2 resultados para Marsh, J. N.
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
S'han estudiat els efectes dels factors ambientals sobre el perÃfiton dels sistemes lenÃtic fluctuants del aiguamolls de l'Empordà . L'estudi s'ha realitzat als tres nivells d'integració: nivell d'ecosistema considerant el rol del perÃfiton envers els altres productors primaris; a nivell de comunitat, estudiant la composició especÃfica de les diatomees i a nivell de població estudiant la plasticitat fenotÃpica d'una espècie de diatomea (Nitzschia frustulum). A nivell d'ecosistema s'observa que els factors que afavoreixen el predomini dels diferents tipus de productors primaris (perÃfiton, fitoplà ncton i macròfits) són la renovació i el grau d'eutròfia de l'aigua. A nivell de comunitat els factors determinants en la composició i distribució de les espècies de diatomees són els gradients confinament-inundació aixà com la productivitat del sistema. En funció d'aquest factors s'han establert 5 associacions de diatomees. A nivell de població es demostra que tant la salinitat, com la relació N : P a l'aigua com el moviment de l'aigua afecten la morfologia i ultraestructura de la valva de N. frustulum. De forma interessant s'observa que la salinitat, considerada com a factor individual, afecta N. frustulum a nivell poblacional provocant-li modificacions en la morfologia de la valva, per en canvi, no afecta a nivell de comunitat, ja que totes les espècies de diatomees presents en ambients de salinitat fluctuant són eurihalines.
Resumo:
Entre 1999 i 2003 es va desenvolupar un projecte Life de restauració a la maresma de La Pletera, afectada per un pla urbanització, i a la llacuna del Ter Vell, amb un elevat grau d'eutròfia (aiguamolls del Baix Ter, NE PenÃnsula Ibèrica). L'objectiu d'aquesta tesi és establir el funcionament d'ambdós ecosistemes, analitzar-ne la problemà tica ambiental i avaluar els efectes de la restauració. A la maresma de la Pletera, es va analitzar el paper de la hidrologia en la composició i dinà mica dels nutrients i del zooplà ncton en cinc llacunes, tres de les quals havien estat creades dins el projecte de restauració com a nous refugis per una espècie de peix amenaçada (Aphanius iberus). La hidrologia es va caracteritzar per un llarg perÃode de confinament sense entrades d'aigua, interromput de manera irregular per inundacions puntuals. La dinà mica del nitrogen inorgà nic es va relacionar amb les entrades d'aigua, mentre que la del fòsfor, del nitrogen total i de la matèria orgà nica es va relacionar amb els processos d'acumulació i reciclatge intern durant el confinament. El zooplà ncton es va analitzar mitjançant la combinació d'aproximacions taxonòmiques i de mides. L'estructura de mides de la comunitat es va veure més afectada per les interaccions tròfiques (depredació i competència) mentre que l'estructura taxonòmica va ser més sensible a factors abiòtics (nutrients). El rà pid creixement de la població A. iberus en les noves llacunes va suggerir que aquestes havien proporcionat l'hà bitat adequat per a l'espècie, almenys a curt termini. Les actuacions de restauració a la llacuna del Ter Vell es van centrar en la millora de la qualitat de l'aigua mitjançant (1) la construcció d'uns aiguamolls per depurar l'aigua d'entrada i (2) el dragat del sediment en diversos punts. Simultà niament a la restauració, però de forma independent, la gestió agrÃcola de l'aigua va reduir drà sticament el cabal d'entrada d'aigua dolça a la llacuna, provocant un canvi en el règim hÃdric. Es van analitzar els efectes a curt termini d'aquest canvi sobre la limnologia i el zooplà ncton de la llacuna. Abans del canvi, la hidrologia era artificial ja que s'havia prolongat l'entrada d'aigua dolça d'acord amb la demanda agrÃcola, i per tant la llacuna presentava una elevada taxa de renovació de l'aigua i majors concentracions de nutrients. Després del canvi, la hidrologia va dependre més del clima, es van reduir les entrades d'aigua i es va allargar el perÃode de confinament. La composició y dinà mica dels nutrients va tendir a assemblar-se a l'observada a les llacunes de la maresma, mentre que la comunitat del zooplà ncton no ho va fer. L'estat ecològic de la llacuna va millorar després del canvi en el règim hÃdric.