Projecte d���instal��lacions sostenibles d���una masia rural a��llada

En aquest projecte es vol donar soluci�� a la contaminaci�� que es produeix a les llars ja sigui en forma de gasos d���efecte hivernacle o la contaminaci�� d���aq����fers i rius per les aig��es residuals d���aquestes. Els objectius a aconseguir s��n la disminuci�� del consum d���energia de la llar, reduint aix�� el consum de combustibles f��ssils, amb la conseq��ent disminuci�� de gasos d���efecte hivernacle i l���estalvi econ��mic que aix�� suposa. I per altra banda la depuraci�� de les aig��es residuals, tot i que actualment totes les grans poblacions de Catalunya de m��s de 10.000 habitants ja disposen de EDARS i en pocs anys en tindran totes les de m��s de 2000 habitants. Per�� en aquest cas es tracta d���una poblaci�� molt petita que no disposa de xarxa de clavegueram. En primer lloc s���ha plantejat un sistema de calefacci�� d���energia geot��rmica que ens permet aprofitar l���energia t��rmica que es va emmagatzemant a la terra degut a l���escalfor del sol i que ens permet extreure d���aquesta fins a �� parts de l���energia t��rmica necess��ria per el sistema de calefacci��. En segon lloc es planteja un sistema de producci�� d���energia el��ctrica per panells fotovoltaics que produeixi el consum el��ctric anual familiar, tot i que no de forma directe, sin�� venent l���energia a la xarxa el��ctrica i comprant-la despr��s de la xarxa. Per ��ltim es projecta un sistema de depuraci�� d���aig��es per mitj�� d���un aiguamoll artificial que permetr�� a la casa, que no disposa de xarxa de clavegueram, retornar les aig��es residuals en bones mediambientals a l���entorn rural que envolta l���edificaci��, sense perjudicar la fauna i els rius que l���envolten

Estudi hist��ric i patol��gic del Mas Vell: rehabilitaci�� del Mas Vell i transformaci�� en centre d���esports d���aventura

L���objectiu que es va marcar abans de comen��ar el projecte, era el de realitzar la rehabilitaci�� del Mas Vell convertint-lo en un centre d���esports d���aventura. Per fer aix�� creiem convenient que abans calia realitzar un estudi de les principals patologies que l���afectaven i de pas, datar la seva construcci�� i estudiar l���evoluci�� i modificacions que ha patit al llarg dels anys. Per realitzar l���estudi patol��gic es crearien unes fitxes, localitzant, descrivint, explicant la causa de cada patologia en concret i donant la soluci�� m��s adequada per reparar cada una d���elles. La rehabilitaci�� del mas es faria pensant amb l�����s immediat que se li donar��, que ser�� un centre d���esports d���aventura. Les premisses que vol��em seguir eren: no augmentar la volumetria que la masia tenia en el moment del seu abandonament, conservar l���aspecte r��stic de l���edifici, tant en les parts que es conserven com en les que reconstru��m. Es pensava mantenir l���estructura de fusta de coberta i forjat que es trob��s en bon estat. A la zona que estava en ru��nes es pensava construir les parets aterrades amb els mateixos materials originaris

Projecte de reforma d���un habitatge unifamiliar entre mitgeres i adequaci�� de les instal���lacions al Codi T��cnic de l���Edificaci��

Remodelaci�� d���un habitatge unifamiliar de dos plantes entre mitgeres a Campdev��nol amb l���adequaci�� de les instal���lacions al Codi T��cnic de d���Edificaci�� (CTE). L���estudi incideix especialment en l���estalvi energ��tic i la millora de l���efici��ncia energ��tica

El Bosc, element clau d'un paisatge i d'una comunitat

Aquest treball ��s un resum de la Mem��ria de Llicenciatura El Bosc, element clau d���un paisatge i d���una comunitat. La seva percepci�� per part dels pagesos de l���Alta Garrotxa. Assaig metodol��gic, llegida el 18 de desembre de 1981 a la Universitat Aut��noma de Barcelona

Disseny i c��lcul de les fa��anes i del lluernari del vest��bul d���entrada de la torra Iberdrola

El projecte Torre Iberdrola s���engloba en les actuacions urban��stiques de Bilbao per a regenerar espais industrials no utilitzats situats al Paseo de la Ribera, la Avenida Abandoibarra i la passarel���la Pedro Arrupe. La Torre Iberdrola, situada a la parcel���la 204 del PERI de Abandoibarra (veure pl��nol n��2), en el districte de Abando (Bilbao), ��s un gratacels d���oficines de 41 plantes amb una altura total de 165 metres i una superf��cie constru��da total d���aproximadament 62.100 m2 sobre rasant. A m��s, l���edifici a construir consta de 5 plantes sota rasant amb una superf��cie total constru��da d���aproximadament 32.100 m2. L���objecte del present projecte ��s presentar la soluci�� acordada conjuntament entre l���arquitecte Pelli Clarke Pelli Architects, les consultories Buro Happold i IDOM, i BELLAPART per a l���execuci�� del revestiment del vest��bul d���entrada de la Torre Iberdrola

