Supporting graduate development through work based learning

The genesis of this innovation lies in the commitment of a national Irish business enterprise to the professional development of its staff in general, and to the enhancement of its Information Technologies (IT) staff specifically, in collaboration with a national Higher Education (HE) provider. A postgraduate degree, awarded by the HE provider, seeks to bring coherence and cohesion to the education and training provision for newly recruited IT graduate staff of the business enterprise, simultaneously acting both as an induction process for new staff and as a professional capacity building exercise, thereby enhancing the enterprise���s organisational learning and collective competence in the areas of information technologies, IT security and technical service management. The curriculum was designed by the HE provider in collaboration with the business enterprise to offer it to circa sixteen IT staff per cycle of delivery through a model known generally as the new apprenticeship for professional practice which uses a combination of college-based, block release taught elements, regular day release seminars and substantial work-based learning, supported by the academic staff of the HE provider and work-based support staff/mentors of the business enterprise. Academic quality assurance, pedagogical, assessment and accreditation responsibilities remain with the HE provider. (...)

Didactics���promoting collaborative work and personal learning environment. Critical, creative and autonomous roles in a competitive society

School has evolved from a place where knowledge is provided to a place where learners are helped to develop their professional and social skills. Consequently, education must evolve through big challenges in order to face the changes of society in the XXIst century

Gesti��n de la actividad no presencial y autoevaluaci��n de competencias = Management of student learning outside the classroom and the self-evaluation of competences

La asignatura troncal ���Evaluaci��n Psicol��gica��� de los estudios de Psicolog��a y del estudio de grado ���Desarrollo humano en la sociedad de la informaci��n��� de la Universidad de Girona consta de 12 cr��ditos seg��n la Ley Org��nica de Universidades. Hasta el a��o acad��mico 2004-05 el trabajo no presencial del alumno consist��a en la realizaci��n de una evaluaci��n psicol��gica que se entregaba por escrito a final de curso y de la cual el estudiante obten��a una calificaci��n y revisi��n si se solicitaba. En el camino hacia el Espacio Europeo de Educaci��n Superior, esta asignatura consta de 9 cr��ditos que equivalen a un total de 255 horas de trabajo presencial y no presencial del estudiante. En los a��os acad��micos 2005-06 y 2006-07 se ha creado una gu��a de trabajo para la gesti��n de la actividad no presencial con el objetivo de alcanzar aprendizajes a nivel de aplicaci��n y soluci��n de problemas/pensamiento cr��tico (Bloom, 1975) siguiendo las recomendaciones de la Agencia para la Calidad del Sistema Universitario de Catalu��a (2005). La gu��a incorpora: los objetivos de aprendizaje, los criterios de evaluaci��n, la descripci��n de las actividades, el cronograma semanal de trabajos para todo el curso, la especificaci��n de las tutor��as programadas para la revisi��n de los diversos pasos del proceso de evaluaci��n psicol��gica y el uso del foro para el conocimiento, an��lisis y cr��tica constructiva de las evaluaciones realizadas por los compa��eros

Multidimensional Adaptations for Open Learning Management Systems

Our work is focused on alleviating the workload for designers of adaptive courses on the complexity task of authoring adaptive learning designs adjusted to specific user characteristics and the user context. We propose an adaptation platform that consists in a set of intelligent agents where each agent carries out an independent adaptation task. The agents apply machine learning techniques to support the user modelling for the adaptation process

Towards Direct Policy Search Reinforcement Learning for Robot Control

This paper proposes a high-level reinforcement learning (RL) control system for solving the action selection problem of an autonomous robot. Although the dominant approach, when using RL, has been to apply value function based algorithms, the system here detailed is characterized by the use of direct policy search methods. Rather than approximating a value function, these methodologies approximate a policy using an independent function approximator with its own parameters, trying to maximize the future expected reward. The policy based algorithm presented in this paper is used for learning the internal state/action mapping of a behavior. In this preliminary work, we demonstrate its feasibility with simulated experiments using the underwater robot GARBI in a target reaching task

Designing context-aware adaptive units of learning based on IMS-LD standard

Learning contents adaptation has been a subject of interest in the research area of the adaptive hypermedia systems. Defining which variables and which standards can be considered to model adaptive content delivery processes is one of the main challenges in pedagogical design over e-learning environments. In this paper some specifications, architectures and technologies that can be used in contents adaptation processes considering characteristics of the context are described and a proposal to integrate some of these characteristics in the design of units of learning using adaptation conditions in a structure of IMS-Learning Design (IMS-LD) is presented. The key contribution of this work is the generation of instructional designs considering the context, which can be used in Learning Management Systems (LMSs) and diverse mobile devices

