Anàlisi contrastiu de l'estructura lèxica de la parla castellana-valenciana

El treball que presentem va néixer en el si de l'assignatura ‘Fonaments lèxics de la Ciència i la Tècnica’ (curs 2007/2008) amb la idea precisament d'unificar criteris quant a la FP. Aquesta optativa de 1r Batxillerat té com a finalitat dotar els alumnes (fonamentalment de Ciències i Tecnologia) d'un coneixement relativament ample de la terminologia cientificotècnica d'arrel grecollatina

Reconeixement d’escenes de la ciutat de Girona a partir del contingut d’imatges

Desenvolupament una aplicació informàtica basada en un sistema de visió per computador, la qual permeti donar una resposta en forma d'informació a partir d'una query d'una imatge que conté una escena o objecte en concret de manera que permeti reconèixer els objectes que apareixen en una imatge per llavors donar informació referent al contingut de la imatge a l’usuari que ha fet la consulta. Resumint, es tracta d’analitzar, dissenyar i construir un sistema de visió per computador capaç de reconèixer objectes d’interès en imatges

La Relació intercultural: la formació dels estudiants d'infermeria

Les migracions internacionals de les últimes dècades han generat una gran transformació social, tant a nivell global com local. Les societats del segle XXI són multiculturals, cosmopolites i diverses però també desiguals, generen segregació, exclusió social i neguen qualsevol alteritat i el reconeixement de “l’altre”. La societat multicultural és una realitat que hem de definir en tots els seus àmbits, principalment en el polític, i també com es concreta en la vida quotidiana. Una de les qüestions fonamentals de la Universitat és la implicació i articulació dels seus estudis amb la societat. La Universitat, centre vital de la producció de sabers i coneixements, ha d’avançar en paral·lel a la societat però també ha ser capaç de preparar als seus estudiants perquè puguin transformar-la. Totes les institucions han d’involucrar-se i en aquest sentit la Universitat juga un paper preponderant en la formació de ciutadans i ciutadanes. La pràctica infermera es basa en l’exercici de cuidar. L’acció de cuidar és una constant universal amb models o patrons particulars, actualment, en interacció. En l’exercici de la professió infermera, en la relació que establim amb les persones d’orígens culturals diversos, la situació de partida és habitualment de distància y diferenciació entre “nosaltres” i els “altres”. Establim la comunicació a partir dels nostres codis culturals i de les imatges preconstruides de “l’altre”, actuant amb desconfiança i fent en moltes ocasions una interpretació errònia. Els estudis universitaris d’Infermeria tenen com objectiu formar a professionals capaços de proporcionar cures holístiques a les persones i a la comunitat. Les Escoles d’Infermeria, entre altres competències, han de formar als seus estudiants perquè siguin capaços de conèixer la diversitat del nostre entorn social, analitzar els principals problemes socio-culturals que s’articulen en ella, integrar valors i actituds positives cap a la diferència i adoptar la pluralitat como forma de convivència i enriquiment personal

