11 resultados para Llorente i Olivares, Teodor, 1836-1911, Exposicions
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
Estudi sobre el treball realitzat durant els anys 2005 i 2006 en ms de 300 ha de presseguers de l'Alt i el Baix Empord que contempla aspectes biolgics de C. capitata, la metodologia de seguiment i control utilitzada durant els dos anys, avaluacions realitzades a camp aix com lanlisi de les dades obtingudes
Resumo:
Crnica de lexposici 'Josep Dans, larquitecte dels Pirineus', dedicada a mostrar les obres que durant les primeres dcades del segle XX va dur a terme aquest arquitecte a les comarques pirinenques i que es va dur a terme a Nria l'estiu de 2007
Resumo:
Lobjectiu del treball s per una banda determinar la dinmica desporulaci i emissi de conidis de Stemphylium vesicarium en finques comercials de perera, i per altra banda determinar la viabilitat de la capacitat infectiva i germinativa daquests conidis al llarg del temps segons diferents condicions ambientals
Resumo:
L'estemfiliosi de la perera s una malaltia fngica ocasionada pel fong Deuteromicet Stemphylium vesicarium. Els smptomes caracterstics d'aquesta malaltia sn lesions necrtiques en fulles i fruits, provocant el depreciament econmic d'aquests ltims. Si les condicions climtiques sn favorables aquesta malaltia pot arribar a provocar la prdua total de la producci. La malaltia es localitza bsicament en la conca mediterrnia, sent les zones fructcoles de Girona a Catalunya i Emilia-Romagna a Itlia els llocs on les prdues de producci sn ms grans. Actualment l'nic mtode de control s la cobertura permanent dels rgans de la planta amb fungicides. Per obtenir aquesta protecci s necessari realitzar aplicacions preventives amb una cadncia fixa, setmanal o quinzenal, de diferents fungicides en els arbres. Aquesta cadncia d'aplicaci comporta que al llarg del perode vegetatiu de la perera es realitzin entre 20 i 25 aplicacions de fungicida, per cadncies setmanals, o entre 10 i 13 aplicacions si la cadncia s quinzenal. Aquest elevat nombre de tractaments comporta uns efectes toxicolgics a nivell mediambiental i per a la salut humana, un augment del cost econmic de la producci i en alguns casos afavorir l'aparici de resistncies del patogen a determinats fungicides. Molts d' aquests tractaments es realitzen sense que les condicions ambientals siguin favorables a l'inici d'infeccions del fong, i sn per tant innecessries. Amb l'objectiu d'obtenir una eina per determinar el risc d'infeccions en funci de les condicions climtiques i realitzar d'aquesta manera els tractaments amb fungicides noms quan sn necessaris, es va elaborar el Sistema pel Tractament Racionalitzat de l'Estemfiliosi de la Perera (STREP). El model consisteix en relacionar quantitativament amb la severitat de la malaltia els parmetres climtics de durada del perode d'humectaci i temperatura mitjana durant aquests perodes. En aquest treball s'ha determinat l'eficcia en el control de la malaltia per diferents fungicides aplicats de manera preventiva amb una cadncia fixa en diferents finques comercials i durant varis anys. S'ha constatat que no hi ha cap producte totalment efica en el control de la malaltia, sent l'eficcia obtinguda mitjana. Aquesta eficcia de control esta en funci del nivell de pressi de la malaltia, obtenint eficcies inferiors quan el nivell en els testimonis no tractats s elevat. En assajos en condicions controlades s'ha determinat que els fungicides analitzats aplicats de manera curativa o postinfecciosa, quan ja s'han iniciat les infeccions, presenten una eficcia ms baixa que quan s'apliquen preventivament. El tiram s el producte amb una eficcia ms elevada en la major part de les condicions experimentals. S' ha analitzat durant 5 anys, 1992-1996, en diferents plantacions de perera de Girona, la dinmica dels parmetres ambientals de durada deis perodes amb humectaci, la temperatura mitjana de l'aire, la temperatura mitjana durant els perodes d'humectaci, la durada dels perodes amb humitat relativa superior al 90% i la pluviometria. S 'ha constatat que la humectaci deguda a la rosada s la principal causa d'humectaci i que s un procs lent i continu. Les durades ms freqents d'humectaci han estat perodes inferiors a 12 hores i les temperatures ms freqents durant aquests perodes han estat entre 11 i 21C. S'ha determinat tamb que existeixen perodes amb humitat relativa elevada per sense formaci de pellcula d'aigua i s'ha observat que ocasionalment existeixen perodes breus d'interrupci de la humectaci en que poden existir humanitats relatives elevades o baixes. La capacitat predictiva del model STREP ha estat avaluada mitjanant 42 assajos en condicions naturals i controlades, determinant que en ms del 95 % dels casos avaluats les prediccions de malaltia s'han correspost amb les observades, i que noms en dos casos el model