Un Pla d'igualtat entre homes i dones a la UdG

Per suggeriment de la Comissió de Dona i Ciència, el 21 d'abril del 2006 la Junta Plenària del Consell Interuniversitari de Catalunya va instar de manera oficial que totes les unversitats catalanes iniciessin l'elaboració d'un pla d'igualtat entre homes i dones, i que aquest estigui redactat abans de finals de l'any 2007

Identitats en moviment. Igualtat i pluralitat a la Universitad Intercultural de Chiapas

Estudi sobre estudiants de la Universidad Intercultural de Chiapas per explorar les diferents identitats culturals i les seves relacions

Experiències docents d'adaptació a l'EEES a l'Escola Politècnica Superior de la UdG

Aquesta publicació té com a objectiu servir de model i també de punt de reflexió a altres professors, per afrontar el nou model educatiu i per entrar així en igualtat de condicions que altres països a formar part d’aquest espai europeu d’educació superior. Els treballs que es recullen en aquest llibre s’han agrupat en tres blocs: “Adaptació d’assignatures i de plans d’estudi a l’EEES”, “Diversificació metodològica” i “Avaluació de l’aprenentatge”

Debat sobre la desigualtat sexe/gènere i propostes u(dis)tòpiques: veus de dones

Realitat de les dones que viuen a Girona que tenen en comú, per una banda, la seva condició de dona, i per una altra banda, la de viure en una societat marcada per una diferència sexual i de gènere que es tradueix en desigualtat social. La tipologia de dones és molt diversa i inclou les que treballen a casa, les que treballen fora de casa, les feministes, les que no ho són, etc

La Universitat Lliure de Girona (1870-1874)

La manera com s'han tractat jurídicament els principis d'igualtat i llibertat educativa en el segle XIX ens mostra aquells espais on Església i Estat, conservadors i revolucionaris, s'enfrontaren pel control de la joventut i de l'educació com aquell element del que se'n fa dependre el progrés de la societat. En aquest context, i a l'empara de la política educativa liberal del sexenni revolucionari, sorgeix i viu durant els quatre cursos que van de 1870 a 1874 una universitat, la qual, alhora que reclamava ser l'hereva dels estudis universitaris gironins clausurats per Felip V, pretenia fer-se un lloc en el complex mapa universitari i ideològic català i espanyol. Amb aquesta recerca veurem si efectivament es va poder instituir una universitat lluny dels cànons de l'ortodòxia científica i acadèmica marcats per l'Església i l'Estat en l'època isabelina, si van cobrir-se les necessitats educatives reals de la Girona del darrer terç del segle XIX i mantenir-se les prescripcions i exigències de l'ensenyament superior.

En la prehistòria dels hisendats. De senyors útils a propietaris (vegueria de Girona, 1486-1730)

A la vegueria de Girona, entre 1486 i 1730, es produeix el procés de formació històrica d'un grup social que sorgit de la pagesia s'anirà diferenciant progressivament d'aquesta: els senyors útils i propietaris de masos. Aquest grup social basa el seu poder econòmic i polític en l'acumulació de masos: font de rendes i font de l'estatus social assolit dins la parròquia i la universitat on fixa la seva residència. El seu pes social el manifesta a través dels seus espais de sociabilitat (especialment la parròquia, veritable espai de representació), però també manifesta la seva posició de preeminència, fet que pot abocar als conflictes amb el conjunt de la comunitat. Un conflicte que es planteja en termes de diferenciació dels uns i d'igualtat dels altres. És l'enfrontament entre dues visions de la societat: l'individualisme enfront el comunitarisme.