42 resultados para Jovens Psicologia
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
Novetats en publicacions sobre psicologia
Resumo:
ltimes novetats en publicacions del Departament de Psicologia
Resumo:
Novetats en publicacions i treballs de recerca de psicologia
Resumo:
Resum de la XIIIa Setmana Psicolgica, organitzada per l'Associaci per la Recerca i Promoci de la Psicologia (ARPP)
Resumo:
Aquest llibre s el producte d'anys de cooperaci entre equips de recerca de cinc pasos diferents, tot ells Key Institutions de la xarxa Childwatch International, en el marc d'un projecte plurinacional sobre adolescents i mitjans
Resumo:
Els plans destudis corresponents a la carrera de Psicologia arreu de tot lestat inclouen matries troncals sobre metodologia de la recerca que donen lloc a assignatures com Estadstica i Mtodes Quantitatius dInvestigaci. Paradoxalment s possible accedir a aquests estudis sense haver cursat cap assignatura relacionada amb les matemtiques des de lEnsenyament Secundari Obligatori. Els estudiants que no han cursat assignatures amb continguts matemtics no noms saben menys sobre aquesta matria, sin que tamb poden estar menys motivats per adquirir nous coneixements sobre ella. En aquest treball es vol conixer quina s lopci cursada majoritriament pels estudiants que accedeixen a la carrera de Psicologia de la UdG. A ms es pretn comparar el rendiment acadmic daquests estudiants en dues assignatures que en tot o en part tenen continguts matemtics: Mtodes i dissenys dinvestigaci en Psicologia I i Estadstica aplicada a la Psicologia, segons lopci de batxillerat cursada. La mostra est formada pels estudiants matriculats als estudis de Psicologia de la UdG des del curs acadmic 2003-2004 fins al 2006-07. Els resultats indiquen que la major part dels estudiants de Psicologia procedeixen de les opcions de batxillerat en Humanitats i en Cincies Socials. A ms, sobserva que el rendiment acadmic en aquestes dues assignatures dels estudiants procedents de les opcions de batxillerat Cientfico-tcnica, Cincies de la Salut i Cincies Socials s millor que el dels estudiants procedents de les opcions dHumanitats i Arts tant pel que fa a les qualificacions obtingudes, com als percentatges de no presentats a les convocatries oficials. Es discuteix la convenincia dorientar adequadament als estudiants abans diniciar el batxillerat per tal que puguin triar lopci que ms sadeqi a la carrera que volen cursar a fi de millorar el seu rendiment i la seva motivaci pels estudis
Resumo:
Aquest estudi aplica la Teoria de lAutodeterminaci (Deci i Ryan, 1985, 2000, 2002) i el constructe motivacional dEngagement (Schaufeli, Martnez, Marqus, Salanova i Bakker, 2002; Schaufeli, Salanova, Gonzlez-Roma i Bakker, 2002) per investigar els efectes de la regulaci motivacional dels estudiants, lEngagement, la Competncia percebuda i la Vinculaci sobre les Expectatives Acadmiques i Laborals, la Satisfacci i el Rendiment acadmic. Els resultats revelen que: (1) els 214 estudiants de Psicologia de la Universitat de Girona que varen participar en la recerca mostren alts nivells dautonomia (Regulaci Identificada i Intrnseca), per nivells moderats dEngagement (Vigor i Absorci, i una mica ms alts de Dedicaci); (2) les intercorrelacions entre totes les variables motivacionals considerades confirmen les prediccions de la Teoria de lAutodeterminaci i del model motivacional de lEngagement; (3) la Competncia percebuda prediu les Expectatives Acadmiques, mentre que la Motivaci Intrnseca i lEngagement prediuen les Expectatives Laborals; (4) lAmotivaci i el Cinisme (en sentit negatiu) i la Motivaci Intrnseca i lEngagement (en positiu) prediuen la Satisfacci amb la carrera; i (5) lAmotivaci (en negatiu) i la Competncia percebuda (en positiu) prediuen el Rendiment acadmic
Resumo:
En el nou marc universitari que dibuixa ladaptaci de les titulacions a lEspai Europeu dEducaci Superior, es proposa que el titulat de grau en Psicologia acabi la carrera amb les competncies bsiques mnimes dajut psicolgic que li permetin fer front a situacions demergncia inesperades i reaccionar de manera professional sense empitjorar la situaci o perjudicar lestat de les vctimes, i amb un mnim de seguretat en all qu ha de fer o, al menys, en all que no ha de fer. Es considera que hauria de tenir, com a mnim, el mateix nivell de formaci que tenen altres collectius que habitualment es troben implicats en una emergncia (personal sanitari, bombers, voluntaris, etc.) per tal que no es trobi en inferioritat de condicions pel que es refereix a la manera de proporcionar primers auxilis psicolgics a vctimes. Es proposa un programa formatiu en el ttol de grau en Psicologia
