15 resultados para Literatura História e crítica Teoria, etc.
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
Article sobre les allusions i ancdotes tradicionals que fa servir Lpe de Vega a les seves obres. Concretament es tracta un episodi del llibre El mejor alcalde, el rey
Resumo:
Presentaci del Cancionero del Barn de Claret. Compilat durant el triomf de la mal dita escola calderoniana, demostra un inters molt gran per la poesia i el teatre de Lope, fins el punt que s daquest autor de qui es recullen ms composicions
Resumo:
Text de la lli que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. Sestudia el prleg de lAtheneo de Grandesa. S'hi pretn establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text difcil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, per que gaireb sempre ha estat tamb mal ents, o ents de manera incompleta
Resumo:
La intenci d'aquesta tesi ha estat analitzar la dimensi biogrfica i crítica de Ramon Esquerra (1909-1938?). Es pretn arribar a la seva teoria a travs de la seva prctica, reconstruir el pensament global d'Esquerra a partir de l'obra dispersa que ens ha llegat i deixar constncia d'un pensament literari -un pensament que mai no formularia de manera completa, per que existia i evolucionava a travs de la ressenya de les obres d'altri o de la publicaci de manuals i estudis-. L'activitat vital i professional de Ramon Esquerra parteix d'una autntica passi per la literatura i la crítica literria. Aquesta activitat s'articula principalment i t el seu fruit en el camp del periodisme, la traducci i la docncia. En tots tres camps, es revela com a intermediari i pea fonamental en la difusi de la literatura occidental i universal a Catalunya, que introdueix, primer, a travs d'una crítica comparatista intutiva i, desprs, a travs del model francs de la literatura comparada d'entreguerres, que disciplina la primera i en canvia bona part dels centres d'inters.
Resumo:
El treball d'investigaci t per objecte oferir un inventari raonat de novelles i contes curts dautors sicilians dentre 1860 i 1898, de Giovanni Verga a la Simonetta Agnello Hornby, diferents en edat, cultura i condici social. Vol fer evident la persistncia de la reflexi sobre el Risorgimento "trat", i ajudar a comprendre com hi havia un marc dunitat poltica i institucional en el qu no es donava cabuda a les diferncies entre el Nord i el Sud dItlia
Resumo:
Inventari que recull les notcies que lautor ha pogut aplegar sobre plecs solts potics en llengua catalana de temtica relacionada amb el bandolerisme (des de larribada de la impremta a Catalunya fins al final del segle XVII). Tamb ofereix ledici del text de tres daquests plecs solts, impresos a la segona meitat del segle XVI, indits modernament i poc coneguts. Es tracta duna srie sobre dos germans bandolers, caps de colla: Janot i Montserrat Poc
Resumo:
Revisi de la Histria de la llengua catalana, manuscrit dAntoni de Bastero, degut a laparici dun segon volum manuscrit del mateix Bastero que completa el primer per que no varia substancialment les conclusions a les que es van arribar fruit de lestudi del primer manuscrit. Es relaciona tamb un inventari dels papers que es conserven del canonge Bastero
Resumo:
Es presenten notcies sobre lactivitat dels els inicis de la histria literria catalana, la multiplicitat dels vehicles on apareix, les formes que adopta i levoluci que experimenta
Resumo:
Ressenya del llibre Convenci y recepcin. Estudios sobre el teatro del Siglo de Oro, dIgnacio Arellano . Lobra s, segons Ramos Nogales, el millor estudi de conjunt sobre la comdia del Segle dOr que ha aparegut en els ltims anys aix com una crida a la investigaci tradicional
Resumo:
Sobre la histria, tasques i treballs de l'Oficina Romnica de Lingstica i Literatura
Resumo:
Con este artculo queremos exponer una experiencia didctica interdisciplinar con la intervencin de las reas de expresin visual, literaria y musical, y, al mismo tiempo, rendir homenaje a una parte pequea, pero no por eso menos significativa, de nuestro autor: sus canciones para nios. Apelles Mestres, figura polifactica y en estrecha comunin con su tiempo, nos dej un amplio legado en todas las reas o disciplinas que cultiv: la msica, la literatura, el dibujo, la poesa, etc
Resumo:
La tesi doctoral consisteix en una lectura crítica de la secci "Ofrena" composta de 178 poemes, del llibre que el poeta catal (1884-1970) va publicar el 1957 com a obra potica completa, desprs d'una profunda selecci i revisi dels poemes que havia escrit al llarg de ms de 50 anys. La lectura deixa de banda la dimensi historiogrfica de la poesia de Carner i es centra en una anlisi textual de la secci a partir d'un apartat de conceptes provinents de la teoria literria d'aquest segle i d'alguns dels corrent de pensament que en formen part, com l'estructuralisme, la semitica, el New Criticism, la desconstrucci, etc. Aix, la tesi t dos objectius fonamentals: l'estudi del corpus que formen els poemes de la secci "Ofrena" de Poesia, i l'esbs de les possibilitats crtiques que ofereixen determinats enfocaments de l'estudi sincrnic de la literatura.