Texture recognition under varying imaging geometries

La visió és probablement el nostre sentit més dominant a partir del qual derivem la majoria d'informació del món que ens envolta. A través de la visió podem percebre com són les coses, on són i com es mouen. En les imatges que percebem amb el nostre sistema de visió podem extreure'n característiques com el color, la textura i la forma, i gràcies a aquesta informació som capaços de reconèixer objectes fins i tot quan s'observen sota unes condicions totalment diferents. Per exemple, som capaços de distingir un mateix objecte si l'observem des de diferents punts de vista, distància, condicions d'il·luminació, etc. La Visió per Computador intenta emular el sistema de visió humà mitjançant un sistema de captura d'imatges, un ordinador, i un conjunt de programes. L'objectiu desitjat no és altre que desenvolupar un sistema que pugui entendre una imatge d'una manera similar com ho realitzaria una persona. Aquesta tesi es centra en l'anàlisi de la textura per tal de realitzar el reconeixement de superfícies. La motivació principal és resoldre el problema de la classificació de superfícies texturades quan han estat capturades sota diferents condicions, com ara distància de la càmera o direcció de la il·luminació. D'aquesta forma s'aconsegueix reduir els errors de classificació provocats per aquests canvis en les condicions de captura. En aquest treball es presenta detalladament un sistema de reconeixement de textures que ens permet classificar imatges de diferents superfícies capturades en diferents condicions. El sistema proposat es basa en un model 3D de la superfície (que inclou informació de color i forma) obtingut mitjançant la tècnica coneguda com a 4-Source Colour Photometric Stereo (CPS). Aquesta informació és utilitzada posteriorment per un mètode de predicció de textures amb l'objectiu de generar noves imatges 2D de les textures sota unes noves condicions. Aquestes imatges virtuals que es generen seran la base del nostre sistema de reconeixement, ja que seran utilitzades com a models de referència per al nostre classificador de textures. El sistema de reconeixement proposat combina les Matrius de Co-ocurrència per a l'extracció de característiques de textura, amb la utilització del Classificador del veí més proper. Aquest classificador ens permet al mateix temps aproximar la direcció d'il·luminació present en les imatges que s'utilitzen per testejar el sistema de reconeixement. És a dir, serem capaços de predir l'angle d'il·luminació sota el qual han estat capturades les imatges de test. Els resultats obtinguts en els diferents experiments que s'han realitzat demostren la viabilitat del sistema de predicció de textures, així com del sistema de reconeixement.

Presentació: La direcció de l'EPS ens parla de l'EEES, les professions regulades i la lliure circulació de persones. L'Equip de redacció presenten el segon número de la revista

L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) implica la reestructuració dels ensenyaments universitaris i un canvi metodològic important cap al paradigma aprendre a aprendre. Però l’EEES és també una oportunitat per fer més real el principi de lliure circulació de les persones

Presentació: La direcció de l'EPS ens parla del passat de l'EPS: els 35 anys de l'Escola Politècnica Superior i del futur: l'Espai Europeu d'Educació Superior. L'equip de redacció presenten el tercer número de la revista.

Passat, present i futur de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. Una vegada assumida la trajectòria de l'Escola el futur passa per l'EEES, per la mobilitat dels estudiants, l'aplicació de les noves metodologies docents, etc

La Sequera és un problema o una oportunitat?

La sequera de la qual tothom parla i que només uns pocs tot just pateixen esdevé un magnífic exemple de problema que requereix la formulació d’una política ambiental urgent davant d’una situació d’extrema complexitat

Disseny d’un programa que assisteix en la seqüenciació de peces de taller basats en mètodes heurístics

El GREP (grup de recerca de producte, procés i producció) de la UdG actualment disposa d’una eina informàtica desenvolupada en un PFC del 2003 que li permet fer la seqüenciació de la producció d’un taller mecànic amb un màxim de cinc productes, un nombre definit de possibles rutes de fabricació per a cada producte i tres màquines. Aquesta eina és molt resolutiva per a aquests casos, ja que estudia totes les possibilitats i les comprova una per una. No obstant aquest fet presenta una sèrie de limitacions com són el temps d’execució doncs al comprovar totes les seqüències té un elevat cost computacional i la rigidesa del sistema doncs no ens permet seqüenciar més productes ni més màquines. Per tal de donar solució a aquest problema es planteja generar una nova eina informàtica a partir de l’actual però que permeti seqüenciar més peces sense ocupar tanta memòria per així implementar-hi futures millores com el temps de preparació etc... Per a desenvolupar l’eina informàtica s’han utilitzat mètodes heurístics, concretament dos que són: algoritmes genètics i cerca TABU. Aquests mètodes destaquen perquè no busquen totes les combinacions possibles sinó que estudien una sèrie de combinacions i utilitzant mètodes de creuament i generació d’entorns busquen una solució

Gepa: Garantia d'espai per la preservació de l'accés

Conferència emmarcada dins el 2on Workshop Biblioteca UdG: La Universitat de Girona davant els reptes del nou Espai Europeu d'Educació Superior, on s'exposa la missió, objectius i abast del projecte GEPA. Es parla de l'edifici, de la propietat del material dipositat i de la seva tipologia, a més de les càrregues de material i del préstec de documents