Resumo:
Lassoliment de lEspai Europeu dEducaci Superior implica nous rols per a professors i alumnes i la introducci de noves metodologies docents. En aquest article es presenta una experincia dinnovaci en la docncia de la Psicologia consistent en lassaig de la tcnica de treball cooperatiu del trencaclosques. Aquesta tcnica sha aplicat en una classe de teoria de lassignatura troncal i anual Avaluaci Psicolgica de segon curs de la llicenciatura de Psicologia. Sexposa el procediment i sanalitzen els pros i els contres de ls daquesta metodologia segons la perspectiva de la professora i segons el punt de vista dels alumnes
Resumo:
Lassoliment de lEspai Europeu dEducaci Superior implica nous rols per a professors i alumnes i la introducci de noves metodologies docents. En aquest article es presenta una experincia dinnovaci en la docncia de la Psicologia consistent en la incorporaci de minicasos a les classes expositives de lassignatura troncal i anual Avaluaci Psicolgica de segon curs de la llicenciatura de Psicologia. Sexposa el procediment i sanalitza lopini dels estudiants respecte a la utilitats dels minicasos per incrementar latenci, linters i la comprensi de lassignatura
Resumo:
En lactualitat el burnout o sndrome de cremar-se per la feina s considerat un risc emergent als pasos occidentals essent el collectiu docent un dels ms afectats. Lespai europeu deducaci superior proposa un nou rol pel professor que haur de ser compaginat amb la gesti, la recerca i la transferncia de coneixement. En la present recerca sanalitza el nivell de burnout en una mostra formada per 42 docents (mitjana dedat: 37,21 anys; D.T.: 8,98; 70,8% dones) del departament de Psicologia de la Universitat de Girona. El burnout sha avaluat amb el Maslach Burnout Inventory (MBI) aix com amb un qestionari delaboraci prpia que recull variables sociodemogrfiques, caracterstiques del tipus de treball i de ls del temps lliure, el locus de control i el burnout percebut. Els resultats obtinguts indiquen valors mitjans en les puntuacions de les dimensions Cansament Emocional i Despersonalitzaci, i valors elevats en Realitzaci Personal. El 20,5% dels docents es percep cremat per la feina
Resumo:
Els alumnes de Psicologia, quan inicien els seus estudis universitaris, sovint tenen una imatge parcial i esbiaixada de lampli ventall de possibilitats professionals de qu disposa el psicleg en lmbit aplicat. Seria desitjable que aquestes representacions inicials anessin modificant-se al llarg dels estudis per anar-se apropant als perfils existents en la prctica professional. Els plans destudi anteriors a la reforma del Espai Europeu dEducaci Superior difcilment assolien aquest objectiu en lmbit de la Psicologia: una llicenciatura estructurada en rees de coneixement, no sempre directament vinculades a perfils professionals, i poques hores de prctica en centres aplicats, hi contribuen clarament. Per les mltiples reformes que planteja la convergncia europea a nivell destudis superiors, introdueixen un seguit de modificacions importants al respecte que poden resultar avantatjoses: lincrement de les hores de prctiques tutelades en centres aplicats, tant en els estudis de Grau i com de Mster, aix com la clara correspondncia entre, duna banda, els perfils professionals de la Psicologia i, per una altra, els quatre Msters que sofereixen a Espanya, en sn alguns exemples. El present article analitza, no noms el curs de la reforma de la titulaci de Psicologia en lestat espanyol en relaci als mbits de prctica professional, si no que tamb recull els que es contemplen en el marc universitari de la convergncia europea, partint de la directrius de linteressant projecte EuroPsy (European Diploma of Psychology). Finalment, es reflexiona sobre les rees de prctica professional envers les rees despecialitzaci en Psicologia, aix com de les ptimes perspectives de creixement que presenta la professi en un futur immediat
Resumo:
El Laboratori Virtual de Psicologia Bsica (LVPB) s una eina que pretn aprofitar les noves tecnologies per donar un nou enfocament al procs daprenentatge dels processos psicolgics bsics. Amb el LVPB sacompanya a lestudiant en un recorregut a travs dexperiments que shan convertit en clssics de la Psicologia Cognitiva amb lobjectiu dassolir coneixements relacionats amb els processos cognitius a partir de la prpia experincia. La plataforma cont experiments provinents de lestudi de latenci, lemoci, el llenguatge, la memria, la motivaci, el pensament i la percepci
Resumo:
Novetats en publicacions, tesis i treballs de recerca del Departament
Resumo:
Novetats en publicacions, tesis i treballs de recerca del Departament