Resumo:
S'estudia l'obra filolgica d' Antoni de Bastero i Lled (1675-1737), des d'una perspectiva de conjunt, per tal de concretar I'activitat d'aquest estudis en els camps de la lingstica, la filologia o la crítica literria, i fer-ne una valoraci adequada als coneixements actuals sobre I'exercici d'aquestes disciplines durant la primera meitat del segle XVIII. La tesi inclou un estudi biogrfic, absolutament necessari per establir moltes de les circumstancies vitals del canonge Bastero, que ens resultaven obscures i que sn decisives per explicar el propi inters per la filologia, les relacions amb determinats cercles acadmics, la dataci aproximada dels diversos projectes iniciats, la interpretaci correcta de la seva activitat. S'inclou, aix mateix, un catleg exhaustiu de tots els manuscrits conservats d'Antoni de Bastero i que tenen alguna relaci amb el seu treball filolgic. En total es tenen en compte 69 volums manuscrits, actualment escampats per diversos arxius i biblioteques de Barcelona i Girona, alguns dels quals eren fins ara desconeguts. D'aquests 69 volums, 48 contenen prpiament obres de Bastero o altres materials publicables, i la resta sn materials de treball. En conseqncia, l' obra filolgica del canonge es pot concretar en: la producci d'una gramtica italiana i d'una gramtica francesa, en catal, que va deixar inacabades; la realitzaci de La Crusca provenzale, un magne diccionari etimolgic i d'autoritats que recull una gran quantitat d'hipottics provenalismes italians -noms es va publicar el primer volum d'aquesta obra a Roma, l'any 1724, per n'he localitzat prcticament tot el contingut; l'elaboraci d'una extensa antologia de poesies trobadoresques, copiades amb gran rigor d'alguns cdexs de la Biblioteca Vaticana; el plantejament d'una Histria de llengua catalana, que havia de ser una gran compilaci dels mrits i les excellncies d'aquesta llengua -que l'autor identifica amb la provenal- i la seva literatura, i que es va poder desenvolupar nomes de forma parcial. Precisament, la part central de la tesi l'ocupa l'estudi particular i l'edici crítica de les parts redactades d'aquesta obra, que suposa la concreci de la particular percepci lingstica i literria que Bastero havia anat perfilant al llarg dels seus anys d'estudi. Es tracta d'una edici molt complexa, perqu l'obra ens ha arribat noms en un esborrany, que presenta mltiples correccions i esmenes i evidencia diferents estadis redaccionals; els manuscrits inclouen, aix mateix, nombrosos papers amb anotacions o fragments que, o no pertanyen al cos de l'obra, o b s'han hagut de resituar en el lloc que els correspon. EI resultat s, tanmateix, un text prou coherent que comprn quasi la totalitat del Llibre primer -sobre l'origen, el naixement i els diversos noms de la llengua, i sobre el nom de Catalunya- i un captol del Llibre tercer -sobre la primitiva extensi del catal per tot Espanya. EI ms rellevant d'aquesta obra s el fet que s'hi basteix una original teoria sobre la formaci de les diverses llenges romniques que t el catal com a eix central -proposa la identificaci del catal provenal amb la lingua romana dels documents alt medievals, en una operaci que s'avana quasi cent anys a Franois Raynouard, que propugnava aix mateix, referint-se nomes al provenal, amb un mplia aprovaci de la comunitat cientfica del seu temps. Destaquen tamb un excepcional rigor histric i documental, i una notable sensibilitat vers l'oralitat lingstica, que s objecte d'algunes anotacions ben interessants. Tanquen la tesi un seguit d'annexos documentals on es transcriuen diversos documents relacionats amb els aspectes tractats anteriorment.
Resumo:
Estat de la qesti de les investigacions que s'han portat a terme sobre la continutat d'ocupaci en els poblats talaitics durant l'poca romana a Menorca. S'estudia la continutat en relaci al procs de romanitzaci que va patir l'illa
Resumo:
Catalan modern and contemporary philosophy has traditionally been little studied so strictly to historical and political reasons for more or less the same conviction that is compared with literature and even in historiography, it is a minor contribution. Some of the characters in the world of philosophy has been the Catalan Jaume Serra Hunter charismatic and versatile, whom history has done justice. Like many others, was persecuted in the Franco regime, declared outlawed and persecuted and exiled, first to France and then Mexico. This research aims to discover him and his huge role as a politician. But above all, I want to convey their deep love for culture and fierce defense that he did, especially Catalan, is following in philosophical discourse of his work. I figure Serra Hunter claim their struggle for cultural cohesion through its philosophy, making it reach everyone. I want to show how he worked in a time of crisis in society, culture and education, to overcome the crisis of philosophy as a guide. Serra Hunter lived a very difficult time for philosophy. But he wanted to bring all cultures. It is a philosophy that dealing with the issues may be even a sort of advanced in the world and some of the problems it has today. According to him, philosophy should be more human and more alive and present in all the different curriculum of any educational plan.