Curriculum sequencing for an e-learning system based on learning styles

This work shows the use of adaptation techniques involved in an e-learning system that considers students' learning styles and students' knowledge states. The mentioned e-learning system is built on a multiagent framework designed to examine opportunities to improve the teaching and to motivate the students to learn what they want in a user-friendly and assisted environment

A teaching/learning support tool for introductory programming courses

In This work we present a Web-based tool developed with the aim of reinforcing teaching and learning of introductory programming courses. This tool provides support for teaching and learning. From the teacher's perspective the system introduces important gains with respect to the classical teaching methodology. It reinforces lecture and laboratory sessions, makes it possible to give personalized attention to the student, assesses the degree of participation of the students and most importantly, performs a continuous assessment of the student's progress. From the student's perspective it provides a learning framework, consisting in a help environment and a correction environment, which facilitates their personal work. With this tool students are more motivated to do programming

Testing Delivery Systems in Transnational virtual learning: the vocational management training for the european tourism industry (VocMat) case study

This article discusses the lessons learned from developing and delivering the Vocational Management Training for the European Tourism Industry (VocMat) online training programme, which was aimed at providing flexible, online distance learning for the European tourism industry. The programme was designed to address managers ���need for flexible, senior management level training which they could access at a time and place which fitted in with their working and non-work commitments. The authors present two main approaches to using the Virtual Learning Environment, the feedback from the participants, and the implications of online Technology in extending tourism training opportunities

Gradient-based reinforcement learning techniques for underwater robotics behavior learning

Darrerament, l'inter��s pel desenvolupament d'aplicacions amb robots submarins aut��noms (AUV) ha crescut de forma considerable. Els AUVs s��n atractius gr��cies al seu tamany i el fet que no necessiten un operador hum�� per pilotar-los. Tot i aix��, ��s impossible comparar, en termes d'efici��ncia i flexibilitat, l'habilitat d'un pilot hum�� amb les escasses capacitats operatives que ofereixen els AUVs actuals. L'utilitzaci�� de AUVs per cobrir grans ��rees implica resoldre problemes complexos, especialment si es desitja que el nostre robot reaccioni en temps real a canvis sobtats en les condicions de treball. Per aquestes raons, el desenvolupament de sistemes de control aut��nom amb l'objectiu de millorar aquestes capacitats ha esdevingut una prioritat. Aquesta tesi tracta sobre el problema de la presa de decisions utilizant AUVs. El treball presentat es centra en l'estudi, disseny i aplicaci�� de comportaments per a AUVs utilitzant t��cniques d'aprenentatge per refor�� (RL). La contribuci�� principal d'aquesta tesi consisteix en l'aplicaci�� de diverses t��cniques de RL per tal de millorar l'autonomia dels robots submarins, amb l'objectiu final de demostrar la viabilitat d'aquests algoritmes per aprendre tasques submarines aut��nomes en temps real. En RL, el robot intenta maximitzar un refor�� escalar obtingut com a conseq����ncia de la seva interacci�� amb l'entorn. L'objectiu ��s trobar una pol��tica ��ptima que relaciona tots els estats possibles amb les accions a executar per a cada estat que maximitzen la suma de refor��os totals. Aix��, aquesta tesi investiga principalment dues tipologies d'algoritmes basats en RL: m��todes basats en funcions de valor (VF) i m��todes basats en el gradient (PG). Els resultats experimentals finals mostren el robot submar�� Ictineu en una tasca aut��noma real de seguiment de cables submarins. Per portar-la a terme, s'ha dissenyat un algoritme anomenat m��tode d'Actor i Cr��tic (AC), fruit de la fusi�� de m��todes VF amb t��cniques de PG.

Development of a decision support system for the integrated control of membrane bioreactors

The work presented in this PhD thesis includes various partial studies aimed at developing a decision support system for membrane bioreactor integrated control. The decision support systems (DSS) have as a main goal to facilitate the operation of complex processes due to the multiple variables that are processed. For this reason, the research used has focused on aspects related to nutrient removal, and on the development of indicators or sensors capable of facilitating, automating and controlling the filtration process in an integrated way with the biological processes that taking place. Work has also been done on the design, development, implementation and validation of tools based on the knowledge made available by the automatic control and the supervision of the MBRs