ha infraestimat el nivell de risc d'infecci. Demostrant aix que el model STREP s fiable en les seves prediccions. S'ha estudiat l'efecte de la humitat relativa durant els perodes interromputs d'humectaci i les durades d'aquests perodes, en les infeccions produdes pel fong. S'ha constatat que el model STREP hauria d'incorporar com a perodes separats els perodes d'humectaci interromputs amb relatives elevades (>98%) s'haurien de considerar com a perodes continus. Per una altra banda s'ha comprovat que els perodes amb humitats relatives elevades sense formaci d'humectaci en condicions naturals no sn suficients per provocar l'inici d'infeccions de S. Vesicarium. S'ha utilitzat el model STREP com a eina per guiar els tractaments fungicides en diferents parcelles de finques comercials durant dos anys. D'aquests assajos es pot concloure que utilitzant valors de risc acumulat SA:0.4 com a llindar per a realitzar els tractaments es controla la malaltia amb una eficcia semblant als tractaments setmanals, per amb una reducci del nombre d'aplicacions necessries entre un 25 i un 50%. Utilitzar un llindar SA:0.6 en finques amb varietats sensibles i una pressi d'incul del patogen elevada presenta bons resultats per inferiors als obtinguts amb tractaments setmanals, no obstant l'estalvi de tractaments ha estat molt important (50-70%). De tots aquests resultats es conclou que el model STREP s adequat per sser utilitzat en programes pilot a escala comercial en el control racional de l'estemfiliosi de la perera. En funci d'aquests resultats es considerar la seva implementaci en Estacions d'Avisos Fitosanitaris.
Resumo:
La Biblioteca de la Universitat de la Girona ha volgut adherir-se als actes de l'Any Mas amb la presentaci de la seva primera exposici virtual
Resumo:
Lobjectiu principal daquest treball s relacionar el nivell destemfiliosi en plantacions comercials de perera, a caiguda de fulla, amb la DPP o dosi potencial de pseudotecis de Pleospora allii (fase sexual del patogen Stemphylium vesicarium). Tamb es pretn determinar aspectes relacionats amb la biologia del fong P. allii, com la dinmica de producci de pseudotecis en el temps i lefecte de la temperatura en aquesta formaci. El coneixement del DPP en plantacions de pera i la predicci del desenvolupament inicial de la malaltia poden permetre perfeccionar els programes de control de lestemfiliosi, reduint-ne el cost i limpacte ambiental
Resumo:
Aquesta comunicaci t com a objectiu exposar una experincia docent innovadora en els estudis de mestre de la Universitat de Girona basada en la participaci dels estudiants en el disseny, realitzaci i avaluaci de tallers de cincia per a nens i nenes dInfantil i Primria en el marc del projecte d'educaci cientfica 'Pollen', concretament en la 2a edici de la Fira de la Cincia. Aquesta experincia es basa per una banda en el treball prctic incls dins de dues assignatures dels estudis de mestre en educaci infantil i d'educaci primria. Per altra banda, una part essencial de l'experincia rau en la collaboraci voluntria d'estudiants de 2n i 3r curs dels estudis de mestre en educaci infantil, desenvolupant tasques molt diverses durant tot el curs acadmic i ms especficament i de manera concreta en la Fira de la Cincia. Lobjectiu principal de la innovaci docent i del programa de voluntariat que es presenten s doble, per una banda es volen potenciar algunes competncies que creiem indispensables pels futurs mestres (autogesti de laprenentatge, treball en equip i competncia cientfica) i per altra banda es pretn enfortir el lligam entre la Universitat i la comunitat educativa de les etapes deducaci infantil i primria, creant espais comuns dintercanvi i treball collaboratiu. La descripci i la reflexi que segueixen a continuaci es centren en el primer objectiu de lexperincia. Concretament, lanlisi realitzat posa lmfasi en lacci tutorial i en l'autogesti dels estudiants i es realitza des dels dos punts de vista implicats de manera prioritria: el del professorat i el de l'estudiantat. Per aquesta ra, shan utilitzat diferents instruments per recollir les dades que sn objecte danlisi i tamb volem destacar que entre els autors de la comunicaci, a ms a ms del professor i professores implicades en la innovaci, tamb ha participat de manera molt activa un estudiant del grup de voluntaris de 2n curs deducaci infantil
Resumo:
En motiu dels setanta anys del final de la Guerra Civil espanyola, la retirada i els camps dinternament a Frana, el Grup dEstudis de Comunicaci i Poltica (GECP) de la Universitat Autnoma de Barcelona va tenir la iniciativa de muntar una exposici didctica a la sala dexposicions de la Biblioteca de Comunicaci i Hemeroteca General de la mateixa Universitat per poder rememorar aquesta efemride. Lexposici Els camins de lexili. El final de la guerra, la retirada i els primers camps va ser plantejada des dun punt de vista didctic, intentant facilitar a lalumnat de la Universitat el coneixement daquest perode histric que, moltes vegades, s feixuc de treballar amb el mtode tradicional que sempre ha usat lAcadmia. Abans de muntar lexposici, per, el GECP va recrrer el territori catal per tal de treballar amb fonts de primera m i, tamb, conixer quines altres institucions o grups de recerca de Catalunya o la Catalunya Nord estaven treballant el mateix tema amb lobjectiu de coordinar sinrgies. Posteriorment, es va fer una trobada de tots els grups al Museu dHistria de Catalunya, on es van assentar les bases pel treball collectiu que, finalment, es va traduir amb lexposici que va ser presentada a la UAB durant el mar i abril de 2009
Resumo:
Article publicat arrel de lexposici Tombes, sitges i muralles: excavacions arqueolgiques a Sant Juli de Ramis, 1991-1993, qu el Museu Arqueolgic de Girona va organitzar a Sant Pere de Galligants al 1995. Lautor aprofita per fer una breu ressenya sobre el Museu alhora que descriu les excavacions del Congost de Sant Juli de Ramis
Resumo:
Actualment, la indstria afronta el repte d'integrar les consideracions mediambientals en els seus plans de negoci. I no tan sols pel comproms tic vers una correcta actuaci mediambiental, sin pel fet de que els clients i la societat en general estan cada cop ms sensibilitzats per aquesta problemtica i comencen a valorar a les empreses que realment tenen en compta els aspectes ambientals en els seu funcionament, i aquest comportament pot sser tamb la base d'un bon negoci. s en aquest context on s'explica el gran inters empresarial per l'rea de la gesti mediambiental en la indstria experimentat en l'ltima dcada del segle XX. Les consideracions ambientals sn una font de profunds canvis en les prctiques empresarials, i un primer pas que pot ajudar a les organitzacions a afrontar aquests nous reptes s el reconeixement de l'avantatge competitiu que la gesti mediambiental pot aportar, pel fet d'assegurar que el comproms amb la millora ambiental existeix en l'empresa. En el centre de tot aquest procs cap a un nou paradigma de gesti empresarial, els sistemes de gesti mediambiental tracten d'ajudar a les empreses a millorar l'impacte ambiental del seu procs productiu, activitats i productes, a travs de procediments especfics, aix com a minimitzar el risc d'accidents. Aquests procediments possibiliten, d'una manera sistemtica i a travs d'una estructura organitzativa, assolir compromisos de gesti ambiental. L'objectiu general que es persegueix amb aquest treball de tesi doctoral es centra en l'anlisi del desenvolupament de la gesti mediambiental a la indstria catalana. Aix, s'estudia com es percep la dimensi ambiental en la gesti d'empresa. Tamb s'identifiquen els factors impulsors i limitadors de la introducci de la gesti ambiental a la indstria, a travs de la implantaci de sistemes de gesti mediambientals (Norma ISO 14001 o Reglament EMAS) i s'analitzen les inversions i despeses mediambientals que est realitzant el teixit industrial catal en l'actualitat. Aquest treball tamb estudia el nivell de coneixement de les empreses quant a poltiques, normatives i eines associades a la gesti ambiental.
Resumo:
A finales del siglo XIX y principios del siglo XX la provincia de Vizcaya despunt en el contexto internacional como importe centro extractor de mineral de hierro y como relevante foco productor siderometalrgico. Las explotaciones mineras se aduearon de los Montes de Triano y las fbricas conquistaron las mrgenes del Ro Nervin, arrastrando tras de s una densa marea humana. Alojar a esa poblacin se convirti en una cuestin de primer orden. Paralelamente, las instituciones estatales desbordadas por problemas similares en otros puntos de la geografa espaola, idearon y pusieron en prctica un complejo engranaje administrativo para erigir las primeras viviendas sociales. As, las denominadas Casas Baratas fueron la respuesta oficial a la insuficiencia de vivienda obrera y Vizcaya fue una de las provincias donde mayor desarrollo tuvieron este tipo de propuestas constructivas. De este modo, la presente investigacin comienza indagando sobre el origen de la problemtica en Bilbao y la Cuenca del Bajo Nervin, para despus repasar las medidas adoptadas por el Estado y la Diputacin de Vizcaya en esta materia. Hecho esto, se da paso a un concienzudo repaso de las caractersticas principales de la edificacin de Casas Baratas en toda la provincia de Vizcaya, descendiendo, posteriormente, a la realidad de Bilbao, Baracaldo, Sestao, Portugalete, Guecho y Erandio, haciendo hincapi en las inquietudes locales. El estudio finaliza con un ejercicio comparativo con las Casas Baratas de Barcelona, Sabadell y Tarrasa, establecindose similitudes y divergencias con el foco industrial ms importante del momento en el panorama nacional.
