Geografia i experiència professional: entrevista a deu joves geògrafs i geògrafes

En aquest article es presenta el relat de les històries personals de deu joves geògrafs i geògrafes centrades en la seva formació acadèmica i en les respectives experiències i trajectòries en el món laboral. No pretén ser una mostra representativa de l’actual panorama professional al nostre país, sinó, tan sols, fer arribar al lector deu trajectòries individuals que tenen com a fil conductor l’intent d’assolir l’exercici professional i estable de la geografia

Els valors i actituds dels joves de les comarques gironines

Article que té com a objectiu l' elaboració d'un estudi sobre els valors dels joves de les comarques gironines

Càtedra Bancaja de Joves Emprenedors

La Càtedra Bancaja neix amb la voluntat de contribuir a alimentar el talent i oferir oportunitats als emprenedors potencials. Alhora es proposa promoure el desenvolupament de programes d’investigació relacionats amb l’estudi de l’emprenedoria i la creació d’empreses

Morralla: espai creatiu per a joves

Una experiència de lleure participatiu juvenil a Blanes

Els Itineraris educatius dels joves extutelats a Europa

Dins del 7è Programa marc de la Unió Europea, s'ha endegat un estudi, que va del 2008 al 2010 a cinc països –Regne Unit, Dinamarca, Hongria, Suècia i Espanya (centrat a Catalunya)– que té per objectiu explorar els factors que afavoreixen i ajuden els joves tutelats i extutelats a continuar els seus estudis després de l'escolaritat obligatòria. Cada equip de recerca esta duent a terme un estudi de casos que consisteixen a fer, d'una banda, entrevistes amb responsables de serveis socials i de protecció a la infància, i, d'altra banda, entrevistes en profunditat amb joves d'entre 19 i 21 anys que han estat tutelats almenys un any de la seva vida i que ho estaven a l'edat de 16 anys, i, finalment, entrevistes amb educadors, acollidors o persones que han estat claus a les seves vides. Els joves seleccionats seran entrevistats de nou un any més tard per veure en quina mesura s'han pogut fer els seus plans. L'objectiu del present article és doble: d'una banda, aportar algunes de les dades que s'han obtingut de la primera fase ja conclosa sobre revisió dels estudis existents en aquest àmbit i, de l'altra, obrir un debat, poc present encara al nostre país, que pot culminar el proper març del 2010 amb motiu d'unes jornades a Catalunya on es podran presentar, compartir i debatre els primers resultats de la investigació

El Consum de mitjans de comunicació i el consum cultural dels joves a Catalunya: una aproximació social

L’estudi analitza alguns aspectes clau per entendre les diferències entre els joves i adults pel que fa al consum de mitjans de comunicació i als consums culturals a Catalunya. Aquest tipus d’estudi s’emmarca habitualment en els estudis de mercat, i són motivats principalment per la pròpia indústria de la comunicació i la cultura, que veu en els joves un gran públic objectiu i el públic que mostra les noves tendències del mercat. Aquest estudi es basa precisament en les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que és un gran estudi de mercat, però busca una interpretació més social de les dades per analitzar alguns aspectes que han estat d’interès social els darrers anys. Entre aquests temes, l’estudi mostra que el centre del problema no és si els joves ja no llegeixen, si els consums culturals dels joves són baixos en general, o si entre els joves ja no es consumeix cultura i comunicació en català. El veritable problema és que darrera aquests tòpics i aquests estereotips, s’amaga una realitat més crua. I és que ja entrats en el segle XXI i després de 30 anys de democràcia, encara es mantenen fortes diferències d’accés a la cultura i a la comunicació per motius de gènere, nivell d’estudis i classe social. I l’exclusió cultural és una crua forma d’exclusió social

Ser jove als marges de la cultura: com es relacionen els joves amb l’entorn social i cultural a través d’expressions plàstiques d’art al carrer

