Oracion, que en la festiuidad celebrada por el Cabildo de la Sta. Iglesia Metropolitana de Valencia el dia 11, de Deciembre de 1773, por la traslacion del Santis[si]mo Sacramento al nueuo templo de las Escuelas Pías

Sign.: [A]-C4, D3

La forma lògica de les oracions d'acció i la tesi d'Anscombe

This paper has three sections. In the first one, I expose and discuss Davidson's semantic account of adverbial sentences: the basic idea is that these sentences involve quantification over events, and I defend that view from opposing perspectives like the theory of adverbs as predicate modifiers. In the second section I defend the claim that in english constructions following the scheme: ¿X did V by T-ings¿, we are referring to the same action of X; what is sometimes called ¿The Anscombe Thesis¿. Again I discuss competing theories only to conclude that the Anscombe Thesis is true. In the third section, however, it is shown that to assume as premisses these two theses -Davidson's account and the Anscombe Thesis- leads to a serious conflict. Alternative solutions are worked out and rejected. It is also argued that the only tenable solution depends on certain metaphysical assumptions. Finally, however, I will cast doubt on this solution.

Les oracions comparatives prototípiques en català : Estudi general i relació amb altres llengües romàniques

Descripció de les oracions comparatives prototípiques en llengua catalana i anàlisi de les normes de funcionament d'aquest tipus d'oracions a nivell sintàctic, semàntic i pragmàtic. El treball es complementa amb un estudi comparatiu d'una seixantena de casos en les quatre llengües romàniques més properes al català: castellà, francès, portuguès i italià.

La divina eucaristia

UANL

Flores eucarísticas recogidas en los ejercicios espirituales, analogias entre estos y la sagrada eucaristia

UANL

La verdad, el amor y la vida ó la eucaristia : reflexiones sobre este misterio

UANL

Per a informar-se : textos, oracions i paraules. 'Para informarse : textos, oraciones y palabras'

Cuaderno para el alumno del segundo curso de ESO sobre lengua valenciana. Formado por dos vol??menes, uno para cada trimestre, en ellos se recoge actividades diversas basadas en textos, sobre los siguientes temas: la planificaci??n sem??ntica del texto, la estructura y ordenaci??n de la informaci??n y la textualizaci??n y descripci??n de procesos entre otros.

ARANos : arbre de refer??ncia per a l???an??lisi d???oracions simples en l??nia : el sistema m??gic d'an??lisi per als estudiants de l'ESO

Resumen basado en el de la publicaci??n

Sermon que en la festiua demonstracion de regocijo, que el Real Colegio de Corpus Christi ... hizo ... en el año 1698, en desagrauio del ... robo del ... Sacramento de la Eucaristia ...

Fecha de la aprobacion: 1699.

Villancicos del sacro misterio de la Eucaristia

Fecha de 1821 tomada de tít

D. Dionysii Carthusiani De fide catholica dialogion octo libris partitu[m] : I. A solo deo legem esse christianum diuinam accertissiman ; II. De vnitate diuinae naturae ac trinitate personarum ; III. De creatione distinctioneq[ue] rerum ; IV. De incarnatio[n]e, vita passio[n]e & glorificatione filij dei, ac extremo iudicio ; V. De praecipuis quibusdam ortodoxae fidei eucaristia usq[ue] angelis bonis & malis praedestinatione praescientiaq[ue] Dei ; VI. De antichristo & fallacijs eius : VII. Assertio firmitatis fidei christian[ae] ex lege & p[ro]phetis, & deludeor[um] errorib[us] ; VIII. De vita & miraculis Christi, Mariae matris eius ac sanctorum.

Mode of access: Internet.

Finezze eucaristiche : sermoni panegirico-morali dell'augustissimo sagramento [sic] dell'eucaristia /

Mode of access: Internet.

Leading tone alignment in occitan disapproval statements

L’accent nuclear ascendent-descendent de les oracions expressant desacord en occità consta de tres tons: LH+L*. En comptes de precedir el to asterisc (“starred tone”) a un interval fix en temps normalitzat (Pierrehumbert & Beckman 1989), els tons menadors (“leading tones”) L i H s’alineen amb determinats punts d’ancoratge de la cadena de segments: les fronteres dreta i esquerra de la síl•laba pretònica, respectivament. El model de Grice (1995b) per a l’estructura dels accents tonals permet donar compte d’aquest patró d’alineació incloent els tons menadors en un node diferent que precedeix el que domina to seguidor (“trailing tone”) i to asterisc.

GREC CLÀSSIC : curs d'autoaprenentatge introductori

GREC CLÀSSIC. Curs d’autoaprenentatge introductori. Dos anys. El curs consta de tretze lliçons i d’una gramàtica estructurada en quatre blocs: 1. Alfabet i diacrítics, fenòmens fonètics. 2. Morfologia nominal. 3. Morfologia verbal. 4. Infinitius i participis. Sintaxi de les oracions. L’estructura de les lliçons, excepte la primera que inclou l’alfabet, combina qüestions de morfologia nominal i verbal o de morfologia i sintaxi, tal com acostumen a fer els mètodes d’aprenentatge de les llengües modernes. Cada lliçó formula els seus objectius específics, desenvolupa la seva part de continguts i conclou amb uns exercicis pràctics d’autocorrecció. La Gramàtica, per la seva banda, està organitzada com un manual elemental de llengua grega on la persona que segueixi el curs pot ampliar la seva formació i consultar els dubtes. Parts complementàries: presentació on es formulen els objectius, la metodologia i les instruccions concretes per a seguir el curs; terminologia on s’ordenen alfabèticament els conceptes gramaticals emprats en el curs; avaluació final per tal que, més enllà dels exercicis de cada lliçó, hom pugui comprovar si ha assolit els coneixements previstos o si, en cas de no arribar-hi, ha de reforçar algunes lliçons o parts de les mateixes abans de tornar a fer l’avaluació; lèxic, ordenat alfabèticament per tal que hom pugui conèixer el significat dels mots emprats en el curs sense necessitat de consultar un diccionari. A la part d’avaluació hi ha també una enquesta per tal que les persones que segueixin el curs en facin una valoració i ens permetin corregir els seus dèficits o mancances. El projecte 2007MQD00178 ha continuat ampliant els dossiers electrònics, els exercicis autoavaluatius del seu web www.ub.edu/filologiagrega/electra i ha dedicat una part important de la seva tasca a elaborar els continguts i els programes de les assignatures dels dos primers cursos del nou grau de Filologia Clàssica.

L'expressió de la conseqüència en català antic: les consecutives d’intensitat - manera

Tradicionalment els gramàtics hem agrupat sota el rètol d’oracions consecutives estructures molt diverses que tenen en comú el fet que la segona de les dues proposicions relacionades expressa la conseqüència del que es diu a la primera. Dins d’aquestes estructures s’han distingit dos grans grups. D’una banda, les anomenades consecutives paratàctiques o il·latives, on la relació lògica establerta entre les dues proposicions té caràcter asindètic o bé es codifica mitjançant un marcador discursiu i, de l’altra, les consecutives subordinades, on la proposició que expressa la conseqüència s’introdueix a través de nexos subordinants. En aquest article volem tractar l’evolució d’un tipus d’oracions consecutives subordinades, les anomenades consecutives d’intensitat-manera que il·lustrem amb els exemples de català medieval