3 resultados para Internacional mobility coordinator and MIPE .
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
La investigació que es presenta en aquesta tesi es centra en l'aplicació i millora de metodologies analÃtiques existents i el desenvolupament de nous procediments que poden ser utilitzats per a l'estudi dels efectes ambientals de la dispersió dels metalls entorn a les zones mineres abandonades. En primer lloc, es van aplicar diferents procediments d'extracció simple i seqüencial per a estudiar la mobilitat, perillositat i bio-disponibilitat dels metalls continguts en residus miners de caracterÃstiques diferents. Per altra banda, per a estudiar les fonts potencials de Pb en la vegetació de les zones mineres d'estudi, una metodologia basada en la utilització de les relacions isotòpiques de Pb determinades mitjançant ICP-MS va ser avaluada. Finalment, tenint en compte l'elevat nombre de mostres analitzades per a avaluar l'impacte de les activitats mineres, es va considerar apropiat el desenvolupament de mètodes analÃtics d'elevada productivitat. En aquest sentit la implementació d'estratègies quantitatives aixà com l'aplicació de les millores instrumentals en els equips de XRF han estat avaluades per a aconseguir resultats analÃtics fiables en l'anà lisi de plantes. A més, alguns parà metres de qualitat com la precisió, l'exactitud i els lÃmits de detecció han estat curosament determinats en les diverses configuracions de espectròmetres de XRF utilitzats en el decurs d'aquest treball (EDXRF, WDXRF i EDPXRF) per a establir la capacitat de la tècnica de XRF com a tècnica alternativa a les clà ssiques comunament aplicades en la determinació d'elements en mostres vegetals.
Resumo:
En la tesi es presenta una anà lisi de l'evolució dels canvis succeïts en el paisatge costaner de la Costa Brava (22 municipis litorals) en els darrers cinquanta anys (1956-2003); un estudi de la seva estructura ecopaisatgÃstica, actual i passada, amb una especial èmfasi en la diagnosi de les conseqüències geoambientals de l'esclat urbanÃstic iniciat a la dècada de 1960, i s'ha determinat quina ha estat la tendència de canvi en els darrers vint-i-cinc anys la qual s'ha utilitzat per a elaborar models explicatius de la dinà mica territorial seguida i projectar-los cap al futur tot dissenyant escenaris probables. A les Bases teòriques s'exposa en quina parcel·la del coneixement cientÃfic es situa aquesta recerca i es repassa l'evolució dels diferents corrents i enfocaments que han precedit, dins la Ciència Geogrà fica, els estudis sobre transformació del paisatge. Es posa especial en els principis i metodologies que plantegen les dues escoles d'anà lisi del paisatge en que es basa aquesta tesi: la Landscape Ecology i la estructurada a l'entorn del programa internacional Land Use and Land Cover Change (LUCC). S'ha dissenyat una pauta metodològica per a l'anà lisi paisatgÃstica d'un territori a diferents escales: des de l'à mbit regional de tota la Costa Brava (66.230 ha), on es poden detectar les tendències generals, fins l'estudi detallat a escala local, on s'ha pres com a à rea d'estudi tres municipis del centre de la Costa Brava (6.960 Ha): Palamós, Calonge i Castell-Platja d'Aro. Els principals resultats obtinguts són els següents: Una cartografia d'usos i cobertes del sòl de tres perÃodes temporals i la conseqüent interpretació espacial per a cada etapa: 1957 (situació preturÃstica), 1980 (inici de les actuacions dels ajuntaments democrà tics) i 2003 (actualitat). Una anà lisi quantitativa de la transformació del paisatge i de les relacions espacials associades al canvi, a partir de la cartografia d'usos i cobertes del sòl dels tres perÃodes mapificats (1956, 1980, 2003). Amb l'objectiu d'arribar a definir quina ha estat la dinà mica dels canvis ocorreguts al llarg dels darrers gairebé cinquanta anys. Una anà lisi de l'estructura del mosaic paisatgÃstic de cadascun dels talls temporals per mitjà de l'aplicació dels principals Ãndexs de l'Ecologia del Paisatge. S'ha analitzat la geometria de la conversió dels usos del sòl i s'han posat de manifest les repercussions ecològiques i paisatgÃstiques d'aquests canvis. Per una banda, a partir del cà lcul i interpretació dels Ãndexos esmentats s'ha analitzat l'evolució de la morfologia i la distribució territorial dels quatre principals usos i cobertes del sòl de la Costa Brava. Per l'altra, per a la Costa Brava centre s'ha analitzat l'estat dels dos sistemes naturals del litoral amb més pressió antròpica: la franja estrictament costanera i les masses forestals. Respecte als tres municipis de la Costa Brava centre s'han tingut en compte en l'anà lisi de l'evolució del paisatge a escala local, les actuacions desenvolupades en l'à mbit urbanÃstic municipal i les seves conseqüències paisatgÃstiques i ambientals. A partir de la informació ja processada, s'han detectat les tendències de canvi a partir de models de canvi d'usos i cobertes del sòl. S'han incorporat també els factors biofÃsics i antròpics, socials i econòmics, condicionants i responsables d'una determinada utilització del territori en cadascun dels tres perÃodes. Mitjançant l'anà lisi multivariable s'ha intentat descobrir el conjunt de factors que influencien en la taxa i el patró espacial de canvi d'usos i les seves conseqüències territorials. Finalment s'ha aplicat un model de simulació, basat en els automatismes cel·lulars de Markov, per tal de projectar les tendències de canvi i plantejar escenaris futurs, una eina bà sica per a la planificació futura del territori i per al control de les problemà tiques ambientals. Aquestes mesures serveixen per a definir, per a la Costa Brava centre, un patró espacial dels canvis d'usos del sòl a nivell local, i, per al conjunt de la Costa Brava, per a predir, mitjançant models de simulació quantitativa, els possibles desenvolupaments i per estimar els impactes.
Resumo:
Crònica de la conferència internacional 'The Future of the Mediterranean Rural Environment: Prospects for Sustainable Land Use and Management' sobre el desenvolupament sostenible de les à rees rurals mediterrà nies. La conferència va tenir lloc entre el 8 i l’11 de maig de 2000 a Menemen (Turquia) i va reunir experts de diverses disciplines per establir els problemes principals que afecten la Mediterrà nia i per debatre mesures concretes de gestió, evitant o minimitzant els efectes negatius dels canvis econòmics, polÃtics, tecnològics i mediambientals recents