24 resultados para Psicologia Social - História
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
En la present tesi doctoral es presenta, des d'una perspectiva narrativa i socioconstruccionista, una aproximaci a l'estudi de l'experincia de malaltia en cncer a partir del treball amb relats narrats. Es realitza una anlisi narrativa de la construcci de les histries de malaltia a partir dels relats escrits per les persones "malaltes" i /o els seus familiars. Es cerquen elements per a la reflexi de: a) el paper de la narraci en la comprensi de l'experincia de malaltia oncolgica i la construcci narrativa d'identitat; b) l's del mtode d'anlisi narrativa dins el camp de la salut/malaltia; i c) implicacions i aplicacions en la prctica teraputica. Seguint una orientaci metodolgica qualitativa, s'analitza la construcci de narratives de malaltia i del self, la construcci i relaci amb els personatges de la histria, la construcci de la malaltia (cncer), aix com les potencialitats i limitacions de l'aproximaci narrativa en l'estudi. Finalment, es presenten elements narratius per a la reflexi del seu s en l'atenci psicolgica i la prctica del professional de la salut en cncer.
Resumo:
En aquesta tesi es valora l'impacte social que comporta per a la ciutat de Vic el bastiment d'un nou sistema educatiu implantat per l'estat liberal en el transcurs del segle XIX. L'estudi s'estructura a partir de: l'anlisi del discurs i de les accions de les elits locals; de les actituds de les famlies; del sorgiment i consolidaci dels i les mestres; i de l'escola com a espai educatiu: Vic esdev un cas molt particular perqu s capital de bisbat per no de provncia; perqu exerceix una notable influncia sobre el territori i perqu s zona de frontera entre el liberalisme i el carlisme. La tesi valora fins a quin punt tots els agents implicats en la qesti educativa s'interconecten i com des de l'mbit local es viuen les transformacions del segle XIX.
Resumo:
Article que denuncia la situaci laboral en qu es troben els mestres d'educaci primria
Resumo:
Aproximaci a la part terica de la revisi de la tradici de l'estudi del medi, una nova proposta d'innovaci pedaggica i l'experimentaci del primer any
Resumo:
Anlisi de la figura de l'educador/a social en processos de desenvolupament comunitari a partir d'experincies diverses a Catalunya
Resumo:
El treball tracta d explicar quines sn les conseqncies sobre la societat i el medi ambient dels pasos que reben els processos productius de les empreses txtils deslocalitzades. El treball es divideix en: una part terica, on es fa un breu recorregut per la histria del txtil i una relaci entre medi ambient -indstria txtil i multinacionals txtils-societat. I en una part prctica, on s analitzen les deu empreses amb major ndex de vendes de roba a Espanya i tamb es comfigura un ndex d tica d empresa en termes socials i ambientals. Aquest treball pretn ser una eina per a futurs treballs d educaci per al consum, per tal que els consumidors puguin escollir uns o altres productes, tenint en compte variables que vagin ms enll del renom de la marca, el preu o els colors atraients dels envasos que els contenen
Resumo:
En lactualitat el burnout o sndrome de cremar-se per la feina s considerat un risc emergent als pasos occidentals essent el collectiu docent un dels ms afectats. Lespai europeu deducaci superior proposa un nou rol pel professor que haur de ser compaginat amb la gesti, la recerca i la transferncia de coneixement. En la present recerca sanalitza el nivell de burnout en una mostra formada per 42 docents (mitjana dedat: 37,21 anys; D.T.: 8,98; 70,8% dones) del departament de Psicologia de la Universitat de Girona. El burnout sha avaluat amb el Maslach Burnout Inventory (MBI) aix com amb un qestionari delaboraci prpia que recull variables sociodemogrfiques, caracterstiques del tipus de treball i de ls del temps lliure, el locus de control i el burnout percebut. Els resultats obtinguts indiquen valors mitjans en les puntuacions de les dimensions Cansament Emocional i Despersonalitzaci, i valors elevats en Realitzaci Personal. El 20,5% dels docents es percep cremat per la feina
Resumo:
Va ser a mitjans de maig quan vam poder fer tangible el petit projecte que mesos enrere havem estat elaborant. Uns cinquanta companys i companyes de Bilbo arribaven a Girona per poder participar a les Jornades d'Intercanvi sobre Educaci Social
Resumo:
A continuaci presento un fragment del treball que vaig elaborar per a l'assignatura Histria de l'Educaci (escola i cultura), matria obligatria del 3r curs de Magisteri d'Educaci Primria. Aquesta part del treball pretenia aprofundir en la histria local, amb l'objectiu de conixer les personalitats ms properes que donen noms a les escoles i la seva poca de fundaci
Resumo:
Els estudiants de segon d'Educaci Social vrem anar a Eindhoven (Holanda) la setmana del 5 al 8 de febrer de 2008 amb dos objectius: veure com s la realitat dels centres educatius en aquest pas i gaudir de les estones lliures del viatge tots plegats. Hem fet aquest article per poder-vos explicar la nostra experincia durant aquests dies i compartir com s la feina dels educadors en aquest pas i el funcionament dels centres en els quals treballen, sense oblidar-nos de la vesant ms ldica
Resumo:
Descripci i anlisi del sistema de funcionament de justcia juvenil en medi obert, i concretament la metodologia de treball dels DAM, per tal devidenciar les competncies requerides a lhora de desenvolupar lexercici professional deducador social com a DAM, tot exposant una anlisi de la formaci acadmica impartida al llarg de la diplomatura dEducaci Social en relaci a aquests requeriments
Resumo:
Treball destinat a totes les persones interessades en la histria de leducaci i la prctica quotidiana del mtode Freinet. El centre dinters s una publicaci sobre experincies de mestres durant la Segona Repblica Espanyola. Les sis experincies sn el fruit de les entrevistes que en Fernando Jimnez va realitzar a alguns mestres que van tenir contacte amb la impremta escolar durant aquest perode
Resumo:
Es presenta la recollida i lanlisi duna metodologia nova en lmbit dels centres oberts i de leducaci social, la terpia breu estratgica. La intenci del treball s purament informativa, no de posicionament sobre les corrents psicolgiques existents com ara la terpia breu
Resumo:
La inclusi social de les persones amb discapacitat s avui encara un tema pendent, ja que les activitats socials i interpersonals en el collectiu sn escasses. Diversos estudis demostren que, malgrat es potencia la inserci laboral de les persones amb discapacitat en entorns ordinaris, no es donen millores substancials en altres qestions relatives a la seva inclusi social
Resumo:
Reflexi i recopilaci de les experincies viscudes i dels aprenentatges adquirits durant les prctiques realitzades a la comunitat educativa Creciendo Juntos a Moreno, dintre de la provncia de Buenos Aires, a lArgentina
