Excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Sant Julià de Ramis

L'ampliació del cementiri municipal de Sant Julià de Ramis va comportar la realització de diverses obres a la muntanya de Sant Julià on es van localitzar diversos indicis que permetien deduir la presència de restes del poblat ibèric de Sant Julià en l'àrea afectada per les obres. Aquests indicis consistien en la presència de diversos blocs de calcària i algun de sorrenca que pressuposaven l'existència d'un gran mur i d'un estrat d'uns 40 cm. de centenars de fragments de ceràmica superposats uns als altres que semblaven pertànyer a un abocador

La campanya d'excavacions del 1975, a Serinyà

Article sobre els resultats dels treballs de les excavacions arqueològiques a la Cova d’en Pau i a la Cova de l’Arbreda a Serinyà

Un Sistema de prospección arqueológica asistida por SIG libre: diseño, puesta en práctica y perspectivas futuras

Desde 2000 desarrollamos proyectos de prospección arqueológica asistidos por SIG en la comarca de La Serena (Badajoz), con el objetivo principal de comprender la evolución de los paisajes rurales a lo largo de distintos periodos. Uno de los intereses principales de este proyecto es la mejora de los métodos de registro en campo para organizar de una forma rápida y eficaz la gran cantidad de datos de distinto tipo que se obtienen tras una jornada de trabajo. El propio diseño de la prospección arqueológica exige un intercambio de datos constante entre ordenadores y dispositivos móviles, como GPS y PDA, para lo que es necesario un entorno informático que ejecute estas tareas de una forma organizada. (...)

La Bauma del Serrat del Pont (Tortellà, La Garrotxa): Un taller de metal·lúrgia del coure d’ara fa 4000 anys

Descripció de la campanya d’excavació de 1993 en el jaciment arqueològic de La Bauma del Serrat del Pont (Tortellà, La Garrotxa), en què es van trobar ceràmiques i 2 gresols amb restes de coure, la qual cosa fa pensar en l’existència a Catalunya d’una metal·lúrgia del coure

Roses a l'antiguitat tardana: el cementiri de Santa Maria

Article sobre els resultats de les excavacions a Roses que daten de entre l’antiguitat tardana i els inicis de l’alta edat mitjana, concretament es tracta del cementiri de Santa Maria

Algunes notes a l'entorn de la vil·la del Pla de l'Horta a Sarrià de Dalt (Girona)

Es presenten notes sobre el jaciment arqueològic de la vil·la del Pla d'Horta a Sarrià de Dalt, com ara, la descripció de la situació i planta de l’edifici, els resultats de sondejos de les habitacions i la cronologia del jaciment i les fases d’ocupació

Els Tresors del Congost: Tombes, sitges i muralles

Article publicat arrel de l’exposició “Tombes, sitges i muralles: excavacions arqueològiques a Sant Julià de Ramis, 1991-1993”, què el Museu Arqueològic de Girona va organitzar a Sant Pere de Galligants al 1995. L’autor aprofita per fer una breu ressenya sobre el Museu alhora que descriu les excavacions del Congost de Sant Julià de Ramis

Jacimients prehistòrics a les rodalíes de Llagostera

Article que té com objectiu donar a conèixer els jaciments arqueològics localitzats als voltants de Llagostera

La Cova s' Espasa de Sadernes (Alta Garrotxa)

Descripció del material arqueològic trobat a la Cova s' Espasa, al municipi d'Oix, situada en un penyasegat a l'esquerra de la Riera d'Oix

Pla especial per accidents marins a Formentera (PEPAMF)

El projecte és un Pla Especial per accidents marins a l’ illa de Formentera. El principal objectiu és estudiar el risc davant d’ accidents com l’ abocament de substàncies nocives a les costes de Formentera per accidents de bucs o d’ emissaris i estudiar també la vulnerabilitat i la perillositat. El pla pretén una millor gestió en cas d’ abocaments marins, creant així un pla d’ actuació gestionat des de l’ illa per a una més ràpida i eficient actuació. El treball està estructurat en: un estudi de l’ illa de Formentera, els factors que afecten al pla i el disseny d’ aquest pla especial

La Sinagoga de Besalú: descobriment de probables restes arqueològiques de la Sinagoga de Besalú

