicas de Mata Atlântica), incluindo 10 espécies de beija-flores (oito endêmicos). Detectamos a maior riqueza em 770 m e a menor em 170 m de altitude. Não encontramos relação entre a riqueza das aves e a altitude. Entretanto, encontramos diferenças na composição, riqueza, abundância e na organização trófica das aves nas cinco altitudes amostradas, sendo 170 m, frequentemente, diferente das demais altitudes. Para os beija-flores amostrados com as duas metodologias (captura e observação; 13 espécies), não encontramos diferenças na composição e riqueza nas cinco altitudes. A diversidade e os elevados endemismos registrados na área ressaltam a importância da região para as aves da Mata Atlântica e para preservação dessas no estado do Rio de Janeiro.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Neste estudo, investigamos a distribuição altitudinal da composição, riqueza, abundância das espécies de aves consumidoras de frutos em cinco altitudes e avaliamosa influência da estrutura da vegetação nas diversidades de aves. O estudo foi realizado na Reserva Ecológica de Guapiaçu (REGUA) contígua ao Parque Estadual dos Três Picos (PEPT), no município de Cachoeiras de Macacu, RJ. Coletamos os dados das aves em 24 excursões a campo, incluindo seis bimensais (jul./2010 a maio/2011) e 18 mensais (jul./2011 a dez./2012). Para amostragem das aves, utilizamos o método de captura-marcação-recaptura com redes de neblina, expostas durante sete h/dia em cinco altitudesao longo de uma variação altitudinal de 1000 m. O esforço amostral foi de 8400 h-rede. Para amostragem da estrutura da vegetação, sorteamos três parcelas de 100 m2 adjacentes às linhas das redes em cada altitude, nas quais foram analisadas as densidades de diferentes hábitos de vida. Das árvores, arvoretas e arbustos coletamos as medidas de altura total e diâmetro da altura (no caso dos arbustos, o diâmetro foi coletado a 50 cm do solo). Capturamos 448 indivíduos correspondentes a 35 espécies de aves, distribuídas em 16 famílias. Destas, 26% são endêmicas de Mata Atlântica, incluindo quatro espécies categorizadas com algum grau de vulnerabilidade. Dezesseis espécies foram classificadas como frugívoras enquanto 19 como insetívoras-frugívoras. Leptopogon amaurocephalus, Mionectes rufiventris, Lanio melanops, Chiroxiphia caudata foram capturadas nas cinco altitudes, sendo as últimas duas espécies as mais abundantes. Registramos maior riqueza e abundância de aves nas altitudes de 370 e 770 m. A composição de aves diferiu entre as altitudes, sendo 170 e 1000 m as mais dissimilares. As espécies de aves insetívoras-frugívoras predominaram nos sub-bosques das cinco altitudes. Registramos deslocamento altitudinal de cinco espécies de aves, sendo o maior deslocamento realizado por um indivíduo de Attilarufus, capturado a 770 m e, recapturado a 370 m. Encontramos maior densidade de plantas no sub-bosque nas altitudes 170, 370 e 1000 m. Bambus foram registrados apenas a 1000 m, enquanto que as ervas foram limitadas às altitudes de 170 e 370 m. A estrutura da vegetação apresentou baixa similaridade entre as altitudes, principalmente devido a diferentes densidades das formas de vida e altura das plantas. Três altitudes, 170, 370 e 1000 m, apresentaram alta densidade de indivíduos no sub-bosque, sendo que esta última evidenciou uma estrutura da vegetação relativamente mais simples devido ao alto número de árvores de baixa altura, ao maior número de arvoretas e à presença de bambus. A diversidade de aves foi sensível à estrutura da vegetação, em especial à altura das árvores que apresentou um decréscimo da altura com o aumento da altitude. Esta relação entre a diversidade de aves e a estruturada da vegetação destaca a importância da preservação da estrutura da vegetação para a manutenção da diversidade de aves consumidoras de frutos da REGUA e do PETP

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Insectivore-like animals are traditionally believed among the first eutherian mammals that have appeared on the earth. The modern insectivores are thus crucial for understanding the systematics and phylogeny of eutherian mammals as a whole. Here cross-spe

