5 resultados para Problem Solving
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
This paper shows how instructors can use the problembased learning method to introduce producer theory and market structure in intermediate microeconomics courses. The paper proposes a framework where different decision problems are presented to students, who are asked to imagine that they are the managers of a firm who need to solve a problem in a particular business setting. In this setting, the instructors role is to provide both guidance to facilitate student learning and content knowledge on a justintime basis
Resumo:
La asignatura troncal Evaluacin Psicolgica de los estudios de Psicologa y del estudio de grado Desarrollo humano en la sociedad de la informacin de la Universidad de Girona consta de 12 crditos segn la Ley Orgnica de Universidades. Hasta el ao acadmico 2004-05 el trabajo no presencial del alumno consista en la realizacin de una evaluacin psicolgica que se entregaba por escrito a final de curso y de la cual el estudiante obtena una calificacin y revisin si se solicitaba. En el camino hacia el Espacio Europeo de Educacin Superior, esta asignatura consta de 9 crditos que equivalen a un total de 255 horas de trabajo presencial y no presencial del estudiante. En los aos acadmicos 2005-06 y 2006-07 se ha creado una gua de trabajo para la gestin de la actividad no presencial con el objetivo de alcanzar aprendizajes a nivel de aplicacin y solucin de problemas/pensamiento crtico (Bloom, 1975) siguiendo las recomendaciones de la Agencia para la Calidad del Sistema Universitario de Catalua (2005). La gua incorpora: los objetivos de aprendizaje, los criterios de evaluacin, la descripcin de las actividades, el cronograma semanal de trabajos para todo el curso, la especificacin de las tutoras programadas para la revisin de los diversos pasos del proceso de evaluacin psicolgica y el uso del foro para el conocimiento, anlisis y crtica constructiva de las evaluaciones realizadas por los compaeros
Resumo:
We describe a model-based objects recognition system which is part of an image interpretation system intended to assist autonomous vehicles navigation. The system is intended to operate in man-made environments. Behavior-based navigation of autonomous vehicles involves the recognition of navigable areas and the potential obstacles. The recognition system integrates color, shape and texture information together with the location of the vanishing point. The recognition process starts from some prior scene knowledge, that is, a generic model of the expected scene and the potential objects. The recognition system constitutes an approach where different low-level vision techniques extract a multitude of image descriptors which are then analyzed using a rule-based reasoning system to interpret the image content. This system has been implemented using CEES, the C++ embedded expert system shell developed in the Systems Engineering and Automatic Control Laboratory (University of Girona) as a specific rule-based problem solving tool. It has been especially conceived for supporting cooperative expert systems, and uses the object oriented programming paradigm
Resumo:
En problemes d'assignaci de recursos, normalment s'han de tenir en compte les incerteses que poden provocar canvis en les dades inicials. Aquests canvis dificulten l'aplicabilitat de les planificacions que s'hagin fet inicialment. Aquesta tesi se centra en l'elaboraci de tcniques que consideren la incertesa alhora de cercar solucions robustes, s a dir solucions que puguin continuar essent vlides encara que hi hagi canvis en l'entorn. Particularment, introdum el concepte de robustesa basat en reparabilitat, on una soluci robusta s una que pot ser reparada fcilment en cas que hi hagi incidncies. La nostra aproximaci es basa en lgica proposicional, codificant el problema en una frmula de satisfactibilitat Booleana, i aplicant tcniques de reformulaci per a la generaci de solucions robustes. Tamb presentem un mecanisme per a incorporar flexibilitat a les solucions robustes, de manera que es pugui establir fcilment el grau desitjat entre robustesa i optimalitat de les solucions.
Resumo:
La implantaci de Sistemes de Suport a la presa de Decisions (SSD) en Estacions Depuradores d'Aiges Residuals Urbanes (EDAR) facilita l'aplicaci de tcniques ms eficients basades en el coneixement per a la gesti del procs, assegurant la qualitat de l'aigua de sortida tot minimitzant el cost ambiental de la seva explotaci. Els sistemes basats en el coneixement es caracteritzen per la seva capacitat de treballar amb dominis molt poc estructurats, i gran part de la informaci rellevant de tipus qualitatiu i/o incerta. Precisament aquests sn els trets caracterstics que es poden trobar en els sistemes biolgics de depuraci, i en conseqncia en una EDAR. No obstant, l'elevada complexitat dels SSD fa molt costs el seu disseny, desenvolupament i aplicaci en planta real, pel que resulta determinant la generaci d'un protocol que faciliti la seva exportaci a EDARs de tecnologia similar. L'objectiu del present treball de Tesi s precisament el desenvolupament d'un protocol que faciliti l'exportaci sistemtica de SSD i l'aprofitament del coneixement del procs prviament adquirit. El treball es desenvolupa en base al cas d'estudi resultant de l'exportaci a l'EDAR Montorns del prototipus original de SSD implementat a l'EDAR Granollers. Aquest SSD integra dos tipus de sistemes basats en el coneixement, concretament els sistemes basats en regles (els quals sn programes informtics que emulen el raonament hum i la seva capacitat de solucionar problemes utilitzant les mateixes fonts d'informaci) i els sistemes de raonament basats en casos (els quals sn programes informtics basats en el coneixement que volen solucionar les situacions anormals que pateix la planta en el moment actual mitjanant el record de l'acci efectuada en una situaci passada similar). El treball est estructurat en diferents captols, en el primer dels quals, el lector s'introdueix en el mn dels sistemes de suport a la decisi i en el domini de la depuraci d'aiges. Seguidament es fixen els objectius i es descriuen els materials i mtodes utilitzats. A continuaci es presenta el prototipus de SSD desenvolupat per la EDAR Granollers. Una vegada el prototipus ha estat presentat es descriu el primer protocol plantejat pel mateix autor de la Tesi en el seu Treball de Recerca. A continuaci es presenten els resultats obtinguts en l'aplicaci prctica del protocol per generar un nou SSD, per una planta depuradora diferent, partint del prototipus. L'aplicaci prctica del protocol permet l'evoluci del mateix cap a un millor pla d'exportaci. Finalment, es pot concloure que el nou protocol redueix el temps necessari per realitzar el procs d'exportaci, tot i que el nombre de passos necessaris ha augmentat, la qual cosa significa que el nou protocol s ms sistemtic.
