6 resultados para Inglaterra Usos e costumes Séc. XX
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
A Besal (la Garrotxa) hi ha les restes dun mol fariner de rodet horitzontal que va deixar de funcionar a meitat del segle XX. Durant l'any 2004,lAjuntament de Besal va realitzat unes actuacions arqueolgiques a la zona dels horts, prxima al riu Fluvi, que han perms la redescoberta del Mol den Subirs, que est propulsat per la fora de laigua del canal de rec, que va parallel al riu. Actualment sestan duent a terme les obres de reconstrucci de ledifici del mol amb la intenci que torni a funcionar com ho feia antigament i convertir aquest espai en un petit museu dedicat a aquest antic ofici, en lactualitat desaparegut. Per aix, cal reconstruir tots els elements que composen el mecanisme del mol. Per poder dur a terme aquesta feina amb el mxim rigor histric sha realitzat un treball dinvestigaci histrica i sha comparat amb molins existents a la comarca. Aquesta comparaci i anlisi de molins existents ha revelat la manca destudis tcnics sobre el rodet hidrulic tot i sser una de les parts fonamentals del mol. Daquesta forma, s desperar que un redisseny adequat del rodet permeti millorar de forma apreciable el rendiment hidrulic del mol. Sha dividit el projecte en dues parts: primer, hem definit els elements que composen el mecanisme del mol fariner hidrulic de rodet horitzontal i hem analitzat el seu funcionament. Segon, hem realitzat un estudi tcnic (hidrulic i mecnic) del rodet clssic(utilitzat en daltres molins de caracterstiques semblants). Daquesta forma, som capaos de conixer no noms el seu comportament hidrulic sin tamb com podem modificar les variables essencials del mecanisme com potncia hidrulica, parell motriu, etc
Resumo:
En este trabajo se describe la utilizacin de herramientas de software libre, bsicamente GRASS y R, para obtener una serie de mapas de coberturas del suelo (1976-2006) a partir de imgenes de satlite Landsat MSS y Landsat TM. Se trata de un proyecto concedido a un ao, por lo que se requera una metodologa que permitiera realizar el anlisis de forma rpida y sencilla, an tratando de aplicar tcnicas de clasificacin avanzadas. Dada la complejidad del trabajo y la premura de tiempo, se ha tratado de automatizar gran parte del trabajo mediante diversos scripts con BASH y R. (...)
Resumo:
El paisatge agrari -ents en termes fsics- s una construcci humana fruit d'una activitat productiva -la practica de l'agricultura- a traves de la qual s'imprimeix conscientment una determinada forma als espais naturals tot cercant l'adaptaci dels objectius productius a les variades condicions del medi. Els elements que componen un paisatge agrari sn mltiples i abasten des del tipus de poblament fins a la forma de les parcelles, passant pel sistema hidrogrfic, el mode d'apropiaci dels espais, les caracterstiques de l'explotaci ramadera i les formes d'aprofitament del sl. En aquest article ens ocuparem d'un dels components del paisatge agrari de la comarca del Baix Empord, concretament dels usos del d l i de les principals lnies productives que caracteritzaven l'agricultura baixempordanesa a mitjan segle XIX. La primera qesti que tractarem ser la de la paralitzaci del procs d'expansi de l'rea conreada just desprs de les dcades centrals del segle, aspecte de gran inters tant per la seva precocitat en el context catal i espanyol, com pel fet que revela un canvi en l'evoluci del sector estretament relacionat amb una remarcable disminuci de la pressi demogrfica. En segon lloc, a partir de la contrastaci de fonts documentals de naturalesa diversa (amillaraments, estadstiques provincials, interrogatoris municipals i comptabilitats privades), realitzarem un intent de quantificar el pes dels diversos aprofitaments i la seva distribuci geogrfica. I, finalment, plantejarem la qesti de la intensificaci de l's del sl a travs del retrocs del guaret blanc i la difusi de rotacions complexes, qesti clau en l'avaluaci de l'eficincia econmica del sistema agrari baixempordans
Resumo:
Ressenya del llibre La gent de Palafrugell de la collecci Quaderns de Palafrugell, que analitza els trets principals de l'evoluci de la poblaci palafrugellenca i la seva relaci amb les transformacions econmiques i laborals
Resumo:
Este artculo es una aproximacin a los mtodos utilizados para analizar, cuantificar y valorar los cambios en los usos y cubiertas del suelo en estos dos valles que forman parte del espacio natural protegido de la Alta Garrotxa. La dinmica vivida en este territorio es un claro ejemplo de los procesos acaecidos a lo largo del siglo XX en buena parte de las reas de montaa mediterrnea. Una dinmica caracterizada fundamentalmente por un incremento de la superficie forestal en detrimento del espacio agrario. As mismo se proponen pautas metodolgicas para su adecuada cartografa, as como para determinar las reas potencialmente recuperables de espacio agrario con el objetivo de mantener la diversidad paisajstica, biolgica y el patrimonio cultural con la ayuda de los SIG y la Ecologa del Paisaje
Resumo:
L'objectiu daquesta comunicaci s fer una sntesi del treball de recerca Processos de canvi ambiental recent a les rees rurals mediterrnies realitzat per un equip dinvestigadors de la Universitat de Girona i de la Universitat Autnoma de Barcelona entre els anys 1997 i 2000. El treball fou publicat lany 2002 per la Ctedra de Geografia i Pensament Territorial i lInstitut de Medi Ambient de la Universitat de Girona sota el ttol de "Canvis socioambientals a lAlt Empord (1950-2000). Natura i histria en levoluci recent del paisatge altempordans". La seva fita fonamental fou la de proporcionar una explicaci detallada del recent canvi socioambiental (1950-2000) a les rees rurals mediterrnies, prenent com a exemple el gradient muntanya, transici, plana i litoral de la comarca de lAlt Empord. En aquesta comunicaci es presenta especialment una part daquest treball, la dedicada a lanlisi dels canvis en els usos i les cobertes del sl en cada un dels sectors diferenciats a la nostra rea destudi (muntanya, transici, plana i litoral)