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

The Victoria and Kyoga lake basins had a high fish species diversity with many fish species that were found only in these lakes. Two Tilapiines species Oreochromis esculentus and Oreochromis variabilis were the most important commercial species in these lakes and were found nowhere else on earth except in the Victoria and Kyoga lake basins (Graham 1929, Worthington 1929). Lakes Kyoga and Nabugabo also had endemic haplochromine species (Worthington 1929, Trewavas 1933, Greenwood 1965, 1966). As stocks of introduced species increased, stocks of most of the native species declined rapidly or disappeared altogether. The study was carried out on Lakes Victoria and Kyoga, River Nile, some selected satellite lakes from the two basins namely Lakes Mburo, Kachera, Wamala, Kayanja, Kayugi, Nabugabo, Victoria, Victoria nile and River Sio(Victoria lake basin). Lakes Kyoga (Iyingo), Nawampasa, Nakuwa, Gigati, Nyaguo, Agu, Kawi and Lemwa (Kyoga lake basin). Species composillon and relative abundance of fishes were estimated by detennining the overall average total number of each species encountered. A trophic consists of species using the same food category. Shannon-Weaver Index of diversity H (Pielou, 1969) and number of trophic groups, were used to estimate the Trophic diversity of various fish species in the lakes. Food analysis has been done on some fishes in some of the sampled lakes and is still going on, on remaining fishes and in some lakes. Generally fish ingested detritus, Spirulina, Melosira, filamentous algae, Planktolyngbya, Microcysists, Anabaena, Merismopedia, Spirogyra, higher plant material, rotifers, Ostracodes, Chironomid larvae and pupae, Choaborus larvae, Odonata, Povilla, Insect remains, Caridina, fish eggs and fish. Eight trophic groups were identified from thes food items ingestes. These included detritivores, algae eaters, higher plant eaters, zooplanktivores, insectivores, molluscivores, prawn eaters, paedophages and piscivores. Trophic diversity by number of trophic groups was highest in Lake Kyoga (6) followed by lakes Kayugi, Nabugabo, River Nile and Mburo (3) and the lowest number was recorded in kachera (2).

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

食虫目(Order Insectivora)是理解哺乳动物系统进化关系的一个关键类群。然 而, 对于其分类以及系统发育的关系,300 多年的研究都没有得出一致的结论。染色 体在进化过程中所发生的重组可以作为生物分类和系统发育关系的一个指标。通过 比较染色体涂色技术(Chromosome Painting)可以从全基因组水平揭示染色体同源 关系,并且可以鉴定物种进化过程中所发生的染色体重组。 本论文旨在对分布在我国的猬科、鼹科与鼩鼱科的代表物种的基因组结构进行 研究。通过比较染色体涂色的方法,建立了它们与人的基因组同源性。通过人与食 虫目主要代表类群的比较染色体涂色研究,我们从全基因组水平揭示了食虫目几个 代表类群之间的核型系统发育关系。研究结果表明: 猬科动物具有高度重组的基因组结构。人染色体片段联合HAS 4/8/5 和11/15 可 能是猬科动物的细胞遗传学鉴定特征。 与猬科动物具有高度重组的核型相比,鼹科动物的基因组结构相对保守。染色 体臂间的倒位是鼹科核型进化的主要方式。 鼩鼱科中的麝鼩亚科动物具有保守的核型。 以染色体重排作为系统发育指标,鼩鼱科与鼹科相对于猬科,具有比较近的亲 缘关系。 食虫目核心类群(猬科,鼹科与鼩鼱科)的基因组结构与现划入Afrotheria 超目 的象鼩科、无尾猬科和金鼹科的基因组结构有很大的差异。 此外,本研究所构建的比较染色体图谱,有助于已经测序的人的基因组序列信 息向其他没有基因定位数据的食虫目动物转移