En el procés de ser jove hi ha implícites dinàmiques de socialització i de relació. Tot i ser un procés habitual, no deixa de sorprendre la incorporació, a través de l’acció dels joves, de nous valors i nous referents en els constructes culturals ja establerts, que, en termes molt generals, identifiquen fins aquest moment els que en podríem dir la massa adulta. L’article es basa en un treball empíric fet a la ciutat de Tarragona, combinant les opinions directes de 21 joves creadors, l’observació dels carrers (especialment dels graffitis i instal•lacions plàstiques que hi podem trobar) i l’anàlisi de fonts bibliogràfiques i documentals amb les que es planteja els referents teòrics i contextuals

XXVI Trobada de Joves Geògrafs: Parlen les geografies. Girona, 15-19 de setembre del 2003

The University of Girona held the XXVI Young Geographers meeting in september 2003. The event, entitled «Talking geograpies», involved Spanish students and qualified geographers with the aim of discussing the varied perspectives of geography in the field of town and country planning

Vivim la tecnologia en la societat i els seus efectes positius i negatius

L'autora analitza l'impacte de les noves tecnologies en la nostra societat i se centra sobretot en l'influència que reben infants i joves

Batxillerat: camins cap a la Universitat

El batxillerat és un intens camí que recorre l'estudiant i que en bona part dels casos té com a meta la universitat. En el trajecte hi ha uns quants esculls, com el treball de recerca i la selectivitat. Els joves han de prémer fort l'accelerador si volen assolir la fita consignada. El suport de la família i els professors els pot fer el viatge una mica més fàcil

La Participació dels estudiants a la universitat. Anàlisi de la situació a la UdG

Aquesta comunicació vol posar a debat tant els nivells com les formes de participació dels estudiants en el funcionament de les universitats. Per això, es proporcionen dades sobre els estudis existents en l’actualitat sobre aquesta temàtica i es presenta la recerca que s’està realitzant a la UdG sobre la participació des estudiants en aquesta universitat. L’objectiu final es aprofundir en els models i les dinàmiques que afavoreixen la participació dels estudiants. L’estudi que s’està portant a terme vol recollir, des de diferents punts de vista, quina és la situació actual pel que fa a la participació dels estudiants a la Universitat de Girona i contribuir a dibuixar algunes línies d’actuació per promoure la participació dels estudiants. A la base d’aquest projecte se situa el convenciment que aquest és un objectiu desitjable per part de la comunitat universitària, i que, com a centre de formació que és la universitat, cal que es plantegi la participació com un objectiu d’aprenentatge propi ja que, a més de formar científics i professionals en diferents àmbits, la universitat també contribueix (o hauria de contribuir) a la formació dels joves com a ciutadans. Es tracta d’un treball finançat per la convocatòria 2007 de la UdG d’ajuts a projectes cooperatius de R+D en els àmbits humanístic i de les ciències socials. Per això, l’estudi es portarà a terme al llarg de l’any 2008. En aquesta comunicació es presentarà un primer avançament de resultats, amb dades encara provisionals i parcials. La voluntat és, però, aprofundir en les causes i els obstacles que condicionen els índexs i els processos de participació des estudiants en la universitat

La Participació dels estudiants a la universitat: una pura quimera?

Darrerament, i més concretament des que es va començar a parlar de l’Espai Europeu d’Educació Superior, s’ha començat a percebre un cert interès institucional per la participació dels estudiants a la universitat. Aquest interès, en part ve promogut per les baixes taxes de participació en les estructures acadèmiques convencionals (fet que difereix, i molt, del que succeí a les universitats catalanes i espanyoles durant el tardofranquisme, transició i primers anys de la democràcia) i per la preocupació institucional d’aconseguir majors quotes de participació dels estudiants en la vida universitària. En qualsevol cas, l’escassa participació dels joves universitaris té a veure, a priori, amb dos fets de caràcter estructural: un descens de l’interès per la cosa pública i a la presència d’unes estructures participatives i democràtiques a la universitat molt allunyades de les noves formes de participació dels joves. La comunicació que es presenta a aquest congrés té com objectiu relacionar els aspectes que s’acaben de presentar tot aportant proves empíriques que verifiquin la hipòtesi plantejada. D’altra banda, i en una dimensió més pràctica, es vol exposar tot un seguit de mesures que afavoreixin l’increment de participació dels estudiants universitaris per, entre altres coses, ajudar a formar ciutadans que despleguin tot el seu potencial