Efficacy of elevated levels of a Citrobacter braakii phytase in turkey poult diets

The efficacy of elevated levels of RONOZYME® HiPhos was assessed for turkey poults fed a low-P corn/SBM-based diet with an estimated 0.25% phytate

Novetats que afecten a la nutrició animal a Europa. Nou model europeu de producció animal

La nutrició animal a la Unió Europea (UE) ha estat afectada per vàries crisis, com la de les vaques boges (encefalopatia bovina espongiforme) (BSE), les hormones a la carn, la contaminació per les dioxines, els Organismes Genèticament Modificats (GMO) i l’ús d’antibiòtics com a promotors de creixement (AMGP). Des dels anys 70, la producció animal a la UE ha estat encaminada a buscar regulacions legals per a millorar la seva seguretat i eficàcia. Si més no, durant els últims cinc anys, casos com la BSE i d’altres han col·locat al sector en primera línia de les notícies, la qual cosa ha trencat la confiança dels consumidors en el consum de carn. Aquesta presentació intentarà explicar per què i com la UE està tractant aquests temes i què és el que el sector està fent per recobrar la confiança dels consumidors. La intenció és respondre a algunes qüestions que preocupen al sector, com per exemple: La producció animal europea, és menys segura que les altres? Per què les regulacions legals són més exigents per a nutrició animal que per als humans? El sector s’està preguntant si aquesta crisi pot produir un nou model europeu de producció animal. Finalment, l’actual sistema de ramaderia s’haurà de discutir: quantitat o qualitat.

Disseny d'un pla docent d'acord amb la filosofia ECTS per a la titulació de Nutrició humana i dietètica (Matèria Bromatologia i tecnologia dels aliments)

El projecte s’ha desenvolupat, en quatre etapes: a) recollida de dades: competències professionals, característiques de la titulació en diferents universitats i tasses d’èxit avaluacions dels estudiants; b) anàlisi i reflexió sobre la informació recollida; c) realització d’una enquesta als diferents entorns professionals i sobre les millores que, a títol experimental, s’han introduït durant aquest període, en la docència i d) formulació d’una proposta de pla docent. Cal dir que superada la meitat de la durada del projecte, es va fer pública la fitxa corresponent a la titulació i per tant els seus criteris i indicacions ja s’han inclòs en la proposta. Quan als tres primers apartats i com a aspectes mes destacables, s’observa: dificultat per configurar l’ensenyament atesa la seva dualitat individu – aliment, l’existència d’un cert grau de discrepància quant a continguts, entre les propostes del professorat i els interessos analitzats des dels àmbits professionals, en funció de l’àrea de treball. D’altra banda, i ja concretament en relació amb la matèria analitzada (Bromatologia i Tecnologia dels aliments), s’observa una evident inadequació de la distribució de la matèria en assignatures en el vigent pla d’estudis, tant pel que fa a la seva ubicació temporal com d’alguns dels seus continguts. Quan a l’apartat d), es proposen els següents aspectes de tipus general: definir 4 blocs temàtics (química i bioquímica dels aliments, bases de tecnologia dels aliments, control d’aliments, integració i descriptiva d’aliments). Amb aquests blocs, s’haurien de poder configurar alguna/es assignatura/es, fins i tot conjuntament amb blocs generats a partir d’altres mòduls. Es proposen competències a assolir per a cadascun, metodologies docents aplicables i també, el disseny d’activitats de treball individual o en grup. Quant a les pràctiques, s’han de centrar especialment en el bloc corresponent al control de qualitat d’aliments, a un nivell adequat per als objectius de la titulació.

