Cuantificación de las partículas de polietileno en líquido sinovial tras artroplastia total de rodilla, utilizando un polietileno convencional o uno altamente entrecruzado: estudio preliminar y protocolo de estudio

La formació de partícules de polietilè és la principal causa de osteòlisi i per tant de fracàs a l’artroplàstia total de genoll. El nostre objectiu és comparar, in vivo, el nombre de partícules que es formen amb un polietilè convencional amb un altament entrecreuat, esperant que el segon cas el nombre sigui més petit. Utilitzem una tècnica de aïllament de partícules en líquid sinovial ja descrita, que reproduïm a l’estudi preliminar. Presentem un protocol d’estudi prospectiu a doble cec, on s’estudiaran pacients amb artroplàstia de genoll d’un any d’evolució.

Avaluació de l’eficàcia de l’àcid tranexàmic com a mètode d’estalvi sanguini en cirurgia protèsica de genoll

Com a conseqüència de l’envelliment, els procediments quirúrgics ortopèdics augmenten any rere any. L’artroplàstia de genoll s’acompanya d’una important pèrdua sanguínia postoperatòria i d’alts requeriments transfusionals. Des de fa anys s’han buscat alternatives a la transfusió sanguínia, producte escàs, car i no exempt de complicacions. En aquest treball avaluem l’eficàcia d’àcid tranexàmic com a mesura d’estalvi, observant que el risc transfusional en pacients no candidats a rebre aquest fàrmac és fins a 13 vegades superior. Ja que els pacients no candidats representen un percentatge important sobre el total, creiem que caldria sistematitzar l’aplicació d’altres mesures d’estalvi transfusional en aquests pacients.

Proteïna C-Reactiva com a marcador biològic de Dehiscència d’Anastomosi en Cirurgia Colo-rectal electiva

Estudi prospectiu de 208 pacients intervinguts de Cirurgia Colo-Rectal electiva amb anastomosi. L’objectiu és avaluar el valor de la monitorització de la Proteïna C-Reactiva (PCR) com a marcador biològic precoç de Dehiscència d’Anastomosi. La disminució de la PCR entre el segon i el cinquè dia del postoperatori de més del 39% té un valor predictiu negatiu del 97%, pel què pensem que hauria de ser una eina a tenir en compte en un protocol de fast-track. La PCR ha demostrat ser un paràmetre més fiable que els paràmetres de resposta inflamatòria sistèmica (recompte leucocitari, freqüència cardíaca, freqüència respiratòria i temperatura).

Influencia del diseño de alta flexión, con conservación del LCP, en el rango de movimiento tras la implantación de una prótesis total de rodilla

Els nous implants de genoll pretenen millorar la flexió màxima aconseguida amb els implants convencionals. El nostre estudi pretén demostrar que els pacients intervinguts quirúrgicament, per a la implantació d’una artroplàstia total de genoll d’alta flexió, són capaços d’aconseguir un balanç articular i una flexió màxima superior a l’aconseguida pels pacients tractats amb el model convencional. La flexió màxima post-operatòria, a l’any de la intervenció, va ser 13º major en el grup de pacients portadors d’un implant d’alta flexió, respecte al grup de pacients portadors d’un implant convencional. (P & 0,05).

Relación entre la satisfacción versus dolor en la ligamentoplastia del LCA de forma ambulatoria

INTRODUCCIÓ 32 casos de ligamentoplàstia LEA amb plàstia d’isquiotibials autòloga de forma ambulatòria. Es presenta de forma prospectiva els nostres resultats en quan a la correlació dolor-satisfacció. MATERIAL I MÉTODES Es va procedir a anestèsia intradural amb reforç catèter epidural mantingut 24-48h i bloqueig nervi perifèric crural amb catèter perineural estimulable. Reparació via artroscòpica. RESULTATS Per la valoració dels resultats, mantenim contacte telefònic amb el pacient a les 24h i 48h i a consulta al 7º dia. Cap cas de reingrès. DISCUSIÓ i CONCLUSIONS El procedimient de forma ambulatòria amb un correcte procés de selecció, té un lloc important. Es important la detecció precoç del dolor. El pic de dolor màxim se sitúa entre la 1a nit – 2n dia de la cirurgia. Satisfacció a la setmana de 8 punts sobre 10.

