8 resultados para Grécia Antiguidades
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
Lestudi de la criminalitat s multifactorial, cal destriar en la mesura del possible els factors ambientals, dentorn urb, que poden jugar el paper de facilitadors de la delinqncia. Les tipologies delictives sn diverses i amb motivacions "mbils" diferenciats, el que confereix dificultats a lestudi de la criminalitat, s per aquesta ra que es trien dues tipologies de robatoris contra el patrimoni per ser analitzats: robatoris amb fora a interior de domicili (vivenda) i els furts, en un marc de ciutat petita-mitjana, com s el cas de Girona. El coneixement per part de lautor del marc urb ns un part essencial per desenvolupar lestudi. Un dels objectius finalistes s aconseguir avanar en estudis de diagnosi criminal de les ciutats; aix com en el coneixement dels patrons espaials que tenen les tipologies delictives i la influncia de les caracterstiques del disseny urb sobre la criminalitat. La metodologia que simplementar ser: recerca bibliogrfica, estadstica descriptiva i inferencial, sistemes dinformaci geogrfica, aix com la deducci a partir de la visualitzaci de la cartografia generada i un treball de camp de les zones dalta ocurrncia delictiva dels delictes esmentats. Pel que fa a les hiptesis principals: els robatoris contra el patrimoni no es concentren en rees degradades urbansticament sin ans el contrari en ambients urbans cuidats. Aquesta hiptesi es contraposa a la teoria criminal de la "Broken Windows", que esmenta que els espais urbans degradats s on hi ha menys ocupaci despai pblic i ms delinqncia. Una altra hiptesi important s que els espais percebuts com a segurs, respecte les tipologies delictives esmentades, sn els ms insegurs
Resumo:
Aquest treball pretn analitzar les caracterstiques de les construccions atributives, locatives, existencials i possessives (abreujadament ALEP) de cinc llenges romniques: el catal, lespanyol, el romans, el portugus i litali. Tamb sanalitza ladquisici daquestes construccions en catal i en espanyol L2 per part de parlants que tenen el romans, el portugus o litali com a L1. El treball de recerca se centrar en lestudi de lespanyol i del romans i a la tesi sampliar lestudi amb la resta de llenges
Resumo:
El treball s la primera part duna tesi que tractar la influncia que la llengua materna (L1) pot exercir en ladquisici de la segona llengua (L2). Concretament, la tesi se centrar en la influncia de les caracterstiques gramaticals del panjabi i del romans com a L1 en ladquisici de lordre sintctic del catal com a L2. El treball de recerca descriu alguns aspectes de lordre sintctic del catal a partir de gramtiques, de treballs especfics sobre el tema, de lanlisi dun corpus oral i del meu propi coneixement de la llengua com a parlant. Concretament sestudien les oracions principals i les subordinades completives dependents de verbs com dir, suposar o pensar
Resumo:
El dimecres dia 27 de febrer de 2008, va tenir lloc a la Sala d'Actes de la Facultat d'Educaci i Psicologia una xerrada a crrec de Llusa Grcia, Llenges i immigraci a Catalunya: la importncia de la primera llengua en el procs d'adquisici de les segones (?) llenges
Resumo:
En aquest article, shi justifica la importncia de conixer algunes de les propietats gramaticals de les llenges dels parlants que aprenen catal i que sn molt diferents de les que habitualment tenim ms a prop. Aquest coneixement s bsic per entendre moltes de les dificultats daquestes persones a lhora daprendre el catal i pot ajudar a elaborar materials didctics ms adequats i a plantejar les estratgies densenyament ms adients per a cada cas
Resumo:
L'objectiu d'aquest article s doble. D'una banda, s'exposen els problemes que planteja lanlisi que la morfologia generativa ha proposat per a la sufixaci apreciativa, especialment per a noms i adjectius. D'altra banda, es defensa la unificaci de dos tipus d'afixos apreciatius que les gramtiques tradicionals han considerat diferents: els sufixos que s'adjunten a arrels nominals (diminutius, augmentatius i despectius) i els que s'adjunten a arrels adjectivals (anomenats intensius ). Aquest treball es centra, fonamentalment, en les dades del catal i es demostra que hi ha raons per suposar que tots els sufixos apreciatius formen una nica classe d'afixos. Si b es discuteixen diversos aspectes problemtics d'aquests derivats, noms es presenta una proposta de soluci al de la interpretaci semntica. Es defensa que les diferncies en la interpretaci semntica dels derivats es poden deduir de l'estructura lexicoconceptual (ELC) de la base i de l'element d'aquesta ELC que sigui modificat per l'afix