Al desembre de 1964 fou descoberta en el recinte on havia estat situat el call, establert en 1415, una miqwé, o banys rituals jueus. A rel d’aquest descobriment es va pensar que era rar que no hi hagués una sinagoga que comuniqués amb aquests banys. A finals dels anys 70 es van descobrir possibles restes de la Sinagoga de Besalú

El gènere Kallymenia (Kallymeniaceae, Rhodophyta) a la Península Ibèrica i Illes Balears

L'objectiu d'aquest treball ha estat l'estudi del gènere Kallymenia a la Península Ibèrica i a les Illes Balears, el qual es troba representat per les espècies següents: K. reniformis (Turner) J. Agardh, K. feldmannii Codomier, K. lacerata Feldmann, K. requienii (J. Agardh) J. Agardh, K. patens (J. Agardh) P.G. Parkinson i K. spathulata (J. Agardh) P.G. Parkinson. En aquesta monografia es descriuen les principals característiques morfològiques i vegetatives i també els tetrasporangis de totes les espècies de la Península Ibèrica i de les Illes Balears. També es descriuen les estructures reproductores i els estadis de postfertilització de totes, excepte de K. patens i K. spathulata, espècies més rares que les altres i per a les quals no hem pogut aportar aquesta informació. Les dades s'acompanyen amb una iconografia original a base de dibuixos i fotografies i amb una clau de determinació pels tàxons estudiats. També es detalla la corologia de les diferents espècies, el seu hàbitat i la seva fenologia.

Estudi taxonòmic i ecofisiològic dels membres de la família faucheaceae (Rhodymeniales, Rhodophyta) de la Península Ibèrica i de les Illes Balears

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral ha estat estudiar a nivell taxonòmic i ecofisiològic les espècies de la família Faucheaceae (Rhodymeniales, Rhodophyta) presents a la península Ibèrica i a les illes Balears: Fauchea repens (C. Agardh) Montagne i Bory in Montagne, Gloiocladia furcata (C. Agardh) J. Agardh i Gloiocladia microspora (Bornet ex Rodríguez y Femenías) Sánchez i Rodríguez-Prieto, comb. nov. L'estudi taxonòmic es va realitzar a partir de mostres recol·lectades al llarg de la costa de la península Ibérica i de les illes Balears, amb la revisió dels exemplars conservats en els herbaris de diferents universitats espanyoles i dels exemplars tipus localitzats a l'herbari de C. Agardh i al de J.J. Rodríguez y Femenías. Així doncs, amb aquest treball es van completar les dades ja existents quant a la morfologia, l'estructura vegetativa i els tetrasporòfits de les tres espècies i es van aportar dades inèdites pel què fa a les estructures reproductores masculines de Fauchea repens, les estructures reproductores femenines i estadis de postfertilització de F. repens, G. furcata i G. microspora comb. nov. Paral·lelament es va detallar la corologia, l'hàbitat i la fenologia de les tres espècies. De l'estudi de F. repens i G. furcata, espècies tipus dels seus gèneres i, en el cas de la primera també de la família, es proposa una correcció de la descripció original de la família Faucheaceae I.M. Strachan, G.W. Saunders & Kraft, així com una nova combinació Gloiocladia microspora comb. nov. per l'espècie anomenada fins aquest estudi Fauchea microspora Bornet ex Rodríguez y Femenías. S'aporta també una iconografia original de dibuixos i fotografies, i una clau de determinació dels tàxons estudiats. Quant a l'estudi ecofisiològic, es van realitzar una sèrie d'experiments de laboratori per tal de determinar els requeriments de llum, temperatura i fotoperíode per el creixement i supervivència de les tres espècies. Així doncs, es van aportar dades inèdites pel què fa al cultiu in vitro de Fauchea repens, Gloiocladia furcata i Gloiocladia microspora comb. nov., que ens van permetre explicar la distribució batimètrica i geogràfica de les tres espècies.

Estudi de les pressions antròpiques de s’Estany des Peix i cartografia de l’escull-barrera de posidònia de Sa Boca

Realització per primera vegada de la cartografia de l’escull de Posidònia oceànica per tal d’observar la seva evolució, i estudi de s’Estany des Peix, concretament de les fortes pressions antròpiques que rep i posterior elaboració d’una proposta el més sostenible possible. S’estudia també la relació entre aquests dos espais