Efecte de la nutrició precoç en el desenvolupament de sibilàncies

Objectiu: provar que, enfront de l’aparició de sibilàncies, l’alletament matern es comporta com a un factor protector i l’alletament artificial com a un factor inductor. Material i mètodes: assaig clínic controlat, randomitzat, a doble cec amb grup control i seguiment de 8 anys, de la submostra espanyola, en el seu 5è any de seguiment, del treball multicèntric europeu EU CHILDHOOD OBESITY PROGRAMME (QLK1-2001-00389). La població es va dividir en 3 grups: nadons alimentats amb lactància artificial amb baix contingut proteic, nadons alimentats amb lactància artificial amb alt contingut proteic i un grup control de nadons alimentats amb llet materna. Per avaluar l’aparició de sibilàncies i la seva evolució en el temps es van realitzar entrevistes als pares a mesura que la població assolia els 6 anys de vida sobre qüestions referides als 3 i als 6 anys i s’havien de realitzar entrevistes als 8 anys de vida sobre qüestions referdies a aquesta mateixa edat. Per comprovar la repercussió en la funció pulmonar i valorar la base atòpica, es tenia previst realitzar, als 8 anys, espirometria, prik test amb aeroalergens, determinació de IgE sèrica total i quantificació dels eosinòfils en sang perifèrica. S’han valorat possibles factors de confusió com antecedents familiars de malalties de base al•lèrgica, nivell socioeconòmic familiar, factors, ambient epidemiològic i s’ha estudiat altra morbiditat associada com episodis de febre, vòmits, diarrea, dermatitis atòpica, refredat de vies respiratòries altes i prescripció mèdica d’antibiòtics. Resultats: només un 20’8% van rebre alletament matern. No s’han trobat diferències estadísticament significatives entre la història d’episodis de sibilàncies i el tipus d’alletament rebut. Tampoc s’han trobat diferències estadísticament significatives entre l’alimentació rebuda i la història de dermatitis atòpica. La llet artificial es va associar, amb significació estadística, a una major prescripció d’antibiòtics i una major incidència de patir diarrees i, sense significació estadística, es va associar a un augment del risc de patir RVA. La lactància materna es va associar amb significació estadística a una menor prescripció d’antibiòtics. La presència de germans grans i un baix nivell d’educació de la mare van contribuir a augmentar la morbiditat durant el primer any de vida. El consum d’alcohol durant l’embaràs es va associar a més episodis de vòmits i el consum de tabac a més episodis de diarrea. Conclusions: l’alletament artificial no predisposa a patir més episodis de sibilàncies ni de dermatitis atòpica. La lactància materna exclusiva durant almenys 3 mesos disminueix el risc de diarrees en els primers 6 mesos de vida i retarda l’aparició d’infeccions aparentment bacterianes que requereixen tractament antibiòtic. L’alletament matern exclusiu durant un mínim de tres mesos no comporta una substancial disminució de la morbiditat durant els primers 12 mesos de vida.

Alimentació i nutrició al Vallès Occidental. Un segle i mig de canvis i permanències: 1787-1936

En aquest treball s’analitzen els canvis que es produeixen en la dieta de la població de la comarca catalana del Vallès Occidental entre finals del segle XVIII i 1936, un període marcat per les grans transformacions econòmiques i socials que experimenta aquesta comarca amb el procés d’industrialització, d’urbanització, l’intens creixement demogràfic i la transformació de la seva agricultura. El resultat serà una millora i canvis importants en la composició de la dieta, que es poden emmarcar en el context de l’anomenada transició nutricional, i que acaben repercutint a llarg termini en un augment dels nivells de vida i de benestar de la població.

Description of the larva of Houardodiplosis rochae Tavares, 1925 (Diptera, Cecidomyiidae, Clinodiplosini) and new record of pseudoscorpions in galls

The larva of Houardodiplosis rochae Tavares, 1925 is described and illustrated for the first time. A new record of pseudoscorpion (Olpiidae) collected from galls is presented.

Influence of Apion sp. (Brentidae, Apioninae) stem-galls on induced resistance and leaf area of Diospyros hispida (Ebenaceae)

We addressed the influence of the stem galls induced by an unidentified species of Apion sensu lato (Brentidae, Apioninae) on the host plant, Diospyros hispida (Ebenaceae) leaf area and induced resistance against a Cecidomyiidae (Diptera) leaf galls. The study was performed in a cerrado vegetation in Serra do Cipó, southeastern Brazil. Although the number of leaves produced on galled and ungalled shoots did not differ statically (p>0.05), the presence of the apionid galls influenced the area of the leaves on the attacked shoots of D. hispida. Leaves on galled stems were approximately 50% smaller compared to leaves in healthy stems. The average of the cecidomyiid leaf galls successfully induced on healthy shoots was higher compared to galls successfully induced on shoots galled by the apionid. The same pattern was found for the abundance of hypersensitive reactions against the cedidomyiid gall induction. Therefore, the ability of the cecidomyiid to successfully induce galls was not influenced by the apionid galler.

New species of Hymenoptera associated with galls on Calliandra brevipes Benth. (Fabaceae, Mimosoidea) in Brazil

Four species of Hymenoptera: Tanaostigmodes ringueleti (Brèthes, 1924), T. mecanga sp.nov. (Chalcidoidea, Tanaostigmatidae), Allorhogas taua sp. nov. (Braconidae, Doryctinae) and Eurytoma sp. (Chalcidoidea, Eurytomidae) were reared from two different types of galls of Calliandra brevipes Benth. (Fabaceae, Mimosoidea) in Juiz-de-Fora, Minas Gerais State, Brazil. The two Tanaostigmatidae species are probably the gall inducers; the Braconidae species probably is phytophagous inquiline in round gall type. The two new species are described and illustrated, including their immature stages.

Insect galls of restinga areas of Ilha da Marambaia, Rio de Janeiro, Brazil

Insect galls of restinga areas of Ilha da Marambaia, Rio de Janeiro, Brazil. This study carried out an insect gall inventory in restinga areas of Ilha da Marambaia, in the municipality of Mangaratiba, Rio de Janeiro, Brazil. Sampling was carried out monthly from April 2010 to March 2011 along the full extension of seven beaches. A total number of 147 gall morphotypes associated with 70 plant species were found, distributed in 33 plant families, and at least 54 genera. Myrtaceae was the botanical family with the highest richness of gall morphotypes and host species, followed by Bignoniaceae, Fabaceae, Asteraceae, Euphorbiaceae, Sapindaceae, and Malpighiaceae. Most of the gall morphotypes occurred in leaves (78 morphotypes), 38 in stems, 14 in flowers, eight in buds and fruits, and one in adventitious roots. The galling insects belong to the five orders: Diptera, Coleoptera, Hemiptera, Lepidoptera, and Thysanoptera. Cecidomyiidae (Diptera) was the most common galling taxon (78 morphotypes), represented by 87 species, being 78 gallers, seven inquilines and two predators. In addition to the gallers, parasitoids, inquilines, and predators were also found.

Senescent stem-galls in trees of Eremanthus erythropappus as a resource for arboreal ants

Senescent stem-galls in trees of Eremanthus erythropappus as a resource for arboreal ants. Members of the dipteran families Tephritidae and Cecidomyiidae are inducers of stem-galls in Eremanthus erythropappus (DC.) MacLeish (Asteraceae), a tree common in the state of Minas Gerais, Brazil. When senescent, these galls become available to other organisms, such as ants. The present study describes a community of ants having benefitted from this process of ecosystem-engineering. The colonies in question inhabit the senescent stem-galls of trees of E. erythropappus and were examined in view of answering the following questions: i) whether the presence of stem-galls had any bearing on the richness, composition, or size of the ant colonies therein; and ii) whether the ants displayed any preferences regarding the shape and/or size of the galls. The study was conducted in populations of E. erythropappus trees near the city of Ouro Preto, MG. A total of 227 galls were collected, 14% of which were occupied by ants, belonging to eight different species. Half of the species occupied galls of both morphotypes (fusiform and globular), although we observed a marked preference for larger, globular shapes. Overall, our results showed the galls to be an effective and abundant resource, helping to maintain the diversity of the ants in the canopy. We also observed the occurrence of outstations and polydomic nests, although an in-depth examination of the influence of galls on this type of structuring has not been investigated.

Insect galls of a protected remnant of the Atlantic Forest tableland from Rio de Janeiro State (Brazil)

ABSTRACT Insect galls of a protected remnant of the Atlantic Forest tableland from Rio de Janeiro State (Brazil): Galling insects in Rio de Janeiro state are known by their great diversity, despite most of the surveys have been done in restinga. This paper investigated the insect galls from a remnant of Atlantic Forest located in São Francisco de Itabapoana municipality, Rio de Janeiro state, Brazil. The galling insect fauna was surveyed from March, 2013 to April, 2014 at the Estação Ecológica Estadual de Guaxindiba. 143 gall morphotypes were found in 31 plant families, 60 genera and 82 species. Fabaceae, Myrtaceae and Sapindaceae were the main host families, being Trichilia, Tontelea and Eugenia the main host genera. Most galls occured on leaves, with globose shape, green and glabrous. Diptera (Cecidomyiidae), Hemiptera, and Lepidoptera were the inducing orders and the associated fauna comprised parasitoids (Hymenoptera), inquilines (Lepidoptera, Coleoptera, and Hemiptera: Coccoidea), successors (Psocoptera, Collembola and Acari), and predators (Pseudoscorpiones). Three plant genera and nine plant species are recorded for the first time as host of galls in Brazil. All the records are new to the municipality, and the distribution of 15 galling species is extended to the North of the state of Rio de Janeiro.

Relació entre el coneixement bàsic sobre alimentació i nutrició i els hàbits alimentaris de l'alumnat d'ESO de l'Institut Damià Campeny. Proposta d'intervenció

La recerca que presento a continuació té l’objectiu fonamental, com el seu propi títol indica, de relacionar els coneixements bàsics sobre alimentació i nutrició i els hàbits alimentaris de l’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) de l’Institut Damià Campeny de Mataró. Aquesta temàtica m’ha interessat des de la meva infància, ja que jo mateix era un jove amb sobrepès absorbit pels vicis alimentaris de la societat i la família. Vaig haver de sobreposar-me a aquest petit trauma i trobar solucions a una situació que m’era incòmode i perjudicial. Gràcies a l’esport i a una voluntat de millora dels meus hàbits alimentaris vaig poder reconvertir la situació fins a tenir un pes saludable. Des d’aleshores sempre m’ha interessat el tema d’alimentació i nutrició, i m’he anat formant gràcies a la meva recerca personal més que pels recursos que se m’han ofert, molt limitats sobretot des de l’escola i l’institut. Per últim vull agregar que aquesta recerca té un caràcter totalment individualitzat en l’Institut Damià Campeny de Mataró ja que ha estat el centre on jo he realitzat les pràctiques de professor d’Educació Física durant els mesos de febrer i maig de 2013. A més d’analitzar el seu context i planificar una proposta d’intervenció interdisciplinar el més adequada possible, m’agradaria que el treball no s’estanqués en aquest punt i que algú de l’Institut pogués aprofitar-se d’aquesta feina realitzada per intentar aplicar aquesta proposta a mig/llarg termini.