Jaume Vicens Vives i l'estudi de la geopolítica

Es reconeguda la trajectòria de Jaume Vicens Vives dintre dels camps de la història i de la historiografia. Aquest article, però, tracta sobre les seves aportacions en l’àmbit de la geopolítica

Jaume Vicens Vives: vida i obra geogràfica i geopolítica

Article que resumeix la vida i obra de Jaume Vicens Vives. Es para atenció, sobretot, en la educació que va rebre, en les seves idees científiques i pensament geogràfic així com en la seva influència i difusió d’idees

Vicens Vives, de nou recordat a la UdG

Crònica de les 'II Jornades Jaume Vicens Vives', celebrades els dies 14 i 15 de març de 2002 a la Facultat de Lletres i organitzades conjuntament pel Departament de Geografia, Història i Història de l'Art i el Centre d' Història Rural de l'ILCC, i dedicades a analitzar l'obra d'aquest historiador gironí. Tres varen ser els eixos principals d'aquestes jornades: les ponències, la presentació pública del fons que la família Vicens Rahola diposità a la UdG l'any 1988 i la taula rodona que aplegà destacats deixebles de Vicens

Vicens Vives, recordat a Roses

Crònica de l'acte d'homenatge a Jaume Vicens Vives amb motiu del 40è aniversari de la seva mort, organitzat per l'Ajuntament de Roses l'1 de juliol de 2000. L'acte va comptar amb la presencia, a mes de la seva família, d'una amplia representació del món polític i universitari

Les Aportacions de Vicens i Vives a la geografia

És sabuda i reconeguda la trajectòria de Jaume Vicens Vives dins els camps de la història i la historiografia. Aquest article, però, tracta les seves aportacions en l’àmbit de la geografia. Malgrat que Vicens Vives considera la geografia una ciència auxiliar de la història, no entén una sense l’altra

Les cartes privades d’un historiador [Ressenya del llibre Epistolari de Jaume Vicens]

Ressenya del llibre Epistolari de Jaume Vicens. Els editors d’aquesta obra exposen un epistolari de la seva correspondència particular, amb el propòsit d’aportar dades sobre la història quotidiana que ajudin a perfilar la imatge de Vicens Vives

Vicens i Vives: els bons reis castellans i els remences

Dins l'obra de Jaume Vicens Vives les pàgines dedicades a l'època medieval ocupen un lloc destacat. Ben especialment els seus estudis sobre el rei Ferran el Catòlic i el conflicte remença, a qui va dedicar bona part de la seva activitat investigadora. Els seus llibres i articles sobre el tema son el resultat d'una recerca exhaustiva als arxius, bàsicament reials i municipals. Això és especialment cert pel cas de la seva fonamental 'Historia de los remensas (en el siglo XV)', editada l'any 1945, acompanyada d'abundant aparell crític i transcripcions de documents en notes a peu de página

Vicens i Vives: entre la ciència històrica i la vocació política

Article sobre la trajectòria de Jaume Vicens Vives, emfatitzant els aspectes més vinculats amb la seva intervenció i influència en la vida social i política de la Catalunya de la segona dècada de l’època franquista. En aquest sentit, es destaca per una banda, el seu paper d'autor de llibres d'assaig que volien arribar a un públic ampli, mes enllà dels seus alumnes a les aules i seminaris universitaris; i, per l'altra, les seves vinculacions amb determinats sectors socials, especialment vinculats a la burgesia, amb la voluntat de contribuir als canvis econòmics i polítics del país, en uns moments que la política econòmica autàrquica del franquisme dels anys quaranta ja estava tocant sostre i els grups d’oposició catalanista al franquisme començaven a organitzar-se

Vicens i Vices i la història contemporània

Dins del marc del número monogràfic dedicat a Jaume Vicens Vives, l’autora fa un breu repàs per l’obra de l’historiador, destacant sobretot la preocupació de Vives per les qüestions de caràcter epistemològic i metodològic de l’anàlisi històrica

Noves llums sobre la Guerra de Successió [Ressenya del llibre Els catalans i Felip V: De la conspiració a la revolta, 1700-1705, de Joaquim Albareda i Salvadó]

Historiografia de la guerra catalana de Successió. El llibre que ressenya va obtenir el IV Premi Internacional Jaume Vicens Vives de Ciències Socials

Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges. La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença. Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.

Discurs del Dr. Jaume Gil Aluja com a doctor honoris causa per la Universitat de Girona

Discurs pronunciat pel Dr. Jaume Gil Aluja (Reus, 1936), en el decurs de l'acte d'investidura de Doctors Honoris Causa, celebrat a la Universitat de Girona l'octubre de 2004. El seu discurs versa sobre l'anàlisi d'aspectes relacionats amb l'economia

Discurs del rector de la Universitat de Girona, Dr.Joan Batlle, en l'acte d'investidura com doctors honoris causa de Robert Brian Tate, Joan Bertran Rusca i Jaume Gil Aluja

Discurs d'investidura de doctors honoris causa per la Universitat de Girona, del rector Joan Batlle

Discurs de presentació del professor Jaume Gil Aluja, a càrrec del Dr. Joan Carles Ferrer

El Dr. Ferrer presenta i glossa la ingent tasca docent i científica del professor Gil Aluja, en la presentació a doctor honoris causa. Exposa un breu repàs de la trajectòria i la petja que el professor Jaume Gil ha exercit en la vida universitària

Albert Serra vist per Marc Vicens

El dibuixant Marc Vicens ha fet una lectura personal sobre Albert Serra, en un format d'història il·lustrada, a partir de les reflexions del cineasta i d'imatges de les dues pel·lícules: Honor de cavalleria i El cant dels ocells