Incidencia de delirium en una unidad de cuidados críticos postquirúrgicos

El deliri és un trastorn neuropsiquiàtric que poden patir els pacients greus a les unitats de cures intensives. La seva aparició s’associa amb un augment de la morbimortalitat. La seva incidència varia entre el 20-80% segons els mètodes diagnòstics i la situació clínica del pacient. L’objectiu principal del estudi fou avaluar la incidència de delirium en la Unitat de Reanimació de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol mitjançant el test ICDSC i associar el delirium amb la edat, severitat del pacient, urgència de la cirurgia, especialitat quirúrgica i opinió del equip d‘infermeria sobre el test. Durant 3 mesos es van incloure 50 pacients que van ser avaluats amb el ICDSC dues vegades al dia, durant 5 dies. La incidència de delirium a la unitat fou del 18%. Es va trobar una associació estadísticament significativa entre delirium i la edat i el APACHE II score al ingrés. És recomanable monitoritzar diàriament el delirium i tractar-lo com a un signe vital més. El test ICDSC és un test senzill i fàcil que ens ajuda a no infravalorar el delirium del pacient crític.

Validación de un modelo de riesgo de evisceración

Aquest treball pretén valorar la utilitat del model de risc d’evisceració desenvolupat per Van Ramshorst et al. entre els pacients sotmesos a cirurgia abdominal per laparotomia mitja en el Servei de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu de l’Hospital de Sabadell – Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí – Barcelona. El model de risc inclou dades postoperatòries que fan perdre capacitat pronòstica clínica, per aquest motiu es proposa una modificació d’aquest model (Van Ramshorst modificat), tenint en compte només les variables preoperatòries. Podem concloure que mentre el model de risc d’evisceració de Van Ramshorst et al. és útil en la nostra mostra de pacients, la modificació proposada necessitaria retocs per a millorar la seva capacitat pronòstica.

Eventos cardiovasculares adversos postcirugía no cardiaca de riesgo medio-alto: Estudio retrospectivo del 2009

La incidència descrita d’esdeveniments cardiovasculars adversos postcirurgia no cardíaca a la bibliografia es del 1-4%. Basant-nos en l’estudi MASCARA realitzat al nostre hospital en varem proposar estudiar la incidència i mortalitat en cirurgia de risc mitjà-alt en el nostre hospital en 2009, així com la relació amb els diferents factors de risc avaluats. Tenint presents les limitacions de l’estudi concloem que la incidència fou del 6.3% y la mortalitat del 4.4% . Només l’edat va poder ser considerada com a factor de risc amb significació estadística tant per als esdeveniments durant l’ingrés com per a la mortalitat.

Dislocación tardía del complejo saco capsular – lente intraocular

Sèrie de casos restrospectiva observacional. Es van recollir les dades de 17 casos amb dislocació tardana del complex sac capsular – lent intraocular i que varen necessitar cirurgia per a la seva correcció a l’Hospital de l’Esperança entre Gener de l’any 2000 i Desembre de 2009. Van avaluar-se les característiques dels pacients, possibles factors de risc, condicions i patologies associades, tècnica per a l’extracció de la cataracta i el temps esdevingut entre ambdues cirurgies. Volem descriure les característiques dels casos i formular noves hipòtesi a estudi amb l’objectiu de prevenir i millorar el maneig d’aquesta complicació.

