6 resultados para Poder judiciário Teses
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
El motivo de este artculo es analizar la trayectoria mutante de la diversidad cultural, con el objetivo de entender su importancia en las polticas pblicas contemporneas. Para ello se repasan los distintos perodos histricos por los que cruza este concepto. En la nocin de diversidad cultural converge la lucha por los derechos civiles y polticos de los inmigrantes africanos y asiticos as como, la crtica a las visiones del desarrollo poltico y las teoras coloniales y postcoloniales que sitan el debate sobre las relaciones culturales entre el norte y el resto del mundo a mediados del siglo XX. En un segundo momento los territorios de lo diverso amplan sus actores, enfoques y tramas y los estudios culturales de corriente crtica reconocen estas rupturas obligando a la toma de decisiones polticas en materia de cultura. En 1997 y como sntesis a estos procesos, la Comisin Mundial de Cultura y Desarrollo publica el Informe Mundial sobre la Diversidad Cultural, documento fundamental cuyo impacto se ve reducido por una tendencia al multiculturalismo laxo propio de la orientacin ultraliberal. En 2010, el Informe Mundial de la UNESCO 'Invertir en la diversidad cultural y el dilogo intercultural' sita definitivamente la diversidad como poder constitutivo de las polticas no solo de desarrollo sino tambin de participacin democrtica y uno de los asuntos ms esenciales de las agendas contemporneas
Resumo:
Dintre del projecte del cotxe de baix consum liga, vehicle experimental que participa en la Eco-Shell Marathon, una competici internacional que es realitza anualment, el projecte tracta del disseny dun banc de proves per a poder mesurar les prdues de fregament dels pneumtics provant diferents pressions, crregues suportades, angles de la direcci, tipus de pneumtics i diversos components del sistema de direcci
Resumo:
Una soca de Lactobacillus salivarius resistent a la rifampicina, CTC2197, es va assajar com a probitic en pollastres, estudiant la seva capacitat de prevenir la colonitzaci de Salmonella enteritidis C-114 en pollastres. Quan la soca probitica es va administrar via oral juntament amb S.enteritidis C-114 directament al proventricle en pollets Leghorn de 1 dia, el patgen fou eliminat completament desprs de 21 dies. Els mateixos resultats es van obtenir quan la soca es va administrar a travs del menjar i l'aigua a ms de la inoculaci directa al proventricle. La inclusi de L.salivarius CTC2197 en el menjar del primer dia va mostrar que una concentraci de 105 UFC g-1 era suficient per assegurar la colonitzaci dels tracte gastrointestinal dels pollets desprs de 1 setmana. No obstant, entre els 21 i 28 dies, L.salivarius CTC2197 no va ser detectable en el tracte gastrointestinal d'alguns pollets, mostrant que seria necessria ms d'una dosis per assegurar la seva presncia fins al final de l'etapa d'engreix. La liofilitzaci i la congelaci per glicerol o llet descremada com a agents crioprotector, van semblar mtodes adequats per preservar la soca probitica. La inclusi de L.salivarius CTC2197 en un pinso comercial va semblar ser un bon mtode per subministrar-lo en granja, tot i que la soca va mostrar sensibilitat a les temperatures utilitzades durant l'emmagatzematge del pinso i a les incubadores dels pollets. A ms, la supervivncia va millorar desprs de diverses reinoculacions en pinso.
Resumo:
Amb aquesta investigaci, que s'emmarca dins l'mbit de l'Antropologia Filosfica, el que ens proposem s escriure un captol per a una genealogia de l'home contemporani, intentant respondre a la pregunta: com hem arribat a ser el que som? No pretenem descriure els principals factors que han influt en la manera de ser de l'home contemporani, sin que l'objectiu d'aquest treball s molt ms limitat: dibuixar algunes de les principals relacions entre el saber i el poder que s'han donat en el si de la medicina contempornia, i ms concretament en l'mbit de la Salut Pblica, i que han contribut a subjectar els individus d'una determinada manera, creant un model: l'home saludable. Volem mostrar com el discurs i la prctica mdica que es van comenar a perfilar entre el segle XVIII i el segle XIX moment en qu es solidificaren els fonaments de l'art de guarir tal com ara l'entenem , a part d'aportar un conjunt de tcniques de curaci, tamb van oferir una determinada visi de l'home, la qual va tenir importants repercussions en la manera de ser de l'individu contemporani. Ens interessa mostrar de quina manera la medicina, a partir de la Salut Pblica, ha intervingut en la gesti de l'existncia humana, prenent una postura normativa que l'ha autoritzat a governar la vida de les persones. L'objectiu de la nostra investigaci s respondre les qestions: quin tipus de subjectivaci implica la medicina contempornia? Quin tipus de subjecte ha ajudat a crear, incitant l'home a establir unes determinades maneres de relacionar-se amb si mateix i amb els altres? En definitiva, desciure algunes de les principals estratgies dibuixades des de la Salut Pblica que han actuat com a poders de normalitzaci, en tant que han fomentat un determinat tipus d'home. Tal com veurem, la nostra medicina, almenys des del moment en qu es va poder parlar d'una salut pblica, ha anat lligada al projecte d'una determinada tecnologia de la poblaci. Entre els segles XVIII i XIX, la medicina va anar desenvolupant una nova poltica de la salut en la qual les malalties van passar a ser considerades com un problema poltic i econmic que afectava les col.lectivitats i que demanava solucions globals. El que va aparixer en el segle XVIII no es pot resumir noms en el fet que l'estat va comenar a intervenir d'una forma constant en la prctica mdica, sin que el que va passar va ser que la salut i la malaltia, vistes com a problemes que exigien algun tipus de gesti col.lectiva, van ser considerades des de mltiples llocs del cos social. s a dir, la poltica de la salut que s'inaugura en el llindar de l'poca contempornia, ms que una iniciativa vertical, va prendre la forma d'un problema amb orgens i direccions mltiples. Pretenem mostrar aquesta poltica mdica que es va posar en joc al voltant de l'origen de la nostra Salut Pblica, fent sortir a la llum el que podrem anomenar l'tica de la bona salut que es va potenciar i que va servir no solament per elaborar algunes indicacions per prevenir o curar les malalties, sin que tamb fabric prescripcions que feien referncia a la forma de vida en general (des de l'alimentaci i la vestimenta fins a la procreaci, la sexualitat, el comportament, les relacions familiars, etc.). s a dir, es tractaria de veure com a l'interior del discurs i de les prctiques de la nostra Salut Pblica, s'ha anat contruint un cert espai de la normalitat, en el qual ha estat possible associar Salut i Ra, Malaltia i Desra.