La qualitat de la docència a la UdG

Conferència emmarcada dins el 2on Workshop Biblioteca UdG: La Universitat de Girona davant els reptes del nou Espai Europeu d'Educació Superior, on en primer lloc es parla de la nova organització dels estudis universitaris, en segon lloc, de l'ensenyament a l'aprenentatge, és a dir, com li canvia la feina a l'estudiant universitari, i per últim, es planteja quin és el sistema d'assegurament de la qualitat als estudis de la UdG

Canvi de sistema del catàleg de la Biblioteca de la UdG: introducció a Millennium

Es parla del que va suposar canviar de sistema de gestió de biblioteques, de VTLS a Millennium. Es fa un resum de les actuacions precanvi, del calendari d'implementació i formació, les dates clau. I, per últim, es donen alguns exemples de catàlegs: University of California i la Universidad Complutense

Resum del "VII Workshop REBIUN sobre proyectos digitales: la estrategia digital: ¿hacia donde?"

Resum del "VII Workshop REBIUN sobre proyectos digitales". Ens dóna el marc tecnològic (Driver) i legal (Cedro, Rebiun), parla del Open Access i exposa alguns projectes digitals de biblioteques

Presa de possessió de la rectora Anna M. Geli

Parlament de la rectora en l'acte de presa de possessió, on es parla sobre la situació de la universitat al seu 18è aniversari i on s'anomenen alguns dels objectius del proper mandat

El Tutelatge de pràctiques, una eina per a la formació de l'estudiant

La Infermeria és una professió eminentment pràctica que requereix una formació teòrica de qualitat. Històricament, els diferents plans d’estudi han fet èmfasi en ambdós aspectes, l’aprenentatge teòric i el pràctic. Amb l’adequació a l’EEES, els estudis de Grau re-dissenyen i reforcen els programes docents per a què l’estudiant desenvolupi les habilitats, actituds, coneixements i valors imprescindibles per assolir les competències necessàries per la seva futura pràctica professional. En aquest nou marc, les pràctiques adquireixen un major protagonisme com fil conductor del currículum. Per garantir que les pràctiques clíniques asseguren la formació dels nostres estudiants, la tutorització continuada és fonamental. El professor/a o tutor/a de pràctiques és el professional que vetlla perquè així sigui. L’EUI Sant Joan de Déu, adscrita a la Universitat de Barcelona, contempla la tutorització com una prioritat del seu projecte educatiu. Durant les pràctiques clíniques la tutorització és directa i individual per a cadascun dels estudiants. Cada estudiant té assignat un tutor/a de pràctiques. El tutor/a de pràctiques tutoritza l’estudiant in situ, parla amb ell o ella i amb els professionals que l’ensenyen. Aquesta tutorització ens permet una avaluació continuada i formativa perquè orientem, corregim, donem suport i facilitem que l’estudiant vagi assolin els objectius i competències proposats per a cadascun dels practicums de manera progressiva. Per garantir l’eficàcia del sistema, durant els darrers anys hem incorporat eines pedagògiques per a la millora de la qualitat de les pràctiques clíniques dels nostres estudiants. Primerament hem format als nostres professors/es – tutors/es. També hem posat en marxa dues activitats formatives que, per una part, complementen el treball realitzat per l’estudiant durant totes les pràctiques clíniques i, per l’altra, milloren la seva tutela. Es tracta del Diari Reflexiu de Pràctiques i del Portafoli de Pràctiques. Finalment, hem fet una revisió de tots els instruments d’avaluació. L’objectiu d’aquesta comunicació és presentar l’experiència de l’Escola Universitària Sant Joan de Déu en la formació pràctica dels estudiants, fent especial èmfasi en el tutelatge de l’aprenentatge clínic i en els instruments pedagògics que posem en pràctica per adequar els estudis d’Infermeria als requisits de l’Espai Europeu d’Educació Superio

Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya

Josué Sallent, Director del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, CESICAT, parla de la seguretat des del punt de vista de l'administració autonòmica