2 resultados para Fragmentation
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
In the present paper we discuss and compare two different energy decomposition schemes: Mayer's Hartree-Fock energy decomposition into diatomic and monoatomic contributions [Chem. Phys. Lett. 382, 265 (2003)], and the Ziegler-Rauk dissociation energy decomposition [Inorg. Chem. 18, 1558 (1979)]. The Ziegler-Rauk scheme is based on a separation of a molecule into fragments, while Mayer's scheme can be used in the cases where a fragmentation of the system in clearly separable parts is not possible. In the Mayer scheme, the density of a free atom is deformed to give the one-atom Mulliken density that subsequently interacts to give rise to the diatomic interaction energy. We give a detailed analysis of the diatomic energy contributions in the Mayer scheme and a close look onto the one-atom Mulliken densities. The Mulliken density A has a single large maximum around the nuclear position of the atom A, but exhibits slightly negative values in the vicinity of neighboring atoms. The main connecting point between both analysis schemes is the electrostatic energy. Both decomposition schemes utilize the same electrostatic energy expression, but differ in how fragment densities are defined. In the Mayer scheme, the electrostatic component originates from the interaction of the Mulliken densities, while in the Ziegler-Rauk scheme, the undisturbed fragment densities interact. The values of the electrostatic energy resulting from the two schemes differ significantly but typically have the same order of magnitude. Both methods are useful and complementary since Mayer's decomposition focuses on the energy of the finally formed molecule, whereas the Ziegler-Rauk scheme describes the bond formation starting from undeformed fragment densities
Resumo:
En una tesi anterior (Puig, 2004) es varen estudiar els aspectes mecnics vinculats al desfibratge i als consums energtics associats al procs de desintegraci per acabar quantificant les forces implicades en el procs d'individualitzaci dels components de diferents paperots. Aquest estudi, ha perms conixer les condicions de desintegraci que condueixen a un mnim consum energtic, aspecte complementari al reciclatge i destintatge del paperot per molt important per aconseguir un procs realment sostenible. Degut als requeriments del mercat, hi ha un altre aspecte o vessant realment important com s l'eliminaci de tinta. Aquest procs, malgrat la complexitat industrial, es pot reduir o simplificar en dues etapes: la desintegraci i la flotaci. Ambdues, per raons d'eficcia i condicionades pels agents qumics que s'utilitzen, es realitzen en medi fortament alcal (entorn d'un pH a 12). Aquest fet, genera una forta contaminaci (DQO elevada) i per tant, s un procs poc respectus amb el medi ambient. Els factors que condicionen treballar en medi alcal sn principalment, el despreniment de la tinta del suport, clarament accelerat en medi bsic i fonamental per un bon destintatge i la utilitzaci de tensioactius aninics. Aquests tensioactius sn sensibles al pH i la seva eficcia disminueix en medi neutre o quasi neutre. Ats el que s'ha exposat, s'ha plantejat aquesta tesi que porta per ttol "Aspectes Fsics i Qumics del Destintatge de Paper Revista mitjanant Tensioactius Catinics", com un estudi del procs de destintatge de paper revista recuperat parant especial atenci a les variables fsico-qumiques i mecniques del procs i a la seva influncia en el despreniment i fragmentaci de la tinta, aix com en el procs d'eliminaci de la tinta per flotaci per tal d'avaluar la viabilitat d'un procs de destintatge en medi neutre enfront del destintatge alcal convencional. S'ha utilitzat, com a paperot a destintar, el paper revista ja que aquest tipus de paper representa un percentatge elevat del paper recuperat a la Uni Europea. A ms, aquest tipus de paper s utilitzat habitualment en les plantes de destintatge industrials per millorar les propietats de les suspensions destintades de paper de diari. La utilitzaci de tensioactius catinics s deguda a que la seva activitat no es veu afectada pel pH de la suspensi. Aix, durant la comparaci dels processos de destintatge en medi neutre i en medi alcal, les eficcies dels processos no es veuran influenciades pel grau d'ionitzaci del tensioactiu. Donada l'absncia d'estudis sobre la influncia de les variables del procs en les mesures de concentraci efectiva de tinta residual (ERIC) i ja que s'ha emprat aquest parmetre per avaluar el despreniment i fragmentaci de la tinta durant l'etapa de desintegraci. En primer lloc, s'ha plantejat un estudi fonamental de la influncia que poden tenir les variables del procs (granulometria, concentraci de tinta i tipus de suport) en aquest parmetre. Pel que fa a l'etapa de flotaci, s'estudiar l'efectivitat d'aquesta etapa, posant especial atenci a la capacitat del tensioactiu per eliminar tota la tinta despresa en l'etapa de desintegraci. A ms, donada la poca informaci bibliogrfica referida als mecanismes de flotaci amb tensioactius catinics i la influncia que t l'adsorci d'aquests agents per part de la suspensi paperera en l'etapa de flotaci, s'ha dut a terme un estudi de l'adsorci dels tensioactius catinics per part dels components d'una suspensi paperera. Per tant, la tesi realitzada t com a objectius:  Estudi fonamental de les mesures de ERIC (concentraci efectiva de tinta residual) amb suports especfics.  Estudi de la desintegraci en medi neutre i comparaci amb la desintegraci clssica.  Modelitzaci del desfibratge de paperot a l'etapa de desintegraci.  Estudi de l'eliminaci de tinta per flotaci en medi neutre i comparaci amb la flotaci clssica.  Estudi del mecanisme d'adsorci de tensioactius en suspensions de cellulosa sinttica i de paperot.
