Aromaticitat molecular: una recerca d'èxit amb gust d'UdG

Diu el diccionari que l'aromaticitat molecular és un conjunt de propietats essencials que posseeixen certes substàncies orgàniques cícliques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques. Però mesurar aquestes propietats ha resultat, fins ara, difícil. Un equip de la Universitat de Girona ha fet una contribució destacable per fixar un mètode de mesura fiable i acceptat per la comunitat científica internacional

Semiactive backstepping control for vibration attenuation in structures equipped with magnetorheological actuatorscat

This paper deals with the problem of semiactive vibration control of civil engineering structures subject to unknown external disturbances (for example, earthquakes, winds, etc.). Two kinds of semiactive controllers are proposed based on the backstepping control technique. The experimental setup used is a 6-story test structure equipped with shear-mode semiactive magnetorheological dampers being installed in the Washington University Structural Control and Earthquake Engineering Laboratory (WUSCEEL). The experimental results obtained have verified the effectiveness of the proposed control algorithms

Adéu al gust de suro

L'olor, o el gust de suro, és un dels defectes més freqüents del vi. El notem de seguida i no ens enganya: s’ha fet malbé. El problema té un abast important perquè afecta entre el 3 i el 5% de les ampolles de vi que es comercialitzen i no fa distincions de qualitat ni de preu. Diverses investigacions dutes a terme per l’Institut Català del Suro i la Universitat de Girona han contribuït a la caracterització del problema i a l’establiment de mesures que eviten, fins allà on és possible, l’aparició

Detecció de compostos volàtils, clorofenols, cloroanisoles i 2,4,6-tribromoanisole, relacionats amb el "gust del suro"

D'entre els defectes organolèptics associats al vi, en destaca l'anomenat "gust de suro" habitualment vinculat a la presència de cloroanisoles, els quals són productes de l'activitat microbiana formats a partir dels corresponents clorofenols. La present tesi doctoral recull, en primer lloc, metodologies analítiques adreçades principalment a la determinació dels compostos clorofenòlics (2,4,6-triclorofenol, 2,3,4,6-tetraclorofenol i pentaclorofenol) en el control de qualitat dels taps suro, emprant dissolucions hidroalcohòliques com a medi de maceració o d'extracció i utilitzant les tècniques d'extracció en fase sòlida (SPE) i microextracció en fase sòlida (SPME) acoblades a la cromatografia de gasos (GC). En segon lloc, per tal de dur a terme l'anàlisi de cloroanisoles juntament amb els seus precursors en matrius de suro s'ha avaluat un mètode basat en l'extracció amb dissolvent orgànic, el qual ha estat aplicat per a l'estudi de diferents sistemes d'eliminació d'aquests anàlits en la matriu citada. En darrer lloc, s'han proposat metodologies per l'anàlisi de mostres de vi, en les quals d'una banda s'han determinat els compostos clorofenòlics utilitzant la SPME i de l'altra el 2,4,6-tricloroanisole i el 2,4,6-tribromoanisole mitjançant l'acoblament de la SPE i la injecció de grans volums (LVI) en el sistema cromatogràfic.