Cooperative collection management.

"Thomas J. Dorst, special guest editor."-- p. 1

Migration data collection, management, sharing in the Caribbean

Includes bibliography

User's manual for COLMIS : a collection management information system for solid waste management.

"Volume 2 primarily for the systems analyst and data processor, contains flow charts, a computer program, input information and a sample problem."

A decision support system for waste collection management and its potential improvement with Radio-Frequency Identification Technology (RFID)

Due to vigorous globalisation and product proliferation in recent years, more waste has been produced by the soaring manufacturing activities. This has contributed to the significant need for an efficient waste management system to ensure, with all efforts, the waste is properly treated for recycling or disposed. This paper presents a Decision Support System (DSS) framework, based on Constraint Logic Programming (CLP), for the collection management of industrial waste (of all kinds) and discusses the potential employment of Radio-Frequency Identification Technology (RFID) to improve several critical procedures involved in managing waste collection. This paper also demonstrates a widely distributed and semi-structured network of waste producing enterprises (e.g. manufacturers) and waste processing enterprises (i.e. waste recycling/treatment stations) improving their operations planning by means of using the proposed DSS. The potential RFID applications to update and validate information in a continuous manner to bring value-added benefits to the waste collection business are also presented. © 2012 Inderscience Enterprises Ltd.

Preserving Cultural Heritage Using Open Source Collection Management Tools

Open source software (OSS) popularity is growing steadily and many OSS systems could be used to preserve cultural heritage objects. Such solutions give the opportunity to organizations to afford the development of a digital collection. This paper focuses on reviewing two OSS tools, CollectionSpace and the Open Video Digital Library Toolkit and discuss on how these could be used for organizing digital replicas of cultural objects. The features of the software are presented and some examples are given.

Biblioteques «culturalment incorrectes»: les biblioteques de Canovelles i Ulldecona

L'escasa presència d'alguns símbols de la cultura mediàtica i popular a les biblioteques públiques, titllats de «culturalment incorrectes», és el punt de partida per a reflexionar sobre els models de fons bibliotecari. Cada vegada és més difícil d'establir uns límits sobre allò que cal tenir a la biblioteca i allò que cal excloure'n, L'experiència concreta de dues biblioteques, Canovelles i Ulldecona, aporta arguments al debat teòric i el situa en el marc d'una política bibliotecària integradora de la diversitat cultural.

Els fons i les col·leccions d'arxiu a les biblioteques: models per al seu control i accés

First, we examine the context of creation of special collection units in libraries, and the reasons why libraries compile archive materials and collections. Second, we focus on the techniques used in library environments to describe archive materials and collections and to guarantee their accessibility. We examine the models used in the United States and the United Kingdom to describe and access these materials, and the cooperative projects launched in these two countries in the past few years. Finally, we offer a preliminary analysis of how these types of materials are currently dealt with in Catalan libraries, and issue some recommendations to improve their archiving and access.

Los fondos y las colecciones de archivo en las bibliotecas: modelos para su control y acceso

First, we examine the context of creation of special collection units in libraries, and the reasons why libraries compile archive materials and collections. Second, we focus on the techniques used in library environments to describe archive materials and collections and to guarantee their accessibility. We examine the models used in the United States and the United Kingdom to describe and access these materials, and the cooperative projects launched in these two countries in the past few years. Finally, we offer a preliminary analysis of how these types of materials are currently dealt with in Catalan libraries, and issue some recommendations to improve their archiving and access.

Les col·leccions digitals patrimonials espanyoles: polítiques de col·lecció i presentació de la col·lecció

Objectius: Analitzar l'existència i el contingut de documents de polítiques de col·lecció i criteris de selecció de les col·leccions digitals patrimonials espanyoles. Examinar si la descripció de les col·leccions incloses en els portals respectius comunica adequadament als usuaris la història i els objectius de la col·lecció, els destinataris, l'abast temàtic o geogràfic, cronològic i lingüístic, els tipus de documents digitalitzats, la relació amb la col·lecció analògica, els usos permesos i altres qüestions de tipus organitzatiu i tècnic. Metodologia: Per al primer objectiu, s'ha fet l'anàlisi del contingut dels portals de les col·leccions objecte d'estudi i s'ha enviat un qüestionari a les entitats responsables. Per al segon objectiu, s'ha desenvolupat una llista dels elements descriptius que s'haurien d'incloure en la descripció de les col·leccions basada en directrius internacionals i s'han avaluat les col·leccions amb relació a aquesta llista. S'han seleccionat per a l'estudi les col·leccions digitals exclusivament patrimonials que aporten metadades en el recol·lector Hispana del Ministerio de Cultura. Resultats: Destaca l'absència de documents formals de polítiques de col·lecció, però els criteris de selecció que en la majoria dels casos no són públics són clars i estan ben formulats. Pel que fa a la descripció de les col·leccions, hi ha diferències molt marcades entre els fons analitzats i s'hi observen alguns models de bones pràctiques. Tanmateix, en general, la informació és molt minsa: no acostumen a haver-hi dades sobre el mateix projecte, els destinataris queden molt difusos, les qüestions organitzatives hi són del tot absents, i les tipologies documentals incloses o les llengües i els períodes coberts sovint s'han de deduir de la interfície de cerca o de les estadístiques de les plataformes corresponents. En els apartats d'objectius de la col·lecció i de l'abast temàtic o geogràfic, la informació sol ser més completa.

Experiència de migració a Koha : Informe del procés d'implementació del SIGB Koha a la biblioteca de la Universidade Portucalense

Aquest treball té per objectiu reflectir l'experiència d'implementació del sistema integrat gestor de biblioteques (SIGB) Koha amb la corresponent migració de registres bibliogràfics en una biblioteca universitària. S'hi tracten els problemes amb què s'ha topat i les solucions adoptades.

Col·lecció local a la Biblioteca Pública: recomacions bàsiques

Normes per ajudar les biblioteques a organitzar el seu fons de col·lecció local. En l'article es fa una definició del que és col·lecció local i es donen un seguit de recomanacions bàsiques segons el tipus d'àrea que cobreixi, el tipus de material, el seu tractament i els seus serveis que aquesta secció ha d'oferir en la biblioteca pública.