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Le cannabis produit de nombreux effets psychologiques et physiologiques sur le corps humain. Les molécules contenues dans cette plante, désignées comme « phytocannabinoïdes », activent un système endogène qu’on appelle le système endocannabinoïde (eCB). Les effets de la consommation de cannabis sur la vision ont déjà été décrits sans cependant de formulation sur les mécanismes sous-jacents. Ces résultats comportementaux suggèrent, malgré tout, la présence de ce système eCB dans le système visuel, et particulièrement dans la rétine. Cette thèse vise donc à caractériser l’expression, la localisation et le rôle du système eCB dans la rétine du singe vervet, une espèce animale ayant un système visuel semblable à celui de l’humain. Nous avons mis au point un protocole expérimental d’immunohistochimie décrit dans l’article apparaissant dans l’Annexe I que nous avons utilisé pour répondre à notre objectif principal. Dans une première série de quatre articles, nous avons ainsi caractérisé l’expression et la localisation de deux récepteurs eCBs reconnus, les récepteurs cannabinoïdes de type 1 (CB1R) et de type 2 (CB2R), et d’un 3e présumé récepteur aux cannabinoïdes, le récepteur GPR55. Dans l’article 1, nous avons démontré que CB1R et une enzyme clé de ce système, la fatty acid amide hydrolase (FAAH), sont exprimés dans les parties centrale et périphérique de la rétine, et abondamment présents dans la fovéa, une région où l’acuité visuelle est maximale. Dans l’article 2, nous avons localisé le CB2R dans des cellules gliales de la rétine : les cellules de Müller et nous avons proposé un modèle sur l’action de cette protéine dans la fonction rétinienne faisant appel à une cascade chimique impliquant les canaux potassiques. Dans l’article 3, nous avons observé le GPR55 exclusivement dans les bâtonnets qui sont responsables de la vision scotopique et nous avons soumis un deuxième modèle de fonctionnement de ce récepteur par le biais d'une modulation des canaux calciques et sodiques des bâtonnets. Vu que ces 3 récepteurs se retrouvent dans des cellules distinctes, nous avons suggéré leur rôle primordial dans l’analyse de l’information visuelle au niveau rétinien. Dans l’article 4, nous avons effectué une analyse comparative de l’expression du système eCB dans la rétine de souris, de toupayes (petits mammifères insectivores qui sont sont considérés comme l’étape intermédiaire entre les rongeurs et les primates) et de deux espèces de singe (le vervet et le rhésus). Ces résultats nous ont menés à présenter une hypothèse évolutionniste quant à l’apparition et à la fonction précise de ces récepteurs. Dans les articles subséquents, nous avons confirmé notre hypothèse sur le rôle spécifique de ces trois récepteurs par l’utilisation de l’électrorétinographie (ERG) après injection intravitréenne d’agonistes et d’antagonistes de ces récepteurs. Nous avons conclu sur leur influence indéniable dans le processus visuel rétinien chez le primate. Dans l’article 5, nous avons établi le protocole d’enregistrement ERG normalisé sur le singe vervet, et nous avons produit un atlas d’ondes ERG spécifique à cette espèce, selon les règles de l’International Society for Clinical Electrophysiology of Vision (ISCEV). Les patrons électrorétinographiques se sont avérés semblables à ceux de l’humain et ont confirmé la similarité entre ces deux espèces. Dans l’article 6, nous avons démontré que le blocage de CB1R ou CB2R entraine une modification de l’électrorétinogramme, tant au niveau photopique que scotopique, ce qui supporte l’implication de ces récepteurs dans la modulation des ondes de l’ERG. Finalement, dans l’article 7, nous avons confirmé le modèle neurochimique proposé dans l’article 3 pour expliquer le rôle fonctionnel de GPR55, en montrant que l’activation ou le blocage de ce récepteur, respectivement par un agoniste (lysophosphatidylglucoside, LPG) ou un antagoniste (CID16020046), entraine soit une augmentation ou une baisse significative de l’ERG scotopique seulement. Ces données, prises ensemble, démontrent que les récepteurs CB1R, CB2R et GPR55 sont exprimés dans des types cellulaires bien distincts de la rétine du singe et ont chacun un rôle spécifique. L’importance de notre travail se manifeste aussi par des applications cliniques en permettant le développement de cibles pharmacologiques potentielles dans le traitement des maladies de la rétine.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

S'ha analitzat el pas del paleolític mitjà al paleolític superior a Catalunya en base a l'estudi dels jaciments de la cova dels Ermitons (Sales de Llierca, Garrotxa) i de les coves del Reclau -Arbreda, Mollet i Reclau Viver-(Serinyà, Pla de l'Estany). En concret s'ha estudiat la cultura material i la fauna dels nivells mosterians tardans (paleolítc mitjà final) de les coves de l'Arbreda i dels Ermitons i dels aurinyacians (paleolític superior inicial) de les coves de l'Arbreda i de Mollet. Igualment s'han analitzat els territoris d'explotació de la cova dels Ermitons i de les coves del Reclau. D'aquesta anàlisi es desprén que els dos jaciments se situen en medis absolutament diferents. S'han analitzat els contextos geològics dels dos llocs, s'ha fet les descripció morfològica de cada un dels dos jaciments, així com l'estratigràfica i sedimentològica de cada cova. S'han datat els nivells mosterians i aurinyacians esmentats pel mètode del Carboni 14 AMS, així com també els aurinyacians de la cova del Reclau Viver. S'acompanyen aquestes dades amb les anàlisis paleoecològiques corresponents que s'han pogut efectuar: palinologia, antracologia, ictiologia, herpetologia, aus, quiròpters, insectívors i rosegadors. Es comparen les datacions obtingudes ambles d'altres jaciments i troballes catalans del mateix període: l'abric Romaní (Capellades, Anoia), la Roca dels Bous (Camarasa, la Noguera) i la mandíbula de Banyoles (Pla de l'Estany). Cim a conclusions s'estableixen les diferències a Catalunya entre el paleolític mitjà (cultura de l'home Neandertal) i el paleolític superior (cultura de l'home anatòmicament modern). En el segon apareix la tècnica de talla laminar, la indústria òssia ben elaborada, l'ornamentació, la decoració, es generalitza la importació del sílex com a matèria primera, es diversifica l'utillatge lític i hi ha una major utilització de les coves. S'interpreta aquest pas dins del context geogràfic franco-ibèric i es conclou que a Catalunya es caracteritza fonamentalment per dos fenòments: el reemplaçament abrupte i la contemporaneïtat. Aquesta abastaria entre 40.000 BP i el 33.000 BP segons cronologia radiocarbònica. Durant aquests temps la influència de la cultura del paleolític superior sobre la del paleolític mitjà seria escassa, encara que identificada per la presencia d'alguns útils de tipus paleolític superior en el tardomosterià de la cova dels Ermitons