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estrat��gies i recursos per a la reflexi��-acci�� en i des de la pr��ctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa ��s descobrir i proposar instruments pedag��gics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicaci�� i la interacci�� Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir ��s de caire qualitatiu, etnogr��fic, en un enfocament basat en la investigaci��-acci��. La visi�� de la persona ��s volgudament hol��stica; els sentiments, els significats, I' orientaci�� personal, I' autodirecci��. esdevenen elements centrals. La hip��tesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se aix��: 'En la pr��ctica, els Educadors, d'una forma m��s o menys reflexiva, perceben i interpreten el proc��s d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcci�� i l'encert". A partir d'aquest sup��sit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres q��estions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el proc��s d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenci�� resultar�� adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estrat��gies comptem per ajudar pedag��gicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ��s d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experi��ncia. Conv��, per tant, explicitar-lo, fer-ne ci��ncia, coneixement compartit. En aquesta direcci�� de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins s��n els elements comuns a qualsevol experi��ncia d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experi��ncia personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experi��ncia? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenci�� d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, ��s considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estrat��gia i l'avaluaci��. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu proc��s idiosincr��tic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions b��siques: A) Com es posiciona: qu�� tem o desitja, qu�� creu, qu�� espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines s��n les seves pautes d'actuaci��: com treballa, com memoritza, com recupera la informaci�� que t�� a la mem��ria, qu�� fa davant d'un problema... ? C) Qu�� busca; qu�� ��s important per a ella; qu�� pret��n... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podr�� trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipot��ticament, la seva actuaci�� pedag��gica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els ��xits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consci��ncia dels seu repertori personal d'estrat��gies i capacitats. En aquest ��mbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa refer��ncia a la presa de consci��ncia de l'estrat��gia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estrat��gia que cadasc�� executa i, per tant, li ��s familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experi��ncia, encara que no necess��riament existeixi en la seva construcci�� conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estrat��gia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequaci�� es legitima pel que es proposa. Partim del sup��sit que tota conducta es troba dirigida per un prop��sit a vegades dif��cil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand ��s entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relaci�� amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estrat��gies, valors. Es fa un ��mfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acci�� interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitj�� de la verbalitzaci�� del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensi�� i tamb�� per ajudar. En l'emissi��, el missatge pedag��gic t�� dues funcions: a) rellan��ar i orientar el pensament i l'autoexploraci�� de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb ��xit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consci��ncia de l'Educand aquests elements de la seva experi��ncia que poden facilitar-li l'adquisici�� del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacci�� verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta ra�� s'ha considerat necessari oferir un model d'an��lisi de la interacci�� i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoraci�� idiosincr��tics, per fa qual cosa la seva orientaci�� en el context esdev�� un referent central en el disseny de l'ajuda pedag��gica i en la seva avaluaci��". Aquesta ��s la hip��tesi de sortida per dissenyar la intervenci�� pedag��gica. Tothom apr��n, inevitablement; la q��esti�� ��s quina cosa est�� aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara s��n mediatitzats per l'experi��ncia passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el proc��s d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb ��xit, es motiva en una determinada direcci��, d'acord amb la seva experi��ncia, els seus aprenentatges anteriors. Executa estrat��gies, mostra un tipus d'intel��lig��ncia, una forma personal de processar la informaci��. Pret��n quelcom. ��s un sistema obert en relaci�� amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obt�� i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedag��gica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideraci�� atenta de la seva pr��pia experi��ncia, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenci�� cadascun enfocat vers un ��mbit de l'experi��ncia d'aprendre, el qual col��loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenci�� sobre el posicionament. En aquest ��mbit enfoca l'estil de motivaci�� que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'an��lisi i la comprensi�� de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'��xit. Treballa proposant objectius paradoxals de frac��s gaireb�� impossible, buscant l'assoliment de petits ��xits, potser aparentment insignificants, per�� estrat��gics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el proc��s d'anticipaci�� de I' experi��ncia que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipaci�� i a fer ��s dels seus Ilenguatges interns m��s efica��os i c��modes;... B) Intervenci�� sobre les estrat��gies i processos. En un segon enfocament, no necess��riament posterior al descrit, considera les estrat��gies de I'Educand, tamb�� a partir dels seus encerts i ��xits. Mira de portar-lo cap a fa descripci�� i presa de consci��ncia de les seves maneres de fer mes c��modes i segures, les que lliguen amb les seves prefer��ncies cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions s��n satisfact��ries. Pret��n sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experi��ncia. A vegades, caldr�� facilitar l'adquisici�� d'estrat��gies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta espec��ficament de fer existir opcions noves d'actuaci�� per tal d'assolir all�� que vol i/o necessita. C) Intervenci�� sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu m��n intern les conductes que realitza i els resultats que obt��. Aquest ��mbit ��s col��locat, en el model, al centre del proc��s d'aprendre. Hom actua amb prop��sits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experi��ncia d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a aix�� li conv�� preguntar-se per quina mena d'experi��ncia est�� desenvolupant i quin sentit ecol��gic te per a ell. L'Educador, el seu model del m��n, la seva persona, est�� comprom��s en el proc��s d'ajuda. No ��s nom��s un t��cnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicaci��, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenci�� pedag��gica que dur�� a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenci��, l'Educador parteix d'una avaluaci�� intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognici�� i l'autoregulaci�� dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'��xit personal.