105 resultados para Teatre rus -- Història i crítica
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
El treball d'investigaci t per objecte oferir un inventari raonat de novelles i contes curts dautors sicilians dentre 1860 i 1898, de Giovanni Verga a la Simonetta Agnello Hornby, diferents en edat, cultura i condici social. Vol fer evident la persistncia de la reflexi sobre el Risorgimento "trat", i ajudar a comprendre com hi havia un marc dunitat poltica i institucional en el qu no es donava cabuda a les diferncies entre el Nord i el Sud dItlia
Resumo:
En motiu dels setanta anys del final de la Guerra Civil espanyola, la retirada i els camps dinternament a Frana, el Grup dEstudis de Comunicaci i Poltica (GECP) de la Universitat Autnoma de Barcelona va tenir la iniciativa de muntar una exposici didctica a la sala dexposicions de la Biblioteca de Comunicaci i Hemeroteca General de la mateixa Universitat per poder rememorar aquesta efemride. Lexposici Els camins de lexili. El final de la guerra, la retirada i els primers camps va ser plantejada des dun punt de vista didctic, intentant facilitar a lalumnat de la Universitat el coneixement daquest perode histric que, moltes vegades, s feixuc de treballar amb el mtode tradicional que sempre ha usat lAcadmia. Abans de muntar lexposici, per, el GECP va recrrer el territori catal per tal de treballar amb fonts de primera m i, tamb, conixer quines altres institucions o grups de recerca de Catalunya o la Catalunya Nord estaven treballant el mateix tema amb lobjectiu de coordinar sinrgies. Posteriorment, es va fer una trobada de tots els grups al Museu dHistòria de Catalunya, on es van assentar les bases pel treball collectiu que, finalment, es va traduir amb lexposici que va ser presentada a la UAB durant el mar i abril de 2009
Resumo:
Inventari que recull les notcies que lautor ha pogut aplegar sobre plecs solts potics en llengua catalana de temtica relacionada amb el bandolerisme (des de larribada de la impremta a Catalunya fins al final del segle XVII). Tamb ofereix ledici del text de tres daquests plecs solts, impresos a la segona meitat del segle XVI, indits modernament i poc coneguts. Es tracta duna srie sobre dos germans bandolers, caps de colla: Janot i Montserrat Poc
Resumo:
Text de la lli que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. Sestudia el prleg de lAtheneo de Grandesa. S'hi pretn establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text difcil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, per que gaireb sempre ha estat tamb mal ents, o ents de manera incompleta
Resumo:
Revisi de la Història de la llengua catalana, manuscrit dAntoni de Bastero, degut a laparici dun segon volum manuscrit del mateix Bastero que completa el primer per que no varia substancialment les conclusions a les que es van arribar fruit de lestudi del primer manuscrit. Es relaciona tamb un inventari dels papers que es conserven del canonge Bastero
Resumo:
Es presenten notcies sobre lactivitat dels els inicis de la història literria catalana, la multiplicitat dels vehicles on apareix, les formes que adopta i levoluci que experimenta
Resumo:
Presentaci del Cancionero del Barn de Claret. Compilat durant el triomf de la mal dita escola calderoniana, demostra un inters molt gran per la poesia i el teatre de Lope, fins el punt que s daquest autor de qui es recullen ms composicions
Resumo:
La intenci d'aquesta tesi ha estat analitzar la dimensi biogrfica i crítica de Ramon Esquerra (1909-1938?). Es pretn arribar a la seva teoria a travs de la seva prctica, reconstruir el pensament global d'Esquerra a partir de l'obra dispersa que ens ha llegat i deixar constncia d'un pensament literari -un pensament que mai no formularia de manera completa, per que existia i evolucionava a travs de la ressenya de les obres d'altri o de la publicaci de manuals i estudis-. L'activitat vital i professional de Ramon Esquerra parteix d'una autntica passi per la literatura i la crítica literria. Aquesta activitat s'articula principalment i t el seu fruit en el camp del periodisme, la traducci i la docncia. En tots tres camps, es revela com a intermediari i pea fonamental en la difusi de la literatura occidental i universal a Catalunya, que introdueix, primer, a travs d'una crítica comparatista intutiva i, desprs, a travs del model francs de la literatura comparada d'entreguerres, que disciplina la primera i en canvia bona part dels centres d'inters.
Resumo:
Article sobre les allusions i ancdotes tradicionals que fa servir Lpe de Vega a les seves obres. Concretament es tracta un episodi del llibre El mejor alcalde, el rey
Resumo:
Ressenya del llibre Convenci y recepcin. Estudios sobre el teatro del Siglo de Oro, dIgnacio Arellano . Lobra s, segons Ramos Nogales, el millor estudi de conjunt sobre la comdia del Segle dOr que ha aparegut en els ltims anys aix com una crida a la investigaci tradicional
Resumo:
La tesi s un estudi integral de la figura i l'obra del pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755), un dels artfexs ms destacats del panorama artstic catal del Set-cents. El primer volum aborda la revisi de la seva biografia partint de les aportacions de la historiografia i de les noves dades indites d'arxiu. S'hi fa tamb un anlisi de la seva cultura visual i figurativa, una panormica sobre la relaci del pintor amb el seu ambient artstic ms proper i immediat, i un estudi de l'encaix de la seva personalitat artstica en el context de la pintura precedent i contempornia peninsular i europea. El primer volum inclou, tamb, un epleg on s'aborden temes com els detonants i les conseqncies de la seva extraordinria fortuna crítica. El segon volum s un catleg crtic de la seva obra, organitzat a partir de fitxes individuals de cadascuna de les obres. L'autor considera que dues-centes cinquanta obres conservades, comptant dibuixos i pintures, sn autgrafes, quaranta-una de les quals sn indites. El catleg tamb te recull i classifica les obres descartades i les perdudes. Les principals aportacions de la tesi, a banda de l'actualitzaci del coneixement de la seva biografia i de l'elaboraci per primera vegada d'un catleg crtic complet de la seva obra, sn la localitzaci del testament del pintor, la revisi de la relaci de Viladomat amb els artistes de la cort de l'Arxiduc Carles d'ustria, la proposta d'una nova cronologia per als treballs dels anys vint del segle XVIII, una interpretaci nova dels plets contra el collegi de pintors de Barcelona, la revisi de la seva intervenci a la Capella dels Dolors de Santa Maria de Matar, bona part de la qual l'autor d'aquesta Tesi atribueix al pintor Joan Gallart; la definici dels usos que el pintor fa amb l'estampa de traducci, la relaci amb la pintura siscentista dels Juncosa o la importncia de l'aprenentatge en un context tradicional, etctera.
Resumo:
Article sobre l'obra de teatre 'E-ducados', que va tenir lloc el 26 d'octubre a la sala d'actes de la FEP i que van protagonitzar alumnes de la facultat
Resumo:
La idea primera d'aquest projecte dinvestigaci, sobre les escriptures exposades del Claustre de la Catedral de Santa Maria de Girona, va sorgir d'un senzill treball de classe de doctorat. Es tractava de fer un estudi que tracts sobre el mn de la mort: el ritual, la cerimnia, l'enterrament, el dol, etc. Tot el que envolta els primers dies de la mort d'un individu i com el seu record pretn ser etern. Si b l'poca histrica que tractaven era l'antiguitat, el treball que jo pretenia dur a terme era d'una poca diferent la qual cosa ja presentava una srie de reptes com el fet de tractar-se d'un estudi indit degut al plantejament que pretenia portar a la prctica. Es tractava, doncs, de l'anlisi de l'actitud socio-cultural de la dona i l'home davant la mort a partir dels testimonis escrits en les seves tombes. Amb la qual cosa es podia veure l'evoluci del pensament hum en vers un dels temes que ms va preocupar i preocupa i interessa al llarg de tots els temps histrics
Resumo:
Lobjectiu ha estat utilitzar el cas concret del Palams modern per introduir-nos en lestudi de lassociacionisme martimo-pesquer anterior a les convulsions poltiques i administratives provocades per les reformes introdudes per la monarquia illustrada a partir de la segona meitat del segle XVIII. La Matrcula de Mar nom amb que es coneix el sistema de lleves ideat per la Monarquia a partir de 1751 per dotar defectius humans els vaixells de lArmada va capgirar radicalment la situaci del sector pesquer, a banda dimportat i instaurar, pels que lhan estudiat, un model associatiu extern al model confraternal devocional catal que aqu presentem. La intenci s veure quina era la situaci precedent, en qu es caracteritzava i com encaixava lassociacionisme pesquer catal en el panorama confraternal medieval i modern: solucionar, en resum, aquest decalatge primigeni. Abans, per, caldria parlar breument de les bases materials, socials i culturals del sector, i molt en concret del paper, rellevant al nostre entendre, de la religi i de les institucions eclesistiques en tot aquest procs