Relació de l’aspecte de la ferida quirúrgica en el postoperatori immediat d’una artroplàstia total de genoll amb l’evolució funcional posterior

Mitjançant un estudi observacional prospectiu, hem descrit i classificat la ferida quirúrgica en el postoperatori immediat de 159 pacients que se’ls hi va implantar una artroplàstia total de genoll, mitjançant una escala descriptiva fiable i reproduïble creada pels autors (estudi de validesa). Es va observar que l’aspecte de la ferida quirúrgica en el postoperatori immediat no tenia relació amb la funcionalitat de la pròtesis als 6 mesos de seguiment ni amb el dolor que patia el pacient en l’estància hospitalària. Si que vam observar correlació estadísticament significativa entre el pitjor aspecte de la ferida i l’aparició d’infeccions protèsiques profundes.

Fenilefrina intracamerular en el síndrome del iris flácido intraoperatorio

La incidència d’hipertròfia benigna de pròstata és aproximadament d’un 50 % en pacients majors de 50 anys. La Tamsulosina és el medicament més prescrit per aquesta dolència i la principal causa del síndrome d’iris flàccid intraoperatori a la cirurgia de cataractes. Els nostres dos estudis han sigut; per una banda, avaluar la toxicitat corneal i afectació cardíaca de Fenilefrina intracamerular a una concentració de 2,5% respecte la pauta de dilatació tòpica estàndard al nostre centre, i per l’altra, comparar l’ efectivitat i diferència al recompte endotelial de Fenilefrina intracamerular a una concentració de 2,5% respecte a una altra concentració del 1,66 %, mesurant els seus efectes en diverses variables.

Repercusión visual posterior al explante de lente intraocular opacificada

INTRODUCCIÓ: Valorar els resultats funcionals i quirúrgics posteriors a l’explant de la lent intraocular H60M opacificada. MATERIAL I MÈTODES: Estudi retrospectiu de vint-i-cinc ulls sotmesos a intercanvi de H60M opacificada. Anàlisi dels resultats visuals i complicacions, abans, durant i després de l’explante. RESULTATS: Trobarem millors resultats visuals i una menor taxa de complicacions quan no associem vitrectomia anterior a la cirurgia, així como amb la col•locació de la lent secundaria a sulcus. CONCLUSIÓ: L’intercanvi de la LIO Hidroview opacificada suposa un risc quirúrgic addicional, que podem minimitzar durant el període intraoperatori intentant preservar les estructures oculars el més anatòmicament possible.

Reconstrucción del ligamento cruzado anterior desde el portal anteromedial; evaluación de la fijación femoral en un modelo cadavérico

Objectiu. Valorar el risc de lesió de les estructures posterolaterals del genoll realitzant una reconstrucció del Lligament Encreuat Anterior (LEA) mitjançant plàstia d’isquiotibials i fixació femoral am sistema Cross-Pin. Material. 10 genolls cadavèrics frescs. Reconstrucció artroscòpica del LEA mitjançant túnel anatòmic des del portal anteromedial. Dissecció anatòmica del genoll mesurant distàncies del Cross-Pin al Lligament Col•lateral Lateral (LCL), tendó popliti, nervi peroneo i tendó gastroecnemi lateral. Resultats. LCL i gastroecnemi tenen un alt risc de ser lesionats mitjançant aquest sistema Conclusió. El sistema de fixació Cross-Pin, com l’hem utilitzat, té un alt risc de lesionar les estructures laterals del genoll.

Cambios en el equilibrio medido mediante posturografía computerizada al año de una prótesis de rodilla

Estudio prospectivo observacional en el que se examinaron 44 pacientes previamente y al año de una prótesis total de rodilla. Se analizó el equilibrio mediante posturografía computerizada con Balance Master y su correlación con variables clínicas como la edad, IMC, dolor, balance articular, fuerza de cuádriceps e isquiotibiales y velocidad de marcha. Se encontraron cambios significativos en el equilibrio al año de la intervención que se concretaron en una mejoría de los resultados en las pruebas mCTSIB sobre superficie blanda y en el componente resumen de dicha prueba. Dichas mejorías se correlacionaron de forma negativa con la edad.