Experiències d'innovació docent en el context de l'EEES: estan preparats els nostres estudiants per al canvi cultural?

L’adaptació a l’EEES comporta un canvi cultural per a les universitats de l’estat espanyol. Desde la perspectiva de la gestió del canvi organitzatiu, marc teòric en el que es sustenta aquest estudi, aquest canvi es pot categoritzar com una reorientació segons la classificació de Nadler i Tushman (1995), donat que es tracta d’un canvi profund, discontinu i radical que s’anticipa als canvis i necessitats de l’entorn. Aquest tipus de canvis requereixen d’una introducció gradual, donat que la seva magnitud qüestiona la identitat i cultura de l’organització, generant moltes resistències. Des d’aquesta literatura es recomana fer un diagnòstic de les forces que afecten al canvi per tal de garantir el seu èxit. En aquest sentit, l’objectiu del present estudi és la identificació de les forces inhibidores del canvi cultural en la URV a partir d’una anàlisi introspectiva de les experiència d’innovació docent en l’assignatura de Pràctiques Integrades I. La metodologia utilitzada per aquest estudi ha estat la introspecció personal subjectiva (Brown & Reid , 1997; Patterson et al., 1998; Holbrook, 2005). L’experiència consistia en l’avaluació de certes competències de saber, saber fer, i saber ser i estar, a través de diferents mètodes d’avaluació docent. Les dades de satisfacció dels estudiants amb la metodologia de l’assignatura es van recollir mitjançant un informe d’opinió anònim i no estructurat que se’ls demanava entregar l’últim dia de classe. Opinions més generals sobre el canvi a l’EEES es van recollir a l’inici de l’assignatura a través d’una sessió de focus group amb cada un dels grups d’activitat de l’assignatura. Son múltiples els estudis que afirmen la conveniència de posar en pràctica noves metodologies i formes d’innovació docent que situïn a l’alumne com a eix central de l’aprenentatge i que avaluïn els seus aprenentatges en funció de l’adquisició de competències (Apodaca, 2006, Bautista et al. 2007, Margalef i Canabal, 2007, Brown i Glasner, 2003). No obstant, els resultats del nostre estudi posen en evidència que una de les principals forces inhibidores per a la gestió del canvi en el sistema docent universitari son les actituds dels alumnes, i en especial les d’aquells alumnes que combinen simultàniament estudis amb l’activitat laboral. Com a resultat de l’anàlisi, es proposen mesures per neutralitzar o eliminar les resistències identificades i es duu a terme una reflexió sobre com s’està duent a terme la gestió del canvi en la universitat

Un Chat, ça trompe énormément... Etude comparative des réceptions d'un album de jeunesse dans des classes de 1P/2P et 5P

Actuellement, la compréhension en lecture n’est pas souvent enseignée pour elle-même dans les classes genevoises. Comme l’ont observé Soussi et al. (2008), les pratiques se rapprochent davantage de l’évaluation plutôt que de l’enseignement de la compréhension en lecture. Les enseignants proposent fréquemment aux élèves un dispositif couramment appelé «lecture silencieuse»: la lecture d’un texte, suivie d’un questionnaire à remplir, de manière individuelle. Ce dispositif est, selon notre expérience d’élèves et de stagiaires, un outil évaluatif mais qui ne permet pas un enseignement explicite des stratégies de lecture nécessaires pour comprendre un texte

Introducció al disseny experimental: pràctiques de laboratori i de camp per a biòleg [versió html]

Aquest llibre pretén ser una guia útil per al disseny d'experiments científics en el camp de la biologia, tant pel que fa a les pràctiques de laboratori com al treball de camp. El llibre s'estructura en tres grans apartats: Mètode científic i disseny experimental, Estudi manipulatiu, i Estudi observacional o mesuratiu

Introducció al disseny experimental: pràctiques de laboratori i de camp per a biòlegs [versió pdf]

Aquest llibre pretén ser una guia útil per al disseny d'experiments científics en el camp de la biologia, tant pel que fa a les pràctiques de laboratori com al treball de camp. El llibre s'estructura en tres grans apartats: Mètode científic i disseny experimental, Estudi manipulatiu, i Estudi observacional o mesuratiu