Projecte b��sic i d'execuci�� de rehabilitaci�� i ampliaci�� d'edifici plurifamiliar entre mitgeres situat al Carrer Roger de Flor, 105 de Granollers (Barcelona)

L���edifici a rehabilitar est�� situat en una important avinguda de l���eixample oest de Granollers. En l���actualitat l���edifici es troba a ple rendiment, amb l�����s de magatzem i obrador a la planta baixa i planta primera, i com a habitatge a les plantes segona i tercera. En concret es tracta de la formaci�� d���un total de 6 habitatges i 5 trasters, a m��s de la reforma general del nucli de comunicaci�� vertical on s���incorpora l���ascensor i la construcci�� de la paret mitgera que delimitar�� l���espai de l���edifici en la seva projecci�� vertical. La rehabilitaci�� tamb�� t�� com a objectiu refor��ar els forjats, en els quals s���ha detectat aluminosi, aix�� com l���enderroc d���envans a la segona i tercera planta per construir una millor distribuci�� que permeti augmentar el nombre d���habitatges per planta

El Proc��s d'elaboraci�� de l'enquesta p��blica pr��via al Pla Comarcal de Muntanya de la Garrotxa

According to the Law regulating Mountainous Areas passed by the Catalan Parliament (211983 dated 9th March), the Regional Mountain Plan (Pla Comarcal de Muntanya) is defined as the basic instrument for the development of and policy application in mountainous areas. Consequently, other measures contemplated in the same law are subordinate to the Plan. The mentioned law is to be enforced in nine regions in Northern Catalonia, one of which is the Garrotxa district

Previsi�� d'impactes en el medi f��sic, derivats de l'explotaci�� de les formacions geol��giques d'inter��s per a la producci�� d'��rids, a la zona del curs mitj�� del Riu Fluvi�� (La Garrotxa)

Potential mining of the pliocene and quaternary geological formations for the aggregate production along the medium course of the Fluvil river is likely to be carried out through gravel pits. The most significant environmental impacts are envisaged to occur during site preparation and extraction of aggregate. Several environmental impacts types have been considered: variation of water table, reduction of soil and vegetation, development of unbalanced land-forms and deterioration of landscape

Del Museu d'Olot al Museu Comarcal de la Garrotxa

Recorregut per la hist��ria del Museu d���Olot, des de la seva inauguraci�� fins a convertir-se en el Museu Comarcal de la Garrotxa

La Bauma del Serrat del Pont (Tortell��, La Garrotxa): Un taller de metal��l��rgia del coure d���ara fa 4000 anys

Descripci�� de la campanya d���excavaci�� de 1993 en el jaciment arqueol��gic de La Bauma del Serrat del Pont (Tortell��, La Garrotxa), en qu�� es van trobar cer��miques i 2 gresols amb restes de coure, la qual cosa fa pensar en l���exist��ncia a Catalunya d���una metal��l��rgia del coure

El Creixement urb�� a la zona volc��nica de la Garrotxa

Descripci�� del creixement urb�� dels municipis que s���inclouen dins la zona del Parc Natural de la Zona Volc��nica de la Garrotxa i de com aquest influeix en el parc. Esment del Campus europeu de medi ambient que es celebr�� a Olot al 1991

El Creixement urb�� en el Parc Natural de la Zona Volc��nica de la Garrotxa

L'article ��s b��sicament un treball de planificaci��. Es fonamenta en una problem��tica territorial concreta i t�� com a finalitat plantejar propostes d'actuaci�� espec��fiques. L'objectiu ��s l���an��lisi del dilema entre creixement urb�� i protecci�� del medi al Parc Natural de la Zona Volc��nica de la Garrotxa i la comprovaci�� de tres alternatives possibles per resoldre el problema. En l'article es plantegen les hip��tesis de treball i les conclusions de la mem��ria de recerca que sota el mateix t��tol va presentar l'autora a la Universitat Aut��noma de Barcelona el setembre de 1991

El Paisatge

El paisatge de l���Alta Garrotxa ha sofert canvis radicals al llarg del temps i molt especial a les darreres d��cades. Es proporcionen dades estad��stiques sobre bosc, bosquina, pastura, conreu, vegetaci�� de cinglera i zona est��ril (roca nua, etc.)

El turisme a la Garrotxa: noves alternatives

La comarca de la Garrotxa, per la seva configuraci�� f��sica i natural, presenta unes caracter��stiques id��nies per a les noves tend��ncies tur��stiques. Contr��riament al turisme tradicional de sol i platja, la tend��ncia se centra, cada vegada mes, a buscar llocs tranquils, desmassificats i que ofereixin un marc ambiental poc degradat i d'elevat inter��s paisatg��stic. Davant d���aix��, la Garrotxa ofereix un espai idoni per al desenvolupament d'aquest turisme, que, en ��ltima instancia, el que busca ��s gaudir del medi natural

El campo volc��nico catal��n

Catalan volcanic field, in Iberian Peninsula Northeast, has been made during Neogene and Quaternary. It is made up Empord��, la Selva and la Garrotxa Zones, the best volcanic morphology is in the last one because is the most recent. In this paper we explain the volcanic rocks general characteristics, what eruption activity generate it and the final volcanic edifice morphology. Finally, we propose some crops to visit