17 resultados para Psicologia social Niterói (RJ)
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
En la present tesi doctoral es presenta, des d'una perspectiva narrativa i socioconstruccionista, una aproximaci a l'estudi de l'experincia de malaltia en cncer a partir del treball amb relats narrats. Es realitza una anlisi narrativa de la construcci de les histries de malaltia a partir dels relats escrits per les persones "malaltes" i /o els seus familiars. Es cerquen elements per a la reflexi de: a) el paper de la narraci en la comprensi de l'experincia de malaltia oncolgica i la construcci narrativa d'identitat; b) l's del mtode d'anlisi narrativa dins el camp de la salut/malaltia; i c) implicacions i aplicacions en la prctica teraputica. Seguint una orientaci metodolgica qualitativa, s'analitza la construcci de narratives de malaltia i del self, la construcci i relaci amb els personatges de la histria, la construcci de la malaltia (cncer), aix com les potencialitats i limitacions de l'aproximaci narrativa en l'estudi. Finalment, es presenten elements narratius per a la reflexi del seu s en l'atenci psicolgica i la prctica del professional de la salut en cncer.
Resumo:
Aproximaci a la part terica de la revisi de la tradici de l'estudi del medi, una nova proposta d'innovaci pedaggica i l'experimentaci del primer any
Resumo:
Anlisi de la figura de l'educador/a social en processos de desenvolupament comunitari a partir d'experincies diverses a Catalunya
Resumo:
En lactualitat el burnout o sndrome de cremar-se per la feina s considerat un risc emergent als pasos occidentals essent el collectiu docent un dels ms afectats. Lespai europeu deducaci superior proposa un nou rol pel professor que haur de ser compaginat amb la gesti, la recerca i la transferncia de coneixement. En la present recerca sanalitza el nivell de burnout en una mostra formada per 42 docents (mitjana dedat: 37,21 anys; D.T.: 8,98; 70,8% dones) del departament de Psicologia de la Universitat de Girona. El burnout sha avaluat amb el Maslach Burnout Inventory (MBI) aix com amb un qestionari delaboraci prpia que recull variables sociodemogrfiques, caracterstiques del tipus de treball i de ls del temps lliure, el locus de control i el burnout percebut. Els resultats obtinguts indiquen valors mitjans en les puntuacions de les dimensions Cansament Emocional i Despersonalitzaci, i valors elevats en Realitzaci Personal. El 20,5% dels docents es percep cremat per la feina
Resumo:
Va ser a mitjans de maig quan vam poder fer tangible el petit projecte que mesos enrere havem estat elaborant. Uns cinquanta companys i companyes de Bilbo arribaven a Girona per poder participar a les Jornades d'Intercanvi sobre Educaci Social
Resumo:
Els estudiants de segon d'Educaci Social vrem anar a Eindhoven (Holanda) la setmana del 5 al 8 de febrer de 2008 amb dos objectius: veure com s la realitat dels centres educatius en aquest pas i gaudir de les estones lliures del viatge tots plegats. Hem fet aquest article per poder-vos explicar la nostra experincia durant aquests dies i compartir com s la feina dels educadors en aquest pas i el funcionament dels centres en els quals treballen, sense oblidar-nos de la vesant ms ldica
Resumo:
Descripci i anlisi del sistema de funcionament de justcia juvenil en medi obert, i concretament la metodologia de treball dels DAM, per tal devidenciar les competncies requerides a lhora de desenvolupar lexercici professional deducador social com a DAM, tot exposant una anlisi de la formaci acadmica impartida al llarg de la diplomatura dEducaci Social en relaci a aquests requeriments
Resumo:
Es presenta la recollida i lanlisi duna metodologia nova en lmbit dels centres oberts i de leducaci social, la terpia breu estratgica. La intenci del treball s purament informativa, no de posicionament sobre les corrents psicolgiques existents com ara la terpia breu
Resumo:
La inclusi social de les persones amb discapacitat s avui encara un tema pendent, ja que les activitats socials i interpersonals en el collectiu sn escasses. Diversos estudis demostren que, malgrat es potencia la inserci laboral de les persones amb discapacitat en entorns ordinaris, no es donen millores substancials en altres qestions relatives a la seva inclusi social
Resumo:
Reflexi i recopilaci de les experincies viscudes i dels aprenentatges adquirits durant les prctiques realitzades a la comunitat educativa Creciendo Juntos a Moreno, dintre de la provncia de Buenos Aires, a lArgentina
Resumo:
Anlisi de les caracterstiques i dels beneficis que t lhort en els mbits teraputic i educatiu. Es descriuen els mbits de lEducaci social on sutilitza lhorticultura com a eina socioeducativa i teraputica. En aquest sentit es defineix quin s el paper de leducador social i selabora una petita guia ds per als professionals que tinguin la intenci de portar a la prctica aquesta eina
Resumo:
El treball pretn crear una eina divulgativa per a educadors socials interessats en utilitzar la msica com a eina i/o estratgia dintervenci. Tamb intenta explorar un corrent innovador dintervenci en problemtiques socials prenent la msica com a eina de transformaci social. I finalment vol fer reflexionar sobre altres maneres de treballar, de comunicar-se, de crixer com a persones tot utilitzant recursos propis de la cultura i de la societat que ens envolta
Resumo:
La propuesta de Vygotski de sustituir la unidad de anlisis de naturaleza didica propuesta por Piaget por una unidad de anlisis de naturaleza tridica en la que ('alguien' organiza socialmente la actividad del sujeto con el objeto de conocimiento ha llevado a diversos autores a formular como unidad de anlisis ((la actividad semiticamente mediada)). En este articulo discutimos, a partir de la nocin de contexto y mediante un ejemplo, la validez de dicha unidad. El ejemplo forma parte de un conjunto de observaciones de un nio de 4 aos con su madre en situaciones naturales y en el contexto familiar. En las conclusiones mostramos la adecuacin de las propuestas de Vygotski sobre la naturaleza social de la mente humana
Resumo:
Aquest projecte es posa en marxa lany 2005 a partir de lelaboraci del Pla Comarcal, dels Plans Locals de joventut, dels Projectes Tcnics de joventut, de les Programacions dactivitats i daccions concretes. Aquests instruments dintervenci, en els seus diferents nivells, han de ser coherents amb el Pla Nacional de Joventut de la Generalitat de Catalunya, el qual regeix les lnies dactuaci de les poltiques de joventut al nostre pas. A grans trets, aquesta s una breu descripci del servei en el qual he dut a terme les meves prctiques deducador social i un dels motius pels quals he escollit fer aquest treball, ja que en un primer moment, no tenia la intenci delaborar un treball de fi destudis que tractes sobre lmbit de la meva plaa de prctiques
Resumo:
El desembre de 2008 lObservatori dtica Aplicada a la Intervenci Social (OEAIS) va publicar Fora i violncia en educaci social. En Pere i en Josep, anlisi dun cas prctic sobre els lmits de la fora fsica en un Centre Residencial dAcci Educativa (CRAE). Aquest informe partia duna situaci real ocorreguda a Catalunya en la qual un educador social que treballava en un CRAE havia donat una bufetada a un noi del centre, el pare lhavia denunciat i en la sentncia el jutge va considerar que lacci no era punible. Arran daquest i altres fets, en la normativa i en els protocols dels CRAE de Catalunya es va establir que en cap cas es podia donar una bufetada als nois i noies que hi vivien i que en una situaci lmit, els professionals de leducaci han de fer una contenci fsica o avisar a la policia o al servei hospitalari durgncies
