La victoire du lobby gallinacé, ou les enjeux de la révolution numérique dans l'oeuvre photofictionnelle de Joan Fontcuberta

Face à l’émergence de la culture numérique, le marché de l’image subit depuis plusieurs années une série de mutations : obsolescence de l’argentique, difficultés des services photos de la presse écrite. Quel écho donnent les artistes, photographes ou écrivains, à cet état de crise avant tout économique du fait photographique? Assisterait-on vraiment à la mort du photographique? Cet article propose de mesurer l’impact de la révolution numérique à travers le prisme des photofictions de Joan Fontcuberta. Rejetant aussi bien les interprétations téléologiques qu’apocalyptiques de cette transition technologique, Joan Fontcuberta prend acte d’une désindexation du fait photographique, et signe une oeuvre résolument photolittéraire.

La mirada desconfiada : reflexiones en torno a la obra de Joan Fontcuberta.

El artículo forma parte de una sección de la revista dedicada a reflexión

Perfils. Joan Fontcuberta

Entrevista a Joan Fontcuberta, fotògraf i Premi Nacional d'Assaig 2011, que ha participat en el seminari 'Polítiques d'arxiu : la noció d'arxiu i les pràctiques artístiques contemporànies', organitzat per la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis, el grup de recerca Teories de l’art contemporani i el Ministerio de Ciencia e Innovación i que ha tingut lloc a la Facultat de Lletres

Nada por aquí, nada por allá, el realismo mágico de Joan Fontcuberta

Desde sus inicios la fotografía necesitó de la magia como compañera de fatiga. La técnica estaba aún por depurar cuando, Daguerre, quiso mostrar al mundo la nueva temporalidad y contingencia del medio recién descubierto por él. Y que mejor ejemplo, para mostrar al mundo las posibilidades de un invento que permitía fijar los rayos de luz en una placa de forma permanente, que fotografiar la concurrida avenida parisina que se veía a través de su ventana. Mas allá de la excitación de los primeros experimentos aquella primera imagen le decepcionó enormemente. La avenida estaba desierta, se adivinaba la hora del día pero no el momento, sorprendentemente las aceras y los adoquines se percibían con claridad pero no los carros de los vendedores ambulantes ni los paseantes. La técnica estaba aún sin perfeccionar

Joan Fontcuberta: fotografía de la sospecha

Acercamiento a la fotografía del autor catalán Joan Fontcuberta, basándome en sus escritos y su filosofía por la que explica que detrás de toda fotografía existe una mentira. Con su obra, manteniendo un toque de ironía e incluso humor, pretende sembrar en el espectador la duda sobre la realidad que presenta con sus obras.

Fontcuberta i Famadas, Cristina. 'Imatges d'atac. Art i conflicte als segles XVI i XVII'

Durant els darrers anys hem assistit a una ampliació de la perspectiva a través de la qual han estat observades les imatges. Entre els historiadors de l'art, les preguntes tradicionals, centrades en l'autoria o en la seva dimensió estètica, han passat a compartir l'interès amb altres qüestions com ara la del comitent i el seu entorn, la circulació, el mercat o els múltiples usos i significats que aquelles podien adquirir.

Mantissa in volumen primum [-tertium] :Systematis vegetabilium caroli a Linné : ex editione Joan. Jac. Roemer et Jos. Aug. Schultes /curante I.A. Schultes.

v.1, c.2

Mantissa in volumen primum [-tertium] :Systematis vegetabilium caroli a Linné : ex editione Joan. Jac. Roemer et Jos. Aug. Schultes /curante I.A. Schultes.

v.2, c.2

Mantissa in volumen primum [-tertium] :Systematis vegetabilium caroli a Linné : ex editione Joan. Jac. Roemer et Jos. Aug. Schultes /curante I.A. Schultes.

v.3, c.1

Kijik: an historic Tanaina Indian settlement / [by] James W. VanStone and Joan B. Townsend.

v.59(1970)

Taxonomic guide to the polychaetes of the northern Gulf of Mexico / prepared by Joan M. Uebelacker and Paul G. Johnson, editors ; prepared under MMS contract 14-12-001-29091 for Minerals Management Service, U.S. Dept. of the Interior.

4

Joan Oró

Biografia del Doctor Joan Oró, especialista en bioquímica i biofísica i autor d'importants estudis sobre els compostos orgànics existents en sediments terrestres, meteorits i mostres de la Lluna, així com col·laborador en projectes de la NASA.

Art i església a la Mallorca del segle XVI a través de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique (1573-1604)

Aquest treball de recerca del doctorand Bartomeu Martínez Oliver titulat Art i Església a la Mallorca del segle XVI a través de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique (1573-1604) és innovador pel tema, però també per l’enfocament metodològic, ja que obre noves vies per conèixer millor l’art eclesiàstic, en el seu cas de Mallorca al tombant del segle XVII, mitjançant l’anàlisi rigorós de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique conservades a l’arxiu diocesà de Mallorca. Bartomeu Martínez Oliver centra l’interés en la personalitat d’un prelat extraordinari que governà la diòcesi de mallorquina durant més de trenta anys. A més de l’enèrgica aplicació dels principis reformadors del Concili de Trento (1545-1563), aquest bisbe valencià (que gaudia d’una conspícua cultura, no debades era nét de Jeroni Vich i Vallterra, ambaixador de Ferran el Catòlic a Roma i important col•leccionista de pintura renaixentista) va ser l’introductor de noves devocions a l’illa, per exemple la Immaculada Concepció, i va afavorir els intercanvis artístics entre Mallorca i València. Finalment, dins la novetat del tema a Mallorca, cal dir que la investigació de Bartomeu Martínez connecta amb les investigacions sobre el pontificat immediatament anterior del bisbe Diego de Arnedo (1562-1572) i també, amb els treballs que s’han fet en altres diòcesis de l’Estat espanyol, i específicament a Catalunya. En aquest sentit, aquell treball de recerca ampliarà el coneixement real de l’aplicació conciliar que ha suscitat molts de tòpics dins la historiografia

L’home badoc : la representació de Mallorca en els poemes de ‘Cap al tard’ de Joan Alcover

Joan Alcover va inaugurar amb Cap al tard (1909) la poesia moderna en llengua catalana, amb l’home com a centre de tot. L’escriptor, després de fracassar en castellà, va canviar de veu amb aquest llibre, el primer en català, fins al punt que si abans era un autor de saló, ara esdevé un autor moral, la missió del qual serà transmetre al lector la Mallorca del seu temps, mitificar la Serra de Tramuntana i oferir-nos el racó més dolorós de la seva existència. Els racons de l’illa, el seu paisatge natural i humà, li serviran per desenvolupar la seva poètica.

Petjades de Joan Fuster : Una indagació a l'actualitat del seu pensament

Anàlisi de l'actualitat del pensament fusterià mitjançant l'estudi d'alguns articles d'opinió de Joan